Novetats breus. Juny 2015

1- L'anàlisi intracanial de Victoriapithecus (espècie amb una antiguitat de 15 milions d'anys que va ser localitzada a la vora del llac Victòria l'any 1997) posa de relleu que la complexitat cerebral (presència de circumvolucions)  es pot haver desenvolupat abans de l'augment de volum cranial. Ho podeu llegir a Science Daily. 

Font: Fred Spoor of the Max Planck Institute for Evolutionary

2- Un estudi de Paola Vila i altres investigadors publicat a la revista Plos One demostra l'ús de la llet com element  aglutinant adhesiu per a barrejar amb ocre fa 49.000 anys. Fins ara No s'havia pogut determinar aquesta barreja en mostres tan antigues. 

3- S'ha demostrat el cultiu del te fa 6000 anys a la Xina. N'ha fet difusió Daily Mail. Per curiositat podeu consultar el Diari del poble en línia en xinès. 

4- La presència d'eines lítiques amb una antiguitat de 100.000 anys al jaciment de Jebel Faya als Emirats Àrabs Units demostra la presència humana a la península a l'entorn dels 130.000 anys d'antiguitat possiblement aprofitant la baixada del nivell del mar a l'estrat de Bab el-Mandeb en l'últim període interglaciar, amb la qual cosa es retarda considerablement les estimacions de la sortida d'Àfrica. Podeu llegir l'estudi publicat a Science o el resum de Earthsky.

Jaciment de Jebel Faya. Font Science

Les pintures rupestres de les coves de Mitla i Yagul

La televisió de  l'Instituto Nacional de Arqueologia y Historia (INAH) de Mèxic ha penjat un curt vídeo sobre les pintures rupestres de les coves de Mitla i Yagul situades a l'estat d'Oaxaca. L'extensa àrea de 5000 hectàrees conté un gran nombre de llocs arqueològics amb pintures realitzades ara fa uns 10.000 anys. En aquest document de 2' 14'' en podreu veure alguns exemples. El lloc és interessant perquè, a més d'eines lítiques i altres restes, s'hi han documentat les primeres proves al continent de la domesticació de la carbassa, el moresc, els frijoles. 

Un braçalet denisovà

L'anàlisi genètica d'una falange distal trobada a la cova de Denisova va desvetllar l'existència d'una nova espècie que s'hauria diferenciat de la línia evolutiva de l'Homo sapiens fa gairebé un milió d'anys. 

Amb el temps i nous estudis hem conegut la hibridació d'aquesta espècie amb els humans moderns, fins el punt que actualment un alt percentatge dels humans que viuen a l'est asiàtic tenen en el seu ADN restes d'aquest contacte genètic. 

Més recentment hem sabut que hi ha una relació genètica entre els preneandertals de la Sima de los Huesos i aquesta població asiàtica denisovana de la zona d'Altai a Sibèria. El contacte genètic entre neandertals i denisovans amb els sapiens ha comportat el replantejament del mateix concepte d'espècie fins el punt que alguns especialistes han començat a distingir entre espècie biològica i morfològica. 

Recents descobertes van en la línia de demostrar l'elevada capacitat cognitiva d'aquestes espècies ara extintes però tan relacionades amb la nostra. L'ús d'ornaments fets a base de plomes de rapinyaire, els gravats de la cova de Gorham a Gibraltar, la tecnologia lítica i molts altres indicis en són una mostra. 

El Dr Derevyanko director del Institut d'Arqueologia i Etnografia de Novosibirsk i el seu equip han fet pública la troballa de dos fragments d'un braçalet associat al mateix nivell al que, juntament amb restes d'altres animals, s'hi va localitzar les de l'home de Denisova. L'antiguitat de la joia és d'uns 40.000 anys i està feta de mineral de clorita. El treball requereix coneixements tecnològics molt desenvolupats tant en el poliment de la peça com en la confecció de l'orifici realitzat amb un torn a gran velocitat i poques vibracions. 

La peça que tenia un diàmetre d'uns 7 cm. mostra un desgast a l'interior de l'orifici com si hi tingués subjecta una peça de cuir que sostenia un altre element més pesant tal com mostra la imatge de Siberian Times que podeu veure a la part superior d'aquest escrit. El fet que aquest material hauria estat obtingut a 200 km de distància ens dona informació sobre la vàlua que podia tenir pels humans que es van esforçar per crear la joia que segons argumenten els investigadors va ser usada per un infant o una dona només en comptades ocasions i no habitualment. Aquest braçalet és una prova fefaent d'una cultura organitzada amb especialistes joiers que usava ornaments per donar relleu a determinades persones del grup, un comportament realment modern. 

Segur que amb el temps s'aniran descobrint noves proves d'aquesta capacitat simbòlica que permetrà reivindicar la qualitat cognitiva i social de neandertals i denisovans. Podeu ampliar la informació a Internet Stones i a la font ja citada.

Imatge d'Anatoly Derevyanko, Mikhail Shunkov i Anastasia Abdulmanova.

L'Homo antecessor a La Boella

Josep Vallverdú és codirector de
l'excavacio de la Boella. IPHES.

Reconec que el títol d'aquest article no resistiria les exigències d'una escrupolosa revista científica, a La Boella encara no s'hi han pogut trobar restes humanes. 

El que s'ha pogut documentar àmpliament a les diferents campanyes arqueològiques és la seva presència gràcies a la troballa d'una àmplia col·lecció d'eines lítiques, una cinquantena només en aquesta campanya, que associades a copròlits de hiena demostren que el jaciment de la Mina va ser, fa gairebé un milió d'anys, un lloc ideal per a la obtenció de recursos alimentaris pels grans depredadors. 

Efectivament, la presència de restes de Mammuthus meridionalis, hipopòtams i altres herbívors fa pensar que el conjunt d'aiguamolls formats per l'antiga desembocadura del riu Francolí i la riera de La Selva del Camp tenia l'entorn ideal, ple de bassals d'aigua dolça i fang, perquè aquestes espècies hi acudissin freqüentment. 

Tal com comenten els codirectors del jaciment Palmira Saladié i Josep Vallverdú (imatge) els jaciments de La Boella i el nivell TD6 a la Gran Dolina d'Atapuerca són de la mateixa cronologia. A l'estrat Aurora del nivell TD6 s'hi va descobrir, ara fa 18 anys, les restes d'una nova espècie amb característiques diferencials en relació a la resta de taxons descoberts fins llavors. En la seva morfologia s'hi van identificar característiques primitives juntament amb d'altres més modernes que els relacionaven amb l'Homo neanderthalensis. 

La Gran Dolina era una cova on l'Homo antecessor, denominació cada cop més acceptada, hi transportava les seves captures per a poder processar-les amb tranquil·litat i fora de l'abast de la resta de carnívors. Alguns d'aquests fòssils eren d'altres homínids, i ara hi trobem les seves restes canibalitzades. Esperem que d'aquí a cinc anys aproximadament es pugui excavar el nivell en tota la seva extensió i apareguin altres fòssils que completin la informació de la que ara es disposa. 

La Boella, en canvi, era un lloc de cacera o d'obtenció de recursos. Un cop aconseguits calia trossejar els animals grans per poder transportar les peces més aprofitables a un lloc segur. Un cop allí ja es podien esquarterar les restes, repartir-les entre la resta del grup i menjar-se-les tranquil·lament. També voldríem recordar que aquesta associació entre eines lítiques, marques de tall i copròlits de hiena es dona també a Orce, el tercer jaciment peninsular amb una antiguitat superior al milió d'anys. 

En el cas de La Boella ens trobem doncs amb un jaciment d'obtenció de recursos a camp obert i a TD6 amb un indret de refugi i consum de les restes en un espai limitat. Aquesta diferència ens explica les peculiaritats diferencials dels dos jaciments. És força probable doncs que els homínids siguin els mateixos en els dos casos. Els homínids provinents de l'est d'Europa havien d'haver creuat els Pirineus per entrar a la península. 

Voldria recordar que aquest mateix patró es va continuar produint 400.000 anys després, ara en fa uns 450.000 anys, quan els preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca. Aconseguien recursos al jaciment de Galeria i a altres punts i els portaven també a Gran Dolina, evidentment a un estrat superior, on els consumien.

Excavació al jaciment de la mina. La Boella.

Durant el plistocè van conviure diferents espècies d'homínids a diferents llocs del planeta i tenim proves de presència anterior al milió d'anys a La Sima del Elefante  (Atapuerca) i a Orce. Queda per resoldre el dubte de saber si aquesta espècie anterior era la mateixa o una de diferent. En aquests moments la comunitat científica encara no té prou informació per a poder assegurar-ho. 

Les futures troballes a TD6, la possibilitat de localitzar restes humanes a La Boella o més antigues a Orce o a la Sima del Elefante són les qüestions que més anhelem les persones interessades en l'evolució humana per aquella època del plistocè peninsular. 

Pel que fa a la campanya d'excavació que tot just s'ha acabat a La Boella voldria comentar la presència de l'investigador del CSIC Antonio Rosas més conegut per la seva intervenció a l'excavació del jaciment neandertal de la cova del Sidrón a Astúries i les expectatives que en properes campanyes hi ha dipositades a la Cala 1 on s'estan efectuant les obres d'instal·lació d'una coberta protectora. Estem convençuts que la Boella esdevindrà en un futur proper un espai imprescindible per a la recerca i socialització del Plistocè a casa nostra.

Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES a l'espera de la publicació dels articles científics posteriors que amb tota seguretat publicarà l'equip d'investigadors que ha participat en la recerca. 

Maig 2015. Novetats breus.

1. Un estudi genètic publicat The American Journal of Human Genetics aporta noves proves al fet que la sortida d'Àfrica que va colonitzar la resta del món va sortir del continent per la ruta del nord via Egipte. Link. PDF.

2. Curt vídeo divulgatiu sobre la història d'Atapuerca. Publicat per Fundación Atapuerca i EIA Atapuerca. 6' 48''. Idioma: Castellà.

3. Eudald Carbonell comenta pel telenotícies del Canal 3/24 les troballes més importants d'aquest mes.

4. Nou article d'Emiliano Bruner sobre la importància del desenvolupament del parietal en l'evolució humana. Publicat a Quaternary International.

5. Hominidés ofereix una guia pràctica per a visitar la Caverne du Pont-d'Arc. 

6. Un article publicat a la revista PNAS compara l'estructura corporal de Pan panicus  d'Homo sapiens. Entre les diferències analitzades destaca la importància del greix corporal i el sistema de refrigeració corporal i la diferent distribució de la massa muscular entre braços i cames en els homínids. En podeu llegir el comentari que en fa El País. 

ZIHLMAN ET AL/PNAS

7. Descobert un extens poblat neolític de 8000 anys d'antiguitat a Bulgaria. Archaeology, The sofia Globe.

El crani 17 ajuda a entendre La Sima de los Huesos a Atapuerca

Què va passar fa 430.000 anys a la zona que actualment coneixem com a Sierra de Atapuerca? Per quin motiu han aparegut 28 cadàvers de preneandertal acumulats en un mateix lloc? Aquestes i moltes altres preguntes es van responent poc a poc gràcies a la reconstrucció i l'anàlisi dels més de 7.000 fòssils localitzats al fons de la cavitat arrossegats per l'aigua des d'un altre emplaçament, al peu d'un avenc, on es trobaven inicialment. 

El crani 17 pertanyia a un jove que va ser atacat, com a mínim dues vegades, amb una mateixa arma. L'agressor el va colpejar violentament en dues trajectòries diferents causant la perforació del crani per damunt de l'ull esquerra. Aquesta agressió va ser la causa de la seva mort. La constatació d'aquest fet demostra que el grup va patir un atac amb conseqüències terribles i que l'acumulació de cadàvers, descartant la resta d'hipòtesis plantejades fins el moment, va ser antròpica i intencionada. Aquestes són les conclusions que publica la revista Plos One en un article d'un grup d'investigadors encapçalat per Nohemi Sala.

Aquí no acaba la recerca. En ciència la demostració d'una hipòtesi genera d'altres preguntes, i cada una comporta noves hipòtesis secundàries. Van ser els membres del mateix grup dels agredits qui va tornar al lloc dels fets per tirar els cóssos dels seus familiars estimats al pou i lliurar-los així de servir d'aliment a altres animals? El bifaç Excalibur va ser realment una ofrena en homenatge a les víctimes? Tots els cadàvers dipositats pertanyien al mateix grup? Segur que un futur la arqueologia i la genètica ens permetran desvetllar alguns d'aquests interrogants. 

Recordem que el desenvolupament de les tècniques de seqüènciació d'ADN i el bon estat de conservació de les restes han permès obtenir, de restes de la Sima, l'ADN mitocondrial més antic fins el moment i que estem a l'espera de saber els resultats de l'ADN nuclear. 

En el següent vídeo publicat a Youtube per EFEfuturo podeu veure el procés d'extracció i reconstrucció del carni 17 de la Sima de los Huesos. Durada 2' 10''.

La imatge és una reproducció parcial d'una apareguda a l'article: Sala N, Arsuaga JL, Pantoja-Pérez A, Pablos A, Martínez I, Quam RM, et al. (2015) Lethal Interpersonal Violence in the Middle Pleistocene. PLos ONE 10(5): e0126589. doi;10.1371/journal.pone.012

Australophitecus deyiremeda va viure a l'Àfrica oriental fa 3,4M d'anys

Yohannes Haile-Selassie, Luis Gibert i vuit investigadors més han publicat a la revista Nature un article sobre el descobriment d'una nova espècie d'australopitec. La nova espècie ha rebut el nom de Australopithecus deyiremeda i ha estat trobada a la zona de Woranso-Mille, al centre d'Afar Etiòpia. Els dipòsits d'aquesta zona estan datats entre 3,3 i 3,5 milions d'anys d'antiguitat. 

Aquesta nova troballa corrobora la hipòtesi que, per sobre dels 3 milions d'anys, aquesta zona va estar habitada per diferents espècies d'homínids. La més popular d'aquestes espècies és Australopithecus afarensis pel fet que molta gent coneix les restes força completes de Lucy, si bé, també es dona aquesta coincidència en el temps i en l'espai amb Kenyanthropus platyops i Australopithecus bahrelghazali. 

Efectivament totes aquestes espècies morfològicament diferents van coexistir i compartir un determinat ecosistema, tot i que les diferències de dentició i d'altres característiques morfològiques fan pensar en una explotació no del tot coincident dels recursos de l'entorn. En aquest punt el debat serà, en un moment o altre, si cal unificar alguns d'aquests tàxons i reduir el nombre d'espècies. Durant tota la història de la línia evolutiva dels homínids s'ha donat la coexistència de diferents espècies en el planeta. 

A diferència de les altres espècies amb les que va conviure, A. deyiremeda presenta un esmalt dental més gruixut i una mandíbula inferior més robusta. Curiosament aquestes característiques són pròpies d'espècies posteriors pertanyents al llinatge Homo i al dels Parantrops. Per aquest motiu, aquestes característiques identificades ara en espècies amb una cronologia més antiga del que es pensava, aporten nous elements a la discusió sobre els antecedents del llinatge humà. 

A continuació podeu veure el vídeo publicat al compte de The Cleveland Museum of Natural History.

Podeu ampliar la informació en els següents enllaços que representen una petita selecció dels molts llocs que n'han fet difusió: NYtimes, Anthropology.net,  phis.org, agenciasinc, PaleoantropologiaHoy.

Les eines més antigues (2)

Tal com ja vam anunciar el mes d'abril passat en l'article d'aquesta mateixa web "Els australopitecins ja construïen eines de pedra" s'ha produït el trencament del paradigma que associava la construcció d'eines al gènere Homo. A partir d'ara caldrà explicar als alumnes del futur i a la població en general que les indústries lítiques que consideràvem tan nostres  tenen el seu origen en un gènere anterior als primers humans (Clar que també es pot contemplar la possibilitat d'endarrerir els origens de la nissaga Homo). Les dues espècies que coincideixen en l'espai i en el temps i que podrien ser les responsables de la construcció de les eines són Kenyathropus platyops o Australopithecus afarensis.

Per completar la informació caldria dir que la tecnologia d'elaboració de les eines és menys elaborada que la que fins ara s'atribuïa als humans, és per això que es pot valorar una progressió successiva en el procés de perfeccionament de la tècnica i la capacitat cognitiva necessàries per la seva planificació així com en l'habilitat manual i precisió motora per a dur-les a terme. 

Els materials localitzats permeten fer amb una certa facilitat el remuntatge de les peces per comprendre quins eren els passos que es seguien en la seva construcció. Aquesta tecnologia, probablement, rebrà el nom de lomekwiwnse.

En aquest nou post volem compilar nous treballs i informacions complementàries atès que la notícia és de gran rellevància. En primer lloc La publicació de la recerca a la revista Nature, aquest ha estat el fet que els resultats de la recerca apareguessin novament amb força en els mitjans de comunicació. 

Les noves tecnologies permeten generar continguts fins ara impensables com els que presentem a continuació. Podeu veure el jaciment de Lomekwi en una projecció digital en 3D compartida a twitter per @louiseleakey. L'evolució de l'excavació dia a dia gràcies a la presentació d'African fossils que es pot seguir perefectament en aquest curt vídeo que mostra com es du a terme l'excavació i en quins punts van apareixent les eines. 

Vídeo d'African fossils amb la reconstrucció d'una de les peces.

Podeu llegir la notícia als següents mitjans: l'INRAP francès, El País, la BBC, New York Times, The Guardian, com una petita mostra de l'extraordinària difusió de la notícia.

Enquesta forense d'atacs de carnívors a humans

L'estudi d'Edgard Camarós investigador de l'IPHES (Institut de paleoecologia Humana i Evolució Social) i de quatre científics més publicat a la revista Archaeological et Anthropological Sciences representa una novetat metodològica interessant pel fet d'aportar una base de dades fonamental per la interpretació dels atacs que els humans han patit a causa de la predació dels grans carnívors. 

Durant el llarg procés d'hominització ha calgut desenvolupar estratègies de protecció, fugida i control dels predadors més importants: óssos, cànids, felins i altres, mentre que en altres casos els humans es podien beneficiar de les restes d'altres animals caçats i devorats pels carnívors. En aquesta relació els humans hem estat i encara som, en diferent proporció al llarg del temps, víctimes i botxins. 

L'estudi que comentem aquí mira de relacionar els casos ben documentats per les anàlisis forenses actuals d'atacs de carnívors a humans amb les que van patir els neandertals. Efectivament, el patró és molt semblant i a partir de la descripció exhaustiva de les fractures, mossegades i altres marques identificades en les víctimes es pot establir un paral·lelisme que permet interpretar més acuradament tant les lesions actuals com les dels nostres predecessors. 

En altres casos ja s'havia produït la col·laboració entre la paleontologia i els estudis forenses per l'anàlisi conjunt de fets actuals. Crec que la sistematització d'aquesta col·laboració pot ser molt enriquidora per a ambdues ciències i permetrà creuar dades en els dos sentits de la història. En els 124 casos descrits s'especifiquen els danys ocasionats a les diferents parts de l'esquelet i l'espècie de carnívor que els ha ocasionat. De retruc és fonamental diferenciar els danys produïts per carnívors i els causats per altres humans.

A l'estudi es comenten alguns patrons interessants en aquesta relació entre els animals carnívors i els humans. Models que es repeteixen com la dels pagesos atacats a l'Àsia quan treballen a les vores del bosc o determinats predadors que són culturalment valorats com a trofeus pels humans com passa en el cas dels Massai que selecciona els lleons mascles com a objectiu per assolir el pas a la consideració d'adult honorable i valent. 

El treball es centra en l'estudi del cas del crani infantil de neandertal descobert a la cova negra a València. Recomano la lectura de l'article, també disponible a Academia.edu  i del resum publicat al blog de l'IPHES d'on he obtingut la imatge que acompanya aquest escrit.

La hibridació entre sapiens i neandertals es va produir en diversos llocs i moments

Fins fa poc es creia que l'únic contacte genètic entre neandertals i sapiens es va produir al pròxim orient fa més de 50.000 anys. 

Fa pocs mesos, altres investigadors ja van comunicar que, amb tota seguretat, en el camí cap a l'orient asiàtic es va produir de nou una segona hibridació important. 

L'anàlisi genètica, encara per publicar, d'una mandíbula trobada a la cova romanesa de Pestera cu Oase(La cova dels ossos) aporta nova informació en aquest procés de barreja. La mandíbula conté un percentatge important d'ADN neandertal, entre un 5 i un 11% i l'estudi del ritme de pèrdua d'ADN permet assegurar que l'hibridació es va produir només entre 4 i 6 generacions anteriors al naixement del subjecte estudiat. 

Tenint en compte que la resta ha estat datada amb una antiguitat de 40.000 anys, si es confirmem aquestes datacions, es podrà concloure que també es van produir hibridacions a Europa més recentment del que s'esperava. En aquest cas, a més, les característiques genètiques es corresponen amb les característiques morfològiques dels fòssils. En el cas de la mandíbula que podeu veure a la imatge que acompanya també s'hi han identificat trets morfològics propis dels neandertals com és el cas dels queixals del seny més grans. 

Aquesta informació va ser anunciada a la trobada Genomes a Cold Spring Harbor de Nova York per part de Quiaomei Fu paleogenetista de l'Escola de Medicina de Harvard a Boston. Esperem conèixer ben aviat l'article complet. 

De moment tot apunta que la barreja entre les dues espècies es va produir en diversos punts geogràfics i durant un període de temps molt més ampli del que es pensava. 

Imatge de la revista Nature. 

Abril 2015. Novetats breus.

1- L'endogàmia en els goril·les de muntanya pot ajudar a salvar l'espècie i és més antiga del que es pensava. Resum a l'article de la UPF. 

2- La introgressió de gens neandertals a l'ADN dels humans moderns els ha configurat millores en el sistema autoimmune. Biorxiv i excel·lent recull d'informació a Paleoantropologia Hoy. 

3- La descoberta d'ornaments personals ajuda a explica la persistència de la cultura indígena al nord d'Europa després de l'entrada al continent de les noves aportacions del neolític. Plos One i Archaeology News Network. 

4- Tam Pa Ling és un jaciment de Laos on s'han trobat restes humanes amb trets clarament diferencials cosa que demostra una gran diversitat en els poblacions humanes. Ho podeu llegir a l'article de Plos One o a Science Daily. 

5- Noves malalties aportades per la migració dels sapiens ha Europa podrien ser una de les causes de la disminució de la població neandertal. Ho podeu ampliar a Archaeology News Network. 

6- Els natius americans i els euro-asiàtics de l'est també tenen ADN denisovà. Font Biorxiv. Article resumit a Paleoantropologia Hoy. 

7- Es presenta a Physical Anthropology l'estudi de les restes òssies de dos adults i un nen neandertals amb marques de processament localitzats al jaciment de  Marillac (Charente, França). En aquest campament de caça neandertal s'hi han trobat força restes de fauna. Els investigadors no consideren prou provades les causes d'aquesta manipulació i no poden assegurar si són degudes a un procés tròfic o a un ritual funerari. Més informació a Science Daily.  

8- Un estudi publicat a la revista PLOS ONE pretén deduir quines són les exigències cognitives que comporta la realització d'eines lítiques. Poder concretar quines estructures cerebrals intervenen en cada moment de la talla aporta una nova visió més específica que ens permet comprendre millor la complexitat cognitiva de les espècies del nostre gènere que ens han precedit. 

9- Neil Roach mostra la seva interpretació global de les 100 petjades d'Homo erectus que mostren que fa 1,5 milions d'anys grups d'humans es desplaçaven per la riba d'un llac amb la finalitat de capturar animals. Nature. 

10- Es documenta una mandíbula que presenta un quart molar. Correspon a un adult d'uns 40 anys localitzat al jaciment d'El Mirador a Atapuerca. Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES i a la revista HOMO. 

11- Una mandíbula infantil i un húmer neandertals han estat trobats a la Cova del Gegant de Sitges on ja s'hi havien localitzat altres restes d'aquesta espècie amb anterioritat. Podeu llegir la publicació a Journal of Human Evolution. Altres: 1. 

12- Conferència de Juan Luís Arsuaga. La fundación REPSOL ha publicat un vídeo de Juan Luís Arsuaga. El co-director d'Atapuerca fa una revisió ràpida per les fites més importants de l'evolució humana i les aportacions d'Atapuerca a la recerca internacional. Durada 1:19:48. Idioma: Castellà. Malauradament el vídeo no es pot inserir per petició dels organitzadors. 

13- La diferència morfològica entre mascles i femelles d'Australopitecus afarensis no és tan gran com semblava. La diferència és semblant als humans moderns. Ho podeu llegir a Science Daily.

Cueva de las manos.

Un vídeo de la Televisió pública (TVP) Argentina de nou minuts de durada explica el conegut jaciment de la Cueva de las Manos gràcies als comentaris de l'arqueòleg Carlos Aschero que ens explica les tècniques pictòriques, el significat de les representacions i la importància del lloc, així com el context ecològic en el que el Guanaco, encara avui, hi juga un paper fonamental.

Quan es va produir el darrer relleu d'espècies a Europa?

En la determinació de la datació de la desaparició dels neandertals i l'arribada dels sapiens a Europa hi juga un paper molt important quina cultura tecnològica va associada a cada una de les dues espècies. La identificació dels autors de la cultura protoaurinyaciana juga un paper clau en aquest procés ja que es correspon amb el moment clau en que es podia haver produït l'esmentat relleu. 

Una recerca de S. Benassi i quinze investigadors més publicada a la revista Science ha permès concloure que les restes d'ADN mitocondrial associades a peces dentals localitzades en sediments associats a eines que corresponen a la cultura protoaurinyaciana dels jaciments de Riparo Bombrini i de la Grotta de Fumane corresponen a Homo sapiens i més concretament a l'haplogrup R. 

És per això que es pot determinar que fa 41.000 anys la nova espècie provinent de l'est havia desplaçat els neandertals al sud d'Europa. Efectivament, els sapiens són els responsables de la cultura protoaurinyaciana. No hi ha dubte que aquesta dada facilitarà la interpretació de la progressiva substitució d'aquestes dues espècies a Europa. 

Podeu ampliar la informació en el comentari que la periodista científica Ann Gibsons fa per a la revista Science d'on he obtingut la imatge de Daniele Panetta que acompanya aquest resum.

La pell blanca dels europeus.

L'Homo sapiens inicia la seva expansió pel planeta partint d'Àfrica. No hi ha cap dubte que els primers representants de la nostra espècie eren de pell fosca. 

Ja hem tractat en altres articles d'aquesta web la importància del color de la pell per l'adaptació a l'entorn (protecció de la insolació, síntesi de la vitamina D, i altres). 

L'estudi presentat per Lian Mathieson al Congrès de l'Association of Anthropologist (AAAP) parteix de l'anàlisi dels cromosomes SLC24A5 i SLC45A2, ambdós implicats en la decoloració de la pell, i la seva presència en l'ADN de 83 mostres pertanyents a pobladors europeus del neolític i del paleolític. 

Segons aquesta recerca els humans europeus tenien la pell fosca fa només 8.500 anys. El canvi de color de la pell es va produir posteriorment i en bona part degut a l'aportació genètica de migracions posteriors procedents de l'est que van introduir la pell clara entre d'altres característiques genètiques com la tolerància a la lactosa. 

Una de les migracions que hi va tenir més rellevància va ser la de la cultura Yamnaya procedent de l'estepa del nord de la mar Morta. Poc a poc aquest color de pell més clar es va anar expandint entre la població europea seguint les lleis de la selecció natural pels avantatges que comportava a causa de la seva millor adaptació al medi.

Podeu ampliar la informació a la pàgina d'Hominides o a Science.

Els australopitecins ja construïen eines de pedra.

El mes passat, en aquest mateix espai, comentàvem que el gènere Homo podria tenir uns origens molt anteriors al que es creia fins ara. Un estudi que podeu llegir l'article titulat "El primer Homo" situa l'origen de la nostra nissaga més directa a l'entorn dels 2,8 milions d'anys d'antiguitat. Aquest descobriment anava molt bé per a lligar els dos principis que sempre s'han cregut inseparables: la construcció d'eines lítiques i el gènere Homo.  

Tot ha canviat de nou amb la ponència que la Dra Sonia Harmand de la Universitat d'Stony Brook de Nova York ha presentat a la reunió anual de la Paleoanthropology Society. En aquesta conferència la investigadora va mostrar a la comunitat científica la troballa d'un nombre considerable d'eines lítiques amb una antiguitat de 3.3 milions d'anys. El jaciment de Lomekwi 3, a l'oest del llac Turkana, ha estat objecte de diverses campanyes i s'hi han localitzats gairebé dos centenars d'eines i alguns dels nuclis dels que s'obtenien. 

Amb aquestes cronologies ja és indubtable que les eines van ser elaborades per australopitecins, cosa que representa un canvi important de paradigma. A partir d'aquesta descoberta altres investigadors ja s'aventuren a avançar que, amb unes eines tan antigues, podem reinterpretar algunes de les marques de tall que ningú s'atrevia a atribuir a una acció de processament intencionat i que, com les que es troben en algunes restes de fauna del jaciment de Dikika, ara caldrà reavaluar. 

"S'ha trobat l'arma per la víctima que ja teniem" com manifesta el paleoantropòleg Zeresenay Alemseged citat per Michael Batler a Sciencemag. 

La imatge de la Dra Sonia Harmand és del blog de Turkana Basin i correspon al jaciment Kokiselei 4. 

Un recurs d'African Fossils que cal conèixer.

En aquest espai volem donar a conèixer la interessant col·lecció de fòssils que la web African Fossils posa a disposició de les persones que hi estiguin interessades. Les imatges es poden veure en 3D i en diferents formats de visualització. 

La col·lecció consta d'eines, restes de fauna i d'homínids classificats en una funcional línia temporal. Per a mostra compartim una imatge del crani d'Homo erectus KNMWT 15000 c que, com totes les animacions, està acompanyada d'una excel·lent fitxa tècnica. 

Esperem que us agradi i que la mostra es vagi ampliant!

KNMWT 15000 Both by anvesoft on Sketchfab

Australopithecus prometeu va viure fa 3,67 Ma.

Ha calgut esperar tretze anys per a què l'equip de Ron Clarke hagi pogut alliberar de la dura roca el fòssil complet d'australopiteci (StW 753), popularment més conegut com a "Little Foot", que es va trobar a la cova de Silberberg (Sterkfontein). Fa pocs dies aquesta troballa i la seva datació ha estat publicada a la revista Nature. 

Per tal d'obtenir una datació correcta del fòssil ha estat necessària una recerca important que ha permès desenvolupar noves metodologies basades en l'estudi dels isòtops de l'alumini-26 i el Berili-10. L'anàlisi de l'accelerador de l'espectrometria de masses ha possibilitat una datació molt més precisa. Finalment l'antiguitat de les restes han acabat fixades en 3,67 milions d'anys. Segons les darreres datacions "Little foot", anomenat així per la petita mida dels seus peus, és contemporani als primers Australophitecus afarensis de Laetoli (Tanzània) i Woranso-Mile (Etiòpia). 

L'espècie a la que pertany aquest fòssil s'anomena Australopithecus prometeu. Es diferencia d'Australopithecus africanus per una major massa muscular, una cara més plana i ampla, un crani més llarg i unes dents més grans. Aquestes característiques el fan molt més similar a la posterior línia dels anomenats parantrops. 

En el mateix lloc es documenta una extensa producció d'eines lítiques molt posteriors datades amb una antiguitat de 2,18 milions d'anys cosa que demostra l'existència en la mateixa cova d'una important població d'homínids que molts investigadors relacionen amb poblacions d'Homo habilis. 

Per ampliar la informació us recomano l'article de l'INRAP o The Archaeology.