Cacera comunal de bisons fa 400.000 anys a Atapuerca

La Gran Dolina (TD) és el jaciments d'Atapuerca amb la seqüència més productiva del complex. Va ser aquí, a l'estrat Aurora de TD6, on l'any 1994 s'hi va trobar les restes que, posteriorment, permetrien definir una nova espècie: Homo antecessor. 23 anys més tard encara no s'ha pogut excavar en extensió aquest nivell. La causa ha estat, entre d'altres, la gran concentració de fòssils d'un nivell superior, TD10. 

Palmira Saladié i Antonio Rodríguez-Hidalgo. IPHES

Fa poques setmanes que Palmira Saladié, Antonio Rodríguez, Andreu Ollé i els codirectors dels jaciments d'Atapuerca han publicat un article a Journal of Human Evolution per explicar la presència a la subunitat TD10.2 de 23.000 fòssils de bisó. La hipòtesi explicativa, en la línia que es tracta d'una cacera comunal i estacional, reforça la idea de la complexitat cognitiva dels preneandertals que hi van viure fa 400.000 anys.

L'aportació del treball és un plantejament holístic que reconstrueix els fets gràcies a la zooarqueologia, la informació sobre el paleopaisatge, les indústries lítiques i la seva utilització sobre els animals i l'estudi etnològic del procediment que altres cultures segueixen en la realització de caceres comunals.

Efectivament, les restes fòssils de bisó demostren un conjunt gairebé monoespecífic, dominat per restes axials (cap, costelles i vèrtebres) i de caire catastròfic, com ho demostra el fet que no hi havia cap mena de selecció sobre els individus sacrificats. Tot plegat reflecteix el fet que estacionalment, quan es produïen les migracions de bisons per la zona, els humans s'organitzaven per conduir la manada en direcció a la Gran Dolina per provocar-los la caiguda i, posteriorment, rematar-hi els animals que s'hi havien precipitat. 

L'accés a la carn era primari i es seleccionaven les millors peces per a ser transportades a un lloc més segur per a poder processar-les (i segurament repartir-les entre tots els participants) amb més calma i seguretat. 

TD.10 Excavació al jaciment de la Gran Dolina. Atapuerca. IPHES

De la notícia que l'IPHES publica en el seu blog m'interessa destacar, com a curiositat, que Antonio Rodríguez comenta que la presència de marques de tall en les restes d'hioides demostra que els caçadors consumien les llengües dels bisons, gairebé in situ pel seu alt contingut en greix i proteïnes, a mode de piscolabis reparador.

El més rellevant de tot plegat és el nivell de desenvolupament organitzatiu, cognitiu i de comunicació que requereix coordinar una acció de cacera col·lectiva que comporta la participació d'un nombre important de individus centrats en un mateix objectiu, segurament, preparat durant força temps i que es repetia periòdicament.

En aquest moment de Twitter podreu comprovar la repercussió de la notícia en altres mitjans.

https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2017.01.007

Atapuerca 2016

Els jaciments d'Atapuerca disposen d'un registre arqueològic de l'activitat humana que va des de l'actualitat fins, com a mínim, 1,3 milions d'anys d'antiguitat, cosa que representa el testimoni més antic i més complet a Europa,  en conjunt, m'atreviria a dir que del món.

Davant de la Gran Dolina. Font pròpia.

Alguns dels seus jaciments es corresponen, de manera que podem disposar de pautes de comportament molt completes d'una mateixa població. Explicaré, com exemple, el fet que els preneandertals que van habitar la zona ara fa més de 400.000 anys obtenien part de l'aliment al jaciment de Galeria (una trampa natural per a molts animals), el processaven a la Gran Dolina (nivell TD10) i s'han trobat restes d'aquests humans a la Sima de los Huesos on s'hi van acumular en el que podria ser una conducta intencionada.

El potencial del conjunt de coves, en aquests moments reomplertes de sediments i fòssils, aporta una projecció d'intervencions futures que van molt més enllà de la nostra vida i de la dels nostres fills. Aquest potencial ens permetrà conèixer moltes informacions de gran interès com: a partir de quin moment l'home va arribar a Europa atès que hi ha registres molt antics, presumiblement anteriors a la presència humana; d'aquí a pocs anys coneixerem noves dades d'Homo antecessor quan s'excavi el nivell TD6 de la Gran Dolina; com i perquè s'ha produït el relleu de les diferents especies al llarg de l'evolució humana, i d'altres.  

És per aquest fet que molts aficionats a l'evolució humana compartim totes les troballes que s'hi van produint. Aquest matí s'ha fet la presentació dels resultats de la campanya 2016. Sempre és millor anar a cerca la font més directa que, en aquest cas, és la nota de premsa que el Museo de la Evolución Humana ha publicat a la seva web i que podeu consultar en aquest enllaç. En aquest blog només en redactarem un petit resum.

Imatge amb algunes troballes de la campanya 2016.

284 persones de 23 nacionalitats han participat en les feines en tots els jaciments organitzades en tres torns successius. Aquesta xifra representa un increment considerable de les procedències dels investigadors, cosa que posa de relleu l'interès creixent que el complex desperta a nivell internacional.

Al nivell TE9d de la Sima del Elefante s'hi han trobat restes de fauna amb marques de tall i un fragment de lasca de sílex cosa que corrobora les troballes de campanyes anteriors i confirma la presència humana fa més de 1,3 milions d'anys en aquest nivell.

La part més baixa del nivell TD10 a la Gran Dolina ve marcada per la presència humana amb eines atribuïbles a la cultura acheuliana (bifaços,...) encara que en menor quantitat que a les parts superiors del mateix nivell. Esperem que ara s'avanci amb una major celeritat per arribar, com més aviat millor, a TD6 on ens trobarem amb les restes de l'espècie Homo antecessor descobertes per primera vegada ja fa 22 anys.

En aquest mateix jaciment i al nivell TD4 també s'hi ha trobat indústria lítica. Aquest nivell és molt important ja que fins ara es pensava que entre el poblament de fa 1,3 milions d'anys fins a Homo antecessor d'aproximadament 800.000 anys no hi havia hagut proves de continuïtat de la presència d'homínins a la zona. Aquests resultats en canvi semblen demostrar la presència humana ininterrompuda a Europa.

A la Sima de los Huesos s'hi han trobat nous fòssils humans (preneandertals) que completaran la gran col·lecció d'exemplars d'altres campanyes. Enguany s'hi ha trobat, de moment, tres falanges, tres còndils de tíbia, de peroné i d'húmer respectivament, part d'una clavícula i fragments de costelles i de crani.

A la Galeria de las Estatuas, també dintre de Cueva Mayor com l'anterior, s'hi han trobat restes d'indústria mosteriana i d'animals (de la família dels cavalls i dels conills) processats pels neandertals que hi van viure ara fa uns 50.000 anys. D'aquesta espècie encara no s'han trobat restes humanes a Atapuerca. En canvi també s'han identificat una gran quantitat d'eines de pedra d'aquesta mateixa espècie al jaciment de Fuente Mudarra.

A la Cueva del Mirador i al Portalón (també dintre de Cueva Mayor) s'hi han localitzat restes d'etapes més recents, del neolític, del calcolític i de presència romana.

Presentació a Cueva del Fantasma. Font FATAPUERCA

Personalment m'ha estranyat no trobar a la nota de premsa oficial referències explícites a l'activitat que s'ha dut a terme a Cueva del Fantasma. Sembla que aquest jaciment, que té un enorme potencial, ha estat comentat in situ pels directors de l'excavació i els seus acompanyants tal com es pot veure a la imatge superior. Molts mitjans de comunicació han destacat precisament la troballa de presència humana (sobretot eines) amb una antiguitat de 400.000 en aquest jaciment.  

Cueva del Fantasma pot aportar dades complementàries d'ocupació humana a la zona atès que el seu registre es podria remuntar fins gairebé els dos milions d'anys i no ha estat alterat. L'expectativa de noves troballes en aquest jaciment situa Atapuerca, encara més, si cap, en el present i el futur de l'estudi de l'evolució humana a Europa i de retruc al món sencer.

Actualització: El dia 22 de juliol s'ha fet pública la troballa d'un parietal humà del plistocè mitjà a la Cueva del Fantasma. Si rellegiu el segon paràgraf d'aquest escrit us adonareu que ja tenim un altre lloc on comprovar l'activitat de la població de preneandertals que va poblar l'indret fa més de 400.000 anys. Quines bones perspectives per a la propera campanya!

Parietal d'un humà del plistocè mitjà. @fatapuerca

Human parietal in new site of Cueva del Fantasma. #Celebration 😍

A video posted by Fundación Atapuerca (@fatapuerca) on Jul 22, 2016 at 5:56am PDT

Atapuerca 2014.

Com ja es costum en acabar la temporada d'excavacions a Atapuerca els tres codirectors han presentat al públic l'estat dels treballs i les restes més importants localitzades aquesta campanya.

En les entrades anteriors del nostre bloc ja hem comentat i il·lustrat, gràcies a vídeos de la televisió deCastilla León, el taller de talla d'eines lítiques que els neandertals tenien en la zona actualment denominada com a Fuente Mudarra. Recordem que aquesta és la única espècie de la que encara no s'han trobat restes esquelètiques a Atapuerca.

També en un post anterior es comenta l'enterrament calcolític de Cueva del Mirador. Tota la comunitat

científica està esperant els resultats de les proves d'ADN per saber l'estructura familiar del grup i confirmar la relació amb altres grups del neolític del nord d'Europa i així entendre millor els processos migratoris de fa uns 5.000 anys. 

Com tots sabem al jaciment de la Sima del Elefante s'hi havien trobat les restes d'eines lítiques i els fòssils més antics de tot el complex. Ja fa unes temporades que s'està excavant per sota del nivell de la trinchera. La principal troballa d'aquest curs ha estat una nova lasca de sílex que demostra la presència humana a la zona fa aproximadament 1,3 milions d'anys (Nivell TE9).

Continuant amb els jaciments de la trinchera del ferrocarril cal destacar els treballs realitzats a la Gran Dolina. En aquest jaciment ja s'ha pogut avançar molt en els treballs del nivell TD10, un jaciment de fa uns 430.000 anys i que, contemporani als jaciments de Galeria i la os Huesos, va ser usat pels Homo heildelbergensis (continuo amb aquesta nomenclatura tot i les noves dades per no confondre al lector) com un espai per a processar els aliments. Per aquest motiu aquest nivell era molt ric en fòssils que ha calgut extreure amb la deguda dedicació. 

Els codirectors van informar que en aquest jaciment les perspectives són poder avançar molt més ràpid i arribar així a TD6, nivell on es troben les restes d'Homo antecessor l'any 2020. No hi ha cap dubte que aquesta serà una nova etapa que rellançarà els jaciments a nivell mundial. També s'ha confirmat l'existència a TD4 d'un nivell 200.000 anys més antic que TD6 on s'hi han trobat eines fabricades per l'home. Una nova línia d'investigació en aquest jaciment ha estat avançar en la datació dels diferents nivells cosa que permetrà contextualitzar més ràpidament les troballes. 

La darrera novetat d'aquest jaciment representa un repte de futur. Les coves d'Atapuerca corresponen a un complex càrstic que es va anar formant per desgast de la roca calcària en diferents zones a causa de l'erosió provocada per l'aigua. Posteriorment aquestes coves, algunes interconnectades, es van omplir de sediments. S'ha pogut establir a traves d'un sondeig que el potencial d'aquest procés arriba a nivells d'1,7 milions d'anys. Caldrà investigar en un futur aquests nivells per estudiar el clima i tots els indicis de vida que si puguin trobar sense descartar la possibilitat de localitzar alguna presència humana més antiga encara. El que ara sembla ciència ficció entra en valor si recordem que fa pocs anys enrrere ningú pensava que a Europa es poguessin trobar restes humanes tant antigues com les que s'ha demostrat actualment que hi vivien. 

Pel que fa a la Sima de los Huesos les restes que s'hi han trobat serviran per completar esquelets d'exemplars descoberts en campanyes anteriors i que configuren la col·lecció més completa i extensa en poblacions de 430.000 anys d'antiguitat. aquesta campanya s'hi han localitzat una pelvis infantil, diversos fragments d'occipital d'un adult d'uns 50 anys i una vèrtebra toràcica d'un jove. Podeu veure els fòssils a la fotografia adjunta. 

Per acabar voldria explicar també l'anècdota de la troballa d'un dau que correspon a l'època romana per exemplificar la riquesa de l'ocupació humana d'un espai en el que s'hi poden identificar nivells que van des de fa més d'un milió d'anys fins a l'actualitat. Esperem els resultats de les recerques complementàries que segur en un futur caldrà extreure de les restes trobades amb la perspectiva del proper congrés sobre evolució humana que es celebrarà a Burgos ben aviat i que segur plantejarà novetats interessants en el camp de l'evolució humana. 

Tot just acaba la campanya d'enguany i ja esperem que comenci la de l'any que ve.

_________________________________________________________________

Febrer 2014

---

Novetats breus

1. A la revista Science Direct es pot llegir l'article i observar les imatges que demostren l'ús de l'ocre pels neandertals fa 47.000 anys al jaciment francès de Les Bossats. En el mapa s'hi pot observar el jaciment on s'han trobat les restes i la ubicació dels punts d'extracció del material.

---

---

Çatalhöyük el primer teixit

El mes passat ja parlàvem d'aquest poblat neolític de l'Anatòlia central en relació a la descoberta d'unes pintures que han estat interpretades com el primer mapa documentat. 

Gràcies a l'escalfor que va provocar l'incendi del poblat fa uns 9.000 anys s'hi van conservar algunes restes que presenten una qualitat extraordinària. És el cas de les restes d'un teixit de lli filat amb cànem que embolcallava un cadàver d'un nen petit. Segons els investigadors el material procedia de zones del mediterrani oriental. En aquests moments són les restes més antigues d'aquest material. 

Segur que el jaciment de Çatalhöyük desvetllarà noves troballes de gran interès per a conèixer l'estructura social, els costums i les tradicions en el neolític a l'Àsia occidental.

Podeu ampliar la informació a la web de Paleorama en Red d'on he obtingut la fotografia. 

---

---

Petjades d'homo antecessor a Anglaterra

L'equip de Nick Ashton ha estat l'encarregat d'estudiar el conglomerat de petjades que s'han trobat a Happisburgh, un petit poble costaner del sud-est d'Anglaterra. Les penjades es van formar en un antic estuari sotmès a les inundacions de la marea. Després de què els homínids es passegessin per la zona l'espai va tornar a ser enterrat per nous sediments aportats per la marea. Recentment l'erosió provocada per les onades ha deixat al descobert una zona laminar on s'han pogut identificar diferents grups de petjades. 

S'han estudiat la mida, la profunditat i el perfil de les petjades per poder determinar l'altura (màxim d'1,73, 1,63 i 1,60 m. en els individus més alts i altres inferiors a 1,4 m.) i el pes dels homínids, i s'ha arribat a la conclusió que es tractava d'un grup de com a mínim cinc adults i un grup de nens.

L'estudi palinològic demostra la presència en aquell moment d'una vegetació pròpia d'una etapa més freda (pi, avet, bedoll i zones de pastures) a l'actual, que correspon probablement al moment de sortida o d'inici d'una glaciació. Relacionades totes les proves es considera una antiguitat d'entre 0,85 i 1 milió d'anys i compatible amb l'espècie Homo antecessor. Voldria recordar que l'any 2012, a la zona, ja s'hi havien localitzat eines i ossos amb marques de tall que van ser atribuïdes a una ocupació d'aquesta espècie. 

Els investigadors consideren molt probable que apareguin noves petjades en zones propereson han aparegut les que per ara són les restes de petjades més antigues d'Europa. 

L'article ha estat publicat a la revista Plos One a la que pertanyen les fotografies que il·lustren aquest article i on podeu ampliar la informació.

Aprofito per comentar que tal com el més passat es va afinar la datació de les restes trobades a la Sima de los Huesos a Atapuerca, recentment també s'ha fet el mateix procés al jaciment de la Gran Dolina a la Trinchera del ferrocarril a Atapuerca que passa de l'edat mínima de 780.000 anys establerta fins el moment a la de 900.000 anys d'antiguitat. Aquesta informació és pertinent atès que es tracta del nivell d'ocupació on es va identificar per primera vegada l'espècie homo antecessor. Podeu ampliar la informació al blog Paleorama enRed.