Dos articles publicats el juny de 2017 a la revista de pagament Nature (1) i (2) ens comenten la troballa al jaciment de Jebel Irhoud al Marroc de fòssils pertanyents a la línia evolutiva de la nostra espècie i datats, per termoluminescència, amb una antiguitat de 315.000 anys.
Els antecedents oficials reconeixien l'origen d'Homo sapiens a l'est o sud de l'Àfrica ara fa uns 200.000 anys. D'altra banda, és plenament acceptat que fa poc més de mig milió d'anys es va produir la separació de les nissagues que van donar origen a Homo neanderthalensis a Europa i Homo sapiens a l'Àfrica. Aquestes dues espècies, morfològicament tan diferents, van ser compatibles biològicament fins fa poc temps, atès que s'han demostrat diferents moments d'hibridació entre les dues poblacions i que en l'ADN dels humans actuals no africans encara hi ha restes d'aquests contactes genètics.
El jaciment de Jebel Irhout era conegut des dels anys 60 per la troballa d'eines lítiques i fragments d'ossos que s'havien classificat, inicialment, com a neandertals. Després de molts anys, en què el lloc s'utilitzava com a mina de barita, ha estat possible tornar-hi a excavar. Ha estat ara quan s'han pogut datar les eines amb una antiguitat de 315.000 anys (+- 34.000 anys).
Les característiques dels fòssils associats a aquestes restes presenten trets relacionats amb les que són pròpies dels humans anatòmicament moderns, com seria el cas de la morfologia facial, mandibular i dental i d'altres característiques més antigues com la morfologia neurocranial i endocranial.
Si observeu les imatges de les restes podreu comprovar el que acabem de comentar així com el fet que la mandíbula no presenta mentó, una característica universal de la mandíbula dels sapiens a l'actualitat.
En aquests articles estem tocant als límits de l'aparició de la nostra espècie, que costarà de delimitar, atès que es tracta d'un procés. En aquest procés hi ha diferents parts de la morfologia que es van anar modificant de forma successiva fins arribar a la configuració esquelètica actual. Això implica que podem estirar la designació de l'espècie fins acceptar una determinada diversitat morfològica o subdividir aquest procés en diferents poblacions diferenciades, que podrien anar des de l'Homo heilderbengensis inicial passant per Homo rodhesiensis, o d'altres clades.
La clau serà definir exactament quines característiques morfològiques i culturals defineixen la nostra espècie.
El que és evident, després de les dades obtingudes en aquests estudis, és que aquesta evolució no va tenir lloc en un espai circumscrit de l'Àfrica, sinó que va tenir lloc en un marc més ampli i, probablement, amb una major complexitat de la que sabem fins el moment.
Més informació en aquest moment de twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada