Una de les fites més importants quan parlem d'evolució humana correspon al moment en què els llinatges que han donat lloc respectivament als ximpanzés i als humans actuals es van començar a separar. Poc a poc aquesta distància s'ha anat endarrerint per situar-se, segons la majoria de publicacions, a l'entorn dels 7 milions d'anys.
El ximpanzé és l'animal amb l'ADN més semblant al nostre. A partir d'un determinat moment es van separar dues línies evolutives. En cada una de les dues línies es van produir modificacions genètiques successives ja sigui afegint, reduint o modificant l'ADN inicial. Comparant l'ADN de les dues espècies es pot saber quin és el percentatge de la seva diferència. Aquesta quantitat absoluta cal contrastar-la amb una taxa de modificació de l'ADN variable que actuaria com el patró d'un comptador de manera que com més temps passa més diferència hi hauria entre les càrregues genètiques de les dues espècies. Així doncs dues espècies similars poden tenir diferents ritmes de transmissió de variabilitat genètica als seus descendents.
L'estudi de D'Oliver de Venn, Gill McVean4 i altres quatre investigadors més ha demostrat després de comparar l'ADN de nou membres d'un llinatge de Pan troglodytes verus que la taxa de mutacions genètiques és més alta en els ximpanzés que en els humans.
L'ADN femení aporta menys mutacions (25%) a la descendència atès que l'home crea constantment noves cèl·lules reproductores i, cada any que passa s'afegeixen noves mutacions. En el cas dels ximpanzés l'aportació de diversitat genètica per part del mascle és superior (90%) ja que tot i que inicialment són semblants en els dos casos, el factor edat en els ximpanzés determina un augment de la taxa de generació de mutacions superior.
L'estructura d'aparellament en els ximpanzés pot haver produït un índex més gran de producció espermàtica i de retruc un augment del percentatge de mutacions. Recordem que morfològicament la mida dels testicles d'un ximpanzé equival comparativament al triple que al dels mascles humans.
Tal com afirma Mc Vean a Livescience el seu estudi demostra una taxa de variació de 0,1% cada milió d'anys i, tenint en compte que la diferència seria d'un 1,2%, es podria concloure que cal remuntar-nos als 12 M d'anys per a torbar el moment de separació entre els dos llinatges.
Podeu completar la informació a National Geographic, Science Daily o el resum en castellà a Paleoantropologia Hoy.
La imatge correspon a una adaptació d'una publicitat de l'empresa Braun.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada