Cacera comunal de bisons fa 400.000 anys a Atapuerca

La Gran Dolina (TD) és el jaciments d'Atapuerca amb la seqüència més productiva del complex. Va ser aquí, a l'estrat Aurora de TD6, on l'any 1994 s'hi va trobar les restes que, posteriorment, permetrien definir una nova espècie: Homo antecessor. 23 anys més tard encara no s'ha pogut excavar en extensió aquest nivell. La causa ha estat, entre d'altres, la gran concentració de fòssils d'un nivell superior, TD10. 

Palmira Saladié i Antonio Rodríguez-Hidalgo. IPHES

Fa poques setmanes que Palmira Saladié, Antonio Rodríguez, Andreu Ollé i els codirectors dels jaciments d'Atapuerca han publicat un article a Journal of Human Evolution per explicar la presència a la subunitat TD10.2 de 23.000 fòssils de bisó. La hipòtesi explicativa, en la línia que es tracta d'una cacera comunal i estacional, reforça la idea de la complexitat cognitiva dels preneandertals que hi van viure fa 400.000 anys.

L'aportació del treball és un plantejament holístic que reconstrueix els fets gràcies a la zooarqueologia, la informació sobre el paleopaisatge, les indústries lítiques i la seva utilització sobre els animals i l'estudi etnològic del procediment que altres cultures segueixen en la realització de caceres comunals.

Efectivament, les restes fòssils de bisó demostren un conjunt gairebé monoespecífic, dominat per restes axials (cap, costelles i vèrtebres) i de caire catastròfic, com ho demostra el fet que no hi havia cap mena de selecció sobre els individus sacrificats. Tot plegat reflecteix el fet que estacionalment, quan es produïen les migracions de bisons per la zona, els humans s'organitzaven per conduir la manada en direcció a la Gran Dolina per provocar-los la caiguda i, posteriorment, rematar-hi els animals que s'hi havien precipitat. 

L'accés a la carn era primari i es seleccionaven les millors peces per a ser transportades a un lloc més segur per a poder processar-les (i segurament repartir-les entre tots els participants) amb més calma i seguretat. 

TD.10 Excavació al jaciment de la Gran Dolina. Atapuerca. IPHES

De la notícia que l'IPHES publica en el seu blog m'interessa destacar, com a curiositat, que Antonio Rodríguez comenta que la presència de marques de tall en les restes d'hioides demostra que els caçadors consumien les llengües dels bisons, gairebé in situ pel seu alt contingut en greix i proteïnes, a mode de piscolabis reparador.

El més rellevant de tot plegat és el nivell de desenvolupament organitzatiu, cognitiu i de comunicació que requereix coordinar una acció de cacera col·lectiva que comporta la participació d'un nombre important de individus centrats en un mateix objectiu, segurament, preparat durant força temps i que es repetia periòdicament.

En aquest moment de Twitter podreu comprovar la repercussió de la notícia en altres mitjans.

https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2017.01.007

Atapuerca 2016

Els jaciments d'Atapuerca disposen d'un registre arqueològic de l'activitat humana que va des de l'actualitat fins, com a mínim, 1,3 milions d'anys d'antiguitat, cosa que representa el testimoni més antic i més complet a Europa,  en conjunt, m'atreviria a dir que del món.

Davant de la Gran Dolina. Font pròpia.

Alguns dels seus jaciments es corresponen, de manera que podem disposar de pautes de comportament molt completes d'una mateixa població. Explicaré, com exemple, el fet que els preneandertals que van habitar la zona ara fa més de 400.000 anys obtenien part de l'aliment al jaciment de Galeria (una trampa natural per a molts animals), el processaven a la Gran Dolina (nivell TD10) i s'han trobat restes d'aquests humans a la Sima de los Huesos on s'hi van acumular en el que podria ser una conducta intencionada.

El potencial del conjunt de coves, en aquests moments reomplertes de sediments i fòssils, aporta una projecció d'intervencions futures que van molt més enllà de la nostra vida i de la dels nostres fills. Aquest potencial ens permetrà conèixer moltes informacions de gran interès com: a partir de quin moment l'home va arribar a Europa atès que hi ha registres molt antics, presumiblement anteriors a la presència humana; d'aquí a pocs anys coneixerem noves dades d'Homo antecessor quan s'excavi el nivell TD6 de la Gran Dolina; com i perquè s'ha produït el relleu de les diferents especies al llarg de l'evolució humana, i d'altres.  

És per aquest fet que molts aficionats a l'evolució humana compartim totes les troballes que s'hi van produint. Aquest matí s'ha fet la presentació dels resultats de la campanya 2016. Sempre és millor anar a cerca la font més directa que, en aquest cas, és la nota de premsa que el Museo de la Evolución Humana ha publicat a la seva web i que podeu consultar en aquest enllaç. En aquest blog només en redactarem un petit resum.

Imatge amb algunes troballes de la campanya 2016.

284 persones de 23 nacionalitats han participat en les feines en tots els jaciments organitzades en tres torns successius. Aquesta xifra representa un increment considerable de les procedències dels investigadors, cosa que posa de relleu l'interès creixent que el complex desperta a nivell internacional.

Al nivell TE9d de la Sima del Elefante s'hi han trobat restes de fauna amb marques de tall i un fragment de lasca de sílex cosa que corrobora les troballes de campanyes anteriors i confirma la presència humana fa més de 1,3 milions d'anys en aquest nivell.

La part més baixa del nivell TD10 a la Gran Dolina ve marcada per la presència humana amb eines atribuïbles a la cultura acheuliana (bifaços,...) encara que en menor quantitat que a les parts superiors del mateix nivell. Esperem que ara s'avanci amb una major celeritat per arribar, com més aviat millor, a TD6 on ens trobarem amb les restes de l'espècie Homo antecessor descobertes per primera vegada ja fa 22 anys.

En aquest mateix jaciment i al nivell TD4 també s'hi ha trobat indústria lítica. Aquest nivell és molt important ja que fins ara es pensava que entre el poblament de fa 1,3 milions d'anys fins a Homo antecessor d'aproximadament 800.000 anys no hi havia hagut proves de continuïtat de la presència d'homínins a la zona. Aquests resultats en canvi semblen demostrar la presència humana ininterrompuda a Europa.

A la Sima de los Huesos s'hi han trobat nous fòssils humans (preneandertals) que completaran la gran col·lecció d'exemplars d'altres campanyes. Enguany s'hi ha trobat, de moment, tres falanges, tres còndils de tíbia, de peroné i d'húmer respectivament, part d'una clavícula i fragments de costelles i de crani.

A la Galeria de las Estatuas, també dintre de Cueva Mayor com l'anterior, s'hi han trobat restes d'indústria mosteriana i d'animals (de la família dels cavalls i dels conills) processats pels neandertals que hi van viure ara fa uns 50.000 anys. D'aquesta espècie encara no s'han trobat restes humanes a Atapuerca. En canvi també s'han identificat una gran quantitat d'eines de pedra d'aquesta mateixa espècie al jaciment de Fuente Mudarra.

A la Cueva del Mirador i al Portalón (també dintre de Cueva Mayor) s'hi han localitzat restes d'etapes més recents, del neolític, del calcolític i de presència romana.

Presentació a Cueva del Fantasma. Font FATAPUERCA

Personalment m'ha estranyat no trobar a la nota de premsa oficial referències explícites a l'activitat que s'ha dut a terme a Cueva del Fantasma. Sembla que aquest jaciment, que té un enorme potencial, ha estat comentat in situ pels directors de l'excavació i els seus acompanyants tal com es pot veure a la imatge superior. Molts mitjans de comunicació han destacat precisament la troballa de presència humana (sobretot eines) amb una antiguitat de 400.000 en aquest jaciment.  

Cueva del Fantasma pot aportar dades complementàries d'ocupació humana a la zona atès que el seu registre es podria remuntar fins gairebé els dos milions d'anys i no ha estat alterat. L'expectativa de noves troballes en aquest jaciment situa Atapuerca, encara més, si cap, en el present i el futur de l'estudi de l'evolució humana a Europa i de retruc al món sencer.

Actualització: El dia 22 de juliol s'ha fet pública la troballa d'un parietal humà del plistocè mitjà a la Cueva del Fantasma. Si rellegiu el segon paràgraf d'aquest escrit us adonareu que ja tenim un altre lloc on comprovar l'activitat de la població de preneandertals que va poblar l'indret fa més de 400.000 anys. Quines bones perspectives per a la propera campanya!

Parietal d'un humà del plistocè mitjà. @fatapuerca

Human parietal in new site of Cueva del Fantasma. #Celebration 😍

A video posted by Fundación Atapuerca (@fatapuerca) on Jul 22, 2016 at 5:56am PDT

Podcast sobre Atapuerca. El abrazo del Oso

En aquest podcast del Abrazo del oso, publicat el 19 de juny de 2016, hi podreu sentir una explicació exhaustiva sobre el context de formació geològica de la Sierra de Atapuerca, el procés històric de descoberta dels jaciments, les troballes més importants, com és un dia de treball dels arqueòlegs i d'altres informacions que ajuden a comprendre molt bé tot el procés de recerca. 

Els especialistes que hi intervenen són Ángela Varela historiadora de l'art, arqueòloga i guia dels jaciments d'Atapuerca, Alberto Cabañas i Jose María Bermúdez de Castro codirector dels jaciments.

La narració, que dura dues hores i quart, conté informació exhaustiva de les recerques realitzades i de les diferents hipòtesis que intenten explicar el significat de les troballes. Podeu començar l'audició a partir del minut 8.

És molt recomanable per a qualsevol persona que vulgui visitar els jaciments o conèixer la importància del conjunt de les recerques.

ADN nuclear de la Sima de los Huesos

L'espera ha valgut la pena! S'acaben de publicar a la revista Nature els primers resultats de la seqüenciació de l'ADN nuclear de fòssils de la Sima de los Huesos, jaciment d'Atapuerca, amb una antiguitat d'uns 430.000 anys.

Pols d'ossos de la Sima de los Huesos. Javier Trueba. Via IPHES 

El treball de Matthias Meyer et al. ha estat possible gràcies a la confluència de tres factors: 

1) El desenvolupament exponencial de les tècniques de seqüenciació d'ADN, la capacitat per a recuperar fragments parcials i la seva interpretació i l'eliminació de les interferències fruït de la contaminació de l'ADN. Resulta imprescindible el reconeixement de la feina desenvolupada per Svante Pääbo al cap del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig, i d'altres investigadors i centres de recerca que ho han fet possible.

2) Les característiques especials del jaciment que han mantingut els fòssils en unes condicions excepcionals. La temperatura, la  humitat i les característiques del substrat argilós que envoltava les restes han estat òptimes per afavorir aquesta conservació.

3) La cura en el tractament dels fòssils per part de l'equip d'arqueòlegs d'Atapuerca i de la seva gestió tant en l'extracció com en la conservació posterior.

La Sima de los Huesos conté l'acumulació d'uns, com a mínim, 28 individus i gairebé uns 7.000 fòssils. El fet que s'hi hagi trobat un bifaç de quarsita que mai havia estat usat, s'interpreta com indicador de simbolisme associat a la disposició intencionada de cadàvers. 

En un estudi anterior, també publicat a Nature, realitzat amb l'ADN mitocondrial (propi del llinatge matrilineal) havia indicat que, com a mínim, un individu estava relacionat amb els denisovans, una població derivada més recentment dels neandertals. Aquesta "espècie" s'ha localitzat a la cova de Denisova a la serralada d'Altai. 

Així com la majoria d'humans actuals (excepte el africans subsaharians) han incorporat ADN neandertal per hibridació, també hi ha poblacions humanes actuals, especialment a Oceania i a l'est asiàtic, que tenen ADN denisovà. És per això, que avui sabem que aquestes tres espècies havien tingut descendència fèrtil (i, de fet, amb dues més: una asiàtica i una africana) i, per tant, es podrien considerar una sola espècie biològica, tot i les evidents diferències morfològiques.

Font: Nature

L'ADN nuclear seqüenciat a partir de les restes orgàniques identificades en quatre fòssils de la SH (un incisiu, un molar, una escàpula i, en especial, d'un fèmur) corresponen, només, al 0,1% del total de l'ADN. La comparació d'aquestes seqüències d'ADN amb les conegudes pertanyents a d'altres espècies, situen les restes de la Sima de los Huesos en la línia evolutiva de l'Homo neanderthalensis. 

La troballa endarrereix la separació, que probablement va tenir lloc a l'Àfrica, entre neandertals i sapiens a entre 550.000 i 750.000 anys. 

Aquestes conclusions ocasionaran la redefinició de l'arbre genealògic de l'evolució humana. Amb la cautela deguda i entrant plenament en el terreny de les hipòtesis cal destacar:

- L'espècie Heildelbergensis podria deixar de ser considerada espècie mare que va donar lloc a neandertals i humans. Si aquest fet es produeix, caldrà reassignar les restes fòssils a d'altres espècies tant a Europa com a Àfrica. Ho comenta ampliament J. M. Bermúdez en el post citat més avall amb el número 2.

- La pèrdua del llinatge denisovà present en l'ADNm de les restes de la Sima de los Huesos es pot haver produït per onades posteriors de poblacions d'homínids que, procedents de l'Àfrica o el llevant asiàtic, van hibridar amb els primers neandertals europeus. Aquesta hipòtesi la planteja Matthias Meyer que la relaciona amb les innovacions tecnològiques associades.

Font Nature. Via Paleoantropologia Hoy

- El concepte d'espècie biològica amplia considerablement el seu rang temporal. Diverses espècies antropològiques, morfològicament diferents, d'Àfrica i Euràsia podien hibridar i tenir descendència fèrtil com a mínim durant els darrers 700.000 anys. Aquesta consideració podria extrapolar-se a un escenari similar durant el primer milió d'anys del gènere Homo? Podria explicar aquesta teoria la diversitat de Dmanisi? D'altra banda, cal tenir present que la hibridació no necessàriament comporta la consideració d'una sola espècie.

Tal com comenta Eudald Carbonell, cada vegada "es fa més evident la complexitat de l'evolució humana". De ben segur que futures dades ens aportaran noves informacions sobre moviments migratoris, canvis culturals i relacions entre les diferents espècies d'Euràsia.

Seguint el comentari de JM Bermúdez de Castro esperem que Homo antecessor esdevingui un puntal important en la recerca de l'espècie que es troba a l'origen de la nostra línia evolutiva. Les troballes a TD6, que es produiran d'aquí a pocs anys, en poden ser la clau.

Esperem que  els estudis esmentats fomentin la recerca en relació a l'ADN de jaciments antics i desitgem que, amb el temps, noves dades arqueològiques s'hi puguin relacionar per completar un marc explicatiu més detallat sobre l'evolució humana.

Per tal d'ampliar la informació us recomanem la lectura de les següents fonts: els tres articles publicats per JM Bermúdez de Castro a la revista Quo 1, 2, 3 en el seu espai Reflexiones de un primate, l'article de l'IPHES, Science Daily i Hominides.

Referència:

Matthias Meyer, Juan-Luis Arsuaga, Cesare de Filippo, Sarah Nagel, Ayinuer Aximu-Petri, Birgit Nickel, Ignacio Martínez, Ana Gracia, José María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell, Bence Viola, Janet Kelso, Kay Prüfer, Svante Pääbo. Nuclear DNA sequences from the Middle Pleistocene Sima de los Huesos hominins. Nature, 2016; DOI: 10.1038/nature17405

Definició de l'estructura corporal en l'evolució humana.

Un important grup d'investigadors espanyols entre els que hi ha els tres codirectors dels jaciments d'Atapuerca han publicat a la revista PNAS un estudi que podria reconsiderar la nostra visió sobre l'evolució humana a partir de l'estructura corporal postcranial.

L'estudi es basa en la completa col·lecció de fòssils obtinguts a la Sima de los Huesos que pertanyen a un grup preneandertal que hi va ser "dipositat" fa uns 450.000 anys. Cal recordar que hi ha espècies que s'han definit a partir de molt poques restes. En alguns casos n'hi ha algunes de les que no es disposa de restes fonamentals com la pelvis o els ossos llargs.

Les dades obtingudes a partir de l'anàlisi de diferents variables com la massa corporal, la forma del cos i l'estatura, així com de la comparació de les restes òssies de diferents espècies, ha permès als investigadors l'elaboració de la seqüència dels diferents bauplans que s'han succeït en el procés d'hominització. Bauplan és un concepte que fa referència a l'estructura corporal d'una determinada espècie. 

El bauplan que caracteritza el gènere Homo va aparèixer fa 1,6 M d'anys en espècies que ja presentaven un dimorfisme, entre els components de la mateixa espècie, semblant a l'actual. L'evolució de l'esquelet postcranial es va produir en forma de mosaic en general i, també, en parts específiques de l'esquelet. Els Homínins de la SH estan relacionats amb els Neandertals tot i que, aquests, tenen una cefalització superior.

Bauplan 1: Ardipithecus

El primer grup (Bauplan 1) respon a un conjunt d'espècies que inclouen bàsicament els Ardipithecus i Orrorin caracteritzades per la capacitat de desplaçament bípede, una bona adaptació a la vida arborícola que encara és un medi en el que hi realitza part de la seva activitat i una estatura per sota de 1,5 m.

Representa el primer grup que es va separar del llinatge dels ximpanzés i bonobos. (A la imatge hi apareix Sahelanthropus txadensis, una espècie que no s'inclou a l'estudi original, segurament a l'espera de més dades)

Bauplan 2: Australopithecus

El segon Bauplan correspon al grup d'australopitecins que compren també els Parantrops (formes més robustes).

Aquest grup ja presenta una clara capacitat de desplaçament bípede i conserva la capacitat de suspensió i d'escalada als arbres. Recentment s'han trobat proves que els components més moderns d'aquest grup van augmentar la ingesta de carn i usaven eines. Disposaven d'un cervell lleugerament superior al ximpanzé actual.

Homo habilis comparteix les característiques d'aquest grup atès que encara no s'havia produït en aquesta espècie el creixement puberal que caracteritzarà el tercer Bauplan.

En els dos extrems del llinatge es produeix la convivència amb els bauplans anterior i posterior respectivament. (A l'estudi no es fa cap referència al taxó Homo rudolphesis que si que apareix al quadre que hem dissenyat).

Bauplan 3: Homo i 4 H sapiens

El bauplan que correspon pròpiament al gènere Homo va aparèixer fa aproximadament 1,6 M d'anys amb l'Homo ergaster (erectus per alguns investigadors). El creixement puberal va generar hominins amb una estatura superior, una especialització en el bipedisme terrestre i una disminució de les capacitats relacionades amb una vida arborícola. Aquest bauplan és el que es pot estudiar més a fons gràcies a la complerta col·lecció de la Sima de los Huesos.

Finalment mentre que l'Homo neanderthalensis evolucionava envers un bauplan ampli a Europa, a l'Àfrica apareixia, fa uns 200.000 anys el bauplan 4, més estret dels humans moderns (sapiens).

Aquesta nova configuració permetia un desplaçament més eficient (un 25% d'estalvi d'energia) tot i que dificultava el naixement dels nadons per la modificació del canal del part, cosa que repercutirà en un període major de desenvolupament extrauterí de l'infant i tot el que això comporta a nivell d'aprenentatge, estructura social i comunitària per a l'espècie.

L'Homo floresiensis és un cas apart que encara es troba en un debat sobre els seus origens lligats a la insularitat de l'espècie o al seu suposat caràcter patològic. L'estudi tampoc comenta el cas de l'Homo de Denisova, una espècie relacionada genèticament amb els neandertals i amb nosaltres, però que encara compta amb un registre fòssil limitat.

En general podem dir que aquest plantejament redefineix amb encert, segons el nostre parer, el procés de l'evolució morfològica de l'evolució dels hominins.

De tots és conegut el fet que determinades adaptacions al medi poden modificar aquest bauplan genèric per adaptar millor una població concreta a les condicions del seu entorn. Per posar un exemple us recordem l'estudi sobre els pigmeus i els dos patrons evolutius per reduir la massa corporal i aconseguir una millor adaptació a un medi humit.

Sembla que ens trobem en un moment de gran convulsió de cara a la redefinició del paper que cada taxó va tenir en la nostra evolució. Quan estava escrivint aquest resum ha aparegut un nou estudi on s'intenta reivindicar la importància d'Australopithecus sediba com a antecedent directe de la nostra nissaga. Ho podeu llegir a l'article publicat per la BBC.

Arsuaga, J.L., et al., "Postcranial morphology of the middle Pleistocene humans from Sima de los Huesos, Spain". PNAS (2015)

Novetats breus. Juliol 2015

1- Per primera vegada es comença a excavar a l'abric de la Consagració a Capellades. Aquest nou jaciment de la cinglera del Capelló genera importants expectives ja que es troba a la vora de jaciments com l'abric Romaní reconeguts per la seva importància en l'estudi de l'ecologia de l'Homo neanderthalensis i per la suposada estratigrafia que, entre 9.000 i 55.000 anys, podria contenir evidències del darrer intercanvi d'espècies a Europa. Font: IPHES. 

2- L'home de Xuchang va viure a la Xina continental ara fa uns 100.000 anys. Aquesta espècie ocupa l'espai entre l'home de Pekin (Homo erectus) i Homo sapiens. Un estudi recent dirigit per Li Zhanyang  demostra que aquest homínid també hauria practicat el canibalisme tal com ho demostren les marques de tall i de mossegades en un fèmur juvenil. Notícia a scmp. 

3- L'home de Pekín era capaç de controlar el foc fa més de 600.000 anys tal com demostra la ubicació, disposició d'elements protectors i d'altres característiques d'un fogar localitzat en un jaciment proper a la capital. Font: Archaeologynews. 

4- Noves troballes a la campanya 2015 a Atapuerca. IPHES. Galeria de fotografies al facebook de l'IPHES. Reflexiones de un primate de José M. Bermúdez de Castro.

5- Noves aportacions sobre les primeres migracions a Amèrica. Segons els autors de l'article la primera migració humana provinent de Sibèria va travessar l'estret de Bering ara fa uns 23.000 anys. Aquest grup es va dividir en una segona població milers d'anys després de la seva arribada. Una altra cosa és la migració fa només 5.500 anys dels Inuit i altres esquimals que van ocupar l'Àrtic. La divergència genètica entre els grups del nord i els del sud es va produir fa entre 11.500 i 14.500 anys. D'altres recerques identifiquen una migració genètica amb components dels actuals austro-melanesis en determinats genomes de l'Amazònia Science, Los Angeles Times Agencia sinc, Hominides. No es tracta d'un tema resolt a l'espera de noves anàlisis genètiques, sobretot, d'Amèrica del sud.

 

 

6- Un estudi publicat a Plos One estableix una comparació entre l'estructura del crani i la cara en els homínids. Resulta interessant per les aportacions que fa a la interpretació de la seqüència evolutiva i a l'encaix de determinades especies o poblacions humanes. Paleontologia Hoy.

7- L'any 2011 es va descobrir la possible presència de neandertals fa només 28.000 anys a prop de l'actual ciutat russa de Byzovaya (Rússia). Representa una ocupació molt recent d'aquesta espècie. És per aquest motiu que es considera que va ser un refugi en la part septentrional del continent abans de la seva extinció. Font INRAP, podcast en francès. 

8- Fragments d'una Venus de fa 40.000 anys trobada a la cova de Hohlr Fels, Alemanya. Paleorama en red.

9- Trobada una dent de fa 500.000 anys al jaciment de Tautavel. Font: Midilibri.

10- Segons un estudi que compara l'estructura del peroné amb la dels grans simis vius es demostra que l'Australopithecus afarensis tenia una conducta en la que alternava el desplaçament bípede amb l'activitat arborícola. Science Direct via Paleoantropologia Hoy.

L'Homo antecessor a La Boella

Josep Vallverdú és codirector de
l'excavacio de la Boella. IPHES.

Reconec que el títol d'aquest article no resistiria les exigències d'una escrupolosa revista científica, a La Boella encara no s'hi han pogut trobar restes humanes. 

El que s'ha pogut documentar àmpliament a les diferents campanyes arqueològiques és la seva presència gràcies a la troballa d'una àmplia col·lecció d'eines lítiques, una cinquantena només en aquesta campanya, que associades a copròlits de hiena demostren que el jaciment de la Mina va ser, fa gairebé un milió d'anys, un lloc ideal per a la obtenció de recursos alimentaris pels grans depredadors. 

Efectivament, la presència de restes de Mammuthus meridionalis, hipopòtams i altres herbívors fa pensar que el conjunt d'aiguamolls formats per l'antiga desembocadura del riu Francolí i la riera de La Selva del Camp tenia l'entorn ideal, ple de bassals d'aigua dolça i fang, perquè aquestes espècies hi acudissin freqüentment. 

Tal com comenten els codirectors del jaciment Palmira Saladié i Josep Vallverdú (imatge) els jaciments de La Boella i el nivell TD6 a la Gran Dolina d'Atapuerca són de la mateixa cronologia. A l'estrat Aurora del nivell TD6 s'hi va descobrir, ara fa 18 anys, les restes d'una nova espècie amb característiques diferencials en relació a la resta de taxons descoberts fins llavors. En la seva morfologia s'hi van identificar característiques primitives juntament amb d'altres més modernes que els relacionaven amb l'Homo neanderthalensis. 

La Gran Dolina era una cova on l'Homo antecessor, denominació cada cop més acceptada, hi transportava les seves captures per a poder processar-les amb tranquil·litat i fora de l'abast de la resta de carnívors. Alguns d'aquests fòssils eren d'altres homínids, i ara hi trobem les seves restes canibalitzades. Esperem que d'aquí a cinc anys aproximadament es pugui excavar el nivell en tota la seva extensió i apareguin altres fòssils que completin la informació de la que ara es disposa. 

La Boella, en canvi, era un lloc de cacera o d'obtenció de recursos. Un cop aconseguits calia trossejar els animals grans per poder transportar les peces més aprofitables a un lloc segur. Un cop allí ja es podien esquarterar les restes, repartir-les entre la resta del grup i menjar-se-les tranquil·lament. També voldríem recordar que aquesta associació entre eines lítiques, marques de tall i copròlits de hiena es dona també a Orce, el tercer jaciment peninsular amb una antiguitat superior al milió d'anys. 

En el cas de La Boella ens trobem doncs amb un jaciment d'obtenció de recursos a camp obert i a TD6 amb un indret de refugi i consum de les restes en un espai limitat. Aquesta diferència ens explica les peculiaritats diferencials dels dos jaciments. És força probable doncs que els homínids siguin els mateixos en els dos casos. Els homínids provinents de l'est d'Europa havien d'haver creuat els Pirineus per entrar a la península. 

Voldria recordar que aquest mateix patró es va continuar produint 400.000 anys després, ara en fa uns 450.000 anys, quan els preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca. Aconseguien recursos al jaciment de Galeria i a altres punts i els portaven també a Gran Dolina, evidentment a un estrat superior, on els consumien.

Excavació al jaciment de la mina. La Boella.

Durant el plistocè van conviure diferents espècies d'homínids a diferents llocs del planeta i tenim proves de presència anterior al milió d'anys a La Sima del Elefante  (Atapuerca) i a Orce. Queda per resoldre el dubte de saber si aquesta espècie anterior era la mateixa o una de diferent. En aquests moments la comunitat científica encara no té prou informació per a poder assegurar-ho. 

Les futures troballes a TD6, la possibilitat de localitzar restes humanes a La Boella o més antigues a Orce o a la Sima del Elefante són les qüestions que més anhelem les persones interessades en l'evolució humana per aquella època del plistocè peninsular. 

Pel que fa a la campanya d'excavació que tot just s'ha acabat a La Boella voldria comentar la presència de l'investigador del CSIC Antonio Rosas més conegut per la seva intervenció a l'excavació del jaciment neandertal de la cova del Sidrón a Astúries i les expectatives que en properes campanyes hi ha dipositades a la Cala 1 on s'estan efectuant les obres d'instal·lació d'una coberta protectora. Estem convençuts que la Boella esdevindrà en un futur proper un espai imprescindible per a la recerca i socialització del Plistocè a casa nostra.

Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES a l'espera de la publicació dels articles científics posteriors que amb tota seguretat publicarà l'equip d'investigadors que ha participat en la recerca. 

El crani 17 ajuda a entendre La Sima de los Huesos a Atapuerca

Què va passar fa 430.000 anys a la zona que actualment coneixem com a Sierra de Atapuerca? Per quin motiu han aparegut 28 cadàvers de preneandertal acumulats en un mateix lloc? Aquestes i moltes altres preguntes es van responent poc a poc gràcies a la reconstrucció i l'anàlisi dels més de 7.000 fòssils localitzats al fons de la cavitat arrossegats per l'aigua des d'un altre emplaçament, al peu d'un avenc, on es trobaven inicialment. 

El crani 17 pertanyia a un jove que va ser atacat, com a mínim dues vegades, amb una mateixa arma. L'agressor el va colpejar violentament en dues trajectòries diferents causant la perforació del crani per damunt de l'ull esquerra. Aquesta agressió va ser la causa de la seva mort. La constatació d'aquest fet demostra que el grup va patir un atac amb conseqüències terribles i que l'acumulació de cadàvers, descartant la resta d'hipòtesis plantejades fins el moment, va ser antròpica i intencionada. Aquestes són les conclusions que publica la revista Plos One en un article d'un grup d'investigadors encapçalat per Nohemi Sala.

Aquí no acaba la recerca. En ciència la demostració d'una hipòtesi genera d'altres preguntes, i cada una comporta noves hipòtesis secundàries. Van ser els membres del mateix grup dels agredits qui va tornar al lloc dels fets per tirar els cóssos dels seus familiars estimats al pou i lliurar-los així de servir d'aliment a altres animals? El bifaç Excalibur va ser realment una ofrena en homenatge a les víctimes? Tots els cadàvers dipositats pertanyien al mateix grup? Segur que un futur la arqueologia i la genètica ens permetran desvetllar alguns d'aquests interrogants. 

Recordem que el desenvolupament de les tècniques de seqüènciació d'ADN i el bon estat de conservació de les restes han permès obtenir, de restes de la Sima, l'ADN mitocondrial més antic fins el moment i que estem a l'espera de saber els resultats de l'ADN nuclear. 

En el següent vídeo publicat a Youtube per EFEfuturo podeu veure el procés d'extracció i reconstrucció del carni 17 de la Sima de los Huesos. Durada 2' 10''.

La imatge és una reproducció parcial d'una apareguda a l'article: Sala N, Arsuaga JL, Pantoja-Pérez A, Pablos A, Martínez I, Quam RM, et al. (2015) Lethal Interpersonal Violence in the Middle Pleistocene. PLos ONE 10(5): e0126589. doi;10.1371/journal.pone.012

Abril 2015. Novetats breus.

1- L'endogàmia en els goril·les de muntanya pot ajudar a salvar l'espècie i és més antiga del que es pensava. Resum a l'article de la UPF. 

2- La introgressió de gens neandertals a l'ADN dels humans moderns els ha configurat millores en el sistema autoimmune. Biorxiv i excel·lent recull d'informació a Paleoantropologia Hoy. 

3- La descoberta d'ornaments personals ajuda a explica la persistència de la cultura indígena al nord d'Europa després de l'entrada al continent de les noves aportacions del neolític. Plos One i Archaeology News Network. 

4- Tam Pa Ling és un jaciment de Laos on s'han trobat restes humanes amb trets clarament diferencials cosa que demostra una gran diversitat en els poblacions humanes. Ho podeu llegir a l'article de Plos One o a Science Daily. 

5- Noves malalties aportades per la migració dels sapiens ha Europa podrien ser una de les causes de la disminució de la població neandertal. Ho podeu ampliar a Archaeology News Network. 

6- Els natius americans i els euro-asiàtics de l'est també tenen ADN denisovà. Font Biorxiv. Article resumit a Paleoantropologia Hoy. 

7- Es presenta a Physical Anthropology l'estudi de les restes òssies de dos adults i un nen neandertals amb marques de processament localitzats al jaciment de  Marillac (Charente, França). En aquest campament de caça neandertal s'hi han trobat força restes de fauna. Els investigadors no consideren prou provades les causes d'aquesta manipulació i no poden assegurar si són degudes a un procés tròfic o a un ritual funerari. Més informació a Science Daily.  

8- Un estudi publicat a la revista PLOS ONE pretén deduir quines són les exigències cognitives que comporta la realització d'eines lítiques. Poder concretar quines estructures cerebrals intervenen en cada moment de la talla aporta una nova visió més específica que ens permet comprendre millor la complexitat cognitiva de les espècies del nostre gènere que ens han precedit. 

9- Neil Roach mostra la seva interpretació global de les 100 petjades d'Homo erectus que mostren que fa 1,5 milions d'anys grups d'humans es desplaçaven per la riba d'un llac amb la finalitat de capturar animals. Nature. 

10- Es documenta una mandíbula que presenta un quart molar. Correspon a un adult d'uns 40 anys localitzat al jaciment d'El Mirador a Atapuerca. Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES i a la revista HOMO. 

11- Una mandíbula infantil i un húmer neandertals han estat trobats a la Cova del Gegant de Sitges on ja s'hi havien localitzat altres restes d'aquesta espècie amb anterioritat. Podeu llegir la publicació a Journal of Human Evolution. Altres: 1. 

12- Conferència de Juan Luís Arsuaga. La fundación REPSOL ha publicat un vídeo de Juan Luís Arsuaga. El co-director d'Atapuerca fa una revisió ràpida per les fites més importants de l'evolució humana i les aportacions d'Atapuerca a la recerca internacional. Durada 1:19:48. Idioma: Castellà. Malauradament el vídeo no es pot inserir per petició dels organitzadors. 

13- La diferència morfològica entre mascles i femelles d'Australopitecus afarensis no és tan gran com semblava. La diferència és semblant als humans moderns. Ho podeu llegir a Science Daily.

Morfologia diferencial de l'Homo neanderthalensis

Dos estudis recents han aprofundit en l'estudi comparatiu de la morfologia anatòmica dels neandertals. D'una banda Asier Gómez-Olivencia investigador de la Universidad del País Vasco ha realitzat l'estudi en 3D de La Ferrassie 8, un esquelet d'un infant de dos anys. La peculiaritat del jaciment de La Ferrassie és que s'hi han trobat les restes de set neandertals que corresponen a una gamma d'edats molt amplia, des de fetus a adults. En aquesta anàlisi s'han pogut definir peculiaritats esquelètiques que són pròpies d'aquesta espècie humana. 

En especial s'ha destacat per la premsa científica l'aïllament i reconstrucció de l'estrep, os procedent de la cadena d'ossets de l'oïda, que presenta una morfologia peculiar que la diferencia d'aquest mateix ós dels sapiens. Encara no es pot afirmar si aquesta configuració comporta alguna capacitat diferencial en l'audició entre les dues espècies.

Ho podeu ampliar en la nota informativa que ha difós els mateixos autors o en l'article de ScienceDirect. 

D'altra banda l'article d'Antonio Rosas i el seu equip en el que s'estudien 10 húmers esquerres i 8 de drets pertanyents a diferents fragments de fòssils procedents del jaciment del Sidrón. Les restes de neandertal de diferents edats van morir ara fa uns 49 mil anys. 

L'estudi publicat a Journal of Human Evolution demostra que aquests fòssils segueixen el patró neandertal clàssic que es caracteritza per una fosa àmplia de l'olecranon i uns pilars distotorsals lateral i medial prims. 

