Les restes fòssils d'eines durant el plistocè acostumen a correspondre a peces lítiques manufacturades amb diversos minerals. La causa, indubtablement, és la seva millor capacitat de conservació. És excepcional trobar estris realitzats en fusta o materials vegetals. Ocasionalment s'han trobat algunes restes d'etapes més recents o motlles en negatiu d'algunes peces de fusta.
Tot i aquest biaix en el registre fòssil, a ningú se li escapa la importància que han tingut les eines elaborades a partir de matèries vegetals. aquests elements ja juguen un paper important en la cultura tecnològica dels ximpanzés.
Per tot plegat la troballa en el jaciment de Hohle Fels d'una eina específica pel trenat de fibres vegetals posa de relleu la importància de les cordes per a una cultura de caçadors-recol·lectors. El jaciment és molt conegut per la riquesa cultural i simbòlica del material que s'hi ha trobat: La venus, l'home amb cap de lleó, una flauta, el fal·lus de pedra, i d'altres.
La peça en ivori de mamut té una llargada de 20,4 cm i presenta quatre forats separats entre 7 i 9 centímetres entre sí. Cada forat presenta unes marques helicoïdals realitzades amb molta cura amb la finalitat d'ajudar a enfilar les fibres vegetals.
Les cordes podrien haver tingut múltiples aplicacions ja sigui en el transport dels animals capturats, la construcció d'habitatges, per facilitar l'accés a zones altes o escarpades i d'altres possibilitats. Les fibres vegetals, en general, representaven la base per una bona part d'estris en les cultures de caçadors-recol·lectors que encara sobreviuen actualment.
L'equip de Nicholas Conard ha publicat la notícia de la troballa a la revista Archäologische Ausgrabungen Baden-Württemberg i considera que la peça podria tenir una antiguitat d'uns 40.000 anys i correspondre a les primeres cultures d'Homo sapiens que van poblar Europa.
Podeu llegir la informació a la web de la Universitat de Tubirgen, Science Daily, Hominides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada