Homo & Evolució: georgicus

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris georgicus. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de febrer del 2014

Dues espècies a Dmanisi.

L'article que presentem ara és una nova aportació a una de les polèmiques científiques més importants de l'actualitat. L'equip d'excavació del jaciment de Dmanisi liderat per David Lordkipanitze publicava l'octubre de 2013 un article a la revista Science que considerava els cinc cranis trobats en aquest jaciment com a pertanyents a una sola espècie i atribuïa les grans diferències entre els fòssils a la variabilitat que, segons els autors de l'estudi, també es podrien trobar entre els humans o els ximpanzés.

Des de llavors diferents articles han posat en dubte les conclusions inicials suggerint l'atribució de les troballes a dues o més espècies. En aquesta línia José Maria Bermúdez de Castro, María Martinón i altres autors han publicat un article a la revista Plos One en el que es mostren l els resultats de les anàlisis comparatives de tres mandíbules: les dues més petites D211 i D2735 i la gran D2600 que encaixa amb el darrer crani trobat, el famós D4500.

S'han centrat, en aquest cas, en els aspectes morfològics des del punt de vista del creixement i desenvolupament. L'estudi demostra diferències no explicables per la mida ni pel dimorfisme sexual, de manera que les variacions en l'estructura dels diferents mòduls mandibulars són significatives i demostren, segons els autors, que les mandíbules D211 i D2735 pertanyen a una espècie diferent a la D2600.

Les diferents estructures dentals i el seu desgast anirien en la línia de l'ocupació de dos nínxols ecològics diferents. Altres estudis han refermat que la producció d'eines també demostren diferències en les indústries lítiques localitzades a Dmanisi.

Els autors consideren que les característiques de les mandíbules petites són compatibles amb H Habilis o Homo ergaster, en canvi, D2600, per qui es podria mantenir la denominació d'Homo georgicus, presenta un mosaic de característiques força diverses, algunes relacionades amb australopithecus o, fins i tot, parantropus. Dues espècies diferents van sortir d'Àfrica per ocupar l'espai de l'actual república de Georgia i Daguestan, important lloc de pas en l'Àsia occidental.

La imprescindible lectura del comentari en el Blog de José María Bermudez de Castro dona una idea exacta de l'estat de la qüestió i dels seus antecedents.

Podeu llegir la notícia a El país.

La fotografia publicada a l'article ja esmentat és propietat de D. Lordkipanitze. Vista lateral de les mandíbules D2600 i D2735.

divendres, 20 de desembre del 2013

Octubre 2013

Novetats breus

1- Homo georgicus (1,8 Milions d'anys) a Dmanisi, Croàcia, ja usava escuradents. PNAS (publicació original). Archaeology (inclou imatge).

2- Els ximpanzés com els humans es fan amics d'aquells que tenen característiques de personalitat més semblants a les seves. La formació de grups per afinitats és una estratègia adaptativa que ja es donava a l'avanpassat comú d'humans i ximpanzés, fa més de sis milions d'anys. Ho podeu llegir la notícia aEvolution Human Behavior o el comentari a Discovery.

3- L'arqueòleg Dean Snow usant l'Índex de Mannig analitza diversos negatius de mans pintades a coves del sud de França i del nord d'Espanya i assegura que el 75% corresponen a mans femenines. Alguns autors han volgut anar més enllà i deduir que la majoria de les pintures rupestres han estat pintades per dones. Tot i que cada informació sobre els autors o autores de l'art rupestre és molt important, en aquest cas em sembla precipitat i l'índex poc fiable. Caldrà veure com evoluciona aquesta hipòtesi que també s'ha usat amb resultats similars en altres zones. National Geographic, Hominides.

4- Mysterios Ancient Human Crossed Wallace's Line és el títol d'un nou article publicat a Science i explicat per Science Daily sobre els denisovans.

5- Segons els resultats publicats a Journal of Human Evolution les noves datacions de les zones de les serralades de Karari i Koobi Fora realitzades per magnetoestratigrafia i estratigrafia isotòpica d'estronci han determinat que l'edat dels fòssils trobats a la zona i associats a Homo rudolfensis es roba limitada per 1,945 i 2,058 milions d'anys.

Neandertals, camamilla i altres.

El juliol de 2012 ens feiem ressó d'un article de Karen Hardey, Carlos Lalueza-Fox i altres en què es constatava l'ús de plantes medicinals, camamilla i aquilea, a partir de l'anàlisi de les partícules vegetals identificades en la placa dental de cinc mandíbules de neandertals del jaciment del Sidrón. La hipòtesi de l'equip va ser que els neandertals coneixien molt bé els recursos de l'entorn i que usaven aquestes plantes, poc nutritives i de gust poc agradable, pel seu valor medicinal. Recentment, una nova publicació planteja una segona hipòtesi per aquesta evidència.

Segons l'article D'Anna T Buck i Chris Stringer publicat a Quaternary Science Reviews l'explicació de l'existència d'aquestes restes en les dents dels neandertals cal buscar-la en una pràctica que encara avui es dona en alguns grups humans: la ingesta del contingut estomacal dels herbívors.

Les investigadores es basen en el coneixement de pràctiques que es duen a terme en determinades cultures com els inuit a Groenlàndia que consideren excel·lent el consum del quim, una massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica, contingut a l'estómac i que el cérvol ha seleccionat entre les millors plantes al seu abast i que, a més, proporciona als humans una de les poques maneres d'accedir a la fibra vegetal i ha determinats components de la dieta que només es troben a les plantes. Aquesta pràctica també ha estat comú entre els aborigens australians que consumien l'interior de l'estómac dels cangurs. Nosaltres no descartarem cap hipòtesi, esperant l'anàlisi que pugui donar resposta a les diferències entre els dos plantejaments o que els pugui considerar compatibles.

Podeu ampliar la notícia a Sinapsit d'on m'he baixat la fotografia o a Science Daily.

Aprofito l'avinentesa per donar a conèixer un nou estudi que demostra que un neandertal trobat al jaciment de la roca Foradà a Oliva, València, usava els escuradents per mitigar el dolor ocasionat per la periodontitis. Com recorda l'article de Maria Lozano i el seu equip, l'ús dels escuradents està descrit des de l'inici de la nissaga homo com una eina per a extreure porcions d'aliment retinguts entre les dents però, en aquest cas, sembla demostrat que la finalitat era clamar el dolor de les genives. La notícia a Europapres.

Un estudi mostra al públic el que és, de moment ,el jaciment neandertal més al nord-oest d'Europa i que conté més material que qualsevol altre trobat mai al Regne Unit i, a més, amb una seqüència de sediments molt àmplia. Podeu ampliar la notícia a NERC o a Science Daily.

Els cinc cranis de Dmanisi plantegen una hipòtesi d'espècie única a l'inici de la evolució humana.

La publicació a la revista Science de l'article de David Lordkipanidze, Maria S. Ponce de León i el seu equip sobre el crani 5 de Dmanisi i, més exactament, sobre la col·lecció de cinc cranis trobats en aquest jaciment ha encès el debat sobre les primeres espècies en el procés de l'evolució humana. El crani D4500 és el més complet amb una antiguitat de 1,8 milions d'anys i presenta característiques molt antigues en el llinatge humà.

L'anàlisi dels investigadors parteix de les següents hipòtesis:

- Els cinc cranis han estat trobats en un mateix jaciment i amb una diferència estratigràfica màxima d'uns 20.000 anys, i pertanyen, per tant, al mateix temps geològic. Són contemporanis.

- La diversitat morfològica entre els cranis és important, però no major de la que podríem trobar en altres espècies com podria ser la nostra pròpia, la dels ximpanzés o dels bonobos. Afegeixo el fet que recentment s'ha demostrat hibridació entre sapiens i neandertals que presenten una major diversitat en l'estructura del crani.

- Les restes d'espècies antigues a l'Àfrica són parcials i, per aquest motiu, no s'han pogut analitzar globalment ni comparativa. Cada autor ha tingut tendència a batejar les restes parcials que havia identificat com una espècie diferent. Les troballes de Dmanisi corresponen a fòssils complerts.

- Fins ara hem estudita fòssils individuals i, en canvi, cal treballar amb dades de poblacions com és el cas de Dmanisi. Un fòssil només és un element d'una població, mai la pot representar.

Per tot plegat la conclusió és que cal unificar les diferents espècies, de les quals es disposen pocs fragments, en una sola i única.

Diversos autors com José Maria Bermúdez de Castro, Juan Luís Arsuaga, María Martinón o altres consideren excessiu englobar homo habilis, rudolphensis, ergaster i erectus en una sola espècie, tant per la seva diversitat morfològica, com pel període tan gran (de 2,5 a 1.2 M d'anys). Segons ells i altres científics les conclusions són precipitades ja que es podria demostrar una sedimentació lenta i que, per tant, la distància temporal de l'estrat fos més gran, o que es tractés de diferents espècies que convivien sense competència pels recursos.

Personalment voldria afegir la reflexió que caldrà estudiar els cranis complerts de Dmanisi per saber quines són les causes del dipòsit dels cadàvers en aquest espai, si hi ha diferències deduïbles en el comportament o l'alimentació dels diferents individus que puguin fer pensar en comportaments diferents i, com s'expliquen altres modificacions, diferents a les morfològiques del crani, que han aparegut en el decurs de l'evolució com seria el cas, per exemple, de l'increment de talla atribuïda a homo erectus a l'Àfrica i que, segons sembla, no es manifesta a Dmanisi.

Considero que les dues visions parteixen d'una gran honestedat científica i obren les portes d'un important debat que espero que pugui apassionar el públic en general. Us recomano sentir els excel·lents potcasts de Luís Quevedo entrevistant a María Martinón i Maria S. Ponce de León per tenir una idea més clara de les dues posicions a partir de les declaracions d'aquestes dues grans investigadors. Maria Martinón ha publicat al bloc del "Museo de la Evolución Humana" la seva opinió en la que es reafirma que el crani 5 tenia una alimentació essencialment herbívora, cosa que demostra el desgast no patològic de les seves dents, i per tant, en la hipòtesi que entre les restes de Dmanisi hi ha més d'una espècie.

La notícia s'ha divulgat per tots els mitjans. a continuació en podeu veure alguns: Paleoaprende, The Archaeology News Network, Antena3.

La imatge central també pertany als mateixos autors que la tercera. Universitat de Zurich.

Canvis genètics i culturals al neolític a Alemanya

El Projecte Genogràfic de National Geographic ha publicat un article de gran importància sobre les diferents migracions que durant el neolític van configurar l'actual estructura de població a Europa central. La investigació demostra l'existència com a mínim de quatre migracions importants durant un període que va entre els 7.500 i els 3500 anys abans del present.

L'estudi realitzat a partir de l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (recordem que aquest ADN present als mitocondris cel·lulars correspon a una transmissió matrilineal) relaciona aquestes dades amb les diferents cultures tecnològiques tal com es pot veure en la representació que acompanya aquest comentari. En els diferents quadres que els investigadors posen a disposició de la comunitat científica es pot comprovar l'estructura dels diferents haplogrups.

Relacionar els estudis genètics amb els arqueològics permet un enriquiment de les dues disciplines en la línia per assolir conjuntament una millor comprensió de la prehistòria i l'evolució humana.

Podeu llegir l'abstract a ScienceMag, la notícia comentada a Archaeology o baixar-vos tot el document al següent enllaç (87 pàgines en PDF de material complementari). Altres fonts: Smithsonian, Dienekes.

Bipedisme i construcció d'eines

La relació entre el bipedisme i la capacitat de construcció d'eines sovint s'ha relacionat generant hipòtesis en el sentit que el fet d'alliberar les mans podia haver estat clau en aquest procés o, tot el contrari, la necessitat de treballar amb les mans hauria potenciat la marxa bípeda. L'article publicat per Atsushi Iriski i altres a Philosophical transaccions de la Royal Society vol aportar noves dades a aquest debat.

Els autors estudien les representacions dels dits de la mà i el peu a l'escorça sensori-motora primària de titís, caputxins macacos i humans, i conclouen que els requeriments per a la construcció d'eines ja es donen en tots els primats atès que la representació de cada dit de la mà en el cervell és independent i es dona tant en humans com en altres simis. Em permeto afegir que altre cosa seria el desenvolupament de la capacitat de coordinar els moviments de la mà amb delicadesa.

En canvi pel que fa a la representació cortical dels dits del peu en el cas de l'homo sapiens es pot observar una diferenciació específica del dit gros. Aquesta diferència pot estar relacionada amb una millora important del bipedisme tal com es produeix en els homínids i que ja es donaria, probablement, en ardipithecus ramidus, el primer homínid bípede conegut. En canvi en els simis es produiria més aviat un moviment global.

Podeu completar la informació a: Science Daily.

dijous, 19 de desembre del 2013

Maig 2013

Notícies breus

1- Un article de Peter Ralph i Graham Coop analitza segments llargs del genoma dels europeus per establir relacions de parentiu. Els investigadors demostren una ascendència comuna molt important i pròxima en el temps. En la major part dels cassos de menys de 1000 anys. També demostren diferències en funció de les zones de la mostra, especialment en la península ibèrica i itàlica. El mètode es mostra efectiu per a períodes de pròxims en el temps, cosa que permet relacionar-ho amb la història recent molt més coneguda que en els casos en què la genètica s'usa per estudiar llinatges antics. En podeu llegir l'article periodístic a Nature.

2- Un estudi de Rolf M. Quam, Juan Luís Arsuaga i altres investigadors s'ha publicat a la revista PNAS en el que s'analitzen els ossets de l'orella d'Australopithecus africanus i Paranthropus robustus. El fet que aquests ossets ja no es modifiquen des del naixement els converteix en un element relacionat de forma força directa amb la informació genètica de l'espècie. El martell d'aquestes espècies és similar a l'humà i diferent a la resta dels simis. En canvi l'enclusa i l'estrep són més similars als simis cosa que indica diferències en l'audició dels homínids. Resum a Hominides.

Reconstrucció en 3D d'homo georgicus

Reconstrucció d'un mascle homo georgicus feta per Philippe Froesch basada en el crani D2700 de Dmanisi. La veritat és que dona una imatge força humana d'una espècie de fa 1.8 milions d'anys. Aquesta espècie correspon a la primera gran migració fora d'Àfrica. Segons alguns investigadors els humans seguien els dents de sable que els proporcionaven restes d'óssos i carn aprofitables. D'aquesta reproducció em sorprenen els ulls verds. Voldria saber l'opinió d'en Carles Lalueza-Fox. El vídeo dura 40 segons.

Estudis recents sobre neandertals

No hi ha dubte que ja fa temps els neandertals centren bona part d'estudis genètics, morfològics i antropològics que han ajudat a reivindicar aquesta espècie pel que fa a les seves característiques cognitives. Cada vegada coneixem més espais on havia viscut com per exemple Praileaitz a Guipuzcoa, on encara que, de moment, s'hi han trobat només sis eines lítiques, ajuden a establir la dispersió i ocupació dels neandertals sobre el territori.

De l'estudi de la mandíbula de Riparo Mezzena (Verona, Itàlia) que correspon a un neandertal tardà, Silvana Condemi i la resta de l'equip consideren que la presència d'una morfologia específica pel que fa a la barbeta incipient demostraria l'existència d'hibridació amb els sapiens. Cosa que em sembla una mica agosarat. Sort que aquesta conclusió va en la línia de moltes altres recerques que en aquest moment demostren la hibridació de manera més fiable.

Continuant amb les característiques físiques voldria destacar l'anàlisi comparativa de les vèrtebres cervicals entre neandertals i humans moderns. Asier Gómez-Olivenza, Juan Luís Arsuaga i dos investigadors més demostren en el seuarticle publicat a Journal of Human evolution que les dels neandertals "són més amples mediolateralment i més llargues dorsoventralment, en part degut a apòfisis més llargues i orientades més horitzontalment cosa que suggereix que el coll dels neandertals era més estable..."

Almudena Estalrrich i Antonio Rosas analitzant les restes de tall produïdes a les dents dels neandertals que en el procés d'alimentació subjectaven la carn amb la boca i en tallar-la amb la mà dominat produïen marques en les dents han demostrat que la majoria eren dretans. Aquestes dades coincideixen amb les trobades amb altres jaciments. La conclusió més important és el fet que la lateralització manual està correlacionada amb una determinada organització cerebral i, que tot plegat es correspon amb els percentatges dels sapiens actuals. Podeu llegir aquesta notícia en la publicació original dePlos One o en la difusió que n'ha fet agència SINC. En aquest estudi és curiós el cas de l'adult 2 que va canviar de lateralitat, probablement, a causa d'un deteriorament patològic de la mà dominat.

L'article publicat a PNAS per Rachel E Wood i altres cinc investigadors ens ha desanimat una mica. Consideren que les datacions de la presència de neandertals al sud de la península ibèrica que se situaven per sota dels 30.000 anys s'han de reconsiderar, ja que usant la tecnologia de la descontaminació per ultrafiltració de les mostres, no s'han obtingut amb el Carboni 14 resultats per sota dels 45 ma. Segons aquestes noves datacions aquests autorsasseguren que probablement en aquesta zona no van coexistir les espècies neandertal i sapiens. Restem a l'espera de noves datacions per descartar definitivament la presència de neandertals en èpoques més recents.

Tot el contrari del que demostra el jaciment de la Güelga a Astúries En aquest jaciment que conté restes paleontològiques d'un període que va dels 150 ma. als 10 ma. s'hi han trobat restes lítiques que, atenent a les seves indústries, demostrarien una primera ocupació neandertal que després seria substituïda per humans moderns i que més recentment tornaria a ser habitada de nou per neandertals. En aquest "sándwitch" tal com ho defineix Jesús F. Jordà (autor de la fotografia que acompanya) hi trobaríem les proves que les dues especies van tenir un moment ampli de contacte en el nord peninsular. Haurem d'esperar que s'acabin de datar els diferents períodes per tenir-ne una idea més exacta. Només comentar que hi ha alguns investigadors que no atribueixen una relació tan directa entre indústries lítiques i les espècies que les han fabricat.

Per acabar, una informació més global, us recomano la lectura de l'article Neanderthal culture: Old master publicat a la revista Nature.

Una llengua comuna per Euràsia?

Acostumats, com ja estàvem, a pensar que el rastre de les llengües antigues caldria buscar-lo en la sintaxi i en la morfologia, de nou Mark Pagel i altres quatre investigadors publiquen unestudi a la revista PNAS on s'usa el vocabulari com a font d'informació per rastrejar les relacions entre les diferents llengües.

Parteixen de l'estudi de paraules ultraconservades presents a set famílies lingüístiques d'Euràsia. Les paraules seleccionades ho són en funció d'un model estadístic que analitza els mots més usats en el llenguatge quotidià. La freqüència de l'ús de la paraula augmentava significativament la pertinença de la paraula a la llengua ancestral comuna.

Segons aquest estudi totes les llengües euroasiàtiques parteixen d'una llengua arrel que es parlava fa 15 ma i que va donar lloc a les diferents grans famílies actualment conegudes. Com podeu veure en la imatge que acompanya, publicada en el mateix article, els autors proposen una cronologia per a la separació dels diferents grups lingüístics.

Podeu llegir la notícia al diari El país.

Chauvet. la cova dels somnis oblidats

L'any 2010 l'equip de Werner Herzog va aconseguir un permís per a fer un reportatge de la cova de Chauvet. En 1 hora i 26 minuts ens endinsem a una cova d'accés restringit al públic que presenta la peculiaritat que l'entrada va restar tancada des de fa 20.000 anys a causa d'un enfonsament i que, per tant, la podem veure en l'estat exacte en que es trobava en aquell moment. A la cova de Chauvet hi trobem un dels conjunts més importants de pintura rupestre.

El vídeo ha estat penjat a youtube per Musashi Arts i l'hem conegut gràcies al blog de David Sánchez Prehistòria al dia.

Personalment vull plantejar la qüestió següent: és evident que la preservació d'un entorn no és simplement no permetre visites turístiques. En aquest cas mantenir viva la cova, de manera que l'aigua continua aportant carbonat de calci, està enterrant les restes i perjudicant les pintures. Espero que s'actuï urgentment preservant les pintures de l'acció dels minerals filtrats de forma natural.

Més informació sobre la cova de Chauvet en aquesta mateixa web aquí.

L'origen paleolític de la ceràmica

Habitualment associem l'aparició de la ceràmica a un context neolític lligat al desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia. L'explicació generalment difosa interpreta els contenidors ceràmics com estris ideats amb la finalitat d'emmagatzemar els excedents de producció o el seu tractament.

Un article de Iván Díaz al seu Blog de Crónica de la arqueologia fa un exhaustiu repàs dels jaciments on s'han trobat restes ceràmiques relacionades amb un context gravetiense propi del paleolític superior. Aquest periodista científic relaciona els múltiples jaciments amb datacions antigues i relaciona el treball ceràmic amb l'elaboració de peces figuratives amb contingut simbòlic. És recomanable repassar les datacions i els jaciment que apareixen en aquest article.

Més recentment s'ha publicat un article a la revista Nature en el que s'analitzen les restes ceràmiques corresponents a la cultura japonesa Jomon. O E Graig i la resta d'investigadors analitzen les restes de lípids presents en aquesta ceràmica i arriben a concloure que tenen una antiguitat de 15.000 - 11.000 anys cosa que les relaciona a una cultura de caçadors recol·lectors.

Ja no es tracta doncs d'un fet aïllat, ni tampoc associat a una funció específica. Lògicament en un context caçador-recol·lector que comporta una vida nòmada la presència d'elements ceràmics no podia ser tant important com en un context neolític més sedentari.

La fotografia adjunta no pertany a cap context conegut.