ADN als sediments

La paleogenètica ha evolucionat tècnicament els darrers anys fins esdevenir una imprescindible font d'informació.  Les troballes d'aquesta disciplina han permès identificar noves espècies (denisovans), seqüenciar el genoma d'espècies extintes, establir les relacions filogenètiques i identificar el moment en què aquests llinatges humans van divergir.

L'ADN seqüenciat més antic és el dels preneandertals de la Sima de los Huesos a Atapuerca. L'ADN mitocondrial d'aquests homínids ha vinculat la població que va viure a la Península Ibèrica, fa 430.000 anys, amb la dels denisovans d'Altai a Sibèria.

Excavació a El Sidrón. Equip del Sidrón 

L'article publicat a la revista Science que ha estat escrit per 32 investigadors, entre d'altres pels espanyols Carles Lalueza-Fox, Antonio Rosas i Marco de Rasilla, demostra que es pot obtenir ADN dels sediment dels jaciments. La repercussió d'aquesta recerca pot esdevenir un avenç de gran repercusió en el futur de l'estudi de l'evolució humana. Podrem saber amb major seguretat quins han estat els humans que han realitzat determinades eines i conèixer les ocupacions humanes dels diferents nivells d'un jaciment.

Tal com podeu veure en la imatge que acompanya a continuació, també s'ha identificat l'ADN d'altres espècies d'animals. Aquest fet també és rellevant per entendre millor el clima i la interacció entre diferents espècies. L'èxit rau en el desenvolupament de tecnologies que permeten identificar les seqüències curtes i malmeses d'ADN i separar-les de la resta d'ADN bacterià tot evitant, a més, possibles contaminacions. D'altra banda, cal una bona base de dades que contingui ADN d'espècies antigues.

Es van recollir 85 mostres de sediment de 7 jaciments: Les Cottés (França), Trou Al'Wesse (Bèlgica), El Sidrón (España), Vindija (Croàcia) Denisova (Russia), Caune de l'Arago (França) i Chagyrskaya (Rússia). La majoria de les mostres contenien ADN mitocondrial de 12 famílies de mamífers. El Sidrón és l'únic jaciment on no s'hi han localitzat restes d'altres espècies de mamífers.

Representació dels grups de famílies de mamífers identificats en els diferents jaciments. Science

Entre les conclusions de l'estudi voldria destacar les següents:

- els sediments contenen grans quantitats d'ADN, (més de l'esperat inicialment).

- L'ADN present és preferentment de grans animals.

- Les restes d'ADN procedents d'excrements o de la descomposició de teixits s'extenen de manera relativament uniforme en el sediment.

- No s'han detectat moviments d'ADN entre capes.

Aquest article planteja la necessitat urgent de revisar la metodologia de tractament i conservació dels sediments dels jaciments.  

Per ampliar la informació us recomano llegir la informació de l'article original de Science ja enllaçat. 

Podeu accedir a un ampli material complementari en aquest enllaç. 

La notícia a Max-Planck Gesellschaft 

Podeu comprovar la repercussió de la notícia en altres mitjans en aquest moment de Twitter.

ADNmt d'un pescador més antic que el d'EVA mitocondrial.

L'ADN mitocondrial més antic de la població humana actual ens remunta a una femella que va viure a l'Àfrica fa uns 160.000 anys, l'anomenada Eva mitocondrial. Els seu llinatge s'ha anat transmetent per via materna a tota la descendència a la pertanyem tots els sapiens que vivim actualment. Però l'espècie Homo sapiens és anterior. Apareix amb anterioritat als 200.000 anys en alguna zona del sud o dus-est africà. Per aquest motiu abans d'Eva mitocondrial hi havia altres llinatges femenins que no van prosperar per diferents motius: Dones que només tenien fills mascles, migració i barreja de poblacions antigues amb modernes que retornaven al lloc d'origen,... És per aquest motiu que identificar llinatges mitocondrials més antics és molt important per conèixer l'inici de la nostra espècie i la diversitat inicial en aquest procés. També ens permetrà conèixer en quins moments es van produir els colls d'ampolla en les poblacions inicials que van reduir la diversitat genètica. 

La revista New Cientist publica el resum d'un estudi de l'equip de Vanessa Hayes de l'Institut Garvan de Sydney on es comenta la troballa d'un esquelet a Santa Helena Bay (Western Cape, Sudàfrica) que pertany a un home d'uns 50 anys que va morir l'any 315 aC. Aquest home va ser enterrat envoltat per petxines i sembla haver-se dedicat, bona part de la seva vida, ha obtenir recursos del mar tal com demostra l'exostosi òssia del canal auditiu que consisteix en una deformació de l'os que es produeix en persones que estan en contacte amb aigua i vents freds. 

L'estudi de l'ADN mitocondrial de les restes demostra que pertanyia a una nissaga anterior a la d'Eva mitocondrial. La identificació genètica de nissagues mitocondrials i nuclears permetrà conèixer la diversitat i les interaccions genètiques en el moment de l'aparició de l'home  actual.

La imatge que acompanya apareix a la mateixa font de la informació i l'autoria pertany a Danita Delimont/Getty

Comparativa de seqüències d'ADNmt i ADN del cromosoma Y (NRY).

Sebastian Lippold, Marcos Stoneking hi altres investigadors han publicat un article força interessant a la revista Investigative Genetics. La principal aportació dels autors és la definició d'una metodologia que permet una anàlisi més exhaustiva de determinats sectors del cromosoma Y que permet definir millor la transmissió patrilineal, la que els pares transmeten als seus fills mascles. 

Han comparat aquestes dades de 623 mascles de 51 poblacions diferents amb el corresponent ADN mitocondrial que mostren la transmissió genètica de mares a fills i filles. L'estudi mostra diferències en la població de mascles (Nm) i femelles (Nf) en diferents èpoques i zones del planeta. Així mateix sembla demostrada la major participació de la genètica femenina que la masculina, cosa que ha estat interpretada per molts mitjans de divulgació científica com un índex indicatiu de la pràctica habitual de la poligínia en els nostres avantpassats arreu del planeta amb l'excepció de l'est asiàtic. 

Personalment prefereixo la precaució dels investigadors de l'article i aportar una reflexió atès que es podrien plantejar com a hipòtesis explicatives altres possibilitats com les parelles consecutives, molt habituals entre els humans actualment (encara que menys probable en situacions d'escassetat de recursos), la pràctica habitual d'alguns grups humans, segons la qual el germà es fa càrrec a tots els efectes de la dona i els fills del germà mort, una part de la correlació ens podria indicar un major índex de mortalitat femenina en el part o potser una combinació d'aquestes o altres possibilitats.  

Les dades també permeten datar l'origen dels dos tipus d'ADN en la població humana actual i els autors les mostren en funció de dues possibilitats: una taxa ràpida i una taxa lenta. Segons això ADNmt tindria el seu origen ara fa 160 mil anys i d'uns 70.000 anys en el cas de l'ADNmt de les poblacions de fora de l'Àfrica. En el cas de l'ADN del cromosoma Y o sigui, del llinatge masculí les dades serien de 103.000 anys aplicant la taxa ràpida i de 163.000 aplicant la lenta. si considerem la lenta com a més probable atès que coincideix amb la mitocondrial ens trobem que la mutació per la sortida d'Àfrica per NRY seria de 100.000 anys. Aquesta discrepància es produeix també en altres dades. La comparació ha de tenir en compte les diferències en la capacitat de divergència entre NRY i ADNmt que segons tinc entès són diferents en el sentit que en el primer s'observa una major variabilitat. 

Em sembla molt important especificar, com ho fan els investigadors, que aquestes dades no contemplen l'haplogrup "A00" que com ja sabeu, si llegiu habitualment aquesta web, es va descobrir a partir de l'anàlisi genètica d'un afroamericà de Carolina del Sud i que mostra clarament l'existència d'una hibridació molt més antiga que avui en dia només es troba en un petit grup d'agricultors del Camerun.

L'article conté un nombre important de dades que cal valorar separadament i es per això que en aquest cas us en recomano una lectura acurada de l'article original. Destaquem la millora metodològica que aportarà informació més fiable en futures recerques. Podeu llegir la informació en format divulgatiu a Live science o a Science Daily. Em permeto il·lustrar l'article amb una imatge de polígina d'estatus, obtinguda de la web Em defensa do Principio,  com han fet altres publicacions tot i les meves reticències a acceptar d'entrada aquesta explicació com a única.