L'art rupestre es va desenvolupar al mateix moment en diferents parts del món.

Darrerament s'ha avançat molt en la recerca de noves metodologies per datar l'art rupestre. També s'ha desenvolupat una nova tecnologia per a visualitzar pintures molt deteriorades o pràcticament desaparegudes. Aquestes dues innovacions tecnològiques han obert noves possibilitats de l'estudi d'una de les manifestacions més evidents de la capacitat simbòlica dels humans moderns.

Les noves tècniques han permès determinar datacions antigues  per algunes pintures de l'occident europeu com els discs vermells de la cova d'El Castillo datades en més de 40.000 anys, el bisó d'Atxerri de fa uns 39.000 anys i moltes altres manifestacions del nord de la península ibèrica i de França, com les deChauvet, a l'entorn dels 35.000 anys. 

Abans de continuar cal ser conscients que encara cal la datació de moltes pintures fins establir la representació temporal de la seqüència de les diferents obres. També és imprescindible comentar el fet que en un mateix jaciment hi podem trobar pintures de diferents cronologies que poden haver estat realitzades durant un llarg període de temps amb una diferència entre les unes i les altres de milers d'anys. 

La novetat de l'article de M. Aubert publicat a la revista Nature consisteix en la constatació de datacions molt properes als 40.000 anys d'antiguitat per algunes pintures rupestres de diverses coves de la regió de Maros a Sulawesi, Indonèsia. Més concretament unes mans en negatiu han estat datades usant la tècnica de les series d'urani amb una antiguitat mínima de 39.900 anys i una pintura d'una babirusa (porc salvatge d'ullals corbs) sembla que va ser pintada fa 35.400 anys. 

La importància d'aquestes datacions és la demostració que en diferents zones del món molt separades entre sí va sorgir una mateixa cultura simbòlica aproximadament a la mateixa època. Aquest troballa referma la posició dels estudiosos de l'evolució humana que indiquen un desenvolupament no centralitzat de les capacitats i cultures simbòliques. 

Nature Video ha publicat al seu compte de Youtube l'interessant reportatge en el que podem veure les coves i escoltar les declaracions d'experts en el tema. Durada: 05' 11". Idioma: anglès. 

Podeu ampliar la informació a les següents revistes: ABC, Scientific American, Anthropology, Hominides, Smithsonian, 

Atapuerca i el poblament humà de la península ibèrica.

Podcast de la UNED amb una entrevista de Mario Menéndez Fernández, professor de prehistòria de la UNED, a Eduardo García Sánchez arqueòleg. Sèrie: "Geografia i História" en Radio 3. Data: 10/10/2014. Llengua: castellà. Durada: 00:13:34. L'arqueòleg comenta breument els diferents poblaments d'Atapuerca, la seva relació amb les diferents migracions i assentaments a la península de les diferents espècies identificades al complex arqueològic. 

ADNmt d'un pescador més antic que el d'EVA mitocondrial.

L'ADN mitocondrial més antic de la població humana actual ens remunta a una femella que va viure a l'Àfrica fa uns 160.000 anys, l'anomenada Eva mitocondrial. Els seu llinatge s'ha anat transmetent per via materna a tota la descendència a la pertanyem tots els sapiens que vivim actualment. Però l'espècie Homo sapiens és anterior. Apareix amb anterioritat als 200.000 anys en alguna zona del sud o dus-est africà. Per aquest motiu abans d'Eva mitocondrial hi havia altres llinatges femenins que no van prosperar per diferents motius: Dones que només tenien fills mascles, migració i barreja de poblacions antigues amb modernes que retornaven al lloc d'origen,... És per aquest motiu que identificar llinatges mitocondrials més antics és molt important per conèixer l'inici de la nostra espècie i la diversitat inicial en aquest procés. També ens permetrà conèixer en quins moments es van produir els colls d'ampolla en les poblacions inicials que van reduir la diversitat genètica. 

La revista New Cientist publica el resum d'un estudi de l'equip de Vanessa Hayes de l'Institut Garvan de Sydney on es comenta la troballa d'un esquelet a Santa Helena Bay (Western Cape, Sudàfrica) que pertany a un home d'uns 50 anys que va morir l'any 315 aC. Aquest home va ser enterrat envoltat per petxines i sembla haver-se dedicat, bona part de la seva vida, ha obtenir recursos del mar tal com demostra l'exostosi òssia del canal auditiu que consisteix en una deformació de l'os que es produeix en persones que estan en contacte amb aigua i vents freds. 

L'estudi de l'ADN mitocondrial de les restes demostra que pertanyia a una nissaga anterior a la d'Eva mitocondrial. La identificació genètica de nissagues mitocondrials i nuclears permetrà conèixer la diversitat i les interaccions genètiques en el moment de l'aparició de l'home  actual.

La imatge que acompanya apareix a la mateixa font de la informació i l'autoria pertany a Danita Delimont/Getty

Setembre 2014. Novetats breus.

1. Un article publicat a la revista Journal of Human Evolution destacar el paper de la mà no dominant en la configuració del polze. La capacitat per oposar el dit gros a la resta i fer la pinça amb precisió ha estat fonamental pel desenvolupament de l'habilitat per elaborar i tractar els materials. Podeu ampliar la notícia a Science Daily,Paleoantropologia Hoy. 

2. La configuració de la mà no ha variat significativament el darrer milió d'anys. Publicat a Journal of Human Evolution. Ho podeu llegir al blog de l'IPHES (en castellà), Resum a Paleorama en red i divulgació a El imparcial. Vídeo de Radio Televisión de Castilla y León. Durada 00:01:19.

3. Presentació del genoma del gibó. Nature, NewScientist. 

4. La recerca amb georadar a la zona d'Stonehenge ha permès conèixer l'existència de 17 edificis religiosos repartits pels voltants del monument megalític. Aquesta recerca confirma la necessitat de considerar una amplia zona per interpretar el significat del cercle de pedres i el seu significat com a estructura simbòlica relacionada amb la vida i la mort. BBC, ABC, Paleorama en red.

5. Un article de la revista Plos One comenta els moments en que es va produir la domesticació del préssec. Fa 8000 anys a la vall del riu Yangtze. Els pinyols més grans semblants a l'estructura moderna de la fruita comencen a aparèixer a la Xina encara que les restes més antigues es coneixen al Japó (entre 6700 i 6400 anys). Al continent les restes més antigues d'aquesta varietat moderna pertanyen a la cultura Liangzhu amb una antiguitat que va de 5.300 a 4300 anys. 

6. Al XVII Congreso UISPP celebrat a Burgos aquest setembre Svante Pääbo va comunicar que ha estat possible seqüenciar l'ADN nuclear d'un ós de la Sima de los Huesos amb una antiguitat superior als quatre-cents mil anys. Recordem que ja s'havia aconseguit amb l'ADN mitocondrial, cosa que va representar una revolució en els camps de la genètica i de l'evolució humana. Esperem les dades finals de l'estudi que se'n derivarà per a conèixer més dades sobre aquesta població preneandertal relacionada segons sembla amb els denisovans.

7. Fa 3.000 anys a la ciutat d'Amarma fundada per Akhenató el segle XIV abans de Crist ja hi havia un gran interès per la perruqueria tal com demostra un estudi publicat al Journal of Egiptian Archaelogy. Segons Jolanda Bos i el seu equip de recerca s'hi han identificat una gran varietat de pentinats, un gust per les trenes a nivell de l'espatlla trenades preferentment amb tres badies, l'ús de tints i d'extensions. Ho hem conegut gràcies a la informació de Paleorama en Red. 

8. El fèmur de l'home de Ust-Ishim correspon a un sapiens que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. Segons Svante PÄäbo conté fragments d'ADN de procedència neandertal d'una antiguitat anterior a la que ara trobem en els humans moderns. Per a més informació podeu llegir la publicació de Gran Época.

9. Es reforça la idea que la petita era glacial que es va produir fa 12.800 anys va ser provocada per la caiguda i l'impacte d'un objecte provinent de l'espai. Ho podeu llegir a The Journal of Geology, Noticias de la ciencia o Pileta de la Prehistòria, divulgador de la notícia. La notícia és interessant per l'anàlisi i el coneixement de les repercusions que va ocasionar en la població de diferents espècies i en la desaparició de determinades cultures humanes.

Comparativa de seqüències d'ADNmt i ADN del cromosoma Y (NRY).

Sebastian Lippold, Marcos Stoneking hi altres investigadors han publicat un article força interessant a la revista Investigative Genetics. La principal aportació dels autors és la definició d'una metodologia que permet una anàlisi més exhaustiva de determinats sectors del cromosoma Y que permet definir millor la transmissió patrilineal, la que els pares transmeten als seus fills mascles. 

Han comparat aquestes dades de 623 mascles de 51 poblacions diferents amb el corresponent ADN mitocondrial que mostren la transmissió genètica de mares a fills i filles. L'estudi mostra diferències en la població de mascles (Nm) i femelles (Nf) en diferents èpoques i zones del planeta. Així mateix sembla demostrada la major participació de la genètica femenina que la masculina, cosa que ha estat interpretada per molts mitjans de divulgació científica com un índex indicatiu de la pràctica habitual de la poligínia en els nostres avantpassats arreu del planeta amb l'excepció de l'est asiàtic. 

Personalment prefereixo la precaució dels investigadors de l'article i aportar una reflexió atès que es podrien plantejar com a hipòtesis explicatives altres possibilitats com les parelles consecutives, molt habituals entre els humans actualment (encara que menys probable en situacions d'escassetat de recursos), la pràctica habitual d'alguns grups humans, segons la qual el germà es fa càrrec a tots els efectes de la dona i els fills del germà mort, una part de la correlació ens podria indicar un major índex de mortalitat femenina en el part o potser una combinació d'aquestes o altres possibilitats.  

Les dades també permeten datar l'origen dels dos tipus d'ADN en la població humana actual i els autors les mostren en funció de dues possibilitats: una taxa ràpida i una taxa lenta. Segons això ADNmt tindria el seu origen ara fa 160 mil anys i d'uns 70.000 anys en el cas de l'ADNmt de les poblacions de fora de l'Àfrica. En el cas de l'ADN del cromosoma Y o sigui, del llinatge masculí les dades serien de 103.000 anys aplicant la taxa ràpida i de 163.000 aplicant la lenta. si considerem la lenta com a més probable atès que coincideix amb la mitocondrial ens trobem que la mutació per la sortida d'Àfrica per NRY seria de 100.000 anys. Aquesta discrepància es produeix també en altres dades. La comparació ha de tenir en compte les diferències en la capacitat de divergència entre NRY i ADNmt que segons tinc entès són diferents en el sentit que en el primer s'observa una major variabilitat. 

Em sembla molt important especificar, com ho fan els investigadors, que aquestes dades no contemplen l'haplogrup "A00" que com ja sabeu, si llegiu habitualment aquesta web, es va descobrir a partir de l'anàlisi genètica d'un afroamericà de Carolina del Sud i que mostra clarament l'existència d'una hibridació molt més antiga que avui en dia només es troba en un petit grup d'agricultors del Camerun.

L'article conté un nombre important de dades que cal valorar separadament i es per això que en aquest cas us en recomano una lectura acurada de l'article original. Destaquem la millora metodològica que aportarà informació més fiable en futures recerques. Podeu llegir la informació en format divulgatiu a Live science o a Science Daily. Em permeto il·lustrar l'article amb una imatge de polígina d'estatus, obtinguda de la web Em defensa do Principio,  com han fet altres publicacions tot i les meves reticències a acceptar d'entrada aquesta explicació com a única. 

L'ADN dels europeus prové de tres poblacions diferents.

Els europeus actuals tenen avantpassats que provenen de tres grans poblacions: la de caçadors-recol·lectors que inicialment poblaven el continent, una migració provinent del pròxim orient que va incorporar la cultura lligada a l'agricultura i una tercera procedent d'euroasiàtics del nord relacionats amb els habitants del paleolític superior de Sibèria.

 Ho podeu llegir a Nature. Per cert, trobo molt encertada la il·lustració de la portada de la revista en relació a aquest tema. 

David Reich i el conjunt d'investigadors que han participat en la recerca han comparat l'ADN d'un granger exhumat a l'actual Alemanya amb una antiguitat de 7.000 anys i vuit esquelets que corresponen a caçadors-recol·lectors, localitzats a Luxemburg i Suècia de fa 8.000 anys, amb el de 2.345 humans contemporanis. 

La contribució genètica dels caçadors recol·lectors es dona en tots els europeus excepte els orientals. La nissaga provinent d'Euràsia del nord han deixat traces d'ADN en la població europea i a la del pròxim orient. Una altra aportació és la presència (44%) d'ADN de població eurasiàtica basal en els primers agricultors europeus. 

Tot i la dificultat de la barreja entre poblacions que tenen sistemes culturals i d'explotació de l'entorn aquestes dades demostren que aquest intercanvi es va produir i que contribueixen a l'estructura genètica de la població europea actual. 

La imatge correspon a l'article de Paul Rincon publicat a la BBC on podeu ampliar la informació.

La violència dels ximpanzés és una estratègia adaptativa pròpia.

La violència organitzada d'un grup de ximpanzés envers individus d'un altre grup forma part de les conductes d'espècie. Es produeixen amb la finalitat d'obtenir la primacia sobre el territori, millors recursos o parelles. 

Segons l'estudi, publicat a Nature per Michael L Wilson, Richard W Wrargham et al., aquesta conducta adaptativa no està influenciada pel contacte amb els humans. La base de dades del treball recull els darrers cinc dècades de seguiment de 18 comunitats de ximpanzés i 4 de bonobos (Pan panicus  i conegut també com a ximpanzé pigmeu). La base de dades inclou 152 morts, de les quals, 58 observades directament, 41 inferides i 53 presumptes homicidis en el cas dels ximpanzés i una sospita d'assassinat en el cas dels bonobos. 

Tal com els investigadors comuniquen en l'abstract de l'article la majoria dels participants (92%) i les víctimes (73%) són mascles. La majoria dels casos, un (66%), es corresponen a atacs entre diferents grups.  La relació entre atacs i morts és de 8 a 1. Aquesta relació no varia en aquells grups on es produeix un major contacte amb humans. Conductes semblants han estat descrites en diversos jaciments amb diferents protagonistes del gènere Homo. 

És per això que es pot deduir que aquest tipus de comportaments poden haver estat presents en l'ancestre comú o que es poden haver desenvolupat de forma independentment en les dues línies evolutives que fa uns 7 milions d'anys es van separar.

Més informació a ABC, Paleoantropogia Hoy. Alguns d'aquests atacs, perfectament organitzats, poden acabar amb conductes de canibalisme de la víctima tal com es demostra en les imatges del vídeo (anglès. 00:03:54) de BBSWordWide que podeu veure a continuació. 

Eines lítiques preclovis trobades accidentalment.

Un vaixell d'arrossegament ha localitzat, de forma accidental, a la badia de Chesapeake, situada a la costa atlàntica dels Estats Units, entre els estats de Maryland i Virginia, unes eines lítiques associades a les restes fòssils d'un mastodont amb una antiguitat mínima de 22.000 anys. 

Les cultures tècniques anteriors a la clovis ja han estat àmpliament documentades en diversos jaciments del nord d'Amèrica. Una altra cosa és el reconeixement d'antiguitats superiors als 20.000 anys per l'entrada de l'home pel nord del continent. 

A poc a poc es van localitzant jaciments més antics que cal datar amb molta cura per no generar falses hipòtesis. Aquesta troballa referma la migració des primers humans que van travessar la massa de gel que unia l'Àsia i Amèrica. 

Cal recordar que en època de glaciació augmenta la massa de gel i disminueix el nivell del mar. La costa devia representar una de les vies de migració més importants en les dues costes. No és d'estranyar que aquesta ocupació humana quedés temporalment sota el nivell del mar des de fa 14.000 anys coincident amb el desgel i la retracció de la costa. 

Podeu ampliar la informació a livescience o a Ancient-origins d'on he obtingut la imatge.

Un gravat de la cova de Gorham permet deduir una capacitat cognitiva dels neandertal similar a la de l'home modern.

En el marc del XVII Congreso UISPP (Unión Internacional de Ciencias Históricas i protohistóricas), que s'està duent a terme a Burgos, s'han descrit un conjunt de línies treballades sobre la roca base de la cova de  Gorham a Gibraltar. Segons sembla tenen una antiguitat aproximada de 40.000 anys i es troben sota del nivell IV on s'han localitzat un gran nombre d'eines lítiques del mosterià. 

Els signants de l'article, publicat a la revista PNAS, són l'equip dirigit per Clive Fynlaison i altres investigadors vinculats al Museu de Gibraltar i que compta, des de fa temps, amb la col·laboració de l'IPHES (Jordi Rosell), han divulgat els esforços per obtenir una acurada datació del nivell superior. Un cop assegurada la datació, tot sembla indicar que van ser realitzades per neandertals en un dels seus possibles darrers habitatges europeus. 

A la imatge de l'IPHES es pot veure l'estructura geomètrica del traçat realitzat en una seqüència que combina dues orientacions bàsiques del traç. La realització dels solcs requereix un esforç considerable aplicant de forma repetida i amb força un material abrasiu sobre la roca mare. L'estudi conclou que els neandertals van dur a terme de forma deliberada aquest disseny amb la intenció de ser vist per altres individus tenint en compte la mida i el lloc on s'havia de dibuixar. Aquesta complexitat cognitiva no és exclusiva de l'home modern. Els autors no es pronuncien sobre el fet que sigui art o no. Si que es comprometen a assegurar que no es tracta d'accions funcionals lligades amb una finalitat pràctica directa. 

La notícia ha tingut una gran transcendència a nivell internacional per la reivindicació de la capacitat simbòlica que, aquesta i altres troballes, els permet atribuir a l'espècie Homo neandertalensis. És en aquest context que a la roda de premsa de presentació de la troballa Eudald Carbonell referma la "importància de reconèixer que no som l'espècie escollida" bloc de l'IPHES. Aquest investigador ja fa anys que defensa la complexitat cognitiva d'aquesta espècie basant-se, entre altres coses, en l'estructura d'ocupació de l'espai al jaciment de Capellades. La complexitat de la dieta, l'ús de determinades tecnologies, l'elaboració d'ornaments usant plomes, petxines pintades, etc, la flauta de Divje Babe, i molts altres indicis ens parlen d'aquesta capacitat simbòlic que a poc a poc es va reivindicant.  

Al bloc de Paleoantropologia Hoy podreu trobar altres manifestacions simbòliques atribuïbles a l'home de neandertal. Només comentar que en alguns casos, com les foques de Nerja, es tracta d'una datació indirecta.

  

Rosa M. Tristán explica la ponència amb tot detall al seu bloc. La notícia a l'IPHES. Hominides. Podeu veure el Vídeo publicat a Youtube de Newcientist compartit per @ivandiazsm

---

Agost 2014. Novetats breus.

1. L'auge de la tecnologia fa 50.000 anys correlaciona amb una disminució del nivell de testosterona. Science Daily. 

2. l'INRAP (Institut National de Recherches Arqueologiques Préventives) ha actualitzat un vídeo realitzat sobre un exercici d'arqueologia experimental en el que es procedeix a descarnar un bisó amb rèpliques de les eines que els neandertals tenien a la seva disposició fa uns 50.000 anys. L'arqueòleg Vicent Mourre arqueòleg i Emilie Claud traceològa expliquen les eines i el procés que es realitza per tal d'obtenir dades del procediment i de les marques de tall que posteriorment seran analitzades per fer-les servir de referència comparativa. Durada 00:05:03. Idioma Francès. 

3. Els neandertals menjaven coloms segons s'anuncia a la publicació de Ruth Blasco, Clive Fynlaison, Jordi Rosell i d'altres especialistes que han analitzat les restes òssies trobades a la cova de Gorham de Gibraltar, un dels darrers hàbitats d'aquesta espècie. L'article s'ha publicat a la revista Scientific Reports de Nature. 

4. Documentaries _HD ha publicat un vídeo interessant sobre l'evolució humana a Youtube. 

5. El fòssil del nen de Taung, Australopithecus africanus, no mostra adaptacions (retard en el tancament de la sutura metòpica o fontanel·la anterior) en el desenvolupament prefrontal que semblin indicar modificacions en la línia evolutiva humana. PNAS, Paleoantropologia Hoy. 

6. La prehistòria genètica del nou món àrtic. Història de les recents migracions que han donat lloc a la població inuit actual. Publicat a Science.

Datació de la desaparició dels neandertals i de la coincidència amb els sapiens.

Un equip internacional d'investigadors liderats per Tom Higham han datat 40 jaciments mosterians, cultura atribuïda a l'home de Neandertal, per tal de datar correctament les darreres ocupacions d'aquesta espècie a Euràsia i esbrinar el temps durant el qual neandertals i sapiens van conviure. 

Els principals problemes que fins ara han dificultat l'obtenció de dades definitives han estat la imprecisió de la tècnica del C14 per aquests rangs d'edat així com l'habitual contaminació de les mostres. Per aquest motiu els investigadors han hagut d'obtenir mostres netes i usar l'accelerador d'espectrometria de masses per poder ajustar millor les datacions obtingudes.

Tot i que l'estudi mostra diferències en el moment de la desaparició depenent de la zona, la desaparició del mosterià a tot Europa es va produir fa entre 41,030 - 39.260 anys. 

L'estudi demostra també que sapiens i neandertals van conviure durant un llarg període de temps que va entre 2.600 i 5.400 anys. Aquesta dada serà fonamental per acabar d'entendre la possible transmissió cultural i tecnològica i el patró de relació de les dues comunitats amb l'entorn i entre sí. 

Els autors posen en dubte el lloc i el moment exacte de la desaparició dels darrers neandertals tenint en compte els resultats de les datacions a la península ibèrica. Precisament són les mostres de la cova de Gorham situada a Gibraltar i també les de Sibèria (els dos extrems de l'ocupació neandertal) les que encara no han pogut estar datades amb precisió.

L'article s'ha publicat a la revista Nature. Trobareu el comentari de la notícia en molts mitjans com NHM, d'on he obtingut la imatge que il·lustra aquest escrit, o a Dailymail. 

Nota: La imatge de Natural History Museum reprodueix la recreació de la imatge d'un home adult neandertal (esquerre) i d'un HAM, home anatòmicament modern o sapiens (dreta).

"There was not first human"

El curt vídeo que ve a continuació ha estat compartit a Youtube pel compte It's Okay To Be Smart i explica una de les idees bàsiques de la teoria de Richard Dawkins (link al seu compte de twitter) que també és una de les idees que m'agrada explicar sempre que tinc l'oportunitat de parlar sobre l'evolució humana. Una idea simple per exemplificar la no existència d'un primer humà, el fet que som vius gràcies a un fil de vida ininterromput que ve del principi de la vida i la relativització del concepte d'espècie, entre d'altres constitueixen continguts essencials en la divulgació científica de l'evolució humana. Durada: 00:04:07. Idioma: Anglès.

Diversitat cultural sapiens a l'Àfrica anterior a l'expanció.

L'estudi publicat per la revista Quaternary Science Reviews per Eleanor M. L. Scerri, i altres companys de les universitats d'Oxford i Burdeos analitza 17 jaciments del nord d'Àfrica i compara les diferents cultures pel que fa a la realització d'eines lítiques fa entre 130.000 i 75.000 anys. 

En aquests moments els sapiens ja es desplaçament amb grups que desenvolupaven diferents cultures lítiques més o menys aïllades entre sí. Segons l'estudi els grups es dirigien al nord seguint els rius en un moment en què els ecosistemes del Sahara eren molt més diversos que en l'actualitat. Els rius també representaven les vies de comunicació per establir contacte amb altres grups. 

Efectivament, la zona era un mosaic d'ecosistemes que podia anar de zones desèrtiques a boscs espesos, per aquest motiu les eines també s'adaptaven al tipus d'explotació que calia fer de l'entorn per obtenir-hi els recursos. 

L'estructura de múltiples poblacions amb diferents nivells de relació però, en general, separades entre sí que estan disperses pel territori ocupant una gran diversitat d'ecosistemes és la principal aportació d'aquest treball. 

Podeu ampliar la informació a Archaelogy News Network d'on he obtingut la imatge de les eines lítiques del jaciment egipci de l'oasi de kharga propietat de la Universitat d'Oxford.

_____________________________________________________________________________________________

l'ADNmt del Mirador indica diversitat de poblacions en el neolític europeu.

El jaciment de la cova del Mirador es troba a la vessant sud de la Sierra de Atapuerca. Fa entre 4.760 i 4.200 anys va ser utilitzat com a zona d'enterrament. A l'estudi publicat a la revista Plos One i signat per Daniel Gómez-Sánchez, Carles Lalueza-Fox i un grup extens col·laboradors es comenten els resultats de les anàlisi de l'ADN mitocondrial de 19 dels 23 individus identificats. 

La conclusió més publicada és la relació genètica d'aquests grups amb altres poblacions del pròxim orient i de la zona de l'actual Alemanya. Els resultats obtinguts mostren la gran diversitat dels haplogrups (H-5, K-3, T2 i variants - 4, X2 -3, i altres). Aquesta estructura més diversificada correspondria a les poblacions del neolític mitjà. 

Posteriorment la composició dels grups variaria, sobretot amb l'ampliació de l'haplogrup H, que arribaria a ser del voltant del 50% en el neolític final, segons sembla aquesta modificació estaria lligada amb l'aportació de nous grups relacionats amb la cultura campaniforme i  que en aquest mateix estudi es formula la hipòtesi de la seva ubicació inicial a l'occident peninsular i que es va expandir a tota Europa, encara que més tard s'ha documentat el procés migratori invers.

Els haplogrups X2, K i T2b corresponen a llinatges més habituals avui en dia al pròxim orient on van reeixir. Les dades del Mirador mostren l'existència d'un senyal genètic comú a Europa Occidental i Central durant el neolític mitjà i tardà, més concretament amb la cultura Salzmünde, Rossen i Baalberge a "Alemanya" i Treillesal territori de l'actual França. 

Personalment em crida l'atenció la diversitat d'haplogrups cosa que segons el meu entendre indica l'existència i el contacte habitual entre diferents llinatges, i per tant, desplaçaments) en una població que tot que es dedicava a la ramaderia i més ocasionalment a la cacera, ja havia incorporat l'agricultura a la seva economia habitual. 

Podeu ampliar la notícia a la web de l'IPHES, llegir la nota al bloc de Dienekes o la divulgació que en fa RTVE. 

La imatge del jaciment del Mirador és un fragment de la que apareix en el mateix article.

_________________________________________________________________

Calibrar el genoma mitocondrial usant ADN-m antic.

Adrián Rieaux i altres autors han publicat a la revista Molecular Biology and Evolution un article molt interessant sobre la datació de l'ADN mitocondrial (seqüència matrilineal) per tal d'establir l'evolució de l'arbre genètic de l'evolució humana. 

Els autors en aquest estudi han aprofitat 350 genomes ja existents i, a més han seqüenciat 146 genomes especialment per aquest treball. El resultat és el quadre que podeu veure a continuació. 

Tot i que alguns investigadors han expressat alguns dubtes en alguna datació específica aquest article es considera una molt bona aportació a l'estudi de l'evolució humana. Personalment crec que és d'especial interès la nova aportació al procés de generació dels diferents nissagues humanes. 

Rieaux, Adrian i altres. 2014 Publicat per l'Oxford University Press en nom de la Societat per a la Biologia Molecular i Evolució.

Podeu llegir els comentaris de Dienekes al seu bloc.

Segons un estudi l'Homo floresiensis no és una nova espècie, patia la síndrome de Down.

La controvèrsia en relació a la identitat de les restes humanes trobades a la cova de Liang Bua de la illa de Flores torna a estar d'actualitat. 

La seva altura (1,06 m), una capacitat cranial de 380 m3, que situa els fòssils en un rang de la mateixa mida que ximpanzés i australopitecins, juntament a l'anàlisi comparativa d'altres característiques van decidir a Peter Brown a crear un nou taxó que van anomenar Homo floresiensis. 

Fotografia de Yousuke Kaifu publicada el 18 d'abril de 2013
per National Geographic News en la que es pot veure la
diferència entre un crani sapiens (esquerra) i LB1 (dreta).

Aquest homínid hauria conviscut amb l'Homo sapiens, que va ocupar l'illa més tard- fins fa només uns 12.000 anys. Tot i la seva limitada capacitat cranial era capaç de construir eines lítiques per caçar i processar els aliments i de controlar el foc. Segons aquesta teoria un grup d'homínids -probablement Homo erectus- va poder arribar a l'illa de Flores en un moment en el que el nivell del mar era excepcionalment baix a causa d'una glaciació i un cop allí ja no n'hauria pogut sortir quedant aïllat amb pocs recursos. En aquesta situació d'insularitat moltes espècies evolucionen modificant la seva mida per adaptar-se millor. Això és el que va passar a aquest grup humà. 

Paral·lelament a aquesta hipòtesi n'hi ha d'altres que consideren que les característiques detectades a l'esquelet LB1 i a les altres restes trobades són causades per processos patològics que podien haver afectat a individus sapiens. S'han proposat diferents patologies: cretinisme, síndrome de Laron o enanisme de Majewski. 

Impressionant vista de la cova de Liang Bua.

En aquesta línia s'han publicat dos estudis a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) on s'aporten noves dades que intenten justificar que les restes no corresponen a una nova espècie i que en realitat LB1 es tracta d'un Homo sapiens que patia la Síndrome de Down. 

En el primer article (pdf) Robert B. Eckhardt i els seus companys repliquen les dades morfològiques i consideren que han estat subvaloradades tant pel fa a l'altura com a la capacitat cranial que consideren de 430 cm3, dada que ja entraria en el rang d'habitants de la zona amb la SD. Amb les dades actualitzades podrien considerar-se dins del rang sapiens. Segons els autors no es justifica la necessitat de crear una nova espècie. 

En el segon article (pdf) Els investigadors d'aquest equip consideren que l'asimetria facial, el petit volum endocranial, la braquicefàlia (cap arrodonit i curt), els fèmurs proporcionalment curts i altres característiques de LB1 són compatibles amb la diagnosi de la Síndrome de Down, patologia que també ha estat documentada en ximpanzés i orangutans. 

A ningú se li escapa que aquesta controvèrsia es podria resoldre ràpidament amb els resultats de l'anàlisi de l'ADN de les mostres. Lamentablement l'ADN obtingut de LB1 només permet l'obtenció de fragments (fins ara compatibles amb homo sapiens) gràcies als que encara és impossible discernir qui té la veritat en aquesta polèmica científica, una de les més interessants del camp de l'evolució humana en aquests moments. 

Esperem que l'evolució de les tècniques de seqüenciació d'ADN o la troballa de mostres de fòssils en millor estat de conservació permetin esbrinar definitivament quina és la identitat de l'Homo floresiensis.  

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy, Pileta de prehistoria o Science Daily. 

Juliol 2014. Novetats breus.

1. Un estudi planteja una alternativa a l'explicació sobre la funció de la pell clara desenvolupada posteriorment a la sortida d'Àfrica. Majoritàriament es considera que es tracta d'una adaptació que afavoreix una millor captació de raigs UVB (llum ultraviolada B) indispensable per la síntesi de la vitamina D. La nova proposta de Peter Elias et al. posa en valor el paper de la pell com a barrera per a la pèrdua d'aigua. Segons aquests investigadors és molt important el paper de la filagrina, que es descompon en una molècula anomenada àcid urocànic que és l'absorbent més potent dels raigs UVB a la pell. 

2. Una dent de llet amb arrel -cosa que indica que l'infant va morir abans que li caigués de forma natural- és la resta biològica d'un humà més antiga trobada fins ara a la península itàlica. Té una antiguitat de 585.000 anys i s'atribueix a Homo Heildelbergensis. Podeu ampliar la informació al bloc PaleoramaEnRed. 

3. Dos grups humans pertanyents a ètnies diferents van lluitar a Jebel Shaba, a la riba est del Nil i nord de Sudan. La causa va ser la competència pels recursos en una època en què la sequera va disminuir la quantitat d'aigua, de vegetació i d'animals herbívors a la zona. Una gran quantitat de puntes de fletxa incrustades als cossos n'és la prova. Una de les ètnies formada per antecessors dels actuals subsaharians de llargues extremitats, cos curt, mandíbules projectades, fronts arrodonits i nassos amples es va enfrontar amb un altre grup procedent del nord que tenien les cames més curtes i les cares planes. Podeu ampliar la informació sobre el que alguns anomenen la primera guerra racial fa 13.000 anys al reportatge de David Keys a l'Independent. 

4. La datació per luminiscència de la seqüència estratigràfica del jaciment alacantí de Salt indica unes dades entre 60.000 i 45.000 anys (MIS 3). En aquest període es produeix una ocupació recurrent que és l'habitual en els grups neandertals que es desplacen de forma estacional seguint les fonts d'alimentació, a una ocupació esporàdica i a l'abandonament final del lloc. L'abandonament coincideix amb un augment de l'aridesa possible causa de la degradació i la desaparició de la zona de la població neandertal. coincideix amb l'esdeveniment Heinrich 5. Ha estat publicat a Journal of Human Evolution. 

5. Nou article publicat a la revista Plos One demostra l'ús de les urpes de rapinyaire amb finalitat simbòlica per part dels neandertals. Resulten d'especial interès les il·lustracions que acompanyen la publicació.

6. Dos mil anys després a l'aparició de l'escriptura encara s'usava el sistema de comunicació que la va originar. Ho podeu llegir a Pileta de Prehistoria on fa referència a l'article original. 

7. Segons l'article publicat a la revista Plos One pels investigadors Guillermo Rodríguez-Gómez, Ana Mateos, Jesús A Martín-González, Ruth Blasco, Jordi Rosell i Jesús Rodríguez el fet que no s'hagi detectat presència humana a la serra d'Atapuerca en datacions properes als 600.000 anys d'antiguitat és degut a la competència pels recursos de carn amb altres espècies de predadors o carronyaires, més concretament per l'augment de la presència del jaguar europeu (Panthera gombaszoegensis) i la hiena ratllada (Hyaena hyaena). 

8. Publicat un estudi sobre les datacions dels jaciments de la conca de Nihewuan a Journal of Human Evolution. sis jaciments situats entre 1,6 i 1,1 milions d'anys. Podeu llegir el resum a Paleoantropologia Hoy. 

La Boella, datació del jaciment i l'acheulià a Europa

El director arqueològic Josep Vallverdú i un equip d'investigadors de diferents camps del CSIC i de L'IPHES acaben de publicar

a la revista PLOS ONE les datacions del jaciment del jaciment de la La Boella.  

En jaciment situat en el municipi de La Canonja (Tarragona) s'hi han pogut localitzar restes de grans mamífers com Mammuthus meridionalis, Hippopotamus antiquus, Dama sf. vallonetensis, cavalls, cèrvids,... i també d'altres micromamífers com Mimomis savini, un ratoli molt important per establir datacions i molts altres. Aquestes i d'altres dades han permès reconstruir l'habitat antic d'aquesta zona. 

Al costat d'alguns fòssils d'animals o de forma més isolada s'han trobat un bon nombre d'eines pertanyens a dues cultrures diferents, el mode 1 o olduvaià i el mode 2 o acheulià. 

La datació de l'estratigrafia s'ha realitzat per paleomagnetisme, bioestratigrafia i per datació dels isòtops radioactius de l'alumini i el berili de les mostres de quarcita. Els resultats obtinguts situen el jaciment entre 1 milió i 780.000 anys. 

El barranc de la Boella formava part d'una zona humida a la desembocadura del riu francolí on els animals acostumaven a anar a beure i alguns eren més fàcilment capturats i processats per l'alimentació d'animals carnívors, carronyaires i també per humans. 

La presència en el jaciment d'eines lítiques realitzades amb la tècnica anomenada acheulià és una gran troballa ja que representa la migració d'una nova onada d'homínins de l'Àfrica on ja s'havia escampat abans del milió d'anys. La presència d'aquesta tecnologia a La Boella converteix el jaciment en el lloc d'Europa on s'ha pogut localitzar aquesta indústria amb més antiguitat. 

Són de molt d'interès les fotografies i gràfics que acompanyen l'estudi de les que hem modificat per simplificar la que acompanya aquest escrit. El document també comenta el debat científic en relació a la continuïtat o discontinuïtat del poblament humà a la península ibèrica. Felicitem a Josep Vallverdú, Palmira Saladié, Antonio Rosas i la resta de l'equip per la publicació de l'article, per la feina feta i per posar en valor el jaciment de La Boella. 

Esperem que ben aviat es pugui comptar amb les instal·lacions que la professió i la població reclama per tal que es pugui construir un gran centre de recerca i de divulgació a la zona.Podeu ampliar la informació a la web de l'IPHES, o en llocs de divulgació com la Pileta de Prehistòria o l'ABC.