Abril 2015. Novetats breus.

1- L'endogàmia en els goril·les de muntanya pot ajudar a salvar l'espècie i és més antiga del que es pensava. Resum a l'article de la UPF. 

2- La introgressió de gens neandertals a l'ADN dels humans moderns els ha configurat millores en el sistema autoimmune. Biorxiv i excel·lent recull d'informació a Paleoantropologia Hoy. 

3- La descoberta d'ornaments personals ajuda a explica la persistència de la cultura indígena al nord d'Europa després de l'entrada al continent de les noves aportacions del neolític. Plos One i Archaeology News Network. 

4- Tam Pa Ling és un jaciment de Laos on s'han trobat restes humanes amb trets clarament diferencials cosa que demostra una gran diversitat en els poblacions humanes. Ho podeu llegir a l'article de Plos One o a Science Daily. 

5- Noves malalties aportades per la migració dels sapiens ha Europa podrien ser una de les causes de la disminució de la població neandertal. Ho podeu ampliar a Archaeology News Network. 

6- Els natius americans i els euro-asiàtics de l'est també tenen ADN denisovà. Font Biorxiv. Article resumit a Paleoantropologia Hoy. 

7- Es presenta a Physical Anthropology l'estudi de les restes òssies de dos adults i un nen neandertals amb marques de processament localitzats al jaciment de  Marillac (Charente, França). En aquest campament de caça neandertal s'hi han trobat força restes de fauna. Els investigadors no consideren prou provades les causes d'aquesta manipulació i no poden assegurar si són degudes a un procés tròfic o a un ritual funerari. Més informació a Science Daily.  

8- Un estudi publicat a la revista PLOS ONE pretén deduir quines són les exigències cognitives que comporta la realització d'eines lítiques. Poder concretar quines estructures cerebrals intervenen en cada moment de la talla aporta una nova visió més específica que ens permet comprendre millor la complexitat cognitiva de les espècies del nostre gènere que ens han precedit. 

9- Neil Roach mostra la seva interpretació global de les 100 petjades d'Homo erectus que mostren que fa 1,5 milions d'anys grups d'humans es desplaçaven per la riba d'un llac amb la finalitat de capturar animals. Nature. 

10- Es documenta una mandíbula que presenta un quart molar. Correspon a un adult d'uns 40 anys localitzat al jaciment d'El Mirador a Atapuerca. Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES i a la revista HOMO. 

11- Una mandíbula infantil i un húmer neandertals han estat trobats a la Cova del Gegant de Sitges on ja s'hi havien localitzat altres restes d'aquesta espècie amb anterioritat. Podeu llegir la publicació a Journal of Human Evolution. Altres: 1. 

12- Conferència de Juan Luís Arsuaga. La fundación REPSOL ha publicat un vídeo de Juan Luís Arsuaga. El co-director d'Atapuerca fa una revisió ràpida per les fites més importants de l'evolució humana i les aportacions d'Atapuerca a la recerca internacional. Durada 1:19:48. Idioma: Castellà. Malauradament el vídeo no es pot inserir per petició dels organitzadors. 

13- La diferència morfològica entre mascles i femelles d'Australopitecus afarensis no és tan gran com semblava. La diferència és semblant als humans moderns. Ho podeu llegir a Science Daily.

Cueva de las manos.

Un vídeo de la Televisió pública (TVP) Argentina de nou minuts de durada explica el conegut jaciment de la Cueva de las Manos gràcies als comentaris de l'arqueòleg Carlos Aschero que ens explica les tècniques pictòriques, el significat de les representacions i la importància del lloc, així com el context ecològic en el que el Guanaco, encara avui, hi juga un paper fonamental.

Quan es va produir el darrer relleu d'espècies a Europa?

En la determinació de la datació de la desaparició dels neandertals i l'arribada dels sapiens a Europa hi juga un paper molt important quina cultura tecnològica va associada a cada una de les dues espècies. La identificació dels autors de la cultura protoaurinyaciana juga un paper clau en aquest procés ja que es correspon amb el moment clau en que es podia haver produït l'esmentat relleu. 

Una recerca de S. Benassi i quinze investigadors més publicada a la revista Science ha permès concloure que les restes d'ADN mitocondrial associades a peces dentals localitzades en sediments associats a eines que corresponen a la cultura protoaurinyaciana dels jaciments de Riparo Bombrini i de la Grotta de Fumane corresponen a Homo sapiens i més concretament a l'haplogrup R. 

