Comportament ancestral dels homínids
Estudiar el comportament dels grans simis vius no només té importància per fer una descripció etològica de cada espècie o fer una anàlisi comparativa, també permet obtenir dades sobre el comportament d'homínids extints. Aquesta ha estat la finalitat de l'estudi realitzat per Pavel Duda i Jan Zrzarý de la Universitat de Bohèmia del Sud a Txèquia i publicat a Journal of Human Evolution.
Realitzar un model evolutiu partint de dades del comportament de diverses espècies emparentades resulta molt més enriquidor. L'estudi analitza tret a tret cada característica (un total de 65) i la relaciona amb la corresponent de l'espècie més propera filogenèticament per esbrinar quina hauria estat, més probablement, la conducta de l'espècie comú anterior en l'arbre evolutiu.
La millor manera és explicant-ho usant la il·lustració adjunta que correspon al mateix article ja citat i en la que es mostra la reconstrucció dels comportaments seleccionats, en aquest cas 9. en cada cercle hi tenim representada la probabilitat relativa d'un comportament, i l'asterisc ens indica el tret que esdevé més probable de forma significativa per a cada espècie.
Els trets representats són els següents:
1: durada de la gestació (blanc = 5/6 mesos, blau cel = 6/7 mesos, verd = 7/8 mesos i negre = 8 mesos o més)
2: interval entre naixements (blanc= 1/3 anys, blau cel = 3/5 anys, blau marí = 5/7 anys, taronja= 6/8 anys i negre = 8 anys o més)
3: estratègia d'apariament del mascle (blanc = possessiu, verd = compartit, acord mutu, negre = oportunista)
4: èxit de la paternitat de mascles d'alt rang (blanc = alta (81 a 100%), blau marí = limitada (41 a 80%), negre = baixa (menys del 40%)
5: mida dels testicles (blanc = petits, blau cel = mitjans, verd = grans i negre = molt grans)
6: durada de la penetració (blanc = breu (menys de 20s), blau marí = curta (menys d'un minut), verd = prolongada (més d'un minut i mig), negre = més de 5 minuts)
7: infanticidi masculí dirigit (blanc = absent, blau cel = rar, verd = ocasional i negre = freqüent)
8: cura paternal substancial (blanc = pràcticament cap interacció mascle-fill, blau marí = relació ocasional, negre = cura paternal substancial, gris = desconegut o inaplicable)
9: ús d'eines (blanc = absent, blau cel = simple, verd = sofisticat, negre = elaborat i gris = desconegut o inaplicable).
A l'estudi hi podreu veure la taula de doble registre de la totalitat de conductes i relacionades amb l'espècie concreta.
Aquest mètode d'anàlisi és de gran utilitat en la mesura que es parteix de conductes clarament contrastables i, especialment, quan les diferents categories de cada conducta o estil de vida són diferents significativament. Seria molt interessant un quadre semblant aplicat a la línia homo on anéssim incorporant els diferents comportaments, habilitats i capacitats de les diferents espècies.
Abric Romaní de Capellades. 2013
Aquesta campanya l'equip internacional dirigit per Eudald Carbonell ha treballat intensament en el nivell P (+- 60.000 anys) de l'abric Romaní de Capellades (Barcelona).
Segons sembla aquest estrat mostra diferències de comportament i de cultura tecnològica en relació al que s'havia trobat fins ara. Els fogars més petits semblen indicar que el refugi s'utilitzava durant estades més curtes. Les eines lítiques preferentment de sílex i algunes de quarsita presenten una talla laminar realitzada a partir d'un element percutor. Aquesta innovació indica un canvi cultural. També queda prou de manifest una bona capacitat per a la selecció de les matèries primeres.
Els ossos presenten les marques de tall que demostren que l'home de neandertal usava aquestes eines per descarnar els animals que es menjava. Les restes localitzades podrien pertànyer a dos cavalls i un cèrcol. El fet que s'hagin trobat pocs ossos també demostra que en aquest període les ocupacions van ser curtes.
Les feines finals d'aquest període d'excavacions consisteixen en rebaixar una capa de material pobre en restes per deixar-ho preparat per a la intervenció en el nivell inferior a la pròxima campanya. L'estrat Q promet esdevenir ple de noves troballes interessants que segur que aportaran nova informació sobre l'activitat neandertal a la vora del riu Anoia.
He tingut la possibilitat d'assistir a l'excavació i comprovar amb quina energia treballa el grup d'arqueòlegs i estudiants a qui vull agrair la seva cordial acollida.
Podeu ampliar la informació en aquesta pàgina de l'Agència SINC a l'espera d'ampliar les referències amb nous enllaços un cop acabada l'excavació.
A la fotografia es pot observar a Eudald Carbonell i a Josep Vallverdú usant els martells pneumàtics per rebaixar ràpidament el material fins al nou nivell d'excavació i a la resta de l'equip que han canviat el pinzell pel pic i la pala.
Comportament neandertal. Coves del Toll i Teixoneres (Moià)
Jordi Rossell (IPHES), Florent Rivals (ICREA) i Ruth Blasco codirectors de les excavacions dels jaciments neandertals de les coves del Toll i les coves Teixoneres, situades a l'ajuntament de Moià, a la comarca del Bages, han desvetllat el resum de les conclusions que sobre el comportament d'aquesta espècie es poden derivar de les darreres troballes.
Els investigadors consideren corroborades cinc hipòtesis:
1- Tot i que les coves eren utilitzades durant tot l'any per diferents espècies d'animals, quan els neandertals ocupaven aquest espai els foragitaven o els consumien.
2- La reiteració de les visites dels neandertals i el fet que usaven eines lítiques que construïen usant materials d'altres zones demostra que es desplaçaven seguint un itinerari planificat amb diferents punts de residència temporal.
3- Els assentaments estaven estructurats de manera que a cada zona s'hi duia a terme una funció específica.
4- La diversitat de restes d'animals processades demostren la gran diversitat d'animals que caçaven i dels que s'alimentaven.
5- Eren capaços d'adaptar-se als diferents ecosistemes i condicions climàtiques que es van produir entre els 40.000 i els 70.000 anys, cronologia que conté èpoques de freds rigorosos.
Tal com correspon al mètode científic aquestes troballes plantegen noves preguntes que els arqueòlegs seguiran investigant.A més de la publicació a la web de l'IPHES podeu llegir la notícia a l'agència SINC en castellà.
La fotografia ha estat realitzada per Jordi Mestre de l'IPHES.
Els sapiens van aprendre dels neandertals?
El primer contacte entre sapiens i neandertals va ser al Pròxim Orient. L'entrada de l'home sapiens a Europa es va produir més tard i de forma progressiva fins que els neandertals van desaparèixer. Una polèmica ja tradicional ha estat saber si els neandertals van incorporar noves tecnologies, més desenvolupades, gràcies al contacte amb els nous grups humans, o si ja disposaven d'una cultura pròpia lligada al simbolisme i a l'ús de tecnologies avançades.
El cas que ens ocupa sembla poder demostrar que la hipòtesi correcta és la segona i que, a més, els sapiens també van aprendre tecnologies de l'home de neandertal. Dos grups d'investigadors han presentat la seva troballa que han publicat a la revista PNAS.
Segons l'article s'han localitzat quatre eines d'os especialitzades en dos jaciments neandertals al sud-oest de França (Pech-de l'Azé i Abri Peyrony). Les eines fetes, fa 50.000 anys, de costelles d'herbívors polides haurien servit per tractar les pells i així aconseguir peces més ben polides, més brillants i impermeables. Aquesta tecnologia és tan efectiva que encara s'usa avui en dia. Segons sembla no formava part dels estris que els sapiens coneixien quan van entrar a Europa, però posteriorment les van produir i usar.
Tot i que encara queden obertes les altres possibilitats: Una influència sapiens anterior, o el desenvolupament paral·lel d'aquesta tecnologia per part de les dues comunitats, amb les datacions actuals sembla possible que ens trobem davant de la primera demostració que van ser els neandertals els que van desenvolupar aquesta tecnologia que després van aprendre els sapiens.
Llançar amb precisió. Una habilitat humana.
Quan ens referim al gènere homo i a la seva evolució acostumem a comentar aquelles fites que han estat fonamentals en el procés d'hominització. Entre elles: el bipedisme, l'evolució cerebral i altres.
Avui ens centrarem en la capacitat de llançar objectes amb precisió. Llençar-los i esquivar-los. Una habilitat poc coneguda i no massa valorada però que ha estat fonamental per millorar les habilitats en la cacera, cosa que ens ha permès accedir més fàcilment, i sense dependre de la predació d'animals tercers, als recursos de carn, pell, ossos i altres elements presents en els animals capturats i de tanta utilitat per a diferents usos. Una alimentació més rica va permetre l'augment de la població i la continuïtat del procés de desenvolupament cerebral.
Cal recordar que la resta de primats acostumen a llançar objectes amb diferents finalitats però amb poca potència i escassa punteria.
Un estudi de Daniel E Lieberman, Neil T. Roach i altres, ha estat publicat a la revista Nature per tractar aquest tema. Les conclusions de les anàlisis anatòmiques realitzades per demostrar a partir de quin moment l'home va ser capaç de generar l'emmagatzemament i l'alliberament d'energia elàstica necessària a l'espatlla han demostrat que això ja era possible fa dos milions d'anys.
