Febrer 2015. Novetats breus.

1- Un estudi publicat a la revista Nature posa en dubte que la domesticació dels gossos es produís en el paleolític. 

2- L'anàlisi de les coincidències entre l'ADN neandertal i sapiens permet conèixer algunes funcions metabòliques i la predisposició a determinades malalties com la psoriasi i la malaltia de Crohn que comparteixen les dues espècies. Ho podeu llegir a la publicació que n'ha fet Molecular Biology and Evolution. 

3- Interessant reportatge sobre l'aparició dels humans moderns a Europa. Durada 44'. Idioma: Alemany. 

4- Conferència de Xabier Peñalver sobre la importància del jaciment de la Cova de Praileaitz. Un indret que cal preservar i que posa en evidència la manca de sensibilitat de les administracions sotmeses a les empreses d'explotació del territori. 

5- La seqüència HARE5 implicada en el desenvolupament del neocòrtex en humans i pot ser la causa inicial d'algunes de les modificacions de l'estructura cortical humana. Article publicat a Current Biology. 

6- A partir de l'anàlisi de les dades de diversos models climàtics els investigadors Mihael D. Petraglia, Richard P. Jennigs et al. consideren que el pas dels homínids des de l'Àfrica a la península aràbiga hauria pogut succeir en múltiples ocasions durant el plistocè tardà. Ho podeu llegir a la revista Quaternary International. 

7- Aquí podeu baixar-vos el PDF (51 pàgines) de Lingüístic Society amb la recerca que situa l'origen de l'indoeuropeu fa entre 5.500 i 6.500 anys a l'estepa que va de Moldàvia i Ucraïna fins a Rússia i a l'oest de Kazakhstan. Són d'especial interès els arbres lingüístics que il·lustren la publicació.

                                                  

Indicis de divisió sexual del treball en neandertals.

Un estudi dels investigadors Almudena Stalrrich i Antonio Rosas publicat a la revista Journal of Human Evolution intenta demostrar la divisió del treball en funció del sexe en els neandertals a partir de l'anàlisi diferencial del desgast dental no masticatori. En l'actualitat el desgast dental no masticatori en les poblacions recents de grups caçadors recol·lectors mostra diferències en aquest patró de desgast en funció del sexe. 

Els investigadors han realitzat un estudi de la dentició de 19 exemplars de neandertal pertanyents a tres jaciments molt importants: l'asturià del Sidrón, el francès de l'Hortus i el belga de l'Spy. Els resultats indiquen que tots els individus presenten desgast no masticatori i consideren que les diferències trobades entre els patrons de desgast dels mascles i de les femelles són compatibles amb la realització sistemàtica de diferents funcions o del treball amb diferents tipus de material si bé l'estudi no determina quines podrien ser aquestes tasques tot i que segurament estarien relacionades amb la preparació de les pells en el cas de les dones. 

Les diferències més importants són el fet que les estries, semblants a marques de tall) són més llargues en el cas de les dones i que aquestes les tenen localitzades a la dentició mandibular i en canvi les dels homes es localitzen, preferentment, en la dentició mandibular. 

La imatge que acompanya aquest resum pertany al CSIC i han estat publicada a Hominides. 

Gener 2015. Novetats breus.

1- Una interessant web per a conèixer l'art rupestre a l'Àfrica. 

2- Les fractures dels ossos de la Sima de los huesos són majoritàriament post-deposicionals. En algun cas s'observa alguna fractura causada pel fet de la caiguda del cos des de l'entrada de la cavitat. Enllaç. 

3- Un fèmur de ren trobat el 2014 a la Grotte de Bison a Arcy-sur-Cure a la Borgoña Francesa demostra la capacitat de l'home de neandertal de multi-usos amb eines d'os, competència fins ara atribuïda exclusivament a l'Homo sapiens. Juntament amb altres proves, aquesta troballa és un indici de la capacitat cognitiva de l'Homo neandertalensis. Enllaç. 

4- Visita virtual a la zona dels dolmens d'Antequera. Lloc de la Junta de Andalucia. 

5- A la cova Scladina de Bèlgica s'hi han identificat cinquanta-i un fragments de roca amb una antiguitat entre 37.000 i 40.000 anys que podia haver estat usada pels neandertals com a pigment negre. Aquesta roca va estar transportada una 40 quilòmetres des del seu punt d'extracció. Es pot llegir a Science Direct. 

6- Identificats 71 tatuatges en 19 parts del cos de l'home d'Ötzi. Publicat a  Journal of Cultural heritage. 

7- Science Mag publica un article que demostra que els australopitecins ja disposaven d'una morfologia de la mà que permetia l'ús d'eines. Podeu ampliar la informació al blog de Paleoantropolgia Hoy.

8- Fa entre 7.200 i 3.100 anys els sapiens d'atapuerca incloïen en la seva dieta gos domètic, gat salavatge, guineu i teixó. Article de l'IPHES.

Penghu 1: més proves de la diversitat de poblacions a l'Àsia durant el plistocè.

Penghu 1 és una mandíbula que va ser localitzada gràcies a una xarxa d'un vaixell que pescava per la zona del canal de Penghu, costa occidental de Taiwan, a una profunditat d'entre 60 i 120 metres i a 25 quilòmetres de la costa. Aquesta zona va estar en dues ocasions durant el plistocè a la superfície com a conseqüència de la disminució del nivell del mar. 

Les restes han estat localitzades associades a altres restes de mamífers (Palaeoloxodon, Bubalus, Sus, Elaphurus davinianus, Cervus, Equus ferus, i altres). Les datacions, dutes a terme per diferents metodologies i, tenint en compte que han estat realitzades sense conèixer l'estrat en el que originàriament estaven dipositades, es corresponen probablement amb els períodes en que les terres estaven emergides: entre 190 i 130.000 anys o entre 70 i 10.000 anys. Cal tenir present la gran variació de datacions obtingudes de les diferents restes de fauna associada. 

La mandíbula mostra una morfologia primitiva i robusta així com una estructura dental poc habitual en la resta de fòssils asiàtics atribuïts a Homo erectus, excepte l'home d'Hexian a l'est de la Xina que va viure durant el plistocè mitjà. A l'article es comparen de forma exhaustiva les diferents característiques de la mandíbula amb les característiques de la resta d'homínids coneguts. 

S'han plantejat diferents hipòtesis per explicar aquest la persistència d'aquestes característiques morfològiques. La importància del fòssil consisteix en el fet que demostra una major complexitat de poblacions asiàtiques durant el Plistocè.

Publicat a Nature, el podeu llegir complet en format PDF. Trobareu un bon resum en castellà Paleoantropologia Hoy. 

La imatge que acompanya és un fragment de la il·lustració de l'article ja citat.

Manot 1, un fòssil que pot esdevenir clau.

La datació i les característiques morfològiques d'un fòssil parcial d'un crani de sapiens trobat a la cova de Manot (Israel), aporta pistes sobre les primeres poblacions de la nostra espècie que van poblar Europa.

Segons Israel Hershkovitz i el nombrós grup d'investigadors que signen l'article publicat a Nature, la morfologia del crani demostra clarament que aquest humà pertany a la darrera onada que, partint de l'Àfrica, va poblar Europa durant el paleolític superior. Per a poder asseverar aquest plantejament els autors asseguren que aquesta configuració cranial moderna es dona en antecessors africans i que és diferent a la de la resta d'homínids que s'han trobat a la zona amb anterioritat. Aquestes dades són les que permeten plantejar la hipòtesi d'una migració que posteriorment es va escampar per la resta del món, i també per Europa, procés en el que anirien substituint altres poblacions humanes. 

La troballa és important també pel fet que en aquesta zona hi ha poques restes humanes pertanyents a aquest període. El crani s'ha datat seguint la metodologia de l'urani-tori amb una antiguitat aproximada de 54.700 anys (amb un marge de confiança de 5.00 anys). Aquest període i aquesta zona tenen un enorme interès per l'estudi de l'evolució humana atès que, segon sembla, seria el lloc i el moment en el que es va produir la hibridació entre sapiens i neandertals a causa de la qual bona part de la població actual encara tenim un percentatge d'ADN neandertal. És per això que s'ha formulat la hipòtesi que la població a la que pertany el crani de Manot seria la protagonista d'aquest intercanvi genètic. 

Podeu ampliar aquesta informació en altres articles publicats a la mateixa revista (1, 2). Pensem que és fonamental difondre aquesta important troballa tot i els comentaris que afirmen que cal continuar la recerca per tal de descobrir més informació addicional per demostrar definitivament el paper del fòssil en el procés de l'evolució humana. 

Altres autors consideren més probable que els humans de la població derivessin de les poblacions locals i no necessàriament de poblacions africanes. Una mostra d'aquesta línia argumental la podeu trobar al comentari de Dienekes. 

La imatge de la cova de Manot és d'Israel Hershkovitz, Ofer Marde i Omry Barzilai. 

La imatge de les diferents vistes del crani Manot 1 pertany a Nature i correspon a la figura 2 de l'article ja citat.

Co-evolució del llenguatge i l'ensenyament de fabricació d'eines.

Comentem aquest article per la importància de la hipòtesi i per la metodologia experimental emprada encara poc habitual en la recerca sobre l'evolució humana inicial. L'estudi signat per TJH Morgan i 11 investigadors més ha estat publicat a la revista Nature. 

Els autors s'han proposat verificar quin mecanisme pot haver tingut més rellevància en la transmissió dels coneixements necessaris per construir eines amb la tecnologia acheuliana. Aquesta tecnologia, habitualment associada a l'Homo erectus, té els seus inicis a l'Àfrica i posteriorment s'expandeix per Europa i Àsia com a evolució de la tecnologia olduvaiana més antiga i bàsica. La tecnologia acheuliana es caracteritza per una execució sistemàtica i realitzada per la dues cares de la roca. 

L'experiment consisteix en definir cadenes d'aprenentatge d'aquesta tècnica seguint cinc procediments diferents: creació a partir d'un model, diferents contexts d'imitació i emulació i una darrera amb el suport d'indicacions lingüístiques. 184 adults han participat com a membres de les diferents cadenes d'aprenentatge.

Segons els resultats obtinguts l'eficàcia de l'ensenyament a la cadena en la que participava el llenguatge en relació amb les altres fa pensar que la comunicació lingüística ha d'haver estat necessàriament un pre-requisit indispensable per l'aparició i transmissió de la tecnologia acheuliana en la construcció d'eines del mode 2. 

Tot i el l'evidència que es tracta d'una prova indirecta ens sembla molt interessant la recerca de noves metodologies per determinar el moment de l'aparició del llenguatge en l'evolució humana. 

La imatge que acompanya s'ha fet pública pel mitja referit anteriorment per il·lustrar l'abstract de l'article. 

La genètica del cromosoma Y ens mostra grans llinatges de l'antiguitat.

L'alta freqüència de determinats haplotips del cromosoma Y indica un èxit reproductiu en una nissaga concreta per línia patrilineal. En un moment donat un personatge important dintre de la comunitat assolia un important nombre de descendents a partir de les seves relacions amb mullers i concubines. 

Aquestes nissagues ens permeten identificar col·lectius i centres de poder així com la seva migració pel territori. Ja eren conegudes les nissagues de Gengis Kan (1162 - 1227) i Giocangga (mort el 1582). 

Un nou estudi publicat a la revista European Journal of Human Genetics i realitzat per Patricia Balaresque i altres investigadors francesos i anglesos pertanyents a diverses Universitats i institucions, identifica noves nissagues i més antigues. 

En la imatge que acompanya es poden veure representades les diferents nissagues així com la seva procedència, datació i línia de migració. Aquestes línies evolutives pertanyen tant a poblacions d'agricultors sedentaris i de pastors nòmades que es van expandir fa entre 4100 i 900 anys. Els llinatges més recents es troben relacionats amb la cultura lligada a la llengua altaica i a l'ús dels cavalls com element afavoridor dels desplaçaments. 

Ens ha semblat interessant difondre aquest estudi perquè considerem que ens permet accedir a una informació que reconstrueix l'estructura econòmica i cultural molt difícil de conèixer per altres mitjans. D'altra banda sembla interessant anar associant elements arqueològics amb les respectives nissagues genètiques. 

Homo erectus d'Hexian i la diversitat d'una espècie.

L'estudi, fruit de la recerca conjunta entre l'equip d'Atapuerca amb Maria Martinón Torres i JM Bermúdez de Castro i els investigadors xinesos Song Xing et al., publicat a la revista PlosOne analitza i compara les dents d'Hexian, que corresponen a una població d'Homo erectus, amb les d'altres espècies europees i poblacions asiàtiques fins ara atribuïdes a la mateixa espècie. 

Les restes humanes trobades al jaciment de la cova Longtan, Hexian de la província d'Anhui, a l'est de la Xina, han estat datades amb una antiguitat de 412.000 anys. 

La primera conclusió és que les mostres dentals obtingudes en el jaciment tenen un patró molt primitiu i diferenciat de l'Homo de neandertal i molt més semblant a les d'Homo antecessor. 

Les dents d'Hexian presenten característiques pròpies d'Homo ergaster i dels primers pobladors de l'est asiàtic, però també altres especificitats morfològiques que l'associen amb l'Homo erectus. 

De la comparació dental, però també prenent com a base l'estudi de la comparació del crani sembla cada cop més evident una estructura amb diferents poblacions que van evolucionar de forma separada a causa de l'aïllament biogeogràfic. 

Tal com es pot llegir a l'abstract d l'article "Hexian podria representar la persistència d'un grup d'Homo erectus que va conservar característiques primitives que van perdre altres poblacions com Zhoukoudian o Panxian Dadong". 

En el fons de la discussió, novament, el concepte d'espècie biològica i d'espècie morfològica i la tendència a definir grups evolutius amb una amplia variabilitat com a pertanyents a un mateix clade. 

Les diferències entre poblacions d'Homo erectus seran fonamentals per a conèixer l'evolució humana a l'Àsia i serà molt més difícil determinar si es tracta de diferents poblacions o espècies. 

Resulta molt interessant el comentari que Maria Martinón publica en el blog del Museo de la Evolución Humana.

La imatge que acompanya ha estat publicada a l'estudi ja citat. Correspon a la figura 9 i representa l'anàlisi realitzat al segon i tercer molar inferior esquerre. 

Desembre 2014. Novetats breus.

1- Ja podeu visitar els jaciments d'Atapuerca des de casa gràcies a Google Street View. 

2- Nova venus paleolítica amb una antiguitat probable d'uns 23.000 anys identificada a Renancourt, França. DailyMail. 

3- Nou centre de interpretació de la cova de Mas-d'Azil. Midi Pyrénées. Font: Hominides. 

4- L'húmer de Lezetxiki , una cova propera a Arrasate, ha estat datat amb una antiguitat de 164.000 anys i pertanyia a un pre-neandertal d'uns 35 anys.Pileta de Prehistoria, Paleorama en red. 

5- Número 41 del Periódico de Atapuerca. 

6- El crani d'Homo erectus de Gongwanglinga, a Lantian, província de Shaanxi al nord de la xina ha estat datat com a mínim amb una antiguitat de 1,63 milions d'anys. Després de Dmanisi és el lloc amb restes d'homínids més antigues for de l'Àfrica. L'article ha estat publicat a Journal of Human Evolution. Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy. 

7- Primera prova de l'ús d'eines per part de goril·les salvatges. Es tracta de la selecció d'una tija per aconseguir tèrmits. Aquesta conducta és molt coneguda en ximpanzés i també es coneixen conductes semblants per aconseguir aliment en goril·les en règim de captivitat. American Journal of Primatology, Paleoantropologia Hoy. 

8- La datació d'una eina lítica a Turquia, més concretament als sediments del riu Gediz, permet datar la presència humana més antiga en aquesta zona tan important per conèixer els fluxos migratoris de l'Àsia cap a Europa. La publicació de l'article a D. Maddy et al. a la revista Quaternary Science Comentarisfa públic que aquesta eina es localitza amb un estrat d'entre 1,24 i 1,27 Milions d'anys. Podeu ampliar la informació a RoyalHolloguay. 

9- Una recerca realitzada estudiant les emissions vocals dels micos de Cambell demostra que aquesta espècie té diferents dialectes depenent de la zona en la que es troben. Així mateix en les produccions vocals es pot distingir entre l'arrel i els sufixos, la combinació dels quals permet matisar els missatges. La publicació de Philippe Schlenker et al.  es pot baixar des de la pàgina de la revista Linguistics and Philosophy o podeu llegir el resum divulgatiu aArchaeology News Network 

10- Publicada una nova evidència de l'ús de l'ocre per part de l'Homo de neandertal. Aquesta nova evidència, amb implicacions relatives a la capacitat simbòlica d'aquesta espècie, ha estat trobada a la cova Cioarei a Romania, i té una antiguitat entre 50.000 i 46.000 anys. ho podeu trobar a Comptes Rendus Palevol. També a Prehistòria al dia.

La disminució de l'activitat física al neolític causa la fragilitat òssia en els humans moderns.

Thimothy M. Ryan i Colin N. Shaw han publicat un estudi a la revista PNAS que demostra que la disminució de l'activitat física que va comportar el desenvolupament d'activitats sedentàries durant el neolític són la causa de la baixa densitat òssia dels humans moderns. 

Els autors han comparat l'estructura òssia del fèmur de 229 individus de les 31 espècies existents de primats amb els de 59 representants de poblacions humanes arqueològiques que contenien mostres de caçadors recol·lectors i d'humans que basaven la seva economia en processos sedentaris com l'agricultura. 

Els resultats indiquen que les poblacions humanes no sedentàries tenien una densitat òssia molt similar a la resta de primats salvatges, i que era aproximadament un 30% més densa que la dels humans actuals. Els autors descarten que la causa sigui una menor aportació de calci o la dieta menys diversificada de les poblacions especialitzades en el monocultiu.  

En aquest article queda demostrada la importància de l'activitat física en la preservació de l'estructura òssia i la relació amb l'osteoporosi i el deteriorament que es produeix en els humans moderns d'edat avançada. 

Podeu llegir el resum divulgatiu a la revista Archaelogy News Network d'on he obtingut el material gràfic que acompanya i que és propietat dels autors de l'estudi.

Eudald Carbonell parla d'evolució humana i de l'IPHES i d'Atapuerca a LAB24. rtve.

El director de l'IPHES i codirector d'Atapuerca Eudald Carbonell comenta diferents temes relacionats amb l'evolució humana al programa científic LAB24 de rtve. L'entrevista en castellà dura els primers 24 minuts del programa. Molt interessant si voleu conèixer algunes de les activitats que es realitzen a  l'IPHES, un centre que ha esdevingut referència internacional en evolució humana. Link.

Interessant conversa de Luís Quevedo amb Eudald Carbonell i JM Bermúdez de Castro.

El periodista científic Luis Quevedo (@luis_quevedo) ha organitzat una trobada per parlar sobre Atapuerca amb els co-directors Eudald Carbonell i José M. Bermúdez de Castro amb el suport tècnic de MEDIA2ciencia. En la conversa es comenten qüestions relacionades amb la biografia dels investigadors, el jaciment d'Atapuerca i molts altres temes relacionats amb la investigació i la cultura científica.

Homínids i consum d'etanol.

Una mutació genètica produïda fa aproximadament uns 10 milions d'anys va permetre els nostres avantpassats augmentar la capacitat per a metabolitzar l'etanol. La presència d'un nou enzim digestiu (deshidrogenasa) va fer possible l'alimentació dels homínids amb fruites que, per la seva excessiva maduració, ja havien iniciat el procés de transformació dels sucres en alcohols per fermentació. 

Els portadors d'aquesta innovació van tenir un avantatge evolutiu pel fet de poder aprofitar millor els recursos alimentaris de l'entorn ampliant l'interval de temps durant el qual podien alimentar-se de fruita. Aquest fet va coincidir amb el moment en què els nostres avantpassats es van haver d'adaptar a un estil de vida més terrestre en el que era habitual trobar i intentar aprofitar més i millor la fruita caiguda dels arbres. 

Tot això és el que expliquen Matthew A. Carrigan i el grup d'investigadors que han publicat les seves conclusions a la revista PNAS. 

No va ser fins molt recentment que ja l'Homo sapiens en un context neolític va generar la producció de begudes fermentades de forma que la incorporació de l'alcohol a la dieta va augmentar considerablement. 

Podeu ampliar la informació en les següents publicacions: El País, ICB. 

Pintures rupestres en moviment.

El plantejament de la recerca de Marc Azéma ha causat sensació en el món interessat en l'estudi de les pintures rupestres.  L'arqueòleg i cineasta francès ha seleccionat unes 50 imatges que pertanyen a diferents jaciments en els que apareixen figures representades de manera que diferents segments del seu cos són repetides en diferents posicions. 

Així un cavall, aparentment amb tres caps, un bisó amb dues cues, animals amb més cames del que seria habitual i altres casos similars no responen a ignorància o negligència. Segons aquest investigador aquestes imatges estaven dibuixades expressament amb la finalitat de generar una sensació de moviment quan, a l'interior de les coves o durant la nit a l'exterior, s'il·luminaven amb una flama que produïa una sensació de moviment en la imatge. 

Trobem força interessant el vídeo que acompanya i que permet simular l'efecte que devia produir en els espectadors. 

Homo erectus realitzava marques geomètriques.

Són molt poques les activitats que permeten esbrinar quina ha pogut estar la capacitat cognitiva d'espècies d'homínids extintes. En aquest procés s'estan acumulant proves que demostren la capacitat simbòlica de l'Homo de neandertal. En aquest cas el corpus d'evidències que s'estan acceptant per la comunitat científica són cada cop més grans. Entre els pocs indicis perdurables hi trobem marques realitzades per desgast sobre determinades superfícies com és el cas de la publicació aquest setembre del gravat de la cova de Gorham a Gibraltar.

En el cas que ens ocupa ha estat la publicació a la revista Nature dels resultats d'una recerca que estudia la realització de línies geomètriques, possiblement usant una dent de tauró, sobre una petxina d'un molusc d'aigua dolça. Probablement un erectus dretà va efectuar amb cura unes marques que ressaltarien pel seu color blanc sobre el fons fosc de la superfície de la petxina fresca. 

Evidentment, tot i que diferents hipòtesis podrien explicar el motiu i la intencionalitat dels gravats, resulta gairebé impossible assegurar-ne el significat i la intenció de l'humà que les va fer. La petxina pertany a la col·lecció Dubois que es troba al Museu Naturalis de Leiden als Països Baixos i es va recollir a pel paleontòleg holandés Eugène Dubois a un jaciment de la illa de Java anomenat Trinil. En aquest jaciment s'han identificat altres peces semblants associades a dents de tauró que s'usaven com eines i a una petxina modificada amb la mateixa finalitat. 

Les datacions realitzades per la Universitat d'Amsterdam situen el fòssil en un interval cronològic que aniria entre 430.000 i 540.000 anys. És per això que és considera l'estructura de marques intensionals complexes més antigues trobades fins el moment. 

És normal que aquest tipus de proves siguin acollides per la comunitat científica amb prevenció a l'espera que noves troballes confirmin la producció de marques en diferents materials i es pugui esbrinar quin nivell de capacitat cognitiva poden demostrar. D'altra banda el ressò que la notícia ha tingut en els mitjans especialitzats i de divulgació impulsen la necessitat de seguir en aquesta línia per a conèixer millor les espècies extintes que pertanyen al nostre gènere. 

Podeu completar la informació consultant les següents publicacions: Nature, Science Daily, Archaeology, Prehistoria al dia i Paeloantropologia Hoy.

"LA INVESTIGACIÓN EN ANTROPOLOGÍA FÍSICA. CONGRESO DE BILBAO"

En el link que trobareu al final us podeu baixar el resum amb les ponències desenvolupades en el XVIII Congreso de la Sociedad Española de Antropologia Física que es va celebrar a Bilbao el juny de 2013. El document en castellà està en format PDF (8830 Kb) i 825 pàgines amb articles agrupats en les següents categories: Biologia esquelètica i antropologia forense, diversitat genètica humana, ecologia humana, paleoantropologia i primatologia i tres ponències invitades. Publicat pel Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.   

Enllaç de descàrrega

Novembre 2014. Novetats breus.

1- Publicat a Quaternary International un article d'Emiliano Bruner i altres quatre investigadors sobre la diferència entre els grups d'Homo erectus africans (anomenats Homo ergaster per alguns investigadors) i els asiàtics. Segons els autors no hi ha diferència en l'estructura del crani dels diferents cranis estudiats. L'anàlisi es basa en la comparativa de motlles endocranials. La principal diferència és la mida, més gran en els asiàtics. Aquest treball no pot valorar aspectes de funcionalitat cerebral. Podeu llegir la notícia en altres blocs i revistes: Paleorama en red, SINC, Paleoneurology.

2. Un estudi publicat a la revista American Journal and Physical Anthopology relaciona la disposició de les dents davanteres i l'espai disponible amb l'aparició del mentó o barbeta en els sapiens. Ho podeu consultar en castellà al blog Paleoantropologia Hoy. 

3. Interessant article divulgatiu del diari El País sobre la violència sexista dels ximpanzés. 

4. L'home de Kennewick i la polèmica sobre una alternativa de poblament a Americà del Nord procedent del nord-est asiàtic. Segons aquesta hipòtesi una població de la cultura Jomon procedent de la zona del Japó actual o similar va realitzar un viatge, fa aproximadament uns 15.000 anys, pel pacífic nord que els portaria a ocupar el nou continent. Podeu ampliar la informació a Smithsonian. L'estudi que s'ha realitzat comparant l'estructura cranial i òssia de l'esquelet mostra també una relació amb les poblacions que també donarien lloc, per una altra via, al poblament de la Polinèsia. 

5. José María Bermúdez de Castro i María Martinón-Torres comenten en un article publicat a Antropological Science les dues hipòtesis que podrien explicar els caràcters moderns apareguts en l'Homo antecessor. D'una banda la possibilitat que diverses poblacions desenvolupessin la morfologia facial moderna a diferents continents simultàniament o, d'altra banda, la possibilitat que aquestes característiques derivessin d'una població única que donés lloc als diferents llinatges. 

6 "Le Néandertal: si loin si proche" Un nou recurs força interessant i complet publicat per l'INRAP. 

7. S'ha observat, per primera vegada, l'ús d'eines per a la obtenció d'aliment en un goril·la salvatge. El 14 de maig de 2013 una femella jove de l'espècie Gorilla beringei beringei al Parc Nacional dels volcans a Rwanda va utilitzar un bastó per aconseguir tèrmits després de mostrar malestar per les seves picades quan ho feia amb la mà. La producció de conductes instrumentals per aconseguir aliments són més habituals en règim de captivitat. Podeu veure la publicació de l'article a American Journal of Primatology i a Paleoantropologia Hoy.     

Los inicios del mundo simbólico. UNED.

Un nou lliurament de la sèrie Geografia y Historia a Radio 3 aquest cop per parlar sobre els indicis de l'aparició del simbolisme. José Manuel Maíllo Fernández, professor de Prehistoria y Arqueologia de la UNED, comenta troballes relacionades amb el simbolisme en el cas de l'home de neandertal i l'aparició al mateix temps d'art simbòlic al mateix temps a diferents parts del món. Durada 14 minuts.

Kostenki 14 i la genètica dels europeus.

L'anàlisi genètica, publicada a Science, de Kostenki 14, un mascle localitzat al sud de Volonezh a Russia que correspon a un caçador recol·lector que va habitar la zona fa entre 38.700 i 36.200 anys, representa el genoma del HAM europeu més antic seqüenciat fins el moment. 

Els 21 investigadors implicats en la recerca conclouen que l'haplogrup Y de K14 es correspon amb el "C" (M130) i l'ADNmt es correspon amb el "U2". Els ulls i la seva pell eren foscos. 

Són moltes les interessants conclusions que es poden inferir de la informació obtinguda. K14 ajuda a confirmar la separació genètica entre els eurasiàtics i els asiàtics de l'est.  

La presència d'haplotips neandertals més llargs que en la resta de genomes posteriors està relacionat amb la major proximitat d'aquest individu amb el moment del contacte amb els neandertals, aquest fet es pot situar fa uns 54.000 anys aproximadament. 

K14 prové d'una població euroasiàtica que estaria relacionada amb els posteriors pobladors del neolític europeu procedents en bona part del pròxim orient i que són els responsables difondre el model cultural del neolític pel continent. 

L'estudi també demostra el fet que durant la darrera glaciació etapa durant la qual Europa va estar gelada en dues terceres parts cosa que va representar un enduriment de les condicions de vida. tot i això els humans hi van persistir adaptant-se a les dures condicions de vida.

Podeu ampliar la informació a Natural Geographic, ScienceMag, Paleoantropologia Hoy, The Independent, ABC, entre molts d'altres mitjans que se n'han fet ressò. 

TED de Louise Leakey

Louise Leakey és la tercera generació d'una família molt coneguda en la investigació de l'evolució humana. Els seus components s'han dedicat a la recerca a l'entorn del llag Turkana. Els seus avis van trobar les restes d'Homo habilis i la seva mare el famós "nen del llac Turkana". 

En aquest vídeo, en format TED de 15 minuts de durada, explica breument com fa la seva feina, algunes idees bàsiques sobre l'evolució humana i un dels reptes més importants pel nostre futur: controlar la població. Idioma anglès amb subtítols en moltes llengües.

Compartit per @Miquelpanicus.

Octubre 2014. Novetats breus.

1. La revista PLOS ONE publica la descoberta per part d'un equip de l'INRAP de tres óssos del braç esquerre d'un homínid preneandertal datat entre 236.000 i 183.000 anys. Ha estat localitzat a la zona de Tourville-la-Rivière després de ser arrossegat per les aigües del Senna. L'húmer mostra una anomalia que indica l'acció repetida d'aquest muscle. Aquesta anomalia s'observa també en esportistes moderns i no representa cap alteració funcional. Ho podeu llegir a Hominides, a Paleoantropologia Hoy i a Pileta de Prehistoria on podreu veure uns vídeos curts molt aclaridors. 

2. L'INRAP publica a la seva web un cronograma força interessant. Del paleolític fins a l'actualitat, conté interessants informacions addicionals i una presentació simplificada molt útil en ensenyament. 

3. No es coneixien eines de projectil anteriors a 80.000 anys i sempre associades a Homo sapiens. Un estudi publicat a la revista Plos One per Yonatan Sahle et al. indica la troballa a la zona del Rift a Etiopia de projectils d'obsidiana amb una antiguitat mínima de 279.000 anys. Es planteja la hipòtesi que una espècie anterior a la nostra, probablement l'Homo heildelbergensis africà, en un context de bon material va ser capaç de desenvolupar una tecnologia molt avançada que li permetia disposar d'eines de cacera amb un alt nivell d'eficàcia, cosa que demostraria, també, un nivell inesperadament superior de complexitat cognitiva. podeu llegir els comentaris de Mysteri Planet. 

4. Segons la recerca d'Ana Mateos et al. publicat a la revista Journal of Human Evolution els costos de l'energia de manteniment i de creixement era lleugerament inferior en els infants neandertals des del naixement fins els sis anys en comparació amb els dels humans moderns. L'estudi compara models de creixement d'una població mitjana neandertal amb dues poblacions humanes: els Beasain i els Evenki. S'estudien quatre variables com són: la taxa metabòlica basal, la despesa total d'energia, l'energia de les necessitats de creixement i l'energia diària. També ho podeu llegir a la web del CENIEH.

5. Breu article on es comenten les tres hipòtesis que intenten explicar per quin motiu els homínids tenim visió frontal. Totes tenen en comú una millor adaptació a la vida en els arbres. Via La nueva Ilustración Evolucionista. 

6. Un article publicat a la revista Current Biology posa en evidència el contacte genètic entre les poblacions de Rapa Nui i les d'Amèrica. El més probable sembla ser que la població de l'illa de Pasqua provingués de la polinèsia i el contacte amb el continent americà s'establís entre l'any 1300 i 1500 abans de la colonització europea del continent americà. Podeu ampliar la informació al bloc Paleorama en red, Science Mag. 

7. Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys. Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament 100.000 anys. Podeu llegir-ho al bloc del Museo de la Evolución Humana. 

8. Publicats dos nous articles sobre l'ocupació neandertal a la cova de les Teixoneres. El primer article, aparegut a la revista Reserch gate de Rivals Florent comenta que l'ocupació de la cova es produeix en estades estacionals curtes i repetides. El segon article publicat a la revista Comptes Rendus la investigadora Anna Rufà comenta l'acumulació d'ossos al nivell 3 de la cova de les teixoneres per concloure que han estat generades per diferents espècies a més dels homínids. Tots dos són estudiants del Master Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que l'IPHES organitza a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.