Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art rupestre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art rupestre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 d’octubre del 2016

Art rupestre a Armintxe. Lekeitio

S'han localitzat gravats inèdits de fa uns 12.500 a 14.000 anys en una cova situada dins del casc urbà de la població de Lekeitio a Bizkaia.

La tècnica utilitzada i alguns dels motius representats relacionen l'art rupestre d'aquesta cavitat amb altres manifestacions del sud de França.

La cavitat havia estat segellada per formacions estalagmítiques, per aquest motiu i per la dificultat d'accés els gravats es troben en un òptim estat de conservació.

La majoria dels 500 motius corresponen a animals: bisons, cavalls, càprids i, fins i tot, dos lleons entre d'altres gravats per identificar. Esperem la futura publicació de l'article científic per a conèixer i contextualitzar millor aquesta troballa

En el primer vídeo es pot seguir la presentació oficial de la troballa i en el segon, publicat al compte de Deia, podreu fer-vos una idea de les característiques de la cavitat.







Per a tenir més informació i comprovar la repercussió de la notícia podeu consultar aquest moment a Twitter.

dimarts, 31 de març del 2015

Març 2015. Novetats breus.

1- L'estudi d'un fèmur (1,8 milions d'anys) demostra una major diversitat de la que s'esperava entre les primeres espècies del gènere Homo. Science Daily,News Bureau

2- Bon resum en 15 punts sobre les fites més importants que han determinat el procés d'hominització. Font: BBC

3- Identificades noves pintures paleolítiques a la cova Aurea Nota al Desfiladero de la Hermida a Peñarrubia. Font: Pileta de prehistoriaEl diario montañés.

4- La història de la dent de l'Home de Pekin trobada a Uppsala. Font: Uppsala Universitet.

5-Les darreres anàlisis confirmen que l'esquelet parcial trobat l'any 1993 a les coves de Lamalunga prop d'Altamura es correspon amb l'Homo neanderthalensis. La datació de les restes trobades recentment el situen entre 172.000 anys i 130.000 anys. Representen les restes més antigues d'aquesta espècie de la que s'hi hagi obtingut ADN endogen. Ho podeu llegir a Journal of Human Evolution. Podeu veure el resum a Paleoantropologia Hoy.

6- Interessant article recopilatori publicat a Paleoantropologia Hoy sobre el llinatge humà a partir de l'anàlisi de l'ADN-Y. 

7- Un estudi demostra al jaciment de Revadim, a Israel, que fa 500.000 anys l'Homo erectus processava animals grans com els elefants. Les eines trobades a la vora d'una carcassa de mastodont amb marques de tall ho demostra. Podeu ampliar la informació a la publicació de l'estudi a Plos One, o la difusió que n'ha fet Hominides Phys. 

diumenge, 1 de febrer del 2015

Gener 2015. Novetats breus.


1- Una interessant web per a conèixer l'art rupestre a l'Àfrica. 

2- Les fractures dels ossos de la Sima de los huesos són majoritàriament post-deposicionals. En algun cas s'observa alguna fractura causada pel fet de la caiguda del cos des de l'entrada de la cavitat. Enllaç

3- Un fèmur de ren trobat el 2014 a la Grotte de Bison a Arcy-sur-Cure a la Borgoña Francesa demostra la capacitat de l'home de neandertal de multi-usos amb eines d'os, competència fins ara atribuïda exclusivament a l'Homo sapiens. Juntament amb altres proves, aquesta troballa és un indici de la capacitat cognitiva de l'Homo neandertalensis. Enllaç

4- Visita virtual a la zona dels dolmens d'Antequera. Lloc de la Junta de Andalucia. 

5- A la cova Scladina de Bèlgica s'hi han identificat cinquanta-i un fragments de roca amb una antiguitat entre 37.000 i 40.000 anys que podia haver estat usada pels neandertals com a pigment negre. Aquesta roca va estar transportada una 40 quilòmetres des del seu punt d'extracció. Es pot llegir a Science Direct

6- Identificats 71 tatuatges en 19 parts del cos de l'home d'Ötzi. Publicat a  Journal of Cultural heritage

7- Science Mag publica un article que demostra que els australopitecins ja disposaven d'una morfologia de la mà que permetia l'ús d'eines. Podeu ampliar la informació al blog de Paleoantropolgia Hoy.

