Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura rupestre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura rupestre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de desembre del 2015

De la grafia rupestre a l'alfabet

Genevieve von Petzinger ha estudiat els grafismes rupestres de jaciments del sud d'Europa. A la trobada TED, que podreu veure a continuació, explica que, la comunicació oral o signada requereix de la presència dels dos interlocutors, en canvi, el grafisme pintat permet desvincular aquesta relació i mantenir la comunicació durant molt més temps i amb moltes altres persones.

Una de les sorpreses en investigar i fer el catàleg d'aquestes grafies és que es repetien en molts indrets diferents i que només n'hi havia una variació de dibuixos sorprenentment curta. Podeu veure els 32 símbols a la imatge de sota.


La repetició dels mateixos símbols en tants llocs diferents i durant períodes tan llargs de temps fa pensar que tenien un significat compartit per tota la comunitat. Representen, per tant, un sistema de comunicació. Podria tractar-se d'un protosistema anterior a l'escriptura.

A continuació podeu veure, subtitulat en castellà, la intervenció de la investigadora al TED Fellows Retreat 2015 d'aquest darrer mes d'agost.



Aquesta línia de recerca està compartida per altres investigadors com és el cas de l'arqueòleg de la Universitat de Sevilla Pablo José Ramírez. Aquest investigador acaba de publicar un interessant estudi que relaciona l'escriptura dels tartessos amb 40 grafies de l'art prehistòric de la Península ibèrica.

Aquest estudi ha estat difós per la premsa i podeu ampliar la informació per exemple a diario.es. Segons aquest autor els pictogrames rupestres estarien en la base del desenvolupament de l'escriptura posterior a diferents cultures del món. Alguns signes associats a determinats conceptes devien acabar relacionats a sons o síl·labes de la parla cosa que permetria transcriure el llenguatge parlat. La seqüència posterior de transformació de representació simbòlica directa a signe ortogràfic és ben coneguda en cultures com la mesopotàmica o l'egípcia.

No s'ha comentat un altre aspecte implicat en aquest procés i és, al meu entendre, la gran mobilitat que existia entre comunitats neolítiques o anteriors tal com es demostra en el comerç de minerals o en la procedència de determinades restes humanes localitzades molt lluny del lloc d'origen. Aquesta connexió ajudaria a difondre més ràpidament aquestes aplicacions del simbolisme gràfic.

D'altra banda no totes les cultures han desenvolupat igualment aquests processos atès que algunes d'elles no han fet l'associació del símbol amb l'estructura fònica del llenguatge. En aquest grup hi destaquen especialment l'escriptura xinesa i maia de caràcter ideogràfic.

L'evolució d'aquest procés simbòlic de transcripció ens serveix per entendre millor el desenvolupament cognitiu i comunicatiu dels humans que van protagonitzar aquesta transformació.

divendres, 5 de desembre del 2014

Pintures rupestres en moviment.


El plantejament de la recerca de Marc Azéma ha causat sensació en el món interessat en l'estudi de les pintures rupestres.  L'arqueòleg i cineasta francès ha seleccionat unes 50 imatges que pertanyen a diferents jaciments en els que apareixen figures representades de manera que diferents segments del seu cos són repetides en diferents posicions. 

Així un cavall, aparentment amb tres caps, un bisó amb dues cues, animals amb més cames del que seria habitual i altres casos similars no responen a ignorància o negligència. Segons aquest investigador aquestes imatges estaven dibuixades expressament amb la finalitat de generar una sensació de moviment quan, a l'interior de les coves o durant la nit a l'exterior, s'il·luminaven amb una flama que produïa una sensació de moviment en la imatge. 

Trobem força interessant el vídeo que acompanya i que permet simular l'efecte que devia produir en els espectadors. 

divendres, 20 de juny del 2014

Descobrint noves pintures rupestres i els seus autors.

Ja fa temps que el projecte Sigarep (Sistema geogràfico de información del arte rupestre) de la UNED, amb l'arqueòleg Sergio Ripoll, el fotògraf José Latova i els experts en noves tecnologies Vicente Bayarri i Jesús Hermida, aplica escanejos multiespectrals amb càmeres que permeten captar 16 milions de colors arribant a les franges ultraviolades i infraroges. Gràcies a aquesta tecnologia es poden visualitzar pintures rupestres que són invisibles a l'úll humà. 

La mitjana de noves identificacions és d'una mitjana  40% superior a les obres ja conegudes. S'ha aplicat a jaciments amb pintures rupestres i a d'altres d'inèdits amb un gran èxit. És per aquest motiu que aquesta tecnologia ha esdevingut essencial en la identificació, catalogació i recerca en l'àmbit de l'art rupestre.

En la imatge de Huggingtonpost que acompanya es pot veure el mateix fragment de roca amb una imatge normal i una altra usant la càmera multiespectral. Com es pot comprovar a la imatge de sota hi apareixen multitud de figures que no es poden detectar a simple vista. És evident que no es pot tancar cap catàleg de cap jaciment sense haver estat analitzat completament amb aquesta nova tècnica.

Aquesta ha estat aplicada en diferents campanyes a jaciments de Madrid, Salamanca, Àvila i Segovia. Cal destacar que en alguns dels jaciments hi han pogut identificar representacions pròpies del que fins ara s'havia anomenat art llevantí que com es pot comprovar s'estenia molt més enllà de l'àmbit geogràfic que fins ara se li havia atribuït.

Aquesta tècnica es va emprar també a la zona de Valltorta-Gassulla amb força èxit. Va ser llavors quan en Ramon Viñas, especialista de l'IPHES ens va comentar la possibilitat d'analitzar les obres amb la finalitat de determinar-ne els autors. Efectivament, segons aquest investigador es donen clars patrons en la producció de les pintures que ens poden donar informació dels seus autors i de retruc de les migracions i les ocupacions que diferents grups van fer de cada zona.


Aquesta idea ha estat aplicada per Juan M Apellániz i Imanol Amayra de la Universitat de Deusto a les pintures rupestres de Ekain i Niaux (prop d'Andorra) i altres de la zona. Han seleccionat 70 dibuixos i gravats de cavalls d'entre 300 de la zona i han pogut identificar 10 autors de pintures i 10 autors de gravats i 4 artistes que usaven les dues tècniques.

Els autors es basen en l'análisi matemàtica de l'estructura de proporcions de 20 eixos de les figures, dels resultats estadístics d'aquestes dades i la observació microscòpica de les obres. És a partir de la valoració conjunta dels resultats obtinguts que s'atreveixen a assegurar que el nivell d'encert és molt alt. 

A la imatge es pot veure un cavall de la cova d'Ekain que ha estat objecte de la recerca obtinguda de la notícia que ha publicat El País on podeu ampliar la informació. També podeu fer-ho al Bolg PaleoramaenRed.