L'alta freqüència de determinats haplotips del cromosoma Y indica un èxit reproductiu en una nissaga concreta per línia patrilineal. En un moment donat un personatge important dintre de la comunitat assolia un important nombre de descendents a partir de les seves relacions amb mullers i concubines.
Aquestes nissagues ens permeten identificar col·lectius i centres de poder així com la seva migració pel territori. Ja eren conegudes les nissagues de Gengis Kan (1162 - 1227) i Giocangga (mort el 1582).
Un nou estudi publicat a la revista European Journal of Human Genetics i realitzat per Patricia Balaresque i altres investigadors francesos i anglesos pertanyents a diverses Universitats i institucions, identifica noves nissagues i més antigues.
En la imatge que acompanya es poden veure representades les diferents nissagues així com la seva procedència, datació i línia de migració. Aquestes línies evolutives pertanyen tant a poblacions d'agricultors sedentaris i de pastors nòmades que es van expandir fa entre 4100 i 900 anys. Els llinatges més recents es troben relacionats amb la cultura lligada a la llengua altaica i a l'ús dels cavalls com element afavoridor dels desplaçaments.
Ens ha semblat interessant difondre aquest estudi perquè considerem que ens permet accedir a una informació que reconstrueix l'estructura econòmica i cultural molt difícil de conèixer per altres mitjans. D'altra banda sembla interessant anar associant elements arqueològics amb les respectives nissagues genètiques.