Aquestes característiques també es donen a la Sima de los Huesos (preneandertal), l'espècimen de Bodo (especimen africà que alguns autors relacionen amb el clade heildelbergensis d'aquest continent) i les restes de TD6 (Homo antecessor). 

Les diferències més importants entre humans i neandertals són les que es troben en les estructures de la cintura escapular i de l'articulació de l'espatlla. 

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy i a l'abstract de l'article original.

Ana Gracia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos per CanalUNED

La investigadora Ana Garcia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos, en especial el cas de Benjamina, Elvis i les característiques de la població que poden redefinir la seva ubicació en l'arbre evolutiu, deslligant-la, ben segur, dels Homo heildelbergensis i refermant la seva vinculació com a antecessors dels neandertals. Un breu resum divulgatiu i molt entenedor compartit per CanalUNED. Idioma: Castellà . Durada: 14 minuts.

Gener 2015. Novetats breus.

1- Una interessant web per a conèixer l'art rupestre a l'Àfrica. 

2- Les fractures dels ossos de la Sima de los huesos són majoritàriament post-deposicionals. En algun cas s'observa alguna fractura causada pel fet de la caiguda del cos des de l'entrada de la cavitat. Enllaç. 

3- Un fèmur de ren trobat el 2014 a la Grotte de Bison a Arcy-sur-Cure a la Borgoña Francesa demostra la capacitat de l'home de neandertal de multi-usos amb eines d'os, competència fins ara atribuïda exclusivament a l'Homo sapiens. Juntament amb altres proves, aquesta troballa és un indici de la capacitat cognitiva de l'Homo neandertalensis. Enllaç. 

4- Visita virtual a la zona dels dolmens d'Antequera. Lloc de la Junta de Andalucia. 

5- A la cova Scladina de Bèlgica s'hi han identificat cinquanta-i un fragments de roca amb una antiguitat entre 37.000 i 40.000 anys que podia haver estat usada pels neandertals com a pigment negre. Aquesta roca va estar transportada una 40 quilòmetres des del seu punt d'extracció. Es pot llegir a Science Direct. 

6- Identificats 71 tatuatges en 19 parts del cos de l'home d'Ötzi. Publicat a  Journal of Cultural heritage. 

7- Science Mag publica un article que demostra que els australopitecins ja disposaven d'una morfologia de la mà que permetia l'ús d'eines. Podeu ampliar la informació al blog de Paleoantropolgia Hoy.

8- Fa entre 7.200 i 3.100 anys els sapiens d'atapuerca incloïen en la seva dieta gos domètic, gat salavatge, guineu i teixó. Article de l'IPHES.

Desembre 2014. Novetats breus.

1- Ja podeu visitar els jaciments d'Atapuerca des de casa gràcies a Google Street View. 

2- Nova venus paleolítica amb una antiguitat probable d'uns 23.000 anys identificada a Renancourt, França. DailyMail. 

3- Nou centre de interpretació de la cova de Mas-d'Azil. Midi Pyrénées. Font: Hominides. 

4- L'húmer de Lezetxiki , una cova propera a Arrasate, ha estat datat amb una antiguitat de 164.000 anys i pertanyia a un pre-neandertal d'uns 35 anys.Pileta de Prehistoria, Paleorama en red. 

5- Número 41 del Periódico de Atapuerca. 

6- El crani d'Homo erectus de Gongwanglinga, a Lantian, província de Shaanxi al nord de la xina ha estat datat com a mínim amb una antiguitat de 1,63 milions d'anys. Després de Dmanisi és el lloc amb restes d'homínids més antigues for de l'Àfrica. L'article ha estat publicat a Journal of Human Evolution. Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy. 

7- Primera prova de l'ús d'eines per part de goril·les salvatges. Es tracta de la selecció d'una tija per aconseguir tèrmits. Aquesta conducta és molt coneguda en ximpanzés i també es coneixen conductes semblants per aconseguir aliment en goril·les en règim de captivitat. American Journal of Primatology, Paleoantropologia Hoy. 

8- La datació d'una eina lítica a Turquia, més concretament als sediments del riu Gediz, permet datar la presència humana més antiga en aquesta zona tan important per conèixer els fluxos migratoris de l'Àsia cap a Europa. La publicació de l'article a D. Maddy et al. a la revista Quaternary Science Comentarisfa públic que aquesta eina es localitza amb un estrat d'entre 1,24 i 1,27 Milions d'anys. Podeu ampliar la informació a RoyalHolloguay. 

9- Una recerca realitzada estudiant les emissions vocals dels micos de Cambell demostra que aquesta espècie té diferents dialectes depenent de la zona en la que es troben. Així mateix en les produccions vocals es pot distingir entre l'arrel i els sufixos, la combinació dels quals permet matisar els missatges. La publicació de Philippe Schlenker et al.  es pot baixar des de la pàgina de la revista Linguistics and Philosophy o podeu llegir el resum divulgatiu aArchaeology News Network 

10- Publicada una nova evidència de l'ús de l'ocre per part de l'Homo de neandertal. Aquesta nova evidència, amb implicacions relatives a la capacitat simbòlica d'aquesta espècie, ha estat trobada a la cova Cioarei a Romania, i té una antiguitat entre 50.000 i 46.000 anys. ho podeu trobar a Comptes Rendus Palevol. També a Prehistòria al dia.