Novembre 2014. Novetats breus.

1- Publicat a Quaternary International un article d'Emiliano Bruner i altres quatre investigadors sobre la diferència entre els grups d'Homo erectus africans (anomenats Homo ergaster per alguns investigadors) i els asiàtics. Segons els autors no hi ha diferència en l'estructura del crani dels diferents cranis estudiats. L'anàlisi es basa en la comparativa de motlles endocranials. La principal diferència és la mida, més gran en els asiàtics. Aquest treball no pot valorar aspectes de funcionalitat cerebral. Podeu llegir la notícia en altres blocs i revistes: Paleorama en red, SINC, Paleoneurology.

2. Un estudi publicat a la revista American Journal and Physical Anthopology relaciona la disposició de les dents davanteres i l'espai disponible amb l'aparició del mentó o barbeta en els sapiens. Ho podeu consultar en castellà al blog Paleoantropologia Hoy. 

3. Interessant article divulgatiu del diari El País sobre la violència sexista dels ximpanzés. 

4. L'home de Kennewick i la polèmica sobre una alternativa de poblament a Americà del Nord procedent del nord-est asiàtic. Segons aquesta hipòtesi una població de la cultura Jomon procedent de la zona del Japó actual o similar va realitzar un viatge, fa aproximadament uns 15.000 anys, pel pacífic nord que els portaria a ocupar el nou continent. Podeu ampliar la informació a Smithsonian. L'estudi que s'ha realitzat comparant l'estructura cranial i òssia de l'esquelet mostra també una relació amb les poblacions que també donarien lloc, per una altra via, al poblament de la Polinèsia. 

5. José María Bermúdez de Castro i María Martinón-Torres comenten en un article publicat a Antropological Science les dues hipòtesis que podrien explicar els caràcters moderns apareguts en l'Homo antecessor. D'una banda la possibilitat que diverses poblacions desenvolupessin la morfologia facial moderna a diferents continents simultàniament o, d'altra banda, la possibilitat que aquestes característiques derivessin d'una població única que donés lloc als diferents llinatges. 

6 "Le Néandertal: si loin si proche" Un nou recurs força interessant i complet publicat per l'INRAP. 

7. S'ha observat, per primera vegada, l'ús d'eines per a la obtenció d'aliment en un goril·la salvatge. El 14 de maig de 2013 una femella jove de l'espècie Gorilla beringei beringei al Parc Nacional dels volcans a Rwanda va utilitzar un bastó per aconseguir tèrmits després de mostrar malestar per les seves picades quan ho feia amb la mà. La producció de conductes instrumentals per aconseguir aliments són més habituals en règim de captivitat. Podeu veure la publicació de l'article a American Journal of Primatology i a Paleoantropologia Hoy.     

Los inicios del mundo simbólico. UNED.

Un nou lliurament de la sèrie Geografia y Historia a Radio 3 aquest cop per parlar sobre els indicis de l'aparició del simbolisme. José Manuel Maíllo Fernández, professor de Prehistoria y Arqueologia de la UNED, comenta troballes relacionades amb el simbolisme en el cas de l'home de neandertal i l'aparició al mateix temps d'art simbòlic al mateix temps a diferents parts del món. Durada 14 minuts.

Kostenki 14 i la genètica dels europeus.

L'anàlisi genètica, publicada a Science, de Kostenki 14, un mascle localitzat al sud de Volonezh a Russia que correspon a un caçador recol·lector que va habitar la zona fa entre 38.700 i 36.200 anys, representa el genoma del HAM europeu més antic seqüenciat fins el moment. 

Els 21 investigadors implicats en la recerca conclouen que l'haplogrup Y de K14 es correspon amb el "C" (M130) i l'ADNmt es correspon amb el "U2". Els ulls i la seva pell eren foscos. 

Són moltes les interessants conclusions que es poden inferir de la informació obtinguda. K14 ajuda a confirmar la separació genètica entre els eurasiàtics i els asiàtics de l'est.  

La presència d'haplotips neandertals més llargs que en la resta de genomes posteriors està relacionat amb la major proximitat d'aquest individu amb el moment del contacte amb els neandertals, aquest fet es pot situar fa uns 54.000 anys aproximadament. 

K14 prové d'una població euroasiàtica que estaria relacionada amb els posteriors pobladors del neolític europeu procedents en bona part del pròxim orient i que són els responsables difondre el model cultural del neolític pel continent. 

L'estudi també demostra el fet que durant la darrera glaciació etapa durant la qual Europa va estar gelada en dues terceres parts cosa que va representar un enduriment de les condicions de vida. tot i això els humans hi van persistir adaptant-se a les dures condicions de vida.

Podeu ampliar la informació a Natural Geographic, ScienceMag, Paleoantropologia Hoy, The Independent, ABC, entre molts d'altres mitjans que se n'han fet ressò. 

TED de Louise Leakey

Louise Leakey és la tercera generació d'una família molt coneguda en la investigació de l'evolució humana. Els seus components s'han dedicat a la recerca a l'entorn del llag Turkana. Els seus avis van trobar les restes d'Homo habilis i la seva mare el famós "nen del llac Turkana". 

En aquest vídeo, en format TED de 15 minuts de durada, explica breument com fa la seva feina, algunes idees bàsiques sobre l'evolució humana i un dels reptes més importants pel nostre futur: controlar la població. Idioma anglès amb subtítols en moltes llengües.

Compartit per @Miquelpanicus.

Octubre 2014. Novetats breus.

1. La revista PLOS ONE publica la descoberta per part d'un equip de l'INRAP de tres óssos del braç esquerre d'un homínid preneandertal datat entre 236.000 i 183.000 anys. Ha estat localitzat a la zona de Tourville-la-Rivière després de ser arrossegat per les aigües del Senna. L'húmer mostra una anomalia que indica l'acció repetida d'aquest muscle. Aquesta anomalia s'observa també en esportistes moderns i no representa cap alteració funcional. Ho podeu llegir a Hominides, a Paleoantropologia Hoy i a Pileta de Prehistoria on podreu veure uns vídeos curts molt aclaridors. 

2. L'INRAP publica a la seva web un cronograma força interessant. Del paleolític fins a l'actualitat, conté interessants informacions addicionals i una presentació simplificada molt útil en ensenyament. 

3. No es coneixien eines de projectil anteriors a 80.000 anys i sempre associades a Homo sapiens. Un estudi publicat a la revista Plos One per Yonatan Sahle et al. indica la troballa a la zona del Rift a Etiopia de projectils d'obsidiana amb una antiguitat mínima de 279.000 anys. Es planteja la hipòtesi que una espècie anterior a la nostra, probablement l'Homo heildelbergensis africà, en un context de bon material va ser capaç de desenvolupar una tecnologia molt avançada que li permetia disposar d'eines de cacera amb un alt nivell d'eficàcia, cosa que demostraria, també, un nivell inesperadament superior de complexitat cognitiva. podeu llegir els comentaris de Mysteri Planet. 

4. Segons la recerca d'Ana Mateos et al. publicat a la revista Journal of Human Evolution els costos de l'energia de manteniment i de creixement era lleugerament inferior en els infants neandertals des del naixement fins els sis anys en comparació amb els dels humans moderns. L'estudi compara models de creixement d'una població mitjana neandertal amb dues poblacions humanes: els Beasain i els Evenki. S'estudien quatre variables com són: la taxa metabòlica basal, la despesa total d'energia, l'energia de les necessitats de creixement i l'energia diària. També ho podeu llegir a la web del CENIEH.

5. Breu article on es comenten les tres hipòtesis que intenten explicar per quin motiu els homínids tenim visió frontal. Totes tenen en comú una millor adaptació a la vida en els arbres. Via La nueva Ilustración Evolucionista. 

6. Un article publicat a la revista Current Biology posa en evidència el contacte genètic entre les poblacions de Rapa Nui i les d'Amèrica. El més probable sembla ser que la població de l'illa de Pasqua provingués de la polinèsia i el contacte amb el continent americà s'establís entre l'any 1300 i 1500 abans de la colonització europea del continent americà. Podeu ampliar la informació al bloc Paleorama en red, Science Mag. 

7. Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys. Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament 100.000 anys. Podeu llegir-ho al bloc del Museo de la Evolución Humana. 

8. Publicats dos nous articles sobre l'ocupació neandertal a la cova de les Teixoneres. El primer article, aparegut a la revista Reserch gate de Rivals Florent comenta que l'ocupació de la cova es produeix en estades estacionals curtes i repetides. El segon article publicat a la revista Comptes Rendus la investigadora Anna Rufà comenta l'acumulació d'ossos al nivell 3 de la cova de les teixoneres per concloure que han estat generades per diferents espècies a més dels homínids. Tots dos són estudiants del Master Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que l'IPHES organitza a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La indústria acheuliana de Galeria entre 313 i 240 mil anys. Atapuerca.

Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys segons el material corresponent al mode II en TG7 (trinchera galeria 7) capa de subunitat GIIA. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys.

La publicació de l'estudi de Martina Demuro i altres investigadors s'ha fet a la revista Plos One en obert. La major precisió dels diferents jaciments de la serra d'Atapuerca permetrà comprendre molt millor la interacció entre les diferents jaciments i els homínids que els van ocupar.  

Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament d'uns 100.000 anys. Podeu llegir el resum en castellà  al bloc del Museo de la Evolución Humana.

La Boella 2014.

De tothom es conegut el jaciment del barranc de la Boella. Situat al municipi de La Canonja (Tarragona), la importància del jaciment consisteix, en la possibilitat de conèixer l'entorn físic i ecològic d'un moment proper a la primera migració d'homínids a l'Europa occidental i en concret, pel fet que s'hi han identificat nivells amb presència humana amb una antiguitat aproximada d'un milió d'anys. 

Aquesta campanya les excavacions s'han centrat al jaciment de la mina. Aquest punt presenta unes característiques peculiars i ben diferenciades de la resta de jaciments del complex. Aquí és on s'han identificat més espècies d'animals.  

La presència humana ha quedat de nou documentada per la presència d'ascles tallats en sílex. A més d'aquestes troballes destaquen una falange de dent de sabre, fragments d'una tortuga i copròlits d'hiena. Les dades obtingudes permetran conèixer millor el paleoclima i l'estructura de l'ecosistema de la desembocadura del Francolí de fa 1 milió d'anys. 

Encoratgem a Josep Vallverdú, director de l'excavació, i a l'Ajuntament de la Canonja per tal que puguin aconseguir protegir el jaciment de la humanitat pròpia de la riera i aconseguir així ampliar la recerca a cronologies anteriors al milió d'anys. 

Podeu ampliar la informació en el mateix bloc de l'IPHES d'on hem obtingut la fotografia de Palmira Saladie/IPHES que acompanya.

La intolerància a la lactosa va perdurar després de la domesticació.

La revista Nature ha publicat en obert un estudi sobre l'anàlisi genètica d'ossos antics trobats a jaciments de la gran plana hongaresa. Aquest espai va ser un punt de confluència de les diferents cultures que d'est a oest van anar canviant la tecnologia, la cultura i el modus vivendi d'Europa.  Daniel Bradley, un dels 17  investigadors signats de l'article comenta al Washintong Post "La gent i la tecnologia migren junts". 

A l'estudi s'analitza l'ADN de cranis que van des de fa 7.700 anys (neolític) a fa 2800 anys (edat del ferro). Estudiar gens dels que ja es coneix la seva funció permet conèixer l'evolució del procés que els modifica i situar els canvis en el temps exacte en què es van produir. 

L'estudi s'ha difós pel fet de demostrar que la intolerància a la lactosa persistia en poblacions que ja feia molts anys que havien domesticat animals productors de llet i, segons suposen els investigadors, aquest tipus de bestiar era aprofitat bàsicament per l'obtenció de carn, encara que de fet està descrit en moltes cultures el consum de productes làctics com el iogurt o el formatge tractats per reduir la quantitat de lactosa i evitar els efectes perniciosos sobre la salud de la població intolerant. Cal recordar que bona part de la població és encara avui intolerant a la lactosa. L'estudi demostra també el procés de la progressiva modificació del color de la pell que va esdevenir progressivament més clara. 

A més de les informacions de la recerca, aquest estudi té també importància en la demostració que l'obtenció d'ADn es pot beneficiar de l'obtenció de millor material a la zona interna de l'oïda, un lloc amb un os dur i dens on es conserva en millors condicions el material genètic. 

A la imatge que acompanya, obtinguda de la publicació en obert de l'article, s'hi pot observar la presència de determinats genotips i  d'al·lels de gens específics i la previsió fenotípica conseqüent en relació al color del cabell i el color dels ulls. Es pot veure a l'estudi la comparació amb el percentatge d'ADN útil que es trobar en dents o altres ossos. 

Podeu ampliar la informació a Hominides o a The Cientist.

L'evolució de l'os calcani del peu.

L'os calcani del peu representa un element clau per entendre la bipedestació. La seva posició i morfologia poden estar relacionades amb la resistència i la possibilitat que el desplaçament bípede per terra sigui una conducta més establerta atès que cal suportar el pes del cos durant més temps sobre aquesta estructura que en el cas dels animals que es desplacen pels arbres. 

Durant l'evolució humana aquest os ha anat guanyat en robustesa en comparació a les espècies vives més pròximes. 

Ara bé, segons mostra l'estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution signat per Thomas C. Prang, aquesta tendència a la creixent robustesa no ha estat sempre així, de manera que en el cas de l'Australopithecus afarensis que va poblar la zona de Hadar a l'actual Etiopia tenia un calcani més robust que L'Australophitecus sediba que va viure fa uns dos milions danys a Malapa (Sudàfrica). 

Aquests resultats reforcen la hipòtesi d'una major complexitat en l'evolució del bipedisme on diferents taxons van desenvolupar comportaments diferents en funció del seu hàbitat: en alguns casos potenciant conductes de bipedisme quasi exclusiu i, en d'altres, a vegades en espècies posteriors en el temps, retornant a restablir parcialment la vida en els arbres. 

Un segon estudi realitzat a 29 ossos calcanis pertanyents a 15 persones (9 adults, 2 adolescents i quatre immadurs) localitzats a laSima de los Huesos (Atapuerca) ha estat publicat a la mateixa revista. 

L'investigador Adrián Pablos i la resta d'investigadors que firmen l'article han aplicat mesures per determinar l'altura dels diferents individus i fer una estimació del sexe. L'estimació de l'alçada és d'una mitjana de 175,3 cm en el cas dels mascles i de 160,6 cm. en el de les femelles. Aquestes dades es corresponen amb altres obtingudes anteriorment en l'estudi de les proporcions corporals d'altres ossos. 

Els autors conclouen que els ossos calcanis de la Sima de los Huesos són robusts i presenten unes característiques morfològiques clarament compartides amb els neandertals.

El "mesolítico". UNED.

El mesolític és una etapa de transició entre la cultura paleolítica i la neolítica. En aquest audio de la sèrie Geografia e Historia de Radio 3 els professors de la UNED Francisco Javier Muñoz Ibáñez i Jose Manuel Quesada López comenten aquesta etapa de l'evolució cultural humana. Idioma: Castellà. Durada de 2:00 a 13:44.

L'art rupestre es va desenvolupar al mateix moment en diferents parts del món.

Darrerament s'ha avançat molt en la recerca de noves metodologies per datar l'art rupestre. També s'ha desenvolupat una nova tecnologia per a visualitzar pintures molt deteriorades o pràcticament desaparegudes. Aquestes dues innovacions tecnològiques han obert noves possibilitats de l'estudi d'una de les manifestacions més evidents de la capacitat simbòlica dels humans moderns.

Les noves tècniques han permès determinar datacions antigues  per algunes pintures de l'occident europeu com els discs vermells de la cova d'El Castillo datades en més de 40.000 anys, el bisó d'Atxerri de fa uns 39.000 anys i moltes altres manifestacions del nord de la península ibèrica i de França, com les deChauvet, a l'entorn dels 35.000 anys. 

Abans de continuar cal ser conscients que encara cal la datació de moltes pintures fins establir la representació temporal de la seqüència de les diferents obres. També és imprescindible comentar el fet que en un mateix jaciment hi podem trobar pintures de diferents cronologies que poden haver estat realitzades durant un llarg període de temps amb una diferència entre les unes i les altres de milers d'anys. 

La novetat de l'article de M. Aubert publicat a la revista Nature consisteix en la constatació de datacions molt properes als 40.000 anys d'antiguitat per algunes pintures rupestres de diverses coves de la regió de Maros a Sulawesi, Indonèsia. Més concretament unes mans en negatiu han estat datades usant la tècnica de les series d'urani amb una antiguitat mínima de 39.900 anys i una pintura d'una babirusa (porc salvatge d'ullals corbs) sembla que va ser pintada fa 35.400 anys. 

La importància d'aquestes datacions és la demostració que en diferents zones del món molt separades entre sí va sorgir una mateixa cultura simbòlica aproximadament a la mateixa època. Aquest troballa referma la posició dels estudiosos de l'evolució humana que indiquen un desenvolupament no centralitzat de les capacitats i cultures simbòliques. 

Nature Video ha publicat al seu compte de Youtube l'interessant reportatge en el que podem veure les coves i escoltar les declaracions d'experts en el tema. Durada: 05' 11". Idioma: anglès. 

Podeu ampliar la informació a les següents revistes: ABC, Scientific American, Anthropology, Hominides, Smithsonian, 

Atapuerca i el poblament humà de la península ibèrica.

Podcast de la UNED amb una entrevista de Mario Menéndez Fernández, professor de prehistòria de la UNED, a Eduardo García Sánchez arqueòleg. Sèrie: "Geografia i História" en Radio 3. Data: 10/10/2014. Llengua: castellà. Durada: 00:13:34. L'arqueòleg comenta breument els diferents poblaments d'Atapuerca, la seva relació amb les diferents migracions i assentaments a la península de les diferents espècies identificades al complex arqueològic. 

ADNmt d'un pescador més antic que el d'EVA mitocondrial.

L'ADN mitocondrial més antic de la població humana actual ens remunta a una femella que va viure a l'Àfrica fa uns 160.000 anys, l'anomenada Eva mitocondrial. Els seu llinatge s'ha anat transmetent per via materna a tota la descendència a la pertanyem tots els sapiens que vivim actualment. Però l'espècie Homo sapiens és anterior. Apareix amb anterioritat als 200.000 anys en alguna zona del sud o dus-est africà. Per aquest motiu abans d'Eva mitocondrial hi havia altres llinatges femenins que no van prosperar per diferents motius: Dones que només tenien fills mascles, migració i barreja de poblacions antigues amb modernes que retornaven al lloc d'origen,... És per aquest motiu que identificar llinatges mitocondrials més antics és molt important per conèixer l'inici de la nostra espècie i la diversitat inicial en aquest procés. També ens permetrà conèixer en quins moments es van produir els colls d'ampolla en les poblacions inicials que van reduir la diversitat genètica. 

La revista New Cientist publica el resum d'un estudi de l'equip de Vanessa Hayes de l'Institut Garvan de Sydney on es comenta la troballa d'un esquelet a Santa Helena Bay (Western Cape, Sudàfrica) que pertany a un home d'uns 50 anys que va morir l'any 315 aC. Aquest home va ser enterrat envoltat per petxines i sembla haver-se dedicat, bona part de la seva vida, ha obtenir recursos del mar tal com demostra l'exostosi òssia del canal auditiu que consisteix en una deformació de l'os que es produeix en persones que estan en contacte amb aigua i vents freds. 

L'estudi de l'ADN mitocondrial de les restes demostra que pertanyia a una nissaga anterior a la d'Eva mitocondrial. La identificació genètica de nissagues mitocondrials i nuclears permetrà conèixer la diversitat i les interaccions genètiques en el moment de l'aparició de l'home  actual.

La imatge que acompanya apareix a la mateixa font de la informació i l'autoria pertany a Danita Delimont/Getty

Setembre 2014. Novetats breus.

1. Un article publicat a la revista Journal of Human Evolution destacar el paper de la mà no dominant en la configuració del polze. La capacitat per oposar el dit gros a la resta i fer la pinça amb precisió ha estat fonamental pel desenvolupament de l'habilitat per elaborar i tractar els materials. Podeu ampliar la notícia a Science Daily,Paleoantropologia Hoy. 

2. La configuració de la mà no ha variat significativament el darrer milió d'anys. Publicat a Journal of Human Evolution. Ho podeu llegir al blog de l'IPHES (en castellà), Resum a Paleorama en red i divulgació a El imparcial. Vídeo de Radio Televisión de Castilla y León. Durada 00:01:19.

3. Presentació del genoma del gibó. Nature, NewScientist. 

4. La recerca amb georadar a la zona d'Stonehenge ha permès conèixer l'existència de 17 edificis religiosos repartits pels voltants del monument megalític. Aquesta recerca confirma la necessitat de considerar una amplia zona per interpretar el significat del cercle de pedres i el seu significat com a estructura simbòlica relacionada amb la vida i la mort. BBC, ABC, Paleorama en red.

5. Un article de la revista Plos One comenta els moments en que es va produir la domesticació del préssec. Fa 8000 anys a la vall del riu Yangtze. Els pinyols més grans semblants a l'estructura moderna de la fruita comencen a aparèixer a la Xina encara que les restes més antigues es coneixen al Japó (entre 6700 i 6400 anys). Al continent les restes més antigues d'aquesta varietat moderna pertanyen a la cultura Liangzhu amb una antiguitat que va de 5.300 a 4300 anys. 

6. Al XVII Congreso UISPP celebrat a Burgos aquest setembre Svante Pääbo va comunicar que ha estat possible seqüenciar l'ADN nuclear d'un ós de la Sima de los Huesos amb una antiguitat superior als quatre-cents mil anys. Recordem que ja s'havia aconseguit amb l'ADN mitocondrial, cosa que va representar una revolució en els camps de la genètica i de l'evolució humana. Esperem les dades finals de l'estudi que se'n derivarà per a conèixer més dades sobre aquesta població preneandertal relacionada segons sembla amb els denisovans.

7. Fa 3.000 anys a la ciutat d'Amarma fundada per Akhenató el segle XIV abans de Crist ja hi havia un gran interès per la perruqueria tal com demostra un estudi publicat al Journal of Egiptian Archaelogy. Segons Jolanda Bos i el seu equip de recerca s'hi han identificat una gran varietat de pentinats, un gust per les trenes a nivell de l'espatlla trenades preferentment amb tres badies, l'ús de tints i d'extensions. Ho hem conegut gràcies a la informació de Paleorama en Red. 

8. El fèmur de l'home de Ust-Ishim correspon a un sapiens que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. Segons Svante PÄäbo conté fragments d'ADN de procedència neandertal d'una antiguitat anterior a la que ara trobem en els humans moderns. Per a més informació podeu llegir la publicació de Gran Época.

9. Es reforça la idea que la petita era glacial que es va produir fa 12.800 anys va ser provocada per la caiguda i l'impacte d'un objecte provinent de l'espai. Ho podeu llegir a The Journal of Geology, Noticias de la ciencia o Pileta de la Prehistòria, divulgador de la notícia. La notícia és interessant per l'anàlisi i el coneixement de les repercusions que va ocasionar en la població de diferents espècies i en la desaparició de determinades cultures humanes.

Comparativa de seqüències d'ADNmt i ADN del cromosoma Y (NRY).

Sebastian Lippold, Marcos Stoneking hi altres investigadors han publicat un article força interessant a la revista Investigative Genetics. La principal aportació dels autors és la definició d'una metodologia que permet una anàlisi més exhaustiva de determinats sectors del cromosoma Y que permet definir millor la transmissió patrilineal, la que els pares transmeten als seus fills mascles. 

Han comparat aquestes dades de 623 mascles de 51 poblacions diferents amb el corresponent ADN mitocondrial que mostren la transmissió genètica de mares a fills i filles. L'estudi mostra diferències en la població de mascles (Nm) i femelles (Nf) en diferents èpoques i zones del planeta. Així mateix sembla demostrada la major participació de la genètica femenina que la masculina, cosa que ha estat interpretada per molts mitjans de divulgació científica com un índex indicatiu de la pràctica habitual de la poligínia en els nostres avantpassats arreu del planeta amb l'excepció de l'est asiàtic. 

Personalment prefereixo la precaució dels investigadors de l'article i aportar una reflexió atès que es podrien plantejar com a hipòtesis explicatives altres possibilitats com les parelles consecutives, molt habituals entre els humans actualment (encara que menys probable en situacions d'escassetat de recursos), la pràctica habitual d'alguns grups humans, segons la qual el germà es fa càrrec a tots els efectes de la dona i els fills del germà mort, una part de la correlació ens podria indicar un major índex de mortalitat femenina en el part o potser una combinació d'aquestes o altres possibilitats.  

Les dades també permeten datar l'origen dels dos tipus d'ADN en la població humana actual i els autors les mostren en funció de dues possibilitats: una taxa ràpida i una taxa lenta. Segons això ADNmt tindria el seu origen ara fa 160 mil anys i d'uns 70.000 anys en el cas de l'ADNmt de les poblacions de fora de l'Àfrica. En el cas de l'ADN del cromosoma Y o sigui, del llinatge masculí les dades serien de 103.000 anys aplicant la taxa ràpida i de 163.000 aplicant la lenta. si considerem la lenta com a més probable atès que coincideix amb la mitocondrial ens trobem que la mutació per la sortida d'Àfrica per NRY seria de 100.000 anys. Aquesta discrepància es produeix també en altres dades. La comparació ha de tenir en compte les diferències en la capacitat de divergència entre NRY i ADNmt que segons tinc entès són diferents en el sentit que en el primer s'observa una major variabilitat. 

Em sembla molt important especificar, com ho fan els investigadors, que aquestes dades no contemplen l'haplogrup "A00" que com ja sabeu, si llegiu habitualment aquesta web, es va descobrir a partir de l'anàlisi genètica d'un afroamericà de Carolina del Sud i que mostra clarament l'existència d'una hibridació molt més antiga que avui en dia només es troba en un petit grup d'agricultors del Camerun.

L'article conté un nombre important de dades que cal valorar separadament i es per això que en aquest cas us en recomano una lectura acurada de l'article original. Destaquem la millora metodològica que aportarà informació més fiable en futures recerques. Podeu llegir la informació en format divulgatiu a Live science o a Science Daily. Em permeto il·lustrar l'article amb una imatge de polígina d'estatus, obtinguda de la web Em defensa do Principio,  com han fet altres publicacions tot i les meves reticències a acceptar d'entrada aquesta explicació com a única. 

L'ADN dels europeus prové de tres poblacions diferents.

Els europeus actuals tenen avantpassats que provenen de tres grans poblacions: la de caçadors-recol·lectors que inicialment poblaven el continent, una migració provinent del pròxim orient que va incorporar la cultura lligada a l'agricultura i una tercera procedent d'euroasiàtics del nord relacionats amb els habitants del paleolític superior de Sibèria.

 Ho podeu llegir a Nature. Per cert, trobo molt encertada la il·lustració de la portada de la revista en relació a aquest tema. 

David Reich i el conjunt d'investigadors que han participat en la recerca han comparat l'ADN d'un granger exhumat a l'actual Alemanya amb una antiguitat de 7.000 anys i vuit esquelets que corresponen a caçadors-recol·lectors, localitzats a Luxemburg i Suècia de fa 8.000 anys, amb el de 2.345 humans contemporanis. 

La contribució genètica dels caçadors recol·lectors es dona en tots els europeus excepte els orientals. La nissaga provinent d'Euràsia del nord han deixat traces d'ADN en la població europea i a la del pròxim orient. Una altra aportació és la presència (44%) d'ADN de població eurasiàtica basal en els primers agricultors europeus. 

Tot i la dificultat de la barreja entre poblacions que tenen sistemes culturals i d'explotació de l'entorn aquestes dades demostren que aquest intercanvi es va produir i que contribueixen a l'estructura genètica de la població europea actual. 

La imatge correspon a l'article de Paul Rincon publicat a la BBC on podeu ampliar la informació.

La violència dels ximpanzés és una estratègia adaptativa pròpia.

La violència organitzada d'un grup de ximpanzés envers individus d'un altre grup forma part de les conductes d'espècie. Es produeixen amb la finalitat d'obtenir la primacia sobre el territori, millors recursos o parelles. 

Segons l'estudi, publicat a Nature per Michael L Wilson, Richard W Wrargham et al., aquesta conducta adaptativa no està influenciada pel contacte amb els humans. La base de dades del treball recull els darrers cinc dècades de seguiment de 18 comunitats de ximpanzés i 4 de bonobos (Pan panicus  i conegut també com a ximpanzé pigmeu). La base de dades inclou 152 morts, de les quals, 58 observades directament, 41 inferides i 53 presumptes homicidis en el cas dels ximpanzés i una sospita d'assassinat en el cas dels bonobos. 

Tal com els investigadors comuniquen en l'abstract de l'article la majoria dels participants (92%) i les víctimes (73%) són mascles. La majoria dels casos, un (66%), es corresponen a atacs entre diferents grups.  La relació entre atacs i morts és de 8 a 1. Aquesta relació no varia en aquells grups on es produeix un major contacte amb humans. Conductes semblants han estat descrites en diversos jaciments amb diferents protagonistes del gènere Homo. 

És per això que es pot deduir que aquest tipus de comportaments poden haver estat presents en l'ancestre comú o que es poden haver desenvolupat de forma independentment en les dues línies evolutives que fa uns 7 milions d'anys es van separar.

Més informació a ABC, Paleoantropogia Hoy. Alguns d'aquests atacs, perfectament organitzats, poden acabar amb conductes de canibalisme de la víctima tal com es demostra en les imatges del vídeo (anglès. 00:03:54) de BBSWordWide que podeu veure a continuació. 

Eines lítiques preclovis trobades accidentalment.

Un vaixell d'arrossegament ha localitzat, de forma accidental, a la badia de Chesapeake, situada a la costa atlàntica dels Estats Units, entre els estats de Maryland i Virginia, unes eines lítiques associades a les restes fòssils d'un mastodont amb una antiguitat mínima de 22.000 anys. 

Les cultures tècniques anteriors a la clovis ja han estat àmpliament documentades en diversos jaciments del nord d'Amèrica. Una altra cosa és el reconeixement d'antiguitats superiors als 20.000 anys per l'entrada de l'home pel nord del continent. 

A poc a poc es van localitzant jaciments més antics que cal datar amb molta cura per no generar falses hipòtesis. Aquesta troballa referma la migració des primers humans que van travessar la massa de gel que unia l'Àsia i Amèrica. 

Cal recordar que en època de glaciació augmenta la massa de gel i disminueix el nivell del mar. La costa devia representar una de les vies de migració més importants en les dues costes. No és d'estranyar que aquesta ocupació humana quedés temporalment sota el nivell del mar des de fa 14.000 anys coincident amb el desgel i la retracció de la costa. 

Podeu ampliar la informació a livescience o a Ancient-origins d'on he obtingut la imatge.

Un gravat de la cova de Gorham permet deduir una capacitat cognitiva dels neandertal similar a la de l'home modern.

En el marc del XVII Congreso UISPP (Unión Internacional de Ciencias Históricas i protohistóricas), que s'està duent a terme a Burgos, s'han descrit un conjunt de línies treballades sobre la roca base de la cova de  Gorham a Gibraltar. Segons sembla tenen una antiguitat aproximada de 40.000 anys i es troben sota del nivell IV on s'han localitzat un gran nombre d'eines lítiques del mosterià. 

Els signants de l'article, publicat a la revista PNAS, són l'equip dirigit per Clive Fynlaison i altres investigadors vinculats al Museu de Gibraltar i que compta, des de fa temps, amb la col·laboració de l'IPHES (Jordi Rosell), han divulgat els esforços per obtenir una acurada datació del nivell superior. Un cop assegurada la datació, tot sembla indicar que van ser realitzades per neandertals en un dels seus possibles darrers habitatges europeus. 

A la imatge de l'IPHES es pot veure l'estructura geomètrica del traçat realitzat en una seqüència que combina dues orientacions bàsiques del traç. La realització dels solcs requereix un esforç considerable aplicant de forma repetida i amb força un material abrasiu sobre la roca mare. L'estudi conclou que els neandertals van dur a terme de forma deliberada aquest disseny amb la intenció de ser vist per altres individus tenint en compte la mida i el lloc on s'havia de dibuixar. Aquesta complexitat cognitiva no és exclusiva de l'home modern. Els autors no es pronuncien sobre el fet que sigui art o no. Si que es comprometen a assegurar que no es tracta d'accions funcionals lligades amb una finalitat pràctica directa. 

La notícia ha tingut una gran transcendència a nivell internacional per la reivindicació de la capacitat simbòlica que, aquesta i altres troballes, els permet atribuir a l'espècie Homo neandertalensis. És en aquest context que a la roda de premsa de presentació de la troballa Eudald Carbonell referma la "importància de reconèixer que no som l'espècie escollida" bloc de l'IPHES. Aquest investigador ja fa anys que defensa la complexitat cognitiva d'aquesta espècie basant-se, entre altres coses, en l'estructura d'ocupació de l'espai al jaciment de Capellades. La complexitat de la dieta, l'ús de determinades tecnologies, l'elaboració d'ornaments usant plomes, petxines pintades, etc, la flauta de Divje Babe, i molts altres indicis ens parlen d'aquesta capacitat simbòlic que a poc a poc es va reivindicant.  

Al bloc de Paleoantropologia Hoy podreu trobar altres manifestacions simbòliques atribuïbles a l'home de neandertal. Només comentar que en alguns casos, com les foques de Nerja, es tracta d'una datació indirecta.

  

Rosa M. Tristán explica la ponència amb tot detall al seu bloc. La notícia a l'IPHES. Hominides. Podeu veure el Vídeo publicat a Youtube de Newcientist compartit per @ivandiazsm

---