L'estudi d'Edgard Camarós investigador de l'IPHES (Institut de paleoecologia Humana i Evolució Social) i de quatre científics més publicat a la revista Archaeological et Anthropological Sciences representa una novetat metodològica interessant pel fet d'aportar una base de dades fonamental per la interpretació dels atacs que els humans han patit a causa de la predació dels grans carnívors.
Durant el llarg procés d'hominització ha calgut desenvolupar estratègies de protecció, fugida i control dels predadors més importants: óssos, cànids, felins i altres, mentre que en altres casos els humans es podien beneficiar de les restes d'altres animals caçats i devorats pels carnívors. En aquesta relació els humans hem estat i encara som, en diferent proporció al llarg del temps, víctimes i botxins.
L'estudi que comentem aquí mira de relacionar els casos ben documentats per les anàlisis forenses actuals d'atacs de carnívors a humans amb les que van patir els neandertals. Efectivament, el patró és molt semblant i a partir de la descripció exhaustiva de les fractures, mossegades i altres marques identificades en les víctimes es pot establir un paral·lelisme que permet interpretar més acuradament tant les lesions actuals com les dels nostres predecessors.
En altres casos ja s'havia produït la col·laboració entre la paleontologia i els estudis forenses per l'anàlisi conjunt de fets actuals. Crec que la sistematització d'aquesta col·laboració pot ser molt enriquidora per a ambdues ciències i permetrà creuar dades en els dos sentits de la història. En els 124 casos descrits s'especifiquen els danys ocasionats a les diferents parts de l'esquelet i l'espècie de carnívor que els ha ocasionat. De retruc és fonamental diferenciar els danys produïts per carnívors i els causats per altres humans.
A l'estudi es comenten alguns patrons interessants en aquesta relació entre els animals carnívors i els humans. Models que es repeteixen com la dels pagesos atacats a l'Àsia quan treballen a les vores del bosc o determinats predadors que són culturalment valorats com a trofeus pels humans com passa en el cas dels Massai que selecciona els lleons mascles com a objectiu per assolir el pas a la consideració d'adult honorable i valent.
El treball es centra en l'estudi del cas del crani infantil de neandertal descobert a la cova negra a València. Recomano la lectura de l'article, també disponible a Academia.edu i del resum publicat al blog de l'IPHES d'on he obtingut la imatge que acompanya aquest escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada