Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eudald Carbonell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eudald Carbonell. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de març del 2016

ADN nuclear de la Sima de los Huesos

L'espera ha valgut la pena! S'acaben de publicar a la revista Nature els primers resultats de la seqüenciació de l'ADN nuclear de fòssils de la Sima de los Huesos, jaciment d'Atapuerca, amb una antiguitat d'uns 430.000 anys.

Pols d'ossos de la Sima de los Huesos. Javier Trueba. Via IPHES 
El treball de Matthias Meyer et al. ha estat possible gràcies a la confluència de tres factors: 

1) El desenvolupament exponencial de les tècniques de seqüenciació d'ADN, la capacitat per a recuperar fragments parcials i la seva interpretació i l'eliminació de les interferències fruït de la contaminació de l'ADN. Resulta imprescindible el reconeixement de la feina desenvolupada per Svante Pääbo al cap del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig, i d'altres investigadors i centres de recerca que ho han fet possible.

2) Les característiques especials del jaciment que han mantingut els fòssils en unes condicions excepcionals. La temperatura, la  humitat i les característiques del substrat argilós que envoltava les restes han estat òptimes per afavorir aquesta conservació.

3) La cura en el tractament dels fòssils per part de l'equip d'arqueòlegs d'Atapuerca i de la seva gestió tant en l'extracció com en la conservació posterior.

La Sima de los Huesos conté l'acumulació d'uns, com a mínim, 28 individus i gairebé uns 7.000 fòssils. El fet que s'hi hagi trobat un bifaç de quarsita que mai havia estat usat, s'interpreta com indicador de simbolisme associat a la disposició intencionada de cadàvers. 

En un estudi anterior, també publicat a Nature, realitzat amb l'ADN mitocondrial (propi del llinatge matrilineal) havia indicat que, com a mínim, un individu estava relacionat amb els denisovans, una població derivada més recentment dels neandertals. Aquesta "espècie" s'ha localitzat a la cova de Denisova a la serralada d'Altai. 

Així com la majoria d'humans actuals (excepte el africans subsaharians) han incorporat ADN neandertal per hibridació, també hi ha poblacions humanes actuals, especialment a Oceania i a l'est asiàtic, que tenen ADN denisovà. És per això, que avui sabem que aquestes tres espècies havien tingut descendència fèrtil (i, de fet, amb dues més: una asiàtica i una africana) i, per tant, es podrien considerar una sola espècie biològica, tot i les evidents diferències morfològiques.

Font: Nature
L'ADN nuclear seqüenciat a partir de les restes orgàniques identificades en quatre fòssils de la SH (un incisiu, un molar, una escàpula i, en especial, d'un fèmur) corresponen, només, al 0,1% del total de l'ADN. La comparació d'aquestes seqüències d'ADN amb les conegudes pertanyents a d'altres espècies, situen les restes de la Sima de los Huesos en la línia evolutiva de l'Homo neanderthalensis

La troballa endarrereix la separació, que probablement va tenir lloc a l'Àfrica, entre neandertals i sapiens a entre 550.000 i 750.000 anys. 

Aquestes conclusions ocasionaran la redefinició de l'arbre genealògic de l'evolució humana. Amb la cautela deguda i entrant plenament en el terreny de les hipòtesis cal destacar:

- L'espècie Heildelbergensis podria deixar de ser considerada espècie mare que va donar lloc a neandertals i humans. Si aquest fet es produeix, caldrà reassignar les restes fòssils a d'altres espècies tant a Europa com a Àfrica. Ho comenta ampliament J. M. Bermúdez en el post citat més avall amb el número 2.

- La pèrdua del llinatge denisovà present en l'ADNm de les restes de la Sima de los Huesos es pot haver produït per onades posteriors de poblacions d'homínids que, procedents de l'Àfrica o el llevant asiàtic, van hibridar amb els primers neandertals europeus. Aquesta hipòtesi la planteja Matthias Meyer que la relaciona amb les innovacions tecnològiques associades.

Font Nature. Via Paleoantropologia Hoy
- El concepte d'espècie biològica amplia considerablement el seu rang temporal. Diverses espècies antropològiques, morfològicament diferents, d'Àfrica i Euràsia podien hibridar i tenir descendència fèrtil com a mínim durant els darrers 700.000 anys. Aquesta consideració podria extrapolar-se a un escenari similar durant el primer milió d'anys del gènere Homo? Podria explicar aquesta teoria la diversitat de Dmanisi? D'altra banda, cal tenir present que la hibridació no necessàriament comporta la consideració d'una sola espècie.

Tal com comenta Eudald Carbonell, cada vegada "es fa més evident la complexitat de l'evolució humana". De ben segur que futures dades ens aportaran noves informacions sobre moviments migratoris, canvis culturals i relacions entre les diferents espècies d'Euràsia.

Seguint el comentari de JM Bermúdez de Castro esperem que Homo antecessor esdevingui un puntal important en la recerca de l'espècie que es troba a l'origen de la nostra línia evolutiva. Les troballes a TD6, que es produiran d'aquí a pocs anys, en poden ser la clau.

Esperem que  els estudis esmentats fomentin la recerca en relació a l'ADN de jaciments antics i desitgem que, amb el temps, noves dades arqueològiques s'hi puguin relacionar per completar un marc explicatiu més detallat sobre l'evolució humana.

Per tal d'ampliar la informació us recomanem la lectura de les següents fonts: els tres articles publicats per JM Bermúdez de Castro a la revista Quo 1, 2, 3 en el seu espai Reflexiones de un primate, l'article de l'IPHES, Science Daily i Hominides.

Referència:
Matthias Meyer, Juan-Luis Arsuaga, Cesare de Filippo, Sarah Nagel, Ayinuer Aximu-Petri, Birgit Nickel, Ignacio Martínez, Ana Gracia, José María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell, Bence Viola, Janet Kelso, Kay Prüfer, Svante Pääbo. Nuclear DNA sequences from the Middle Pleistocene Sima de los Huesos hominins. Nature, 2016; DOI: 10.1038/nature17405

dimarts, 2 de juny del 2015

Maig 2015. Novetats breus.

1. Un estudi genètic publicat The American Journal of Human Genetics aporta noves proves al fet que la sortida d'Àfrica que va colonitzar la resta del món va sortir del continent per la ruta del nord via Egipte. LinkPDF.

2. Curt vídeo divulgatiu sobre la història d'Atapuerca. Publicat per Fundación Atapuerca i EIA Atapuerca. 6' 48''. Idioma: Castellà.

3. Eudald Carbonell comenta pel telenotícies del Canal 3/24 les troballes més importants d'aquest mes.

4. Nou article d'Emiliano Bruner sobre la importància del desenvolupament del parietal en l'evolució humana. Publicat a Quaternary International.

5. Hominidés ofereix una guia pràctica per a visitar la Caverne du Pont-d'Arc. 

6. Un article publicat a la revista PNAS compara l'estructura corporal de Pan panicus  d'Homo sapiens. Entre les diferències analitzades destaca la importància del greix corporal i el sistema de refrigeració corporal i la diferent distribució de la massa muscular entre braços i cames en els homínids. En podeu llegir el comentari que en fa El País
ZIHLMAN ET AL/PNAS

7. Descobert un extens poblat neolític de 8000 anys d'antiguitat a Bulgaria. ArchaeologyThe sofia Globe.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Eudald Carbonell parla d'evolució humana i de l'IPHES i d'Atapuerca a LAB24. rtve.


El director de l'IPHES i codirector d'Atapuerca Eudald Carbonell comenta diferents temes relacionats amb l'evolució humana al programa científic LAB24 de rtve. L'entrevista en castellà dura els primers 24 minuts del programa. Molt interessant si voleu conèixer algunes de les activitats que es realitzen a  l'IPHES, un centre que ha esdevingut referència internacional en evolució humana. Link.



dijous, 11 de desembre del 2014

Interessant conversa de Luís Quevedo amb Eudald Carbonell i JM Bermúdez de Castro.


El periodista científic Luis Quevedo (@luis_quevedo) ha organitzat una trobada per parlar sobre Atapuerca amb els co-directors Eudald Carbonell i José M. Bermúdez de Castro amb el suport tècnic de MEDIA2ciencia. En la conversa es comenten qüestions relacionades amb la biografia dels investigadors, el jaciment d'Atapuerca i molts altres temes relacionats amb la investigació i la cultura científica.



dissabte, 5 d’abril del 2014

Art rupestre de Valltorta-Gassulla, Museu i parc cultural.



El passat 3 d'abril va tenir lloc la presentació del llibre Art Rupestre de Valltorta-Gassulla, Museu i parc natural
a la sala d'actes del Museu Arxiu de Montblanc. El llibre ha estat escrit per Ramon Viñas, reconegut investigador de l'IPHES especialitzat en art rupestre, i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta. L'acte presentat per Josep Gomis Martí va comptar amb la participació d'Eudald Carbonell. Tot i que mai comento en aquesta web la presentació de llibres, en aquesta ocasió faig una excepció per la qualitat de les aportacions de Ramon Viñas. 

L'investigador va explicar que a l'art llevantí s'hi poden identificar tres cultures diferents que estan relacionades per característiques comunes, però que presenten peculiaritats que les diferencien. Aquestes tres cultures estan distribuïdes de forma diferenciada per l'ampli territori en el que es pot localitzar la presència d'art llevantí. 

L'estudi de Viñas i Morote posa fi a la polèmica sobre l'ús de la pintura blanca a les representacions de la zona ja que demostren que aquesta pintura hi era ben present, especialment en el perfil d'algunes figures humanes i en la representació d'ornaments (plomes, pintures corporals, etc) i també en la representació d'un penis. 

Gràcies a les imatges tractades, en Viñas va demostrar com les noves tecnologies permeten detectar figures que a simple vista o amb tècniques fotogràfiques clàssiques són del tot inapreciables, d'aquí la necessitat de revisar els jaciments ja coneguts. La importància de documentar a fons aquestes pintures és essencial atès que han patit i estan patint un deteriorament constant, molt difícil d'evitar i que acabarà amb la seva desaparició. "Res dura per sempre" com demostra la inexistència de restes en zones més properes a la costa on l'erosió ha causat la pèrdua definitiva d'aquest patrimoni. 


Segons l'autor a les pintures de Valltorta podríem distingir l'autoria de determinades obres en diferents jaciments per poder definir d'aquesta manera itineraris i persones especialitzades en aquesta activitat representativa en una societat caçadora recol·lectora. 

Les últimes troballes en evolució humana estan modificant molts dels paradigmes. Aquest fet també afecta a l'art rupestre. Ramon Viñas en va deixar un parell pel futur. D'una banda, resulta que s'estan trobant pintures rupestres relacionades amb l'art llevantí a Extremadura la qual cosa pot fer replantejar, en un futur, el domini i fins el nom d'aquest tipus d'expressió artística. També es va insinuar la possible validesa d'alguns estudis que comencen a atribuir determinades pintures rupestres als neandertals. 

Recomano aquesta obra feta a partir de l'estimació de la zona pel seu valor documental i segur que visitarem la zona per gaudir del seu patrimoni històric i natural. 

La imatge que acompanya correspon a la cova dels cavalls. Una reproducció de les pintures d'aquesta cova es pot veure al Museu de Valltorta.

divendres, 4 d’abril del 2014

Conferència inaugural del grau d'antropologia i evolució humana. URV-UOC


En una presentació de menys de 15 minuts Eudald Carbonell fa una síntesi de les troballes i el significat dels darrers descobriments realitzats a la Sima de los Huesos i a altres jaciments d'Atapuerca.





dijous, 19 de desembre del 2013

Agost 2013

Novetats breus

1- Un nou estudi publicat a Journal of Human evolution que reavalua la zona lumbosacra d'Oreopithecus Bambolii posa en dubte el bipedisme. Ho podeu llegir també a Hominides.

2- Heritage Recording Services Wales ha trobat una peça de roure gravat en molt bon estat de conservació durant una activitat d'arqueologia preventiva. La peça de 170 cm. té una antiguitat de 6.000 anys. Es dificultats de conservació d'aquest tipus de materials la converteix en una peça excepcional. Podeu ampliar la informació aquí.

3- Noves evidències demostren la presència d'homínids fa 1.7 Ma al Nord de la Xina. Ho podeu llegir a la revistaNature

4- Una de les formes d'estudiar el bipedisme és la de conèixer com ha evolucionat l'estructura i l'arc del peu que ha vegades es pot observar fossilitzat. Podeu llegir les darreres aportacions en aquests articles.

5- A partir del minut 14' 30" del potcast de Cienciaes.com podreu sentir una interessant entrevista amb Bienvenido Martínez, investigador de l'IPHES, en la que comenta àmpliament el jaciment d'Orce, les troballes més importants i la seva visió de les diferents polèmiques que històricament han suscitat alguns fòssils d'aquest jaciment.


Comportament ancestral dels homínids

Estudiar el comportament dels grans simis vius no només té importància per fer una descripció etològica de cada espècie o fer una anàlisi comparativa, també permet obtenir dades sobre el comportament d'homínids extints. Aquesta ha estat la finalitat de l'estudi realitzat per Pavel Duda i Jan Zrzarý de la Universitat de Bohèmia del Sud a Txèquia i publicat a Journal of Human Evolution.

Realitzar un model evolutiu partint de dades del comportament de diverses espècies emparentades resulta molt més enriquidor. L'estudi analitza tret a tret cada característica (un total de 65) i la relaciona amb la corresponent de l'espècie més propera filogenèticament per esbrinar quina hauria estat, més probablement, la conducta de l'espècie comú anterior en l'arbre evolutiu. 

La millor manera és explicant-ho usant la il·lustració adjunta que correspon al mateix article ja citat i en la que es mostra la reconstrucció dels comportaments seleccionats, en aquest cas 9. en cada cercle hi tenim representada la probabilitat relativa d'un comportament, i l'asterisc ens indica el tret que esdevé més probable de forma significativa per a cada espècie. 


Els trets representats són els següents:
1: durada de la gestació (blanc = 5/6 mesos, blau cel = 6/7 mesos, verd = 7/8 mesos i negre = 8 mesos o més)
2: interval entre naixements (blanc= 1/3 anys, blau cel = 3/5 anys, blau marí = 5/7 anys, taronja= 6/8 anys i negre = 8 anys o més) 
3: estratègia d'apariament del mascle (blanc = possessiu, verd = compartit, acord mutu, negre = oportunista) 
4: èxit de la paternitat de mascles d'alt rang (blanc = alta (81 a 100%), blau marí = limitada (41 a 80%), negre = baixa (menys del 40%) 
5: mida dels testicles (blanc = petits, blau cel = mitjans, verd = grans i negre = molt grans) 
6: durada de la penetració (blanc = breu (menys de 20s), blau marí = curta (menys d'un minut), verd = prolongada (més d'un minut i mig), negre = més de 5 minuts) 
7: infanticidi masculí dirigit (blanc = absent, blau cel = rar, verd = ocasional i negre = freqüent) 
8: cura paternal substancial (blanc = pràcticament cap interacció mascle-fill, blau marí = relació ocasional, negre = cura paternal substancial, gris = desconegut o inaplicable) 
9: ús d'eines (blanc = absent, blau cel = simple, verd = sofisticat, negre = elaborat i gris = desconegut o inaplicable). 

A l'estudi hi podreu veure la taula de doble registre de la totalitat de conductes i relacionades amb l'espècie concreta.

Aquest mètode d'anàlisi és de gran utilitat en la mesura que es parteix de conductes clarament contrastables i, especialment, quan les diferents categories de cada conducta o estil de vida són diferents significativament. Seria molt interessant un quadre semblant aplicat a la línia homo on anéssim incorporant els diferents comportaments, habilitats i capacitats de les diferents espècies.


Abric Romaní de Capellades. 2013


Aquesta campanya l'equip internacional dirigit per Eudald Carbonell ha treballat intensament en el nivell P (+- 60.000 anys) de l'abric Romaní de Capellades (Barcelona). 

Segons sembla aquest estrat mostra diferències de comportament i de cultura tecnològica en relació al que s'havia trobat fins ara. Els fogars més petits semblen indicar que el refugi s'utilitzava durant estades més curtes. Les eines lítiques preferentment de sílex i algunes de quarsita presenten una talla laminar realitzada a partir d'un element percutor. Aquesta innovació indica un canvi cultural. També queda prou de manifest una bona capacitat per a la selecció de les matèries primeres. 

Els ossos presenten les marques de tall que demostren que l'home de neandertal usava aquestes eines per descarnar els animals que es menjava. Les restes localitzades podrien pertànyer a dos cavalls i un cèrcol.  El fet que s'hagin trobat pocs ossos també demostra que en aquest període les ocupacions van ser curtes.

Les feines finals d'aquest període d'excavacions consisteixen en rebaixar una capa de material pobre en restes per deixar-ho preparat per a la intervenció en el nivell inferior a la pròxima campanya. L'estrat Q promet esdevenir ple de noves troballes interessants que segur que aportaran nova informació sobre l'activitat neandertal a la vora del riu Anoia.

He tingut la possibilitat d'assistir a l'excavació i comprovar amb quina energia treballa el grup d'arqueòlegs i estudiants a qui vull agrair la seva cordial acollida.

Podeu ampliar la informació en aquesta pàgina de l'Agència SINC a l'espera d'ampliar les referències amb nous enllaços un cop acabada l'excavació. 

A la fotografia es pot observar a Eudald Carbonell i a Josep Vallverdú usant els martells pneumàtics per rebaixar ràpidament el material fins al nou nivell d'excavació i a la resta de l'equip que han canviat el pinzell pel pic i la pala.



Comportament neandertal. Coves del Toll i Teixoneres (Moià)


Jordi Rossell (IPHES), Florent Rivals (ICREA) i Ruth Blasco codirectors de les excavacions dels jaciments neandertals de les coves del Toll i les coves Teixoneres, situades a l'ajuntament de Moià, a la comarca del Bages, han desvetllat el resum de les conclusions que sobre el comportament d'aquesta espècie es poden derivar de les darreres troballes. 

Els investigadors consideren corroborades cinc hipòtesis: 

1- Tot i que les coves eren utilitzades durant tot l'any per diferents espècies d'animals, quan els neandertals ocupaven aquest espai els foragitaven o els consumien. 

2- La reiteració de les visites dels neandertals i el fet que usaven eines lítiques que construïen usant materials d'altres zones demostra que es desplaçaven seguint un itinerari planificat amb diferents punts de residència temporal. 

3- Els assentaments estaven estructurats de manera que a cada zona s'hi duia a terme una funció específica. 

4- La diversitat de restes d'animals processades demostren la gran diversitat d'animals que caçaven i dels que s'alimentaven. 

5- Eren capaços d'adaptar-se als diferents ecosistemes i condicions climàtiques que es van produir entre els 40.000 i els 70.000 anys, cronologia que conté èpoques de freds rigorosos. 

Tal com correspon al mètode científic aquestes troballes plantegen noves preguntes que els arqueòlegs seguiran investigant.A més de la publicació a la web de l'IPHES podeu llegir la notícia a l'agència SINC en castellà. 

La fotografia ha estat realitzada per Jordi Mestre de l'IPHES.



Els sapiens van aprendre dels neandertals?


El primer contacte entre sapiens i neandertals va ser al Pròxim Orient. L'entrada de l'home sapiens a Europa es va produir més tard i de forma progressiva fins que els neandertals van desaparèixer. Una polèmica ja tradicional ha estat saber si els neandertals van incorporar noves tecnologies, més desenvolupades, gràcies al contacte amb els nous grups humans, o si ja disposaven d'una cultura pròpia lligada al simbolisme i a l'ús de tecnologies avançades.

 El cas que ens ocupa sembla poder demostrar que la hipòtesi correcta és la segona i que, a més, els sapiens també van aprendre tecnologies de l'home de neandertal. Dos grups d'investigadors han presentat la seva troballa que han publicat a la revista PNAS. 

Segons l'article s'han localitzat quatre eines d'os especialitzades en dos jaciments neandertals al sud-oest de França (Pech-de l'Azé i Abri Peyrony). Les eines fetes, fa 50.000 anys, de costelles d'herbívors polides haurien servit per tractar les pells i així aconseguir peces més ben polides, més brillants i impermeables. Aquesta tecnologia és tan efectiva que encara s'usa avui en dia. Segons sembla no formava part dels estris que els sapiens coneixien quan van entrar a Europa, però posteriorment les van produir i usar. 

Tot i que encara queden obertes les altres possibilitats: Una influència sapiens anterior, o el desenvolupament paral·lel d'aquesta tecnologia per part de les dues comunitats, amb les datacions actuals sembla possible que ens trobem davant de la primera demostració que van ser els neandertals els que van desenvolupar aquesta tecnologia que després van aprendre els sapiens. 

Podeu llegir aquesta notícia a altres fonts: Comunicat de premsa dels investigadors, NatureEl País i Phisorg. La fotografia que acompanya ha estat obtinguda de la font original ja citada.


Llançar amb precisió. Una habilitat humana.


Quan ens referim al gènere homo i a la seva evolució acostumem a comentar aquelles fites que han estat fonamentals en el procés d'hominització. Entre elles: el bipedisme, l'evolució cerebral i altres

Avui ens centrarem en la capacitat de llançar objectes amb precisió.  Llençar-los i esquivar-los. Una habilitat poc coneguda i no massa valorada però que ha estat fonamental per millorar les habilitats en la cacera, cosa que ens ha permès accedir més fàcilment, i sense dependre de la predació d'animals tercers, als recursos de carn, pell, ossos i altres elements presents en els animals capturats i de tanta utilitat per a diferents usos. Una alimentació més rica va permetre l'augment de la població i la continuïtat del procés de desenvolupament cerebral.

Cal recordar que la resta de primats acostumen a llançar objectes amb diferents finalitats però amb poca potència i escassa punteria.

Un estudi de Daniel E Lieberman, Neil T. Roach i altres, ha estat publicat a la revista Nature per tractar aquest tema. Les conclusions de les anàlisis anatòmiques realitzades per demostrar a partir de quin moment l'home va ser capaç de generar l'emmagatzemament i l'alliberament d'energia elàstica necessària a l'espatlla han demostrat que això ja era possible fa dos milions d'anys. 
Aquesta conducta que també requereix un nivell important de coordinació ja estaria present en l'homo erectus, cosa que corroboren les troballes arqueològiques i que demostren que ja ens trobem davant d'una espècie amb moltes capacitats per la cacera.

Imatge obtinguda de Freepik.

Tecnologies neandertals a Europa


Karen Ruebens acaba de publicar un estudi comparatiu de les tecnologies lítiques bifacials a Europa en el període d'entre 115.000 a 35.000 anys BP. Sovint s'estableix una relació directe entre espècie i tecnologia, un tercer factor és la localització geogràfica i, evidentment, una bona datació de les troballes. Recentment han aparegut veus crítiques amb una associació estricta entre espècies i tecnologies lítiques. 

L'estudi que ens ocupa representa una anàlisi global que permet diferenciar tres cultures neandertals a Europa. Tal com es pot veure en la imatge que acompanya, obtinguda de la font ja citada, les tres tecnologies són les següents:
(MTA) Mosterià de tradició acheuliana al sud-est dominat per destrals de mà,
(KMG) Keilmessengrupen al nord-est caracteritzat per eines bifacials amb dors i forma de fulla,
(MBT) Mosterià amb eines bifacials, que presenta una gran varietat d'eines bifacials i es troba entre les dues anteriors, 

L'autora descarta que aquestes diferències siguin degudes a diferents matèries primeres ni a l'ús pel qual es dissenyaven aquestes eines. Segons l'autora MTA i KMG representarien dues cultures diferenciades i ben establertes, mentre que la zona relacionada amb MTB representa un punt de contacte entre les dues cultures, mostra de la relació entre els grups nòmades neandertals en una àmplia zona de contacte. Sense poder especificar massa més aquestes diferencies culturals poden estar relacionades amb la presència d'altres tipus de comportaments culturals diferenciats i, per ara desconeguts. 

La importància de determinar l'existència de cultures lítiques diferenciades transcendeix el propi fet de l'eina concreta i el seu procés de fabricació per esdevenir un indicador d'una cultura global. D'altra banda afinant en les datacions es pot arribar a demostrar l'existència de fenomens migratoris.



Noves datacions d'Adam (Y) i Eva mitocondrial















Un estudi genètic, escrit per Carlos D. Bustamante, G. David Poznik i altres investigadors a la revistaScience ,assegura que, a partir de l'anàlisi de l'ADN de 69 persones que viuen a nou regions diferents del planeta, han pogut ajustar millor les datacions corresponents a l'Eva mitocondrial i a l'Adam, els anomenats MCRAs o sigui, aquells membres de la nostra espècie a partir dels que s'ha pogut generar tota la diversitat actual. 

Cal recordar que ambdos procediments representen dues línies de transmissió diferents, d'una banda la del cromosoma Y que es transmet de pares a fills varons (patrilineal) i l'ADN mitocondrial que la mare passa a tots els seus descendents (matrilineal). La novetat d'aquest estudi és considerar datacions més semblants a les que s'havien obtingut fins ara: entre 120.000 i 156.000 anys pel nostre ancestre comú masculí i 99.000 i 128.000 anys per la nissaga femenina.

Com és conegut un dels problemes d'aquesta determinació és la de precisar la velocitat de generació de les modificacions genètiques. En aquest estudi s'ha establert el ritme del rellotge evolutiu de l'ADN a partir de l'anàlisi comparativa d'ADNs que han estat modificats a partir d'una data coneguda. Amb aquesta finalitat han escollit la data de 15.000 anys que consideren el moment de l'arribada de l'home al continent americà. De la taxa de diferenciació corresponent als genomes estudiats n'han obtingut el ritme que han generalitzat a la resta de l'estudi.

En altres articles comentats en aquesta web ja s'han analitzat les diferents datacions i la dificultat que això comporta. Amb tota probabilitat apareixeran nous estudis que miraran d'ajustar millor aquestes datacions. L'estudi no comenta l'aparició de l'halogrup "0" que demostra l'existència d'hibridació entre sapiens i alguna espècie més antiga a l'Àfrica. 

Podeu completar les informacions a l'article que ha publicat Science Daily.



Anàlisi del Molar 1 de heidelbergensis de la Sima de los Huesos


El molar 1 presenta diferències entre sapiens i neandertals. L'estudi de María Martinón-Torres i altres autors publicat al Journal of Anatomy i que podeu veure a la web d'online library analitza a fons les característiques d'aquesta peça a partir de les mostres trobades a la "Sima de los Huesos" d'Atapuerca. Aquesta població correspon a l'espècie Home heildelbergensis. L'estudi posa de manifest la presència de característiques que després tindran la seva continuïtat en l'home de neandertal, però també altres característiques pròpies de l'homo sapiens. 

Tal com podeu llegir a l'abstract de l'article els angles de les cúspides i la superfície relativa del polígon oclusal correspondrien amb característiques neandertals i, en canvi,  la mida relativa de les cúspides i la zona de la base correspondrien a l'homo sapiens. És per això que, segons els autors, cal anar amb precaució en considerar determinats trets dentals com a "moderns" atès que ja són presents a les poblacions del plistocè mitjà. 

Personalment penso que els resultats d'aquest estudi aporten més proves a favor de la hipòtesi que heidelbergensis va donar lloc a la línia neandertal a Europa i a la sapiens a l'Àfrica.

La fotografia que acompanya forma part de la galeria de la web d'Atapuerca i es correspon amb una mandíbula d'homo Heildelbergensis de la Sima de los Huesos.


Març 2013


Novetats breus

1- L'Institut Max Planck ha publicat la primera seqüència d'alta qualitat d'un genoma neandertal procedent de la cova de Denisova que va ser ocupada en diferents èpoques per neandertals i denisovans. En aquest article trobareu un esquema de l'estructura d'arbre entre els ADN neandertals, denisovans i humans moderns, i el link que permet baixar la seqüència completa del genoma.

2. Es publiquen a Science Direct les noves troballes de restes de Neandertals del jaciment de la cova de Kalamakia a la costa occidental de la península de Mani a Grècia. El jaciment ha estat datat amb una antiguitat de 100.000 a 39.000 anys. Aquestes troballes que pertanyen com a mínima vuit individus, dos d'ells infants, corroboren la important ocupació d'aquesta espècia en la zona durant el pleistocè tardà.

3. L'anàlisi de la fractura del quart metatarsià del peu d'un homo antecessor revela que aquesta fractura, que ja estava en procés de curació, es va produir a causa d'una alta exigència en l'activitat física relacionada amb el desplaçament a llargues distàncies o per terrenys irregulars. L'article ha estat publicat a la revista International Journal of Osteoarchaeology. Tal com es recorda en el comentari publicat pel Museo de la Evolución Humana de Burgos ja s'havia identificat anteriorment una fractura similar en un ós pertanyen a l'espècie homo heildelbergensis de la Sima de los Huesos a Atapuerca.



Confirmada la datació dels neandertals del Sidrón. 48.400 anys


Els dotze neandertals, trobats al jaciment del Sidrón, Asturies, van ser morts i canibalitzats fa uns 49.000 anys. Aquestes restes han estat unes de les que han aportat més informació genètica gràcies al treball de Carles Lalueza-Fox de qui us recomanem el llibre Palabras en el tiempo (Ed Crítica 2013) on aquest investigador explica amb tota mena de detalls les dificultats per obtenir ADN en bon estat, i així  poder conèixer millor les característiques biològiques i el comportament d'aquesta espècie. Una de les aportacions més importants d'aquest paleogenetista va ser la de incorporar el treball estèril al jaciment per evitar la contaminació amb ADN extern. Tal com podeu veure a la fotografia la indumentària i la immediata congelació de les mostres era crucial.

Obtenir una cronologia exacta dels jaciments és fonamental per totes les disciplines que intervenen en l'estudi dels jaciments. Un nou estudi en el que ha participat C. Lalueza-Fox i onze investigadors més ha aconseguit confirmar la datació ja esmentada anteriorment gràcies a una tècnica de carboni-14 amb un tractament previ d'ultrafiltració per a evitar la contaminació de la mostra.

Els resultats obtinguts són d'uns 48.400 anys amb una variació possible de +/- 3.200 anys. Tenint en compte que es considera que tots els individus van morir en un mateix episodi, la datació d'una mostra es considera generalitzable a la resta de les restes del jaciment.

Podeu llegir el resum de la notícia en castellà a la web de l'agència SINC.





Nou ritme de mutacions per l'ADNmt modifica fites clau de l'evolució humana


L'aportació dels estudis genètics a la comprensió de l'evolució humana és imprescindible. Representen una font d'informació de primera magnitud per entendre i datar els canvis que ens han fet com som. Encara millor quan genètica i antropologia s'uneixen com és el cas que explicarem a continuació. En realitat aquí ha estat l'antropologia i els seus mètodes els que han fet una aportació fonamental a la genètica.

Qiaomei Fu i altres 18 investigadors han recalculat les taxes de mutació de l'ADNmt basant-se en l'anàlisi d'ADN antic en restes amb datacions molt precises. Els mitocondris contenen ADN que es transmet exclusivament de mare a fills, és així com podem seguir la línia matrilineal. La novetat d'aquest estudipublicat a Current Byology ha estat partir de datacions molt precises de restes antropològiques efectuades amb el mètode del radiocarboni i comparar-les amb les mutacions que s'havien produït a l'ADNmt.

L'ADN té un ritme de mutació força constant, de manera que podem relacionar el nombre de mutacions amb el moment en què es va produir una determinada separació entre dos llinatges evolutius. La velocitat d'aquest ritme de mutació s'ha reduït després d'aquesta anàlisi i, per aquest motiu, s'han acostat algunes dates molt importants en l'evolució de la nostra espècie.

Així doncs, l'anomenada ""Eva mitocondrial", primera dona de la que provenen els llinatges actuals, hauria viscut a l'Àfrica fa 160 mil anys, bastant abans del que deien les últimes estimacions. La segona dada d'interès és la que planteja l'antiguitat de 65 a 95 mil anys com el moment de la separació de les nissagues africana i no africana, marcant un límit superior per la sortida d'Àfrica. 

A la imatge que acompanya, publicada a la revista Science Direct, hi podeu veure l'aportació del grup de treball amb un arbre genètic on podem trobar les diferents línies evolutives d'humans moderns i antics amb les branques més curtes fruït de la nova atribució temporal al ritme de mutació genètica. 

Podeu ampliar la informació en aquest article de la Universitat de Tuebingen. Aquest centre ha particpat juntament amb l'Institut Max Planck i altres institucions en aquest treball.



Per què som com som?

Vull compartir la presentació de PREZI que vaig fer servir el dia 15 per il·lustrar una xerrada que portava per títol  "Per què som com som" En la que es repassen idees bàsiques relacionades amb l'evolució humana.





Un jaciment mexicà que promet


El jaciment de Barranca del Muerto a Santiago de chazumba, Oaxaca (Mèxic), dirigit per Ramon Viñas, montblanquí de l'IPHES, ha estat d'actualitat pel fet que la premsa internacional, a més de recordar la gran quantitat de restes paleontològiques del Pleistocè pertanyents a una amplia diversitat d'espècies animals, també fa esment de la presència de marques de tall i eines lítiques. El fet és que aquestes eines, encara no datades, es comenten en aquestes fonts com si tinguessin antiguitat aproximada de 25 ma, cosa que, pel poblament americà, sembla una datació molt inicial.

Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb en Ramon Viñas i ens va comunicar el següent: "Sí, tenim indicis de presència humana, però encara no tenim datació... només una relació amb un gliptodont que es va localitzar a prop d'on estem amb una data de 20.000 anys. Tenim marques de tall en alguns ossos i algunes petites lasques poc significatives... però queda molt per excavar... i cada any trobem coses noves".

Cal ser prudents doncs en relació a la datació de les restes humanes. Aquest jaciment que és treballa juntament amb l'INAH (Instituto Nacional de Historia) serà dirigit per l'Eudald Carbonell. Els dos directors apareixen a la fotografia adjunta excavant a Barranca del Muerto.

Seguirem les troballes d'aquest jaciment ja que pot esdevenir clau per a obtenir informació sobre el primer poblament americà. Us recomanem una revisió de les espècies que s'hi han localitzat ja que representa una fauna pròpia del continent americà poc coneguda per a molts. Gonfoteri del gènere Cuvieronius, emparentat amb l'elefant, Eremotherium laurillardi un peresós, i d'altres que podreu trobar referenciats a la pàgina de l'IPHES, al bloc de Pileta de prehistoria o a ALT1040.

La imatge pertany a la font de l'IPHES, noticias de la comunidad hispanohablante, i és propietat de l'INAH.



Llinatge humà antic lligat al cromosoma Y


Els llinatges humans s'estudien, bàsicament, analitzant l'ADN mitocondrial que la mare transmet a fills mascles i femelles, i el cromosoma Y que segueix una estructura patrilineal. Analitzant les mutacions genètiques d'aquest ADN podem identificar diferents nissagues humanes que han poblat diferents zones del món. A més, quantificant el nombre de diversitat genètica es pot fer una estimació del moment en què dues línies evolutives es van separar.

La primera dona que origina la nissaga humana i de la qual es va originar tots els diferents haplogrups mitocondrials sapiens actuals s'anomena Eva mitocondrial i, segons els darrers estudis hauria habitat l'Àfrica oriental fa uns 200 ma. En el cas dels haplogrups del cromosoma Y i correspondria a un ascendent comú. Aquesta nissaga s'havia datat amb una antiguitat de fa uns 140.000 anys.

Ara resulta que un afroamericà de Carolina del Sud (USA) es vol fer una anàlisi genètica per comprova la procedència de la seva família i no apareix cap dada similar en les bases de dades existents. Després d'una intensa recerca entre institucions privades i públiques s'acaba comprovant que correspondria a l'halogrup AOO amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys. Aquesta antiguitat correspon a un moment anterior del que es pensava per l'origen de l'homo sapiens. S'identifica una petita població d'agricultors bantus del Camerun occidental que en serien portadors. Simplement excepcional! 

De tots era conegut que la diversitat genètica més important es trobava a l'Àfrica subsahariana, però a partir d'ara caldrà comprovar més exhaustivament aquesta diversitat. També cal tenir present que per buscar llinatges antics no cal anar a buscar els grups que encara són caçadors-recol·lectors. Un executiu afroamericà en pot ser descendent.

Però la valoració més important és la justificació del fet que expliqui com és possible una nissaga més antiga que la mateixa espècie. Aquest punt el deixo en mans dels especialistes, però simplement indicar el fet que caldrà plantejar-nos seriosament l'estudi de l'anàlisi d'hibridacions dels humans sapiens amb altres mascles d'espècies més antigues.

Podeu llegir la notícia a Science Direct, a SciendeDaily i a la publicació original de The American Journal of Human Genetics.

Nota: són moltes les persones que considerem útils els conceptes d'Eva i Adam lligats a la nissaga humana femenina i masculina original, però cal explicar molt bé que aquests conceptes res tenen a veure amb concepcions religioses.



Datada la dent més antiga d'Europa a Orce (Granada)



Fins el moment, les restes humanes més antigues (1,2 Ma) de la península s'havien localitzat a Atapuerca. Però ara,  
una dent de llet, que pertanyia a un/a nen/a jove de 10 anys, trobada al jaciment de Barranco León, a Orce (Granaga), l'any 2002, ha estat datada per paleomagnetisme i biocronologia amb una antiguitat de 1,4 Milions d'anys. És així com s'ha convertit, de moment, en la resta humana més antiga d'Europa occidental.

Aquest mes de març la revista Journal of human evolution en publicarà l'article escrit per investigadors de diferents centres de recerca, entre els quals, dos de l'IPHES, Jordi Agustí i Bienvenido Martínez-Navarro. Aquest estudi constata que la troballa s'ha realitzat en un context en el que s'han identificat 1.200 peces de talla corresponents al mode 1 o olduvaià, el més bàsic i primitiu de les maneres de crear eines lítiques de tall. Aquestes eines han estat usades sobre restes òssies d'animals ja sigui per tallar la carn o trencar-los i accedir al mol de l'os.

A l'article del bloc de l'IPHES, que recomanem per ampliar la informació, es comenten altres proves de presència humana a Europa com és el cas de la indústria lítica a Pirro (Nord d'Itàlia (1,3 a 1,7 Ma) i a Lézignan-la-Cèbe i Pont de Lavaud, França (1,5 i 1,1 Ma respectivament). Per completar voldria recordar la presència humana al nord d'Àfrica fa 1,78 MA (gener 2013 en aquesta web) i les restes de Dmanisi (Croàcia) de 1,8 Ma d'antiguitat, així com les de Daguestan (desembre de 2012 en aquesta web) de gairebé 2M d'anys.

Augmenta la necessitat de generar hipòtesis globals que provin d'integrar totes aquestes troballes i actualitzar la informació que hem de transmetre a la població sobre l'origen, expansió i vies de migració dels primers homínids, que molt abans del que tots creiem, ja van colonitzar el món conegut.

 No m'atreveixo a considerar plantejaments com el que exposa que poblacions d'australopitecins emigrats a l'Àsia són els que van originar l'estirp humana, com tampoc a valorar l'entrada per l'estret de Gibraltar com a possible, i molt anterior al que es podia suposar. El que s'imposa és continuar amb les excavacions per tenir una major quantitat de dades. 

La fotografia de Jordi Mestre apareix al bloc de l'IPHES ja citat anteriorment. La crònica de la presentació publica l'ha fet europapress en la seva edició digital.

Per recordar la polèmica de l'home d'Orce, en aquest cas des del punt de vista de J. Gibert, us recomanem aquesta sèrie de quatre vídeos que podeu visualitzar de forma contínua a partir del primer. Segur que el temps permetrà resoldre aquest desagradable conflicte.