dimecres, 29 d’abril del 2015

Abril 2015. Novetats breus.


1- L'endogàmia en els goril·les de muntanya pot ajudar a salvar l'espècie i és més antiga del que es pensava. Resum a l'article de la UPF

2- La introgressió de gens neandertals a l'ADN dels humans moderns els ha configurat millores en el sistema autoimmune. Biorxiv i excel·lent recull d'informació a Paleoantropologia Hoy

3- La descoberta d'ornaments personals ajuda a explica la persistència de la cultura indígena al nord d'Europa després de l'entrada al continent de les noves aportacions del neolític. Plos One i Archaeology News Network

4- Tam Pa Ling és un jaciment de Laos on s'han trobat restes humanes amb trets clarament diferencials cosa que demostra una gran diversitat en els poblacions humanes. Ho podeu llegir a l'article de Plos One o a Science Daily

5- Noves malalties aportades per la migració dels sapiens ha Europa podrien ser una de les causes de la disminució de la població neandertal. Ho podeu ampliar a Archaeology News Network

6- Els natius americans i els euro-asiàtics de l'est també tenen ADN denisovà. Font Biorxiv. Article resumit a Paleoantropologia Hoy

7- Es presenta a Physical Anthropology l'estudi de les restes òssies de dos adults i un nen neandertals amb marques de processament localitzats al jaciment de  Marillac (Charente, França). En aquest campament de caça neandertal s'hi han trobat força restes de fauna. Els investigadors no consideren prou provades les causes d'aquesta manipulació i no poden assegurar si són degudes a un procés tròfic o a un ritual funerari. Més informació a Science Daily.  

8- Un estudi publicat a la revista PLOS ONE pretén deduir quines són les exigències cognitives que comporta la realització d'eines lítiques. Poder concretar quines estructures cerebrals intervenen en cada moment de la talla aporta una nova visió més específica que ens permet comprendre millor la complexitat cognitiva de les espècies del nostre gènere que ens han precedit. 

9- Neil Roach mostra la seva interpretació global de les 100 petjades d'Homo erectus que mostren que fa 1,5 milions d'anys grups d'humans es desplaçaven per la riba d'un llac amb la finalitat de capturar animals. Nature

10- Es documenta una mandíbula que presenta un quart molar. Correspon a un adult d'uns 40 anys localitzat al jaciment d'El Mirador a Atapuerca. Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES i a la revista HOMO

11- Una mandíbula infantil i un húmer neandertals han estat trobats a la Cova del Gegant de Sitges on ja s'hi havien localitzat altres restes d'aquesta espècie amb anterioritat. Podeu llegir la publicació a Journal of Human Evolution. Altres: 1

12- Conferència de Juan Luís Arsuaga. La fundación REPSOL ha publicat un vídeo de Juan Luís Arsuaga. El co-director d'Atapuerca fa una revisió ràpida per les fites més importants de l'evolució humana i les aportacions d'Atapuerca a la recerca internacional. Durada 1:19:48. Idioma: Castellà. Malauradament el vídeo no es pot inserir per petició dels organitzadors. 

13- La diferència morfològica entre mascles i femelles d'Australopitecus afarensis no és tan gran com semblava. La diferència és semblant als humans moderns. Ho podeu llegir a Science Daily.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Cueva de las manos.

Un vídeo de la Televisió pública (TVP) Argentina de nou minuts de durada explica el conegut jaciment de la Cueva de las Manos gràcies als comentaris de l'arqueòleg Carlos Aschero que ens explica les tècniques pictòriques, el significat de les representacions i la importància del lloc, així com el context ecològic en el que el Guanaco, encara avui, hi juga un paper fonamental.



Quan es va produir el darrer relleu d'espècies a Europa?



En la determinació de la datació de la desaparició dels neandertals i l'arribada dels sapiens a Europa hi juga un paper molt important quina cultura tecnològica va associada a cada una de les dues espècies. La identificació dels autors de la cultura protoaurinyaciana juga un paper clau en aquest procés ja que es correspon amb el moment clau en que es podia haver produït l'esmentat relleu. 

Una recerca de S. Benassi i quinze investigadors més publicada a la revista Science ha permès concloure que les restes d'ADN mitocondrial associades a peces dentals localitzades en sediments associats a eines que corresponen a la cultura protoaurinyaciana dels jaciments de Riparo Bombrini i de la Grotta de Fumane corresponen a Homo sapiens i més concretament a l'haplogrup R. 

És per això que es pot determinar que fa 41.000 anys la nova espècie provinent de l'est havia desplaçat els neandertals al sud d'Europa. Efectivament, els sapiens són els responsables de la cultura protoaurinyaciana. No hi ha dubte que aquesta dada facilitarà la interpretació de la progressiva substitució d'aquestes dues espècies a Europa. 

Podeu ampliar la informació en el comentari que la periodista científica Ann Gibsons fa per a la revista Science d'on he obtingut la imatge de Daniele Panetta que acompanya aquest resum.

La pell blanca dels europeus.


L'Homo sapiens inicia la seva expansió pel planeta partint d'Àfrica. No hi ha cap dubte que els primers representants de la nostra espècie eren de pell fosca. 

Ja hem tractat en altres articles d'aquesta web la importància del color de la pell per l'adaptació a l'entorn (protecció de la insolació, síntesi de la vitamina D, i altres). 

L'estudi presentat per Lian Mathieson al Congrès de l'Association of Anthropologist (AAAP) parteix de l'anàlisi dels cromosomes SLC24A5 i SLC45A2, ambdós implicats en la decoloració de la pell, i la seva presència en l'ADN de 83 mostres pertanyents a pobladors europeus del neolític i del paleolític. 

Segons aquesta recerca els humans europeus tenien la pell fosca fa només 8.500 anys. El canvi de color de la pell es va produir posteriorment i en bona part degut a l'aportació genètica de migracions posteriors procedents de l'est que van introduir la pell clara entre d'altres característiques genètiques com la tolerància a la lactosa. 

Una de les migracions que hi va tenir més rellevància va ser la de la cultura Yamnaya procedent de l'estepa del nord de la mar Morta. Poc a poc aquest color de pell més clar es va anar expandint entre la població europea seguint les lleis de la selecció natural pels avantatges que comportava a causa de la seva millor adaptació al medi.

Podeu ampliar la informació a la pàgina d'Hominides o a Science.

dijous, 16 d’abril del 2015

Els australopitecins ja construïen eines de pedra.



El mes passat, en aquest mateix espai, comentàvem que el gènere Homo podria tenir uns origens molt anteriors al que es creia fins ara. Un estudi que podeu llegir l'article titulat "El primer Homo" situa l'origen de la nostra nissaga més directa a l'entorn dels 2,8 milions d'anys d'antiguitat. Aquest descobriment anava molt bé per a lligar els dos principis que sempre s'han cregut inseparables: la construcció d'eines lítiques i el gènere Homo.  

Tot ha canviat de nou amb la ponència que la Dra Sonia Harmand de la Universitat d'Stony Brook de Nova York ha presentat a la reunió anual de la Paleoanthropology Society. En aquesta conferència la investigadora va mostrar a la comunitat científica la troballa d'un nombre considerable d'eines lítiques amb una antiguitat de 3.3 milions d'anys. El jaciment de Lomekwi 3, a l'oest del llac Turkana, ha estat objecte de diverses campanyes i s'hi han localitzats gairebé dos centenars d'eines i alguns dels nuclis dels que s'obtenien. 

Amb aquestes cronologies ja és indubtable que les eines van ser elaborades per australopitecins, cosa que representa un canvi important de paradigma. A partir d'aquesta descoberta altres investigadors ja s'aventuren a avançar que, amb unes eines tan antigues, podem reinterpretar algunes de les marques de tall que ningú s'atrevia a atribuir a una acció de processament intencionat i que, com les que es troben en algunes restes de fauna del jaciment de Dikika, ara caldrà reavaluar. 

"S'ha trobat l'arma per la víctima que ja teniem" com manifesta el paleoantropòleg Zeresenay Alemseged citat per Michael Batler a Sciencemag

La imatge de la Dra Sonia Harmand és del blog de Turkana Basin i correspon al jaciment Kokiselei 4. 

dimecres, 15 d’abril del 2015

Un recurs d'African Fossils que cal conèixer.

En aquest espai volem donar a conèixer la interessant col·lecció de fòssils que la web African Fossils posa a disposició de les persones que hi estiguin interessades. Les imatges es poden veure en 3D i en diferents formats de visualització. 

La col·lecció consta d'eines, restes de fauna i d'homínids classificats en una funcional línia temporal. Per a mostra compartim una imatge del crani d'Homo erectus KNMWT 15000 c que, com totes les animacions, està acompanyada d'una excel·lent fitxa tècnica

Esperem que us agradi i que la mostra es vagi ampliant!







dissabte, 4 d’abril del 2015

Australopithecus prometeu va viure fa 3,67 Ma.


Ha calgut esperar tretze anys per a què l'equip de Ron Clarke hagi pogut alliberar de la dura roca el fòssil complet d'australopiteci (StW 753), popularment més conegut com a "Little Foot", que es va trobar a la cova de Silberberg (Sterkfontein). Fa pocs dies aquesta troballa i la seva datació ha estat publicada a la revista Nature

Per tal d'obtenir una datació correcta del fòssil ha estat necessària una recerca important que ha permès desenvolupar noves metodologies basades en l'estudi dels isòtops de l'alumini-26 i el Berili-10. L'anàlisi de l'accelerador de l'espectrometria de masses ha possibilitat una datació molt més precisa. Finalment l'antiguitat de les restes han acabat fixades en 3,67 milions d'anys. Segons les darreres datacions "Little foot", anomenat així per la petita mida dels seus peus, és contemporani als primers Australophitecus afarensis de Laetoli (Tanzània) i Woranso-Mile (Etiòpia). 

L'espècie a la que pertany aquest fòssil s'anomena Australopithecus prometeu. Es diferencia d'Australopithecus africanus per una major massa muscular, una cara més plana i ampla, un crani més llarg i unes dents més grans. Aquestes característiques el fan molt més similar a la posterior línia dels anomenats parantrops. 

En el mateix lloc es documenta una extensa producció d'eines lítiques molt posteriors datades amb una antiguitat de 2,18 milions d'anys cosa que demostra l'existència en la mateixa cova d'una important població d'homínids que molts investigadors relacionen amb poblacions d'Homo habilis. 

Per ampliar la informació us recomano l'article de l'INRAP o The Archaeology.