diumenge, 28 de desembre del 2014

Desembre 2014. Novetats breus.

1- Ja podeu visitar els jaciments d'Atapuerca des de casa gràcies a Google Street View

2- Nova venus paleolítica amb una antiguitat probable d'uns 23.000 anys identificada a Renancourt, França. DailyMail

3- Nou centre de interpretació de la cova de Mas-d'Azil. Midi Pyrénées. Font: Hominides

4- L'húmer de Lezetxiki , una cova propera a Arrasate, ha estat datat amb una antiguitat de 164.000 anys i pertanyia a un pre-neandertal d'uns 35 anys.Pileta de PrehistoriaPaleorama en red

5- Número 41 del Periódico de Atapuerca

6- El crani d'Homo erectus de Gongwanglinga, a Lantian, província de Shaanxi al nord de la xina ha estat datat com a mínim amb una antiguitat de 1,63 milions d'anys. Després de Dmanisi és el lloc amb restes d'homínids més antigues for de l'Àfrica. L'article ha estat publicat a Journal of Human Evolution. Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy

7- Primera prova de l'ús d'eines per part de goril·les salvatges. Es tracta de la selecció d'una tija per aconseguir tèrmits. Aquesta conducta és molt coneguda en ximpanzés i també es coneixen conductes semblants per aconseguir aliment en goril·les en règim de captivitat. American Journal of PrimatologyPaleoantropologia Hoy

8- La datació d'una eina lítica a Turquia, més concretament als sediments del riu Gediz, permet datar la presència humana més antiga en aquesta zona tan important per conèixer els fluxos migratoris de l'Àsia cap a Europa. La publicació de l'article a D. Maddy et al. a la revista Quaternary Science Comentarisfa públic que aquesta eina es localitza amb un estrat d'entre 1,24 i 1,27 Milions d'anys. Podeu ampliar la informació a RoyalHolloguay

9- Una recerca realitzada estudiant les emissions vocals dels micos de Cambell demostra que aquesta espècie té diferents dialectes depenent de la zona en la que es troben. Així mateix en les produccions vocals es pot distingir entre l'arrel i els sufixos, la combinació dels quals permet matisar els missatges. La publicació de Philippe Schlenker et al.  es pot baixar des de la pàgina de la revista Linguistics and Philosophy o podeu llegir el resum divulgatiu aArchaeology News Network 

10- Publicada una nova evidència de l'ús de l'ocre per part de l'Homo de neandertal. Aquesta nova evidència, amb implicacions relatives a la capacitat simbòlica d'aquesta espècie, ha estat trobada a la cova Cioarei a Romania, i té una antiguitat entre 50.000 i 46.000 anys. ho podeu trobar a Comptes Rendus Palevol. També a Prehistòria al dia.

divendres, 26 de desembre del 2014

La disminució de l'activitat física al neolític causa la fragilitat òssia en els humans moderns.


Thimothy M. Ryan i Colin N. Shaw han publicat un estudi a la revista PNAS que demostra que la disminució de l'activitat física que va comportar el desenvolupament d'activitats sedentàries durant el neolític són la causa de la baixa densitat òssia dels humans moderns. 

Els autors han comparat l'estructura òssia del fèmur de 229 individus de les 31 espècies existents de primats amb els de 59 representants de poblacions humanes arqueològiques que contenien mostres de caçadors recol·lectors i d'humans que basaven la seva economia en processos sedentaris com l'agricultura. 

Els resultats indiquen que les poblacions humanes no sedentàries tenien una densitat òssia molt similar a la resta de primats salvatges, i que era aproximadament un 30% més densa que la dels humans actuals. Els autors descarten que la causa sigui una menor aportació de calci o la dieta menys diversificada de les poblacions especialitzades en el monocultiu.  

En aquest article queda demostrada la importància de l'activitat física en la preservació de l'estructura òssia i la relació amb l'osteoporosi i el deteriorament que es produeix en els humans moderns d'edat avançada. 




Podeu llegir el resum divulgatiu a la revista Archaelogy News Network d'on he obtingut el material gràfic que acompanya i que és propietat dels autors de l'estudi.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Eudald Carbonell parla d'evolució humana i de l'IPHES i d'Atapuerca a LAB24. rtve.


El director de l'IPHES i codirector d'Atapuerca Eudald Carbonell comenta diferents temes relacionats amb l'evolució humana al programa científic LAB24 de rtve. L'entrevista en castellà dura els primers 24 minuts del programa. Molt interessant si voleu conèixer algunes de les activitats que es realitzen a  l'IPHES, un centre que ha esdevingut referència internacional en evolució humana. Link.



dijous, 11 de desembre del 2014

Interessant conversa de Luís Quevedo amb Eudald Carbonell i JM Bermúdez de Castro.


El periodista científic Luis Quevedo (@luis_quevedo) ha organitzat una trobada per parlar sobre Atapuerca amb els co-directors Eudald Carbonell i José M. Bermúdez de Castro amb el suport tècnic de MEDIA2ciencia. En la conversa es comenten qüestions relacionades amb la biografia dels investigadors, el jaciment d'Atapuerca i molts altres temes relacionats amb la investigació i la cultura científica.



Homínids i consum d'etanol.


Una mutació genètica produïda fa aproximadament uns 10 milions d'anys va permetre els nostres avantpassats augmentar la capacitat per a metabolitzar l'etanol. La presència d'un nou enzim digestiu (deshidrogenasa) va fer possible l'alimentació dels homínids amb fruites que, per la seva excessiva maduració, ja havien iniciat el procés de transformació dels sucres en alcohols per fermentació. 

Els portadors d'aquesta innovació van tenir un avantatge evolutiu pel fet de poder aprofitar millor els recursos alimentaris de l'entorn ampliant l'interval de temps durant el qual podien alimentar-se de fruita. Aquest fet va coincidir amb el moment en què els nostres avantpassats es van haver d'adaptar a un estil de vida més terrestre en el que era habitual trobar i intentar aprofitar més i millor la fruita caiguda dels arbres. 

Tot això és el que expliquen Matthew A. Carrigan i el grup d'investigadors que han publicat les seves conclusions a la revista PNAS. 

No va ser fins molt recentment que ja l'Homo sapiens en un context neolític va generar la producció de begudes fermentades de forma que la incorporació de l'alcohol a la dieta va augmentar considerablement. 

Podeu ampliar la informació en les següents publicacions: El PaísICB

divendres, 5 de desembre del 2014

Pintures rupestres en moviment.


El plantejament de la recerca de Marc Azéma ha causat sensació en el món interessat en l'estudi de les pintures rupestres.  L'arqueòleg i cineasta francès ha seleccionat unes 50 imatges que pertanyen a diferents jaciments en els que apareixen figures representades de manera que diferents segments del seu cos són repetides en diferents posicions. 

Així un cavall, aparentment amb tres caps, un bisó amb dues cues, animals amb més cames del que seria habitual i altres casos similars no responen a ignorància o negligència. Segons aquest investigador aquestes imatges estaven dibuixades expressament amb la finalitat de generar una sensació de moviment quan, a l'interior de les coves o durant la nit a l'exterior, s'il·luminaven amb una flama que produïa una sensació de moviment en la imatge. 

Trobem força interessant el vídeo que acompanya i que permet simular l'efecte que devia produir en els espectadors. 

Homo erectus realitzava marques geomètriques.


Són molt poques les activitats que permeten esbrinar quina ha pogut estar la capacitat cognitiva d'espècies d'homínids extintes. En aquest procés s'estan acumulant proves que demostren la capacitat simbòlica de l'Homo de neandertal. En aquest cas el corpus d'evidències que s'estan acceptant per la comunitat científica són cada cop més grans. Entre els pocs indicis perdurables hi trobem marques realitzades per desgast sobre determinades superfícies com és el cas de la publicació aquest setembre del gravat de la cova de Gorham a Gibraltar.

En el cas que ens ocupa ha estat la publicació a la revista Nature dels resultats d'una recerca que estudia la realització de línies geomètriques, possiblement usant una dent de tauró, sobre una petxina d'un molusc d'aigua dolça. Probablement un erectus dretà va efectuar amb cura unes marques que ressaltarien pel seu color blanc sobre el fons fosc de la superfície de la petxina fresca. 

Evidentment, tot i que diferents hipòtesis podrien explicar el motiu i la intencionalitat dels gravats, resulta gairebé impossible assegurar-ne el significat i la intenció de l'humà que les va fer. La petxina pertany a la col·lecció Dubois que es troba al Museu Naturalis de Leiden als Països Baixos i es va recollir a pel paleontòleg holandés Eugène Dubois a un jaciment de la illa de Java anomenat Trinil. En aquest jaciment s'han identificat altres peces semblants associades a dents de tauró que s'usaven com eines i a una petxina modificada amb la mateixa finalitat. 

Les datacions realitzades per la Universitat d'Amsterdam situen el fòssil en un interval cronològic que aniria entre 430.000 i 540.000 anys. És per això que és considera l'estructura de marques intensionals complexes més antigues trobades fins el moment. 

És normal que aquest tipus de proves siguin acollides per la comunitat científica amb prevenció a l'espera que noves troballes confirmin la producció de marques en diferents materials i es pugui esbrinar quin nivell de capacitat cognitiva poden demostrar. D'altra banda el ressò que la notícia ha tingut en els mitjans especialitzats i de divulgació impulsen la necessitat de seguir en aquesta línia per a conèixer millor les espècies extintes que pertanyen al nostre gènere. 

Podeu completar la informació consultant les següents publicacions: NatureScience DailyArchaeologyPrehistoria al dia i Paeloantropologia Hoy.

dijous, 4 de desembre del 2014

"LA INVESTIGACIÓN EN ANTROPOLOGÍA FÍSICA. CONGRESO DE BILBAO"

En el link que trobareu al final us podeu baixar el resum amb les ponències desenvolupades en el XVIII Congreso de la Sociedad Española de Antropologia Física que es va celebrar a Bilbao el juny de 2013. El document en castellà està en format PDF (8830 Kb) i 825 pàgines amb articles agrupats en les següents categories: Biologia esquelètica i antropologia forense, diversitat genètica humana, ecologia humana, paleoantropologia i primatologia i tres ponències invitades. Publicat pel Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.   

diumenge, 30 de novembre del 2014

Novembre 2014. Novetats breus.


1- Publicat a Quaternary International un article d'Emiliano Bruner i altres quatre investigadors sobre la diferència entre els grups d'Homo erectus africans (anomenats Homo ergaster per alguns investigadors) i els asiàtics. Segons els autors no hi ha diferència en l'estructura del crani dels diferents cranis estudiats. L'anàlisi es basa en la comparativa de motlles endocranials. La principal diferència és la mida, més gran en els asiàtics. Aquest treball no pot valorar aspectes de funcionalitat cerebral. Podeu llegir la notícia en altres blocs i revistes: Paleorama en redSINCPaleoneurology.

2. Un estudi publicat a la revista American Journal and Physical Anthopology relaciona la disposició de les dents davanteres i l'espai disponible amb l'aparició del mentó o barbeta en els sapiens. Ho podeu consultar en castellà al blog Paleoantropologia Hoy

3. Interessant article divulgatiu del diari El País sobre la violència sexista dels ximpanzés. 

4. L'home de Kennewick i la polèmica sobre una alternativa de poblament a Americà del Nord procedent del nord-est asiàtic. Segons aquesta hipòtesi una població de la cultura Jomon procedent de la zona del Japó actual o similar va realitzar un viatge, fa aproximadament uns 15.000 anys, pel pacífic nord que els portaria a ocupar el nou continent. Podeu ampliar la informació a SmithsonianL'estudi que s'ha realitzat comparant l'estructura cranial i òssia de l'esquelet mostra també una relació amb les poblacions que també donarien lloc, per una altra via, al poblament de la Polinèsia. 

5. José María Bermúdez de Castro i María Martinón-Torres comenten en un article publicat a Antropological Science les dues hipòtesis que podrien explicar els caràcters moderns apareguts en l'Homo antecessor. D'una banda la possibilitat que diverses poblacions desenvolupessin la morfologia facial moderna a diferents continents simultàniament o, d'altra banda, la possibilitat que aquestes característiques derivessin d'una població única que donés lloc als diferents llinatges. 

6 "Le Néandertal: si loin si proche" Un nou recurs força interessant i complet publicat per l'INRAP. 

7. S'ha observat, per primera vegada, l'ús d'eines per a la obtenció d'aliment en un goril·la salvatge. El 14 de maig de 2013 una femella jove de l'espècie Gorilla beringei beringei al Parc Nacional dels volcans a Rwanda va utilitzar un bastó per aconseguir tèrmits després de mostrar malestar per les seves picades quan ho feia amb la mà. La producció de conductes instrumentals per aconseguir aliments són més habituals en règim de captivitat. Podeu veure la publicació de l'article a American Journal of Primatology i a Paleoantropologia Hoy.     

dilluns, 24 de novembre del 2014

Los inicios del mundo simbólico. UNED.


Un nou lliurament de la sèrie Geografia y Historia a Radio 3 aquest cop per parlar sobre els indicis de l'aparició del simbolisme. José Manuel Maíllo Fernández, professor de Prehistoria y Arqueologia de la UNED, comenta troballes relacionades amb el simbolisme en el cas de l'home de neandertal i l'aparició al mateix temps d'art simbòlic al mateix temps a diferents parts del món. Durada 14 minuts.


divendres, 21 de novembre del 2014

Kostenki 14 i la genètica dels europeus.


L'anàlisi genètica, publicada a Science, de Kostenki 14, un mascle localitzat al sud de Volonezh a Russia que correspon a un caçador recol·lector que va habitar la zona fa entre 38.700 i 36.200 anys, representa el genoma del HAM europeu més antic seqüenciat fins el moment. 

Els 21 investigadors implicats en la recerca conclouen que l'haplogrup Y de K14 es correspon amb el "C" (M130) i l'ADNmt es correspon amb el "U2". Els ulls i la seva pell eren foscos. 

Són moltes les interessants conclusions que es poden inferir de la informació obtinguda. K14 ajuda a confirmar la separació genètica entre els eurasiàtics i els asiàtics de l'est.  

La presència d'haplotips neandertals més llargs que en la resta de genomes posteriors està relacionat amb la major proximitat d'aquest individu amb el moment del contacte amb els neandertals, aquest fet es pot situar fa uns 54.000 anys aproximadament. 

K14 prové d'una població euroasiàtica que estaria relacionada amb els posteriors pobladors del neolític europeu procedents en bona part del pròxim orient i que són els responsables difondre el model cultural del neolític pel continent. 

L'estudi també demostra el fet que durant la darrera glaciació etapa durant la qual Europa va estar gelada en dues terceres parts cosa que va representar un enduriment de les condicions de vida. tot i això els humans hi van persistir adaptant-se a les dures condicions de vida.

Podeu ampliar la informació a Natural GeographicScienceMag, Paleoantropologia HoyThe IndependentABCentre molts d'altres mitjans que se n'han fet ressò

dissabte, 8 de novembre del 2014

TED de Louise Leakey

Louise Leakey és la tercera generació d'una família molt coneguda en la investigació de l'evolució humana. Els seus components s'han dedicat a la recerca a l'entorn del llag Turkana. Els seus avis van trobar les restes d'Homo habilis i la seva mare el famós "nen del llac Turkana". 

En aquest vídeo, en format TED de 15 minuts de durada, explica breument com fa la seva feina, algunes idees bàsiques sobre l'evolució humana i un dels reptes més importants pel nostre futur: controlar la població. Idioma anglès amb subtítols en moltes llengües.


Compartit per @Miquelpanicus.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Octubre 2014. Novetats breus.

1. La revista PLOS ONE publica la descoberta per part d'un equip de l'INRAP de tres óssos del braç esquerre d'un homínid preneandertal datat entre 236.000 i 183.000 anys. Ha estat localitzat a la zona de Tourville-la-Rivière després de ser arrossegat per les aigües del Senna. L'húmer mostra una anomalia que indica l'acció repetida d'aquest muscle. Aquesta anomalia s'observa també en esportistes moderns i no representa cap alteració funcional. Ho podeu llegir a Hominides, a Paleoantropologia Hoy i a Pileta de Prehistoria on podreu veure uns vídeos curts molt aclaridors. 

2. L'INRAP publica a la seva web un cronograma força interessant. Del paleolític fins a l'actualitat, conté interessants informacions addicionals i una presentació simplificada molt útil en ensenyament. 

3. No es coneixien eines de projectil anteriors a 80.000 anys i sempre associades a Homo sapiens. Un estudi publicat a la revista Plos One per Yonatan Sahle et al. indica la troballa a la zona del Rift a Etiopia de projectils d'obsidiana amb una antiguitat mínima de 279.000 anys. Es planteja la hipòtesi que una espècie anterior a la nostra, probablement l'Homo heildelbergensis africà, en un context de bon material va ser capaç de desenvolupar una tecnologia molt avançada que li permetia disposar d'eines de cacera amb un alt nivell d'eficàcia, cosa que demostraria, també, un nivell inesperadament superior de complexitat cognitiva. podeu llegir els comentaris de Mysteri Planet

4. Segons la recerca d'Ana Mateos et al. publicat a la revista Journal of Human Evolution els costos de l'energia de manteniment i de creixement era lleugerament inferior en els infants neandertals des del naixement fins els sis anys en comparació amb els dels humans moderns. L'estudi compara models de creixement d'una població mitjana neandertal amb dues poblacions humanes: els Beasain i els Evenki. S'estudien quatre variables com són: la taxa metabòlica basal, la despesa total d'energia, l'energia de les necessitats de creixement i l'energia diària. També ho podeu llegir a la web del CENIEH.

5. Breu article on es comenten les tres hipòtesis que intenten explicar per quin motiu els homínids tenim visió frontal. Totes tenen en comú una millor adaptació a la vida en els arbres. Via La nueva Ilustración Evolucionista

6. Un article publicat a la revista Current Biology posa en evidència el contacte genètic entre les poblacions de Rapa Nui i les d'Amèrica. El més probable sembla ser que la població de l'illa de Pasqua provingués de la polinèsia i el contacte amb el continent americà s'establís entre l'any 1300 i 1500 abans de la colonització europea del continent americà. Podeu ampliar la informació al bloc Paleorama en redScience Mag. 

7. Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys. Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament 100.000 anys. Podeu llegir-ho al bloc del Museo de la Evolución Humana

8. Publicats dos nous articles sobre l'ocupació neandertal a la cova de les Teixoneres. El primer article, aparegut a la revista Reserch gate de Rivals Florent comenta que l'ocupació de la cova es produeix en estades estacionals curtes i repetides. El segon article publicat a la revista Comptes Rendus la investigadora Anna Rufà comenta l'acumulació d'ossos al nivell 3 de la cova de les teixoneres per concloure que han estat generades per diferents espècies a més dels homínids. Tots dos són estudiants del Master Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que l'IPHES organitza a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

diumenge, 2 de novembre del 2014

La indústria acheuliana de Galeria entre 313 i 240 mil anys. Atapuerca.

Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys segons el material corresponent al mode II en TG7 (trinchera galeria 7) capa de subunitat GIIA. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys.

La publicació de l'estudi de Martina Demuro i altres investigadors s'ha fet a la revista Plos One en obert. La major precisió dels diferents jaciments de la serra d'Atapuerca permetrà comprendre molt millor la interacció entre les diferents jaciments i els homínids que els van ocupar.  

Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament d'uns 100.000 anys. Podeu llegir el resum en castellà  al bloc del Museo de la Evolución Humana.

La Boella 2014.



De tothom es conegut el jaciment del barranc de la Boella. Situat al municipi de La Canonja (Tarragona), la importància del jaciment consisteix, en la possibilitat de conèixer l'entorn físic i ecològic d'un moment proper a la primera migració d'homínids a l'Europa occidental i en concret, pel fet que s'hi han identificat nivells amb presència humana amb una antiguitat aproximada d'un milió d'anys. 

Aquesta campanya les excavacions s'han centrat al jaciment de la mina. Aquest punt presenta unes característiques peculiars i ben diferenciades de la resta de jaciments del complex. Aquí és on s'han identificat més espècies d'animals.  
La presència humana ha quedat de nou documentada per la presència d'ascles tallats en sílex. A més d'aquestes troballes destaquen una falange de dent de sabre, fragments d'una tortuga i copròlits d'hiena. Les dades obtingudes permetran conèixer millor el paleoclima i l'estructura de l'ecosistema de la desembocadura del Francolí de fa 1 milió d'anys. 

Encoratgem a Josep Vallverdú, director de l'excavació, i a l'Ajuntament de la Canonja per tal que puguin aconseguir protegir el jaciment de la humanitat pròpia de la riera i aconseguir així ampliar la recerca a cronologies anteriors al milió d'anys. 

Podeu ampliar la informació en el mateix bloc de l'IPHES d'on hem obtingut la fotografia de Palmira Saladie/IPHES que acompanya.


La intolerància a la lactosa va perdurar després de la domesticació.


La revista Nature ha publicat en obert un estudi sobre l'anàlisi genètica d'ossos antics trobats a jaciments de la gran plana hongaresa. Aquest espai va ser un punt de confluència de les diferents cultures que d'est a oest van anar canviant la tecnologia, la cultura i el modus vivendi d'Europa.  Daniel Bradley, un dels 17  investigadors signats de l'article comenta al Washintong Post "La gent i la tecnologia migren junts". 

A l'estudi s'analitza l'ADN de cranis que van des de fa 7.700 anys (neolític) a fa 2800 anys (edat del ferro). Estudiar gens dels que ja es coneix la seva funció permet conèixer l'evolució del procés que els modifica i situar els canvis en el temps exacte en què es van produir. 

L'estudi s'ha difós pel fet de demostrar que la intolerància a la lactosa persistia en poblacions que ja feia molts anys que havien domesticat animals productors de llet i, segons suposen els investigadors, aquest tipus de bestiar era aprofitat bàsicament per l'obtenció de carn, encara que de fet està descrit en moltes cultures el consum de productes làctics com el iogurt o el formatge tractats per reduir la quantitat de lactosa i evitar els efectes perniciosos sobre la salud de la població intolerant. Cal recordar que bona part de la població és encara avui intolerant a la lactosa. L'estudi demostra també el procés de la progressiva modificació del color de la pell que va esdevenir progressivament més clara. 

A més de les informacions de la recerca, aquest estudi té també importància en la demostració que l'obtenció d'ADn es pot beneficiar de l'obtenció de millor material a la zona interna de l'oïda, un lloc amb un os dur i dens on es conserva en millors condicions el material genètic. 

A la imatge que acompanya, obtinguda de la publicació en obert de l'article, s'hi pot observar la presència de determinats genotips i  d'al·lels de gens específics i la previsió fenotípica conseqüent en relació al color del cabell i el color dels ulls. Es pot veure a l'estudi la comparació amb el percentatge d'ADN útil que es trobar en dents o altres ossos. 

Podeu ampliar la informació a Hominides o a The Cientist.

L'evolució de l'os calcani del peu.


L'os calcani del peu representa un element clau per entendre la bipedestació. La seva posició i morfologia poden estar relacionades amb la resistència i la possibilitat que el desplaçament bípede per terra sigui una conducta més establerta atès que cal suportar el pes del cos durant més temps sobre aquesta estructura que en el cas dels animals que es desplacen pels arbres. 

Durant l'evolució humana aquest os ha anat guanyat en robustesa en comparació a les espècies vives més pròximes. 

Ara bé, segons mostra l'estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution signat per Thomas C. Prang, aquesta tendència a la creixent robustesa no ha estat sempre així, de manera que en el cas de l'Australopithecus afarensis que va poblar la zona de Hadar a l'actual Etiopia tenia un calcani més robust que L'Australophitecus sediba que va viure fa uns dos milions danys a Malapa (Sudàfrica). 

Aquests resultats reforcen la hipòtesi d'una major complexitat en l'evolució del bipedisme on diferents taxons van desenvolupar comportaments diferents en funció del seu hàbitat: en alguns casos potenciant conductes de bipedisme quasi exclusiu i, en d'altres, a vegades en espècies posteriors en el temps, retornant a restablir parcialment la vida en els arbres. 

Un segon estudi realitzat a 29 ossos calcanis pertanyents a 15 persones (9 adults, 2 adolescents i quatre immadurs) localitzats a laSima de los Huesos (Atapuerca) ha estat publicat a la mateixa revista. 

L'investigador Adrián Pablos i la resta d'investigadors que firmen l'article han aplicat mesures per determinar l'altura dels diferents individus i fer una estimació del sexe. L'estimació de l'alçada és d'una mitjana de 175,3 cm en el cas dels mascles i de 160,6 cm. en el de les femelles. Aquestes dades es corresponen amb altres obtingudes anteriorment en l'estudi de les proporcions corporals d'altres ossos. 

Els autors conclouen que els ossos calcanis de la Sima de los Huesos són robusts i presenten unes característiques morfològiques clarament compartides amb els neandertals.

dissabte, 1 de novembre del 2014

El "mesolítico". UNED.


El mesolític és una etapa de transició entre la cultura paleolítica i la neolítica. En aquest audio de la sèrie Geografia e Historia de Radio 3 els professors de la UNED Francisco Javier Muñoz Ibáñez i Jose Manuel Quesada López comenten aquesta etapa de l'evolució cultural humana. Idioma: Castellà. Durada de 2:00 a 13:44.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

L'art rupestre es va desenvolupar al mateix moment en diferents parts del món.


Darrerament s'ha avançat molt en la recerca de noves metodologies per datar l'art rupestre. També s'ha desenvolupat una nova tecnologia per a visualitzar pintures molt deteriorades o pràcticament desaparegudes. Aquestes dues innovacions tecnològiques han obert noves possibilitats de l'estudi d'una de les manifestacions més evidents de la capacitat simbòlica dels humans moderns.

Les noves tècniques han permès determinar datacions antigues  per algunes pintures de l'occident europeu com els discs vermells de la cova d'El Castillo datades en més de 40.000 anys, el bisó d'Atxerri de fa uns 39.000 anys i moltes altres manifestacions del nord de la península ibèrica i de França, com les deChauvet, a l'entorn dels 35.000 anys. 

Abans de continuar cal ser conscients que encara cal la datació de moltes pintures fins establir la representació temporal de la seqüència de les diferents obres. També és imprescindible comentar el fet que en un mateix jaciment hi podem trobar pintures de diferents cronologies que poden haver estat realitzades durant un llarg període de temps amb una diferència entre les unes i les altres de milers d'anys. 

La novetat de l'article de M. Aubert publicat a la revista Nature consisteix en la constatació de datacions molt properes als 40.000 anys d'antiguitat per algunes pintures rupestres de diverses coves de la regió de Maros a Sulawesi, Indonèsia. Més concretament unes mans en negatiu han estat datades usant la tècnica de les series d'urani amb una antiguitat mínima de 39.900 anys i una pintura d'una babirusa (porc salvatge d'ullals corbs) sembla que va ser pintada fa 35.400 anys. 

La importància d'aquestes datacions és la demostració que en diferents zones del món molt separades entre sí va sorgir una mateixa cultura simbòlica aproximadament a la mateixa època. Aquest troballa referma la posició dels estudiosos de l'evolució humana que indiquen un desenvolupament no centralitzat de les capacitats i cultures simbòliques. 

Nature Video ha publicat al seu compte de Youtube l'interessant reportatge en el que podem veure les coves i escoltar les declaracions d'experts en el tema. Durada: 05' 11". Idioma: anglès. 



Podeu ampliar la informació a les següents revistes: ABCScientific AmericanAnthropologyHominidesSmithsonian

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Atapuerca i el poblament humà de la península ibèrica.


Podcast de la UNED amb una entrevista de Mario Menéndez Fernández, professor de prehistòria de la UNED, a Eduardo García Sánchez arqueòleg. Sèrie: "Geografia i História" en Radio 3. Data: 10/10/2014. Llengua: castellà. Durada: 00:13:34. L'arqueòleg comenta breument els diferents poblaments d'Atapuerca, la seva relació amb les diferents migracions i assentaments a la península de les diferents espècies identificades al complex arqueològic. 



ADNmt d'un pescador més antic que el d'EVA mitocondrial.



L'ADN mitocondrial més antic de la població humana actual ens remunta a una femella que va viure a l'Àfrica fa uns 160.000 anys, l'anomenada Eva mitocondrial. Els seu llinatge s'ha anat transmetent per via materna a tota la descendència a la pertanyem tots els sapiens que vivim actualment. Però l'espècie Homo sapiens és anterior. Apareix amb anterioritat als 200.000 anys en alguna zona del sud o dus-est africà. Per aquest motiu abans d'Eva mitocondrial hi havia altres llinatges femenins que no van prosperar per diferents motius: Dones que només tenien fills mascles, migració i barreja de poblacions antigues amb modernes que retornaven al lloc d'origen,... És per aquest motiu que identificar llinatges mitocondrials més antics és molt important per conèixer l'inici de la nostra espècie i la diversitat inicial en aquest procés. També ens permetrà conèixer en quins moments es van produir els colls d'ampolla en les poblacions inicials que van reduir la diversitat genètica. 

La revista New Cientist publica el resum d'un estudi de l'equip de Vanessa Hayes de l'Institut Garvan de Sydney on es comenta la troballa d'un esquelet a Santa Helena Bay (Western Cape, Sudàfrica) que pertany a un home d'uns 50 anys que va morir l'any 315 aC. Aquest home va ser enterrat envoltat per petxines i sembla haver-se dedicat, bona part de la seva vida, ha obtenir recursos del mar tal com demostra l'exostosi òssia del canal auditiu que consisteix en una deformació de l'os que es produeix en persones que estan en contacte amb aigua i vents freds. 

L'estudi de l'ADN mitocondrial de les restes demostra que pertanyia a una nissaga anterior a la d'Eva mitocondrial. La identificació genètica de nissagues mitocondrials i nuclears permetrà conèixer la diversitat i les interaccions genètiques en el moment de l'aparició de l'home  actual.

La imatge que acompanya apareix a la mateixa font de la informació i l'autoria pertany a Danita Delimont/Getty

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Setembre 2014. Novetats breus.

1. Un article publicat a la revista Journal of Human Evolution destacar el paper de la mà no dominant en la configuració del polze. La capacitat per oposar el dit gros a la resta i fer la pinça amb precisió ha estat fonamental pel desenvolupament de l'habilitat per elaborar i tractar els materials. Podeu ampliar la notícia a Science Daily,Paleoantropologia Hoy

2. La configuració de la mà no ha variat significativament el darrer milió d'anys. Publicat a Journal of Human Evolution. Ho podeu llegir al blog de l'IPHES (en castellà), Resum a Paleorama en red i divulgació a El imparcialVídeo de Radio Televisión de Castilla y León. Durada 00:01:19.

3. Presentació del genoma del gibó. NatureNewScientist

4. La recerca amb georadar a la zona d'Stonehenge ha permès conèixer l'existència de 17 edificis religiosos repartits pels voltants del monument megalític. Aquesta recerca confirma la necessitat de considerar una amplia zona per interpretar el significat del cercle de pedres i el seu significat com a estructura simbòlica relacionada amb la vida i la mort. BBCABCPaleorama en red.

5. Un article de la revista Plos One comenta els moments en que es va produir la domesticació del préssec. Fa 8000 anys a la vall del riu Yangtze. Els pinyols més grans semblants a l'estructura moderna de la fruita comencen a aparèixer a la Xina encara que les restes més antigues es coneixen al Japó (entre 6700 i 6400 anys). Al continent les restes més antigues d'aquesta varietat moderna pertanyen a la cultura Liangzhu amb una antiguitat que va de 5.300 a 4300 anys. 

6. Al XVII Congreso UISPP celebrat a Burgos aquest setembre Svante Pääbo va comunicar que ha estat possible seqüenciar l'ADN nuclear d'un ós de la Sima de los Huesos amb una antiguitat superior als quatre-cents mil anys. Recordem que ja s'havia aconseguit amb l'ADN mitocondrial, cosa que va representar una revolució en els camps de la genètica i de l'evolució humana. Esperem les dades finals de l'estudi que se'n derivarà per a conèixer més dades sobre aquesta població preneandertal relacionada segons sembla amb els denisovans.

7. Fa 3.000 anys a la ciutat d'Amarma fundada per Akhenató el segle XIV abans de Crist ja hi havia un gran interès per la perruqueria tal com demostra un estudi publicat al Journal of Egiptian Archaelogy. Segons Jolanda Bos i el seu equip de recerca s'hi han identificat una gran varietat de pentinats, un gust per les trenes a nivell de l'espatlla trenades preferentment amb tres badies, l'ús de tints i d'extensions. Ho hem conegut gràcies a la informació de Paleorama en Red

8. El fèmur de l'home de Ust-Ishim correspon a un sapiens que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. Segons Svante PÄäbo conté fragments d'ADN de procedència neandertal d'una antiguitat anterior a la que ara trobem en els humans moderns. Per a més informació podeu llegir la publicació de Gran Época.

9. Es reforça la idea que la petita era glacial que es va produir fa 12.800 anys va ser provocada per la caiguda i l'impacte d'un objecte provinent de l'espai. Ho podeu llegir a The Journal of GeologyNoticias de la ciencia o Pileta de la Prehistòria, divulgador de la notícia. La notícia és interessant per l'anàlisi i el coneixement de les repercusions que va ocasionar en la població de diferents espècies i en la desaparició de determinades cultures humanes.