La millor manera de començar aquest article és amb el curt vídeo de Nature video on podem veure imatges reals i la reproducció d'un model 3D de la troballa a la cova de Bruniquel d'una estructura construida pels neandertals. (1'02'')
Per entrar en matèria aquest altre vídeo del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) ens permet entendre perfectament el sistema de datació i la importància de la descoberta. La versió de youtube que podeu veure a continuació correspon al canal Pacea videos (7' 28'')
La datació obtinguda amb el càlcul de la transformació de les traces de l'Urani 234, que porta l'aigua i que queden dipositades en les estalagmites, i la seva conversió progressiva en Tori 230 configura un índex que ens indica una antiguitat per a la construcció de l'estructura de 174.400 i 178.600 anys. Queda del tot provat que aquesta estructura va ser realitzada per neandertals, l'única espècie europea de l'època.
La sala es troba a 336 metres de l'entrada de la cova i per arribar-hi cal creuar gateres estretes tal com es pot veure en el vídeo del CNRS. Per tal de trencar i dipositar més de 2000 km de pedra va caler l'acció coordinada d'un grup d'humans durant força temps. Aquests humans havien de romandre llargues estones en un espai il·luminat amb focs realitzats amb materials transportats des de l'exterior de la cavitat.
Aquesta és la primera prova que L'Homo neanderthalensis dominava les profunditats de les coves i era capaç d'organitzar i coordinar un grup de treball per a realitzar una activitat complexa. A continuació podeu veure la topografia de la cavitat.
L'article original de Jaques Jaubert, Frédéric Santos et al. es va publicar a la revista Nature el 2 de juny de 2016 (doi:10.1038/nature18291). Les imatges que acompanyen corresponen a aquesta publicació.
Pel que fa a la discussió científica, els especialistes es divideixen en dos grups: els primers creuen que encara és d'hora per descartar altres hipòtesis (intervenció d'altres animals, acció geològica, etc...), en aquest cas el foc seria posterior a l'estructura. Els segons consideren que queda del tot provat que l'Homo neanderthalensis va dissenyar i construir l'estructura, cosa que ens permet descobrir la complexitat cognitiva i d'organització d'aquesta espècie quan encara faltaven molts mil·lennis per a què es produís el contacte amb l'Homo sapiens.
Unes restes amb la complexitat de les localitzades a Bruniquel són molt difícils de trobar. Cal que no hagin estat destruïdes o modificades posteriorment per altres humans i, per tant, han d'estar en un lloc de difícil accés. Per aquest motiu no és pot argumentar que sigui una estructura poc comuna per a descartar-ne, amb aquest argument, la seva autenticitat. És prou coneguda la capacitat de l'home de neandertal per organitzar un atac en grup a grans mamífers com els mamuts així com la depurada tècnica en l'elaboració d'eines lítiques i de fusta, també es coneguda la seva capacitat per a distribuir l'espai de què disposava en diferents funcions organitzades com s'ha demostrat en el jaciment de l'Abric Romaní a Capellades.
Tot aquest esforç, per a què? Quina és la funció d'aquesta estructura. La resposta a aquesta pregunta entra dintre de les especulacions. De les dues explicacions possibles: Lloc per a la realització de rituals o conductes simbòliques, o una estructura amb alguna finalitat pràctica. La majoria dels experts s'inclinarien per recolzen la segona opció. En aquest segon cas: es buscava la protecció d'altres grups humans o d'altres perills que poguessin amenaçar el grup? Era un tancat per protegir els aliments d'altres predadors (vertebrats, peixos, vius o morts?) o un lloc per a processar-los? Atenció al fet que determinades explicacions alternatives comporten l'evidència de majors capacitats cognitives que, segurament, encara no estem prou preparats per assumir científicament sense més proves.
