Hominització

  


Introducció

El procés d'hominització pretén resumir aquells aspectes bàsics de l'evolució que han ajudat a l'adaptació de les diferents espècies fins a arribar a l'homo sapiens, única espècie d'homínid a la Terra en aquests moments.

És molt difícil justificar quines fites són les més importants. Sí que sabem, o podem deduir, quines modificacions depenen d'altres. En aquest resum les comentarem i, en alguns casos, les relacionarem sense pretendre una sistematització absoluta.

Els primers canvis:
L'eliminació dels canins. Aquesta circumstància, lligada al canvi d'alimentació per adaptar-nos als recursos que oferia la sabana, va comportar que ens trobéssim en bona disposició per millorar la capacitat de mastegar amb els molars.

La postura erecta. Caminar drets ens va aportar avantatges a la sabana: més capacitat per controlar l'entorn, menys insolació, desplaçament més ràpid, alliberament de les mans per transportar els infants o les primeres eines, etc.

Augment de la capacitat cranial


L'augment de la capacitat cerebral està relacionat amb la millora de les capacitats cognitives. Podem establir, doncs, una relació entre aquest desenvolupament i el de la capacitat de memòria, de comunicació simbòlica, la possibilitat de planificar estratègies, de prevenir esdeveniments futurs, les capacitats d'associació de fenòmens naturals, l'autoconsciència, la permanença d'objecte, i altres. Com es pot comprovar, moltes d'aquestes capacitats ens ofereixen avantatges adaptatives importants en relació a altres espècies i milloren la nostra capacitat per obtenir recursos.

L'augment de la capacitat cranial i, suposadament, de la complexitat cerebral és un fenomen continu, però que presenta els seus màxims d'increment en moments concrets de l'evolució. La incorporació de la carn a l'alimentació de l'espècie permet reduir la llargada del sistema digestiu i l'obtenció més ràpida d'energia per tal que sigui utilitzada pel cervell.

S'han produït una gran quantitat d'adaptacions del nostre organisme per tal d'aprofitar la carn. Ha calgut modificar la nostra estructura metabòlica per fer-la molt semblant a la dels animals carnívors.

Canvi en l'alimentació


La incorporació de carn en la dieta dels homínids va ser factible gràcies a la possibilitat que tenien d'accedir, amb una certa facilitat, a una part de les despulles dels animals que caçaven els carnívors o que morien per qualsevol causa, a diferència de la resta d'espècies.

Els animals carnívors (llops, lleons, tigres, hienes i finalment els voltors) s'alimentaven de les restes dels animals. Els homínids només podien acudir quan els altres ja havien acabat per no posar en risc la seva pròpia vida. Però, tot i així, gràcies a la confecció d'eines bàsiques, percutors i petites pedres de tall podien accedir al moll dels óssos grans i al cervell a l'interior del crani. També podien descarnar més acuradament la resta de peces. L'ús d'aquestes eines bàsiques els permetia aconseguir una alimentació rica en proteïnes i greixos.

L' alimentació humana és altament diversificada; aquest fet millora les possibilitats d'adaptació a gran quantitat de medis i afavoreix l'expansió de l'espècie per llocs amb condicions climàtiques diverses. Segons estudis recents, els pobles aborígens d'Austràlia i altres caçadors- recol·lectors consumeixen més de 100 espècies animals i més de 100 de vegetals, molta més diversitat que les d'avui en dia.

Estructura i característiques físiques


Són moltes les adaptacions que ha sofert el gènere Homo. Alguns dels canvis provoquen avantatges adaptatives evidents i en alguns casos afavoreixen el desenvolupament d'una modificació posterior. A continuació n'enumerem algunes.

- El bipedisme. Permet l'alliberament de les mans per realitzar altres tasques. Modifica l'estructura del canal del part; en les femelles, queda menys exposat el sexe i per aquest motiu els pits augmenten de volum i actuen com a reclam sexual perdent, fins i tot, funcionalitat en la funció original de donar de mamar; l'esquena planteja equilibris dinàmics que encara avui en dia no estan resolts del tot.

- Els mecanismes de refrigeració. El gènere Homo va perdent el pèl progressivament, i substitueix aquest procediment per la incorporació de gran quantitat de glàndules sudoríferes que aconsegueixen la refrigeració corporal amb l'extracció de líquid per la pell.

- El creixement puberal. Ja present en l'Homo habilis i no, en canvi, en la resta d'homínids, fa que l'altura mitjana augmenti considerablement.

-La menopausa. Moltes teories consideren que aquest mecanisme té èxit pel fet que allibera les àvies de la maternitat i poden donar suport i ajuda a les seves filles més joves deslliurant-les de gran part de les feines que comporta la cura d'un nen petit. Personalment penso que aquesta estratègia és molt important pel fet que assegura que un dels pares, en aquest cas la mare, sigui sempre jove i tingui unes condicions físiques i psicològiques que la puguin permetre tirar endavant la criança del nadó.

-La possibilitat de consumir llet. Per neotènia l'espècie humana és de les poques que pot continuar consumint llet de gran.

- La femella humana desenvolupa en el moment de l'embaràs una important insulinoresistència que dóna prioritat a l'alimentació energètica del cervell del nen per sobre de la de la pròpia musculatura o fetge. El desenvolupament muscular de la dona representaria un risc energètic en la gestació.

Control del foc


L'home aconsegueix controlar el foc. Aquest fet és de gran importància per moltes qüestions. En primer lloc permet cuinar els aliments i afavorir-ne la digestió i l'absorció de calories i nutrients, cosa que es pot relacionar amb l'augment d'energia disponible per al cervell pel fet que es pot reduir, encara més el sistema digestiu; també permet la conservació dels aliments, a part de servir de protecció dels altres animals.

El foc allarga les estones de convivència, especialment a l'hivern, quan la nit és molt llarga i a la vora del seu caliu els membres del grup es relacionen, recorden el passat i planifiquen el futur.

El naixement immadur


El creixement cada cop més important del cervell i el fet que les femelles humanes disposen d'un canal del part més petit que altres espècies semblants, fa que sigui necessari trobar una solució. En aquest cas es resol amb el naixement immadur del fetus humà. Aquest naixement es produeix en un estadi inicial quan al nadó encara li manca molt de temps per ser autònom.

El naixement es produeix amb els ossos del crani per ajuntar, i el nadó demana molta atenció per part dels adults, especialment de la mare, durant els primers anys de vida.

Per completar aquest desenvolupament és important mantenir una bona alimentació assegurada per l'alletament matern, però també una bona estimulació ambiental que afavoreix l'aprenentatge. La capacitat d'aprenentatge és una de les constants de l'espècie humana.
El desenvolupament del nadó, nascut immadur, fa imprescindible unes relacions familiars estables en el grup tribal.

La repartició sexual del treball


Aquest fenomen es produeix en moltes espècies d'animals. En el cas dels Homo cal especificar un fet que pot haver donat rellevància a aquesta estructura, concretament, el llarg període de dependència dels nadons.

Atès que el període de criança és molt llarg la mare es troba en una situació més limitada pel que fa al seu desplaçament pel fet que és la responsable de la seva alimentació. Si el grup social canvia sovint o molt ràpidament de lloc pot posar en perill els més joves i els més grans del grup. Per aquest motiu en les societats de caçadors-recol·lectors la primera activitat és realitzada preferentment pels homes i la segona per les dones i nens.

L'aparició del llenguatge i el simbolisme

El llenguatge, com a sistema de significat i significant, representa una manifestació de la capacitat simbòlica alhora que es desenvolupa per motius d'efectivitat comunicativa. Sembla probable que en el gènere Homo es donés ben aviat una comunicació emocional relativament complexa i que a poc a poc, en funció de les capacitats de modulació del so i de l'augment de les capacitats de representació, anés augmentant la seva complexitat i es convertís per ella mateixa en un altre avantatge evolutiu per a la nostra espècie.
La pintura a les cavernes, l'us d'ornaments corporals, la construcció de figures, l'ús de l'ocre per a la decoració corporal i moltes altres manifestacions ens mostren la capacitat simbòlica desenvolupada pels Homo sapiens i possiblement, a un nivell inferior, per la resta d'homínids.

L'aparició de la cultura

Els homes no són els únics que han estat capaços de desenvolupar comportaments culturals. El Dr. Sabaté Pi i, després, molts altres estudiosos han estat capaços de descobrir l'existència de conductes apreses i transmeses en determinats grups de ximpanzés que no es donen en altres colònies separades geogràficament. També coneixem els mecanismes de creació i origen d'algunes d'aquestes conductes.
Per aquest motiu podem dir que la cultura ja existeix segurament des dels principis del llinatge humà i possiblement amb anterioritat. És indubtable però que l'espècie homo sàpiens ha desenvolupat els aspectes culturals a un nivell molt important. 

Estructura social, distribució de celebracions segons el calendari, la religió, i moltes altres manifestacions ens indiquen fins a quin punt les creacions culturals arriben a tenir un paper bàsic en la vida de l'home.

El paper del grup social


Una característica fonamental de l'espècie humana és la pertinença a un grup. L'estructura del grup d'homínids, amb una presència destacada d'adolescents, determina tots els aspectes de la vida. La coordinació ha estat bàsica per al desenvolupament d'estratègies de caça i per a moltes altres activitats de supervivència. Sense el grup no es produeix l'aprenentatge de la llengua.

L'estructura de grup ha afavorit el desenvolupament de la cultura, el procés d'aprenentatge i d'innovació tecnològica, la repartició del treball i la complexitat social posterior. 

Els processos d'identificació grupal apleguen cada cop un nombre més gran de persones.

Desenvolupament tecnològic



El desenvolupament tecnològic ha estat exponencial, de manera que cada descoberta ha permès augmentar les possibilitats d'adaptació. Gràcies a la tecnologia l'home es troba en condicions de modificar l'entorn per tal de millorar l'aprofitament dels recursos naturals.

Els recursos tecnològics comporten la coordinació de grups de treball diferents per assolir objectius comuns.
En els últims centenars d'anys el desenvolupament tecnològic ha situat la conducta i les possibilitats de l'home molt per sobre de moltes de les prospectives possibles. El Dr. Carbonell i altres autors consideren aquest desenvolupament el més important i el que dóna sentit com a característica bàsica l'espècie Homo sàpiens.

L'autor de la web no entén el desenvolupament tecnològic sense el desenvolupament previ de determinades capacitats cognitives que representarien el factor clau en el procés tardà d'hominització.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada