Penghu 1: més proves de la diversitat de poblacions a l'Àsia durant el plistocè.

Penghu 1 és una mandíbula que va ser localitzada gràcies a una xarxa d'un vaixell que pescava per la zona del canal de Penghu, costa occidental de Taiwan, a una profunditat d'entre 60 i 120 metres i a 25 quilòmetres de la costa. Aquesta zona va estar en dues ocasions durant el plistocè a la superfície com a conseqüència de la disminució del nivell del mar. 

Les restes han estat localitzades associades a altres restes de mamífers (Palaeoloxodon, Bubalus, Sus, Elaphurus davinianus, Cervus, Equus ferus, i altres). Les datacions, dutes a terme per diferents metodologies i, tenint en compte que han estat realitzades sense conèixer l'estrat en el que originàriament estaven dipositades, es corresponen probablement amb els períodes en que les terres estaven emergides: entre 190 i 130.000 anys o entre 70 i 10.000 anys. Cal tenir present la gran variació de datacions obtingudes de les diferents restes de fauna associada. 

La mandíbula mostra una morfologia primitiva i robusta així com una estructura dental poc habitual en la resta de fòssils asiàtics atribuïts a Homo erectus, excepte l'home d'Hexian a l'est de la Xina que va viure durant el plistocè mitjà. A l'article es comparen de forma exhaustiva les diferents característiques de la mandíbula amb les característiques de la resta d'homínids coneguts. 

S'han plantejat diferents hipòtesis per explicar aquest la persistència d'aquestes característiques morfològiques. La importància del fòssil consisteix en el fet que demostra una major complexitat de poblacions asiàtiques durant el Plistocè.

Publicat a Nature, el podeu llegir complet en format PDF. Trobareu un bon resum en castellà Paleoantropologia Hoy. 

La imatge que acompanya és un fragment de la il·lustració de l'article ja citat.

Homo erectus d'Hexian i la diversitat d'una espècie.

L'estudi, fruit de la recerca conjunta entre l'equip d'Atapuerca amb Maria Martinón Torres i JM Bermúdez de Castro i els investigadors xinesos Song Xing et al., publicat a la revista PlosOne analitza i compara les dents d'Hexian, que corresponen a una població d'Homo erectus, amb les d'altres espècies europees i poblacions asiàtiques fins ara atribuïdes a la mateixa espècie. 

Les restes humanes trobades al jaciment de la cova Longtan, Hexian de la província d'Anhui, a l'est de la Xina, han estat datades amb una antiguitat de 412.000 anys. 

La primera conclusió és que les mostres dentals obtingudes en el jaciment tenen un patró molt primitiu i diferenciat de l'Homo de neandertal i molt més semblant a les d'Homo antecessor. 

Les dents d'Hexian presenten característiques pròpies d'Homo ergaster i dels primers pobladors de l'est asiàtic, però també altres especificitats morfològiques que l'associen amb l'Homo erectus. 

De la comparació dental, però també prenent com a base l'estudi de la comparació del crani sembla cada cop més evident una estructura amb diferents poblacions que van evolucionar de forma separada a causa de l'aïllament biogeogràfic. 

Tal com es pot llegir a l'abstract d l'article "Hexian podria representar la persistència d'un grup d'Homo erectus que va conservar característiques primitives que van perdre altres poblacions com Zhoukoudian o Panxian Dadong". 

En el fons de la discussió, novament, el concepte d'espècie biològica i d'espècie morfològica i la tendència a definir grups evolutius amb una amplia variabilitat com a pertanyents a un mateix clade. 

Les diferències entre poblacions d'Homo erectus seran fonamentals per a conèixer l'evolució humana a l'Àsia i serà molt més difícil determinar si es tracta de diferents poblacions o espècies. 

Resulta molt interessant el comentari que Maria Martinón publica en el blog del Museo de la Evolución Humana.

La imatge que acompanya ha estat publicada a l'estudi ja citat. Correspon a la figura 9 i representa l'anàlisi realitzat al segon i tercer molar inferior esquerre. 

Homo erectus realitzava marques geomètriques.

Són molt poques les activitats que permeten esbrinar quina ha pogut estar la capacitat cognitiva d'espècies d'homínids extintes. En aquest procés s'estan acumulant proves que demostren la capacitat simbòlica de l'Homo de neandertal. En aquest cas el corpus d'evidències que s'estan acceptant per la comunitat científica són cada cop més grans. Entre els pocs indicis perdurables hi trobem marques realitzades per desgast sobre determinades superfícies com és el cas de la publicació aquest setembre del gravat de la cova de Gorham a Gibraltar.

En el cas que ens ocupa ha estat la publicació a la revista Nature dels resultats d'una recerca que estudia la realització de línies geomètriques, possiblement usant una dent de tauró, sobre una petxina d'un molusc d'aigua dolça. Probablement un erectus dretà va efectuar amb cura unes marques que ressaltarien pel seu color blanc sobre el fons fosc de la superfície de la petxina fresca. 

Evidentment, tot i que diferents hipòtesis podrien explicar el motiu i la intencionalitat dels gravats, resulta gairebé impossible assegurar-ne el significat i la intenció de l'humà que les va fer. La petxina pertany a la col·lecció Dubois que es troba al Museu Naturalis de Leiden als Països Baixos i es va recollir a pel paleontòleg holandés Eugène Dubois a un jaciment de la illa de Java anomenat Trinil. En aquest jaciment s'han identificat altres peces semblants associades a dents de tauró que s'usaven com eines i a una petxina modificada amb la mateixa finalitat. 

Les datacions realitzades per la Universitat d'Amsterdam situen el fòssil en un interval cronològic que aniria entre 430.000 i 540.000 anys. És per això que és considera l'estructura de marques intensionals complexes més antigues trobades fins el moment. 

És normal que aquest tipus de proves siguin acollides per la comunitat científica amb prevenció a l'espera que noves troballes confirmin la producció de marques en diferents materials i es pugui esbrinar quin nivell de capacitat cognitiva poden demostrar. D'altra banda el ressò que la notícia ha tingut en els mitjans especialitzats i de divulgació impulsen la necessitat de seguir en aquesta línia per a conèixer millor les espècies extintes que pertanyen al nostre gènere. 

Podeu completar la informació consultant les següents publicacions: Nature, Science Daily, Archaeology, Prehistoria al dia i Paeloantropologia Hoy.

Novembre 2014. Novetats breus.

1- Publicat a Quaternary International un article d'Emiliano Bruner i altres quatre investigadors sobre la diferència entre els grups d'Homo erectus africans (anomenats Homo ergaster per alguns investigadors) i els asiàtics. Segons els autors no hi ha diferència en l'estructura del crani dels diferents cranis estudiats. L'anàlisi es basa en la comparativa de motlles endocranials. La principal diferència és la mida, més gran en els asiàtics. Aquest treball no pot valorar aspectes de funcionalitat cerebral. Podeu llegir la notícia en altres blocs i revistes: Paleorama en red, SINC, Paleoneurology.

2. Un estudi publicat a la revista American Journal and Physical Anthopology relaciona la disposició de les dents davanteres i l'espai disponible amb l'aparició del mentó o barbeta en els sapiens. Ho podeu consultar en castellà al blog Paleoantropologia Hoy. 

3. Interessant article divulgatiu del diari El País sobre la violència sexista dels ximpanzés. 

4. L'home de Kennewick i la polèmica sobre una alternativa de poblament a Americà del Nord procedent del nord-est asiàtic. Segons aquesta hipòtesi una població de la cultura Jomon procedent de la zona del Japó actual o similar va realitzar un viatge, fa aproximadament uns 15.000 anys, pel pacífic nord que els portaria a ocupar el nou continent. Podeu ampliar la informació a Smithsonian. L'estudi que s'ha realitzat comparant l'estructura cranial i òssia de l'esquelet mostra també una relació amb les poblacions que també donarien lloc, per una altra via, al poblament de la Polinèsia. 

5. José María Bermúdez de Castro i María Martinón-Torres comenten en un article publicat a Antropological Science les dues hipòtesis que podrien explicar els caràcters moderns apareguts en l'Homo antecessor. D'una banda la possibilitat que diverses poblacions desenvolupessin la morfologia facial moderna a diferents continents simultàniament o, d'altra banda, la possibilitat que aquestes característiques derivessin d'una població única que donés lloc als diferents llinatges. 

6 "Le Néandertal: si loin si proche" Un nou recurs força interessant i complet publicat per l'INRAP. 

7. S'ha observat, per primera vegada, l'ús d'eines per a la obtenció d'aliment en un goril·la salvatge. El 14 de maig de 2013 una femella jove de l'espècie Gorilla beringei beringei al Parc Nacional dels volcans a Rwanda va utilitzar un bastó per aconseguir tèrmits després de mostrar malestar per les seves picades quan ho feia amb la mà. La producció de conductes instrumentals per aconseguir aliments són més habituals en règim de captivitat. Podeu veure la publicació de l'article a American Journal of Primatology i a Paleoantropologia Hoy.