És per això que es pot determinar que fa 41.000 anys la nova espècie provinent de l'est havia desplaçat els neandertals al sud d'Europa. Efectivament, els sapiens són els responsables de la cultura protoaurinyaciana. No hi ha dubte que aquesta dada facilitarà la interpretació de la progressiva substitució d'aquestes dues espècies a Europa. 

Podeu ampliar la informació en el comentari que la periodista científica Ann Gibsons fa per a la revista Science d'on he obtingut la imatge de Daniele Panetta que acompanya aquest resum.

La pell blanca dels europeus.

L'Homo sapiens inicia la seva expansió pel planeta partint d'Àfrica. No hi ha cap dubte que els primers representants de la nostra espècie eren de pell fosca. 

Ja hem tractat en altres articles d'aquesta web la importància del color de la pell per l'adaptació a l'entorn (protecció de la insolació, síntesi de la vitamina D, i altres). 

L'estudi presentat per Lian Mathieson al Congrès de l'Association of Anthropologist (AAAP) parteix de l'anàlisi dels cromosomes SLC24A5 i SLC45A2, ambdós implicats en la decoloració de la pell, i la seva presència en l'ADN de 83 mostres pertanyents a pobladors europeus del neolític i del paleolític. 

Segons aquesta recerca els humans europeus tenien la pell fosca fa només 8.500 anys. El canvi de color de la pell es va produir posteriorment i en bona part degut a l'aportació genètica de migracions posteriors procedents de l'est que van introduir la pell clara entre d'altres característiques genètiques com la tolerància a la lactosa. 

Una de les migracions que hi va tenir més rellevància va ser la de la cultura Yamnaya procedent de l'estepa del nord de la mar Morta. Poc a poc aquest color de pell més clar es va anar expandint entre la població europea seguint les lleis de la selecció natural pels avantatges que comportava a causa de la seva millor adaptació al medi.

Podeu ampliar la informació a la pàgina d'Hominides o a Science.

Els australopitecins ja construïen eines de pedra.

El mes passat, en aquest mateix espai, comentàvem que el gènere Homo podria tenir uns origens molt anteriors al que es creia fins ara. Un estudi que podeu llegir l'article titulat "El primer Homo" situa l'origen de la nostra nissaga més directa a l'entorn dels 2,8 milions d'anys d'antiguitat. Aquest descobriment anava molt bé per a lligar els dos principis que sempre s'han cregut inseparables: la construcció d'eines lítiques i el gènere Homo.  

Tot ha canviat de nou amb la ponència que la Dra Sonia Harmand de la Universitat d'Stony Brook de Nova York ha presentat a la reunió anual de la Paleoanthropology Society. En aquesta conferència la investigadora va mostrar a la comunitat científica la troballa d'un nombre considerable d'eines lítiques amb una antiguitat de 3.3 milions d'anys. El jaciment de Lomekwi 3, a l'oest del llac Turkana, ha estat objecte de diverses campanyes i s'hi han localitzats gairebé dos centenars d'eines i alguns dels nuclis dels que s'obtenien. 

Amb aquestes cronologies ja és indubtable que les eines van ser elaborades per australopitecins, cosa que representa un canvi important de paradigma. A partir d'aquesta descoberta altres investigadors ja s'aventuren a avançar que, amb unes eines tan antigues, podem reinterpretar algunes de les marques de tall que ningú s'atrevia a atribuir a una acció de processament intencionat i que, com les que es troben en algunes restes de fauna del jaciment de Dikika, ara caldrà reavaluar. 

"S'ha trobat l'arma per la víctima que ja teniem" com manifesta el paleoantropòleg Zeresenay Alemseged citat per Michael Batler a Sciencemag. 

La imatge de la Dra Sonia Harmand és del blog de Turkana Basin i correspon al jaciment Kokiselei 4. 

Un recurs d'African Fossils que cal conèixer.

En aquest espai volem donar a conèixer la interessant col·lecció de fòssils que la web African Fossils posa a disposició de les persones que hi estiguin interessades. Les imatges es poden veure en 3D i en diferents formats de visualització. 

La col·lecció consta d'eines, restes de fauna i d'homínids classificats en una funcional línia temporal. Per a mostra compartim una imatge del crani d'Homo erectus KNMWT 15000 c que, com totes les animacions, està acompanyada d'una excel·lent fitxa tècnica. 

Esperem que us agradi i que la mostra es vagi ampliant!

KNMWT 15000 Both by anvesoft on Sketchfab

Australopithecus prometeu va viure fa 3,67 Ma.

