Homo floresiensis és descendent d'Homo erectus

Segons l'estudi de la morfologia de les restes dentals trobades al jaciment de Liang Bua, a la illa de Flores, l'Homo floresiensis seria un descendent de l'espècie Homo erectus. El treball de Yousuke Kaifu et al. s'ha publicat a la revista Anthropological Science.

Els fragments dentals: un de dentició maxilar, dues denticions  mandibulars i quatre dents aïllades que han estat analitzats a l'estudi pertanyien a diferents persones (entre 4 i 6). La primera conclusió és que totes les mostres corresponen a una mateixa població.

Els autors han realitzat l'amidament de les peces i la tomografia axial computeritzada per establir les dades que servirian per la seva comparació amb la resta d'espècies conegudes: les d'australopitecins i humans petits africans, l'Homo sapiens i l'Homo erectus. De l'estudi comparatiu es conclou que la dentició presenta  característiques derivades amb una configuració més relacionada amb les poblacions d'Homo erectus asiàtic.

Es descarten altres hipòtesis que s'havien plantejat sobre possibles patologies dels especímens com la síndrome de Down o la de Patau entre d'altres. 

Homo floresiensis que tenia una alçada de poc més d'un metre i un cervell de 380cc era capaç de produir una tecnologia lítica força complexa. Sembla confirmar-se el fet que aquesta espècie va esdevenir més petita en un procés d'adaptació a un medi aïllat amb pocs recursos en quedar-se sense comunicació amb el continent per la pujada del nivell del mar causada pel desgel després d'una glaciació. Aquesta espècie va  conviure amb la nostra fins fa només uns 12.000 anys.

Per qui tingui curiositat pot ampliar la informació llegint aquest escrit basat en una llegenda vigent encara a l'illa de Flores: Ebu Gogo i l'home del sac. 

La imatge que acompanya, de Yousuke Kaifu, permet veure la comparació de les dents de l'Home de Flores, Homo erectus i Homo habilis. 

Segons un estudi l'Homo floresiensis no és una nova espècie, patia la síndrome de Down.

La controvèrsia en relació a la identitat de les restes humanes trobades a la cova de Liang Bua de la illa de Flores torna a estar d'actualitat. 

La seva altura (1,06 m), una capacitat cranial de 380 m3, que situa els fòssils en un rang de la mateixa mida que ximpanzés i australopitecins, juntament a l'anàlisi comparativa d'altres característiques van decidir a Peter Brown a crear un nou taxó que van anomenar Homo floresiensis. 

Fotografia de Yousuke Kaifu publicada el 18 d'abril de 2013
per National Geographic News en la que es pot veure la
diferència entre un crani sapiens (esquerra) i LB1 (dreta).

Aquest homínid hauria conviscut amb l'Homo sapiens, que va ocupar l'illa més tard- fins fa només uns 12.000 anys. Tot i la seva limitada capacitat cranial era capaç de construir eines lítiques per caçar i processar els aliments i de controlar el foc. Segons aquesta teoria un grup d'homínids -probablement Homo erectus- va poder arribar a l'illa de Flores en un moment en el que el nivell del mar era excepcionalment baix a causa d'una glaciació i un cop allí ja no n'hauria pogut sortir quedant aïllat amb pocs recursos. En aquesta situació d'insularitat moltes espècies evolucionen modificant la seva mida per adaptar-se millor. Això és el que va passar a aquest grup humà. 

Paral·lelament a aquesta hipòtesi n'hi ha d'altres que consideren que les característiques detectades a l'esquelet LB1 i a les altres restes trobades són causades per processos patològics que podien haver afectat a individus sapiens. S'han proposat diferents patologies: cretinisme, síndrome de Laron o enanisme de Majewski. 

Impressionant vista de la cova de Liang Bua.

En aquesta línia s'han publicat dos estudis a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) on s'aporten noves dades que intenten justificar que les restes no corresponen a una nova espècie i que en realitat LB1 es tracta d'un Homo sapiens que patia la Síndrome de Down. 

En el primer article (pdf) Robert B. Eckhardt i els seus companys repliquen les dades morfològiques i consideren que han estat subvaloradades tant pel fa a l'altura com a la capacitat cranial que consideren de 430 cm3, dada que ja entraria en el rang d'habitants de la zona amb la SD. Amb les dades actualitzades podrien considerar-se dins del rang sapiens. Segons els autors no es justifica la necessitat de crear una nova espècie. 

En el segon article (pdf) Els investigadors d'aquest equip consideren que l'asimetria facial, el petit volum endocranial, la braquicefàlia (cap arrodonit i curt), els fèmurs proporcionalment curts i altres característiques de LB1 són compatibles amb la diagnosi de la Síndrome de Down, patologia que també ha estat documentada en ximpanzés i orangutans. 

A ningú se li escapa que aquesta controvèrsia es podria resoldre ràpidament amb els resultats de l'anàlisi de l'ADN de les mostres. Lamentablement l'ADN obtingut de LB1 només permet l'obtenció de fragments (fins ara compatibles amb homo sapiens) gràcies als que encara és impossible discernir qui té la veritat en aquesta polèmica científica, una de les més interessants del camp de l'evolució humana en aquests moments. 

Esperem que l'evolució de les tècniques de seqüenciació d'ADN o la troballa de mostres de fòssils en millor estat de conservació permetin esbrinar definitivament quina és la identitat de l'Homo floresiensis.  

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy, Pileta de prehistoria o Science Daily.