Construcció d'eines i desenvolupament cognitiu

El procediment que l'home ha usat en la construcció d'eines lítiques ha estat una font d'informació molt important per comprendre les diferents cultures humanes, les seves migracions i la complexitat social i cognitiva de les espècies que les han realitzat. 

S'han identificat i descrit un considerable nombre d'indústries i cultures lítiques. Un dels canvis tecnològics més importants i coneguts és el que determina el pas de la cultura olduvaiana a l'acheuliana. Aquest canvi es va produir fa aproximadament 1,8 milions d'anys a l'Àfrica i es va expandir per la resta del món habitat, esdevenint la tecnologia que més temps ha perdurat.

Imatge de diferents bifaços. el bifaç és l'eina característica de la cultura acheuliana.

L'estudi realitzat per Shelby S. Putt, Sobanawartiny Wijeakumar, Robert G. Franciscus i John P. Spencer i publicat a Nature, Human Behavior* ha utilitzat l'espectroscòpia d'infraroigs per analitzar l'activitat cerebral de quinze voluntaris mentre aprenien a realitzar eines lítiques en diferents contexts experimentals. 

Els resultats demostren que les habilitats necessàries per a la construcció d'eines olduvaianes són, bàsicament, l'atenció visual i el control motor. Pel que fa a les eines acheulianes les àrees implicades són, segons els autors, la d'informació visual, auditiva i sensoriomotor, orientació de la memòria visual de treball i la planificació d'accions.

A l'estudi es comenta que la complexitat cognitiva i la coordinació de les diferents àrees cerebrals implicades en la construcció d'eines des de fa gairebé dos milions d'anys és la mateixa que requereixen activitats complexes com podria ser tocar el piano. 

Poc a poc es van descobrint evidències que demostren fins a quin punt espècies antigues eren capaces de tenir un comportament cognitivament complex i modern. Ben aviat caldrà desterrar la denominació "comportament humà modern" per "comportament humà" tal com va suggerir fa poc Palmira Saladié al jaciment de la Boella comentant el seu article sobre la Gran Dolina.

Caldrà reflexionar sobre el fet que la capacitat d'interacció funcional de diferents zones del cervell i una major complexitat demostrada a partir de determinades pràctiques, construcció d'eines, conductes complexes com la cacera de bisons a Atapuerca, etc, afecten altres comportaments dels que no hem trobat evidències fòssils. 

Cita de l'article: doi:10.1038/s41562-017-0102           

Co-evolució del llenguatge i l'ensenyament de fabricació d'eines.

Comentem aquest article per la importància de la hipòtesi i per la metodologia experimental emprada encara poc habitual en la recerca sobre l'evolució humana inicial. L'estudi signat per TJH Morgan i 11 investigadors més ha estat publicat a la revista Nature. 

Els autors s'han proposat verificar quin mecanisme pot haver tingut més rellevància en la transmissió dels coneixements necessaris per construir eines amb la tecnologia acheuliana. Aquesta tecnologia, habitualment associada a l'Homo erectus, té els seus inicis a l'Àfrica i posteriorment s'expandeix per Europa i Àsia com a evolució de la tecnologia olduvaiana més antiga i bàsica. La tecnologia acheuliana es caracteritza per una execució sistemàtica i realitzada per la dues cares de la roca. 

L'experiment consisteix en definir cadenes d'aprenentatge d'aquesta tècnica seguint cinc procediments diferents: creació a partir d'un model, diferents contexts d'imitació i emulació i una darrera amb el suport d'indicacions lingüístiques. 184 adults han participat com a membres de les diferents cadenes d'aprenentatge.

Segons els resultats obtinguts l'eficàcia de l'ensenyament a la cadena en la que participava el llenguatge en relació amb les altres fa pensar que la comunicació lingüística ha d'haver estat necessàriament un pre-requisit indispensable per l'aparició i transmissió de la tecnologia acheuliana en la construcció d'eines del mode 2. 

Tot i el l'evidència que es tracta d'una prova indirecta ens sembla molt interessant la recerca de noves metodologies per determinar el moment de l'aparició del llenguatge en l'evolució humana. 

La imatge que acompanya s'ha fet pública pel mitja referit anteriorment per il·lustrar l'abstract de l'article. 

La Boella, datació del jaciment i l'acheulià a Europa

El director arqueològic Josep Vallverdú i un equip d'investigadors de diferents camps del CSIC i de L'IPHES acaben de publicar

a la revista PLOS ONE les datacions del jaciment del jaciment de la La Boella.  

En jaciment situat en el municipi de La Canonja (Tarragona) s'hi han pogut localitzar restes de grans mamífers com Mammuthus meridionalis, Hippopotamus antiquus, Dama sf. vallonetensis, cavalls, cèrvids,... i també d'altres micromamífers com Mimomis savini, un ratoli molt important per establir datacions i molts altres. Aquestes i d'altres dades han permès reconstruir l'habitat antic d'aquesta zona. 

Al costat d'alguns fòssils d'animals o de forma més isolada s'han trobat un bon nombre d'eines pertanyens a dues cultrures diferents, el mode 1 o olduvaià i el mode 2 o acheulià. 

La datació de l'estratigrafia s'ha realitzat per paleomagnetisme, bioestratigrafia i per datació dels isòtops radioactius de l'alumini i el berili de les mostres de quarcita. Els resultats obtinguts situen el jaciment entre 1 milió i 780.000 anys. 

El barranc de la Boella formava part d'una zona humida a la desembocadura del riu francolí on els animals acostumaven a anar a beure i alguns eren més fàcilment capturats i processats per l'alimentació d'animals carnívors, carronyaires i també per humans. 

La presència en el jaciment d'eines lítiques realitzades amb la tècnica anomenada acheulià és una gran troballa ja que representa la migració d'una nova onada d'homínins de l'Àfrica on ja s'havia escampat abans del milió d'anys. La presència d'aquesta tecnologia a La Boella converteix el jaciment en el lloc d'Europa on s'ha pogut localitzar aquesta indústria amb més antiguitat. 

Són de molt d'interès les fotografies i gràfics que acompanyen l'estudi de les que hem modificat per simplificar la que acompanya aquest escrit. El document també comenta el debat científic en relació a la continuïtat o discontinuïtat del poblament humà a la península ibèrica. Felicitem a Josep Vallverdú, Palmira Saladié, Antonio Rosas i la resta de l'equip per la publicació de l'article, per la feina feta i per posar en valor el jaciment de La Boella. 

Esperem que ben aviat es pugui comptar amb les instal·lacions que la professió i la població reclama per tal que es pugui construir un gran centre de recerca i de divulgació a la zona.Podeu ampliar la informació a la web de l'IPHES, o en llocs de divulgació com la Pileta de Prehistòria o l'ABC.