Ha calgut esperar tretze anys per a què l'equip de Ron Clarke hagi pogut alliberar de la dura roca el fòssil complet d'australopiteci (StW 753), popularment més conegut com a "Little Foot", que es va trobar a la cova de Silberberg (Sterkfontein). Fa pocs dies aquesta troballa i la seva datació ha estat publicada a la revista Nature. 

Per tal d'obtenir una datació correcta del fòssil ha estat necessària una recerca important que ha permès desenvolupar noves metodologies basades en l'estudi dels isòtops de l'alumini-26 i el Berili-10. L'anàlisi de l'accelerador de l'espectrometria de masses ha possibilitat una datació molt més precisa. Finalment l'antiguitat de les restes han acabat fixades en 3,67 milions d'anys. Segons les darreres datacions "Little foot", anomenat així per la petita mida dels seus peus, és contemporani als primers Australophitecus afarensis de Laetoli (Tanzània) i Woranso-Mile (Etiòpia). 

L'espècie a la que pertany aquest fòssil s'anomena Australopithecus prometeu. Es diferencia d'Australopithecus africanus per una major massa muscular, una cara més plana i ampla, un crani més llarg i unes dents més grans. Aquestes característiques el fan molt més similar a la posterior línia dels anomenats parantrops. 

En el mateix lloc es documenta una extensa producció d'eines lítiques molt posteriors datades amb una antiguitat de 2,18 milions d'anys cosa que demostra l'existència en la mateixa cova d'una important població d'homínids que molts investigadors relacionen amb poblacions d'Homo habilis. 

Per ampliar la informació us recomano l'article de l'INRAP o The Archaeology.

Març 2015. Novetats breus.

1- L'estudi d'un fèmur (1,8 milions d'anys) demostra una major diversitat de la que s'esperava entre les primeres espècies del gènere Homo. Science Daily,News Bureau. 

2- Bon resum en 15 punts sobre les fites més importants que han determinat el procés d'hominització. Font: BBC. 

3- Identificades noves pintures paleolítiques a la cova Aurea Nota al Desfiladero de la Hermida a Peñarrubia. Font: Pileta de prehistoria, El diario montañés.

4- La història de la dent de l'Home de Pekin trobada a Uppsala. Font: Uppsala Universitet.

5-Les darreres anàlisis confirmen que l'esquelet parcial trobat l'any 1993 a les coves de Lamalunga prop d'Altamura es correspon amb l'Homo neanderthalensis. La datació de les restes trobades recentment el situen entre 172.000 anys i 130.000 anys. Representen les restes més antigues d'aquesta espècie de la que s'hi hagi obtingut ADN endogen. Ho podeu llegir a Journal of Human Evolution. Podeu veure el resum a Paleoantropologia Hoy.

6- Interessant article recopilatori publicat a Paleoantropologia Hoy sobre el llinatge humà a partir de l'anàlisi de l'ADN-Y. 

7- Un estudi demostra al jaciment de Revadim, a Israel, que fa 500.000 anys l'Homo erectus processava animals grans com els elefants. Les eines trobades a la vora d'una carcassa de mastodont amb marques de tall ho demostra. Podeu ampliar la informació a la publicació de l'estudi a Plos One, o la difusió que n'ha fet Hominides o Phys. 

Morfologia diferencial de l'Homo neanderthalensis

Dos estudis recents han aprofundit en l'estudi comparatiu de la morfologia anatòmica dels neandertals. D'una banda Asier Gómez-Olivencia investigador de la Universidad del País Vasco ha realitzat l'estudi en 3D de La Ferrassie 8, un esquelet d'un infant de dos anys. La peculiaritat del jaciment de La Ferrassie és que s'hi han trobat les restes de set neandertals que corresponen a una gamma d'edats molt amplia, des de fetus a adults. En aquesta anàlisi s'han pogut definir peculiaritats esquelètiques que són pròpies d'aquesta espècie humana. 

En especial s'ha destacat per la premsa científica l'aïllament i reconstrucció de l'estrep, os procedent de la cadena d'ossets de l'oïda, que presenta una morfologia peculiar que la diferencia d'aquest mateix ós dels sapiens. Encara no es pot afirmar si aquesta configuració comporta alguna capacitat diferencial en l'audició entre les dues espècies.

Ho podeu ampliar en la nota informativa que ha difós els mateixos autors o en l'article de ScienceDirect. 

D'altra banda l'article d'Antonio Rosas i el seu equip en el que s'estudien 10 húmers esquerres i 8 de drets pertanyents a diferents fragments de fòssils procedents del jaciment del Sidrón. Les restes de neandertal de diferents edats van morir ara fa uns 49 mil anys. 

L'estudi publicat a Journal of Human Evolution demostra que aquests fòssils segueixen el patró neandertal clàssic que es caracteritza per una fosa àmplia de l'olecranon i uns pilars distotorsals lateral i medial prims. 

Aquestes característiques també es donen a la Sima de los Huesos (preneandertal), l'espècimen de Bodo (especimen africà que alguns autors relacionen amb el clade heildelbergensis d'aquest continent) i les restes de TD6 (Homo antecessor). 

Les diferències més importants entre humans i neandertals són les que es troben en les estructures de la cintura escapular i de l'articulació de l'espatlla. 

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy i a l'abstract de l'article original.

Una qüestió d'estatura.

L'article que ens ocupa ha estat publicat a Journal of Human Evolution per Manuel Will i T. Jay Stock després de 20 anys de recerca per tal de trobar nous algorismes que permetin discernir l'altura i la massa corporal dels homínids tenint en compte que les restes òssies trobades són parcials. El mètode analitza les mides d'óssos que habitualment no s'usen per a realitzar aquests tipus de mesuraments i s'han tingut en compte proporcions relacionades amb poblacions actuals de caçadors recol·lectors. Tot i que aquestes darreres consideracions metodològiques han estat criticades per diferents estudiosos de l'evolució humana considerem que cal tenir present l'aportació que els autors fan en aquest estudi per diverses reflexions que aporten al debat evolutiu.

En primer lloc resulta prou clar que la primera sortida d'Àfrica va ser protagonitzada per humans petits que no havien crescut en mida com es creia anteriorment. Aquest fet queda prou demostrat per les restes de Dmanisi i tants d'altres jaciments euro-asiàtics amb una antiguitat pròxima als dos milions d'anys. L'augment de la mida corporal no va ser, en cap cas, el factor rellevant de la primera sortida de l'home de l'Àfrica. 

Els autors consideren que l'augment de talla es va produir a l'Àfrica fa aproximadament 1,7 milions d'anys a la regió de Koobi Fora al nord de l'actual Kenya. És llavors quan la diversitat de talles esdevé cada cop més significativa. A partir d'aquest moment coexistien poblacions humanes amb diferents mides corporals o, millor dir, amb una diferència d'altura i complexió corporal més marcada. 

En relació a aquest fenomen voldria comentar que en l'actualitat també es produeix l'existència de grups humans que han augmentat o disminuït la seva mida corporal, entre d'altres causes, com adaptació al medi on els ha tocat viure. La disminució de l'altura correspondria a les selves humides d'Àfrica i Amèrica com seria el cas dels pigmeus i diversos grups habitants de la selva amazònica, o a un ecosistema amb molt baixes temperatures com els inuit. 

El cas més extrem seria, sempre que no es demostri de forma fefaent una altra causa, el de l'Homo de Flores que va reduir  la seva mida corporal per una qüestió relacionada amb l'aïllament que comporta  la insularitat i l'adaptació a un entorn amb menys recursos. 

Les imatges formen part de l'estudi esmentat. 

Podeu ampliar la informació a: ScienceDaily, El País o l'ABC.

Ana Gracia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos per CanalUNED

La investigadora Ana Garcia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos, en especial el cas de Benjamina, Elvis i les característiques de la població que poden redefinir la seva ubicació en l'arbre evolutiu, deslligant-la, ben segur, dels Homo heildelbergensis i refermant la seva vinculació com a antecessors dels neandertals. Un breu resum divulgatiu i molt entenedor compartit per CanalUNED. Idioma: Castellà . Durada: 14 minuts.

La primera joia neandertal.

L'article de Davorka Radovcic et al., publicat a la revista Plos One, posa en evidència la que pot ser la primera mostra que els neandertals, fa 130.000 anys, van manipular amb diferents tècniques urpes d'àguila de cua blanca (Aliaetus albicilla) amb la intenció de configurar algun tipus d'ornament. 

El fet que les vuit restes pertanyen a un mínim de tres àguiles diferents indica que van ser acumulades i conservades juntes amb alguna finalitat, fins que van ser perdudes o abandonades en un mateix moment, atès que totes les urpes s'han localitzat en el mateix estrat del jaciment de Krapina. Tot plegat sembla indicar un ús ornamental i simbòlic d'aquests elements molt abans que aquesta espècie humana tinguessin contacte amb l'home modern. 

Aquests tipus d'ornaments han estat utilitzats en les societats i cultures conegudes com un element no simplement decoratiu. De forma habitual les peces que incorporen elements com urpes o ullals formen part d'un ritual i indiquen un simbolisme amb el que l'home vol posar en valor determinades característiques pròpies a través de les qualitats de l'animal a qui pