divendres, 20 de desembre del 2013

Desembre 2013


Novetats breus

1. ARAMEDPI És una aplicació per a mòbils per a donar a conèixer les pintures rupestres de l'arc mediterrani. Em sembla molt bona. Disponible per Android i IOS. Desenvolupat per Arqueoweb i finançat pel Ministerio de Educación, Cultura i Deporte.

2. Teresa Ritu, Pedro Soares i cinc investigadors més aporten, en el seu estudi publicat a Plos One, noves dades sobre la cronologia d'Eva mitocondrial i l'origen africà dels HAM (Homes anatòmicament moderns).


3. Neandertals. L'estudi que demostra que el conegut enterrament neandertal de La Chapelle-aux-Saints va ser intencional ja que la fosa va ser excavada i el cadàver va see enterrat immediatament, és molt important pel fet que posa en relleu la importància de retornar, usant tècniques modernes, a jaciments clàssics que ja es creien esgotats. SA. D'altra banda els resultats de l'estudi en profunditat de l'hioide de neandertal de Kebara 2 són consistents amb la capacitat per a la parla d'aquesta espècie. Dos articles que van en la línia d'aportar noves proves a la reivindicació de capacitats cognitives desenvolupades per aquesta espècie.


4. El gen SLC16A11, també de procedència neandertal augmenta la probabilitat de patir diabetes tipus 2. El gen ha estat identificat en el 50% dels descendents d'indígenes americans i un 20% dels habitants de l'est de l'Àsia. Nature.

5. Podeu llegir les ponències de la VIII Reunión de cuaternario Ibérico que ha tingut lloc a la Rinconada, Sevilla aquest 2013 en el següent document en PDF. 319 pàgines. 




Buscar aliment seguint el Vol de Lévy


Sovint, encara, cal recórrer a grups humans que continuen amb una economia de caçadors-recol·lectors per tal de descobrir patrons conductuals que puguem aplicar a poblacions extintes en l'evolució humana. L'estudi sobre els desplaçaments en la recerca d'aliments és una aportació de David A. Rachlen i altres cinc investigadors que han seguit mitjançant GPS els itineraris d'un grup components de la tribu africana Adza en el procés de recerca d'aliments en un paratge desconegut. 

Segons indiquen els resultats publicats a PNAS, quan l'entorn permet trobar fàcilment els recursos s'acostuma a seguir un moviment a l'atzar anomenat brownià, mentre que en el cas que els recursos siguin escassos el model de desplaçament canvia per una altre anomenat Vol de Lévy que es caracteritza per desplaçaments llargs i d'altres de curts en ziga-zaga. Seria semblant a intercalar moviments de canvi de zona amb altres de recerca sistemàtica. 

Segons els autors, aquest tipus de desplaçament és comú a moltes espècies animals com els taurons, les tonyines, el peix espasa i, fins i tot, les abelles en circumstàncies semblants i, per tant, poden indicar un patró de comportament ancestral. 

Segur que molts lectors acostumats a buscar bolets, espàrrecs o cargols entendran la diferència en el desplaçament quan se'n troben molts, quan no n'hi ha gaires i cal desplaçar-se més (aquest seria el cas) o els itineraris segurs definits prèviament quan el medi i la localització dels recursos són coneguts. 

A la imatge obtingut de Wikipèdia podeu veure un exemple de Vol de Lévy de 100 passes. Podeu ampliar la notícia en castellà a la web d'Actualidad.




Ús de l'Ocre fa 500.000 anys


A Lehberg, un jaciment austríac, situat a prop de Haidershofen s'hi han identificat diverses destrals i martells realitzats en quarsita i quars. Algunes d'aquestes eines, una en forma de fal·lus i la que apareix a la imatge tenen restes d'ocre. Més concretament, la que apareix a la fotografia mostra clarament una marca que s'ajusta a una ma d'un dretà i  que és el resultat de l'acumulació del material després de repetir l'acció de moldre ocre d'una forma habitual i repetida. 

L'ocre s'associa a diversos usos, alguns de pràctics com el sanejament de la pell i d'altres de simbòlics en la decoració personal, d'objectes o en la pintura d'art rupestre. Serà molt difícil, amb les dades actuals, poder assegurar quin era l'ús d'aquest material. 

Atès que la datació de la troballa es correspon amb una antiguitat aproximada de 500.000 anys, els rastres d'ocre són, per ara, la prova més antiga de l'ús d'aquest mineral. Alguns autors han volgut veure en algunes de les peces trobades els primers indicis d'art moble. Per la seva antiguitat es pot atribuir la seva manufactura a una població d'homo erectus o heildelbergensis. En tot cas la notícia aporta una informació fonamental en la valoració de les capacitats tècniques de l'home que vivia en el plistocè mitjà.

Notícia a Pasthorizons. La fotografia es de A. Binsteiner. Podeu ampliar la informació que va divulgar Pileta de Prehistoria al blog Prehistoria al Dia de David Sánchez.





El gen neandertal que protegeix els asiàtics dels raigs ultravioleta


Tot i que els sapiens van perdre el gen Hyal2 en la seva sortida de l'Àfrica aquest material va ser reintroduït a la nostra espècie a partir d'una hibridació amb els neandertals. La reintroducció del gen es va potenciar i expandir entre la població sapiens de l'Àsia de forma que, en l'actualitat, es troba en un 66% de la població del Sud de La Xina i a un 49 % del Japó.  

El conjunt de 18 gens neandertals s'han localitzat en el cromosoma 3 i bona part estan relacionats, com és el cas del gen HYAL2, amb la protecció de la pell contra els raigs ultravioletes B. 

L'estudi que han presentat Qiling Ding, Li Jin i tres investigadors més a la revista Molecular Biology and Evolution també demostra una expansió de la població fa entre 3.000 i 5.000 anys que ha augmentat el nombre de persones que presenten aquestes característiques genètiques. Les dades corroboren amb un percentatge més alt d'ADN neandertal en els asiàtics en relació  als europeus. 

També podeu llegir la notícia a Science Daily.



Mestissatge en el plistocè tardà



De tothom són conegudes les aportacions de la genètica sobre les relacions de mestissatge entre humans moderns, neandertals i denisovans, així com la persistència d'ADN neandertal en una baixa proporció en tots els humans actuals excepte els subsaharians, i d'ADN denisovà, en un percentatge més alt, en els aborigens australians, de Nova Guinea i altres illes del pacífic. Nous estudis aporten cada cop més informació sobre aquesta hibridació ens permetrà reconstruir les relacions entre diferents grups humans durant el plistocè tardà moment en què van conviure a Euràsia. 

L'estudi de Kay Prüfer i un extens grup d'investigadors publicat a Nature posa en evidència noves i interessants dades a partir de la seqüenciació d'ADN neandertal obtingut d'un dit del peu d'una dona que va viure fa 50.000 anys a la mateixa cova de Denisova on 15.000 anys després ho faria la propietària de la falange que va permetre seqüenciar l'ADN dels denisovans

Entre les aportacions més importants d'aquest estudi volem destacar les següents: 
1. La separació entre el llinatge dels humans moderns i els altres dos grups es va produir fa uns 400.000 anys, i en fa 300.000 que va tenir lloc la diversificació de les nissagues neandertal i denisovana, grups molt més relacionats genèticament entre ells. 

2. Els resultats de l'estudi indiquen la hibridació molt més antiga entre denisovans (on encara s'hi troben rastres genètics a l'ADN) i un grup desconegut que habitava la zona anteriorment. En aquest punt caldria relacionar les restes de la Sima de los Huesos d'Atapuerca? 

3. L'alta qualitat de l'ADN seqüenciat permet assegurar que la dona era filla de dos pares que tenien una estreta relació de parentiu cosa que permet generar les hipòtesis que els grups humans eren més petits que en els humans posteriors o que van patir un important aïllament circumstancial. 

4. També hi ha restes d'ADN denisovà (0,2% aproximadament) en poblacions actuals de la Xina, de l'Àsia i atenció, també, d'Àmèrica. 

5. S'han pogut aïllar 87 gens específics de l'home modern. Tot i que en aquests moments es desconeix la funció específica de molts d'ells. És en aquests gens on rau la diferència entre aquests grups i nosaltres. Amb tota probabilitat poden tenir relació amb el desenvolupament cognitiu que va donar lloc al simbolisme, la tecnologia, el llenguatge i altres capacitats pròpies de la nostra espècie. 

Segur que ben aviat podrem conèixer noves dades que faran més complexe la reconstrucció dels fets, però que a l'hora ens els permetran conèixer amb més detall. 

Podeu llegir la notícia a Science Daily o a Europa Press. Les imatges corresponen al mateix estudi.



Mà moderna fa 1.4 N d'anys


La presència de l'apòfisi estiloides en un tercer metacarpià de la mà demostra que fa 1,4 M d'anys aquesta part del cos ja tenia una estructura moderna que permetia una major pressió i una major habilitat imprescindibles per a la construcció d'eines. La troballa de la mà amb estructura moderna més antiga s'ha produït en el marc d'un projecte que es du a terme a l'oest del llac Turkana a Kenia. 

L'estudi de Karol V. Ward, Fredrick Kyalo Manthi i altres tres investigadors, ha estat publicat a la revista PNAS. Els autors consideren que les destrals achelenses localitzades a la zona podrien estar relacionades amb humans que ja havien de disposar d'una bona habilitat per agafar amb força i disposar d'articulacions semblants a les modernes i diferents de les estructures de les extremitats de ximpanzés que no disposen de l'apòfisi. 

En el treball s'associa aquesta estructura a l'homo erectus i en aquests moments han esdevingut les proves més antigues d'aquesta estructura que ha perdurat en totes les espècies humanes posteriors. Podeu llegir la publicació que en fa Science Daily.


Ekainberri

La realització de la rèplica de la cova d'Ekain i de com l'ús de la estereofotografia a desvetllat la presència de nous gravats. Vídeo de dos minuts de durada vist a Pileta de la prehistòria




Seqüenciat ADN-m d'un homínid de 400.000 anys de la Sima de los Huesos

L'article A mitochondrial genome sequence of a hominin from Sima de los Huesos ha estat publicat a la revista Nature. El signen grans investigadors del camp de la gènetica com Svante Pääbo, Matthias Meyer, Qiaomei Fu, Ayinuer Aximu-Petri, Isabelle Glocke, Birgit Nickel, els tres co-directors d'Atapuerca Juan-Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell i els especialistes en evolució humana Ignacio Martínez, Ana Gracia.

Després de la seqüenciació de l'ADN-m d'ursus deningeri l'octubre passat (veure notícia en aquesta mateixa web) tot estava preparat per intentar el mateix a partir del fèmur XIII de la Sima de los huesos. El progrés en les tècniques de restauració d'ADN antic a partir de la creació de seqüències cebadores i procediments de neteja i aprofitament de fragments curts d'ADN ha permès obtenir la seqüència d'ADN mitocondrial humà més antic. Matthias Meyer i la resta de membres de l'equip d'Svante Pääbo ho han fet possible després dels seus èxits anteriors en la seqüenciació del genoma neandertal i denisova.


Femur XIII. Font Nature

El fèmur XIII pertany al conjunt de restes de 28 individus localitzades al jaciment de La Sima de los Huesos a Atapuerca. Ha calgut analitzar dos grams de matèria òssia que s'han obtingut amb petites perforacions del fòssil. El jaciment representa un lloc únic per la quantitat i la qualitat de les troballes. El seu estat de conservació és excepcional pel fet que es troba envoltat d'argiles d'alta qualitat que han preservat fins els nostres dies la quantitat suficient de matèria orgànica per a poder-ne obtenir l'ADN. Només en llocs com el permafrost siberià es milloren les possibilitats de conservació de l'estructura genètica de l'ADN antic. 

L'ADN mitocondrial és molt més curt que l'ADN nuclear, es troba en els mitocondris que són orgànuls de la cèl·lula eucariota encarregades de la respiració cel·lular. La transmissió genètica és produeix per via matrilineal.
El conjunt dels fòssils s'atribuïen a l'espècie homo heildelbergensis i es valorava la coincidència d'alguns aspectes morfològics amb els neandertals de qui es consideraven antecessors. 



Els resultats demostren que els denisovans (població localitzada a la serralada d'Altai que correspon a una línia evolutiva relacionada amb els neandertals) tenen en el seu ADN-m una estructura molt semblant a la del fèmur XIII. És per això que es pot deduir una relació genètica important entre les dues poblacions. Els denisovans són descendents per línia materna dels "homo heildelbergensis" de laSima de los Huesos d'Atapuerca. 

A partir d'aquesta constatació cal que els científics es replantegin les relaciones entre les diferents espècies a la part final del procés da l'evolució humana. El gràfic 4 de l'estudi en fa una proposta. Tal com es pot veure relaciona directament els homínids de la Sima amb els denisovans en una línia emparentada però separada de la que va originar neandertals i sapiens. 

Certament tenim tendència a entendre l'espècie com una unitat genètica tancada i, en canvi, potser caldrà percebre l'espècie com un conjunt de subpoblacions que evolucionen genèticament al mateix temps que es desplacen pel territori. 

El concepte d'espècie com una població que és capaç de reproduir-se entre sí, no perilla, però potser si que caldrà modificar l'amplitud del concepte i entendre que grups humans amb un percentatge important de diferències genètiques i que han viscut durant períodes de temps més grans són capaços d'hibridar-se. 

Tot plegat i juntament amb altres publicacions sobre l'origen dels HAM fan replantejar la quantitat i la qualitat de les interaccions que s'han produït en els diferents moments de l'evolució humana. Tot individu és el resultat d'una història genètica que és relaciona amb l'evolució de la vida en el planeta de manera que en cada fase ha anat incorporant, perdent o modificant part de la càrrega genètica fins esdevenir una estructura genètica particular. 

Tota la comunitat científica està molt interessada en el futur d'aquesta recerca que serà clau per la comprensió de l'evolució humana. Caldrà replicar la troballa amb altres fòssils, intentar fer el mateix amb l'ADN nuclear, revisar les relacions morfològiques entre les diferents espècies, treballar per ampliar els coneixements i troballes relacionades amb els denisovans i endegar noves línies d'investigació. Animem en aquesta tasca a tots els investigadors implicats. Seguirem el seu treball amb molt d'interès per a fer-ne difusió. 


Aquesta notícia ha estat difosa en multitud de mitjans de comunicació i blogs. Només faré referència a Paleoantropologia al dia on trobareu les més importants i a @asturiasmundial que a través del twitter em va informar directament de la notícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada