Pintures neandertals a la península ibèrica

La datació de la crosta de carbonat de calci dipositada  sobre les pintures rupestres, gràcies a la tecnologia de desintegració de l'urani-tori, a tres coves de la península ibèrica: La Pasiega (Cantabria), Maltravieso (Extremadura) i Los Ardales (Andalucia) ha demostrat que les pintures s'han d'haver pintat necessàriament abans de fa 64.000 anys. Ho podeu llegir en aquest article.

Tot i els recels d'alguns investigadors, que consideren massa precipitat un canvi de paradigma a partir de les primeres dades discordants obtingudes, cal destacar que la troballa, si s'acaba confirmant, és molt important, atès que demostra d'una forma fefaent que les manifestacions de la capacitat simbòlica també eren compartides amb l'Homo neanderthalensis. D'altra banda, el fet que els resultats es produeixin en un espai geogràfic tan extens fa pensar que pintar a les parets de les coves no era una conducta ocasional d'un grup concret, sinó una conducta força estesa per l'oest europeu.

Aquesta dada es pot relacionar amb altres conductes simbòliques demostrades anteriorment, que tenen a veure amb altres expressions gràfiques com les de la cova de Gorham, a Gibraltat, les restes constructives de Bruniquel, els enterraments de diversos jaciments per tota Europa o la fabricació d'ornaments en neandertals i denisovans i, fins hi tot, en instruments musicals. Podeu sentir el següent podcast per ampliar la informació.

En un segon article es mostren evidències que fa 115.000 anys els neandertals ja usaven pigments minerals que dipositaven damunt de petxines, per tal d'emprar-los amb una major comoditat abans d'aplicar-los en un determinat material o damunt la pell mateixa. Aquesta troballa s'ha dut a terme a  La cueva de los aviones, al municipi de Cartagena.

Els autors d'aquest segon estudi comenten, a les conclusions, que la pràctica de l'ús de minerals per obtenir pigments pot remuntar-se a l'avantpassat comú a sapiens i a neandertals fa més de 500.000 anys. És, en aquest punt, que està documentada l'existència de recipients amb pintures d'ocre a Europa amb una antiguitat semblant i atribuïbles també a Homo neanderthalensis i, des de 2013, que es coneixen eines emprades per moldre l'ocre amb una antiguitat d'uns 500.000 anys, atribuïbles a una població d'Homo erectus o Homo heildelbergensis.

Podeu veure més informació en aquest moment de twitter.

Vídeo de sciencemag.org publicat per Kate Rogers a Youtube

Cueva de las manos.

Un vídeo de la Televisió pública (TVP) Argentina de nou minuts de durada explica el conegut jaciment de la Cueva de las Manos gràcies als comentaris de l'arqueòleg Carlos Aschero que ens explica les tècniques pictòriques, el significat de les representacions i la importància del lloc, així com el context ecològic en el que el Guanaco, encara avui, hi juga un paper fonamental.

Les pintures rupestres de Chauvet no són tan antigues.

Els intents de datar correctament les pintures rupestres de la cova de Chauvet han estat molts, i els resultats obtinguts han estat força divergents. en aquesta mateixa web ja s'hi han referenciat treballs en aquest sentit com és el cas de l'article de maig del 2012. 

Una característica habitual en els jaciments on hi ha pintures rupestres és que van estar fetes en un període molt llarg de temps, en diferents ocupacions i per diferents poblacions humans. Les darreres datacions realitzades als jaciments més importants del sud de França i de la zona cantàbrica de la península ibèrica i usant tecnologies innovadores han anat endarrerint les datacions fins gairebé el límit de l'intercanvi de poblacions sapiens i neandertals. 

En general, a part de les hipòtesis encara més antigues, la polèmica es podria centrar en sí les imatges més antigues es poden pertànyer al període Aurinyacià (32.000 a 29.000 anys) o al Gravetià (27.000 a 24.500 anys). Jean Combier i Guy Jouve en el seu article publicat a la revista Science Direct comenten les datacions anteriors i analitzen novament les pintures per arribar a la conclusió que les pintures rupestres de la cova de Chauvet pertanyen clarament al gravetià tal com es pot veure en la imatge de la mateixa publicació que il·lustra aquesta notícia. 

No hi ha dubte que cal afinar les noves tecnologies i revisar els resultats obtinguts amb les antigues per anar precisant les datacions d'aquestes manifestacions artístiques i simbòliques que són un recurs imprescindible per conèixer millor els nostres avantpassats. 

A continuació podeu veure una fotografia de la sala del fons realitzada per Jean Clottes que he obtingut de la pàgina d'Hominides que tracta d'aquest jaciment i que us recomano.