8- Fa entre 7.200 i 3.100 anys els sapiens d'atapuerca incloïen en la seva dieta gos domètic, gat salavatge, guineu i teixó. Article de l'IPHES.


dissabte, 18 d’octubre del 2014

L'art rupestre es va desenvolupar al mateix moment en diferents parts del món.


Darrerament s'ha avançat molt en la recerca de noves metodologies per datar l'art rupestre. També s'ha desenvolupat una nova tecnologia per a visualitzar pintures molt deteriorades o pràcticament desaparegudes. Aquestes dues innovacions tecnològiques han obert noves possibilitats de l'estudi d'una de les manifestacions més evidents de la capacitat simbòlica dels humans moderns.

Les noves tècniques han permès determinar datacions antigues  per algunes pintures de l'occident europeu com els discs vermells de la cova d'El Castillo datades en més de 40.000 anys, el bisó d'Atxerri de fa uns 39.000 anys i moltes altres manifestacions del nord de la península ibèrica i de França, com les deChauvet, a l'entorn dels 35.000 anys. 

Abans de continuar cal ser conscients que encara cal la datació de moltes pintures fins establir la representació temporal de la seqüència de les diferents obres. També és imprescindible comentar el fet que en un mateix jaciment hi podem trobar pintures de diferents cronologies que poden haver estat realitzades durant un llarg període de temps amb una diferència entre les unes i les altres de milers d'anys. 

La novetat de l'article de M. Aubert publicat a la revista Nature consisteix en la constatació de datacions molt properes als 40.000 anys d'antiguitat per algunes pintures rupestres de diverses coves de la regió de Maros a Sulawesi, Indonèsia. Més concretament unes mans en negatiu han estat datades usant la tècnica de les series d'urani amb una antiguitat mínima de 39.900 anys i una pintura d'una babirusa (porc salvatge d'ullals corbs) sembla que va ser pintada fa 35.400 anys. 

La importància d'aquestes datacions és la demostració que en diferents zones del món molt separades entre sí va sorgir una mateixa cultura simbòlica aproximadament a la mateixa època. Aquest troballa referma la posició dels estudiosos de l'evolució humana que indiquen un desenvolupament no centralitzat de les capacitats i cultures simbòliques. 

Nature Video ha publicat al seu compte de Youtube l'interessant reportatge en el que podem veure les coves i escoltar les declaracions d'experts en el tema. Durada: 05' 11". Idioma: anglès. 



Podeu ampliar la informació a les següents revistes: ABCScientific AmericanAnthropologyHominidesSmithsonian

dijous, 22 de maig del 2014

Noves pintures rupestres a la península ibèrica.



vilafra
En pocs dies s'han publicat dues notícies sobre la troballa de noves pintures rupestres. En el primer cas es tracta de 12 figures humanes i d'animals que tenen una antiguitat de 7.000 anys. Aquestes pintures localitzades en un jaciment encara secret de Vilafranca a Castelló corresponen a exemples molt interessants de la tradició llevantina reconeguda per la UNESCO. 

Per ampliar la informació podeu llegir el post anterior sobre la publicació del llibre de Ramon Viñas i J. Guillermo Morote sobre l'art rupestre de Valltorta-Gassulla. Com ja és habitual en aquests casos les noves tecnologies han permès identificar més pintures de les que es poden observar a simple vista. En el conjunt s'hi poden identificar representacions relacionades amb la cacera i els seus preparatius on s'identifiquen figures humanes armades amb arcs, braus i cabres.

Recordem que, segons Ramon Viñas, es poden identificar tres cultures relacionades a l'est peninsular. A aquest investigador li agrada comentar el caràcter especial dels entorns on es troben les pintures i la importància de la tradició en perpetuar aquesta pràctica en el temps. 

Per ampliar la informació podeu llegir l'article d'El País o de Paleorama en Red

La segona troballa s'ha produït a la cova de Lumentxa a  Lekeito, Biscaia. Es tracta de dos bisons i un cap de cavall que corresponen a la cultura

magdaleniense. Els autors van aprofitar les característiques de la roca per integrar-les en el disseny de diferents parts dels animals com es pot apreciar a la imatge. 

Sobre de les pintures s'hi poden identificar diferents escrits que corresponen a diferents ocupacions de la cova que ha servit de refugi en diferents ocasions. Unes d'aquestes inscripcions corresponen a  l'any 1868 i d'altres es van realitzar durant les guerres carlines. 

A la imatge facilitada per la Diputación Foral de Navarra es poden veure els panells tal com es veuen a simple vista i, a la dreta, ressaltant alguns dels motius rupestres. 

Podeu ampliar la informació al blog de Pileta de Prehistoria o a l'ABC.





dissabte, 5 d’abril del 2014

Art rupestre de Valltorta-Gassulla, Museu i parc cultural.



El passat 3 d'abril va tenir lloc la presentació del llibre Art Rupestre de Valltorta-Gassulla, Museu i parc natural
a la sala d'actes del Museu Arxiu de Montblanc. El llibre ha estat escrit per Ramon Viñas, reconegut investigador de l'IPHES especialitzat en art rupestre, i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta. L'acte presentat per Josep Gomis Martí va comptar amb la participació d'Eudald Carbonell. Tot i que mai comento en aquesta web la presentació de llibres, en aquesta ocasió faig una excepció per la qualitat de les aportacions de Ramon Viñas. 

L'investigador va explicar que a l'art llevantí s'hi poden identificar tres cultures diferents que estan relacionades per característiques comunes, però que presenten peculiaritats que les diferencien. Aquestes tres cultures estan distribuïdes de forma diferenciada per l'ampli territori en el que es pot localitzar la presència d'art llevantí. 

L'estudi de Viñas i Morote posa fi a la polèmica sobre l'ús de la pintura blanca a les representacions de la zona ja que demostren que aquesta pintura hi era ben present, especialment en el perfil d'algunes figures humanes i en la representació d'ornaments (plomes, pintures corporals, etc) i també en la representació d'un penis. 

Gràcies a les imatges tractades, en Viñas va demostrar com les noves tecnologies permeten detectar figures que a simple vista o amb tècniques fotogràfiques clàssiques són del tot inapreciables, d'aquí la necessitat de revisar els jaciments ja coneguts. La importància de documentar a fons aquestes pintures és essencial atès que han patit i estan patint un deteriorament constant, molt difícil d'evitar i que acabarà amb la seva desaparició. "Res dura per sempre" com demostra la inexistència de restes en zones més properes a la costa on l'erosió ha causat la pèrdua definitiva d'aquest patrimoni. 


Segons l'autor a les pintures de Valltorta podríem distingir l'autoria de determinades obres en diferents jaciments per poder definir d'aquesta manera itineraris i persones especialitzades en aquesta activitat representativa en una societat caçadora recol·lectora. 

Les últimes troballes en evolució humana estan modificant molts dels paradigmes. Aquest fet també afecta a l'art rupestre. Ramon Viñas en va deixar un parell pel futur. D'una banda, resulta que s'estan trobant pintures rupestres relacionades amb l'art llevantí a Extremadura la qual cosa pot fer replantejar, en un futur, el domini i fins el nom d'aquest tipus d'expressió artística. També es va insinuar la possible validesa d'alguns estudis que comencen a atribuir determinades pintures rupestres als neandertals. 

Recomano aquesta obra feta a partir de l'estimació de la zona pel seu valor documental i segur que visitarem la zona per gaudir del seu patrimoni històric i natural. 

La imatge que acompanya correspon a la cova dels cavalls. Una reproducció de les pintures d'aquesta cova es pot veure al Museu de Valltorta.

diumenge, 9 de març del 2014

La Sarga. Art rupestre.


El Centre Cultural d'Alcoi ha penjat a Youtube aquest vídeo de gairebé 5 minuts sobre l'art rupestre del jaciment de La Sarga. Pensem que val molt la pena fer-ne reproduir-lo per la seva qualitat pedagògica i la voluntat de difusió del patrimoni arqueològic de la zona. L'Ajuntament i el Museu d'Alcoi així com la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana han col·laborat en la seva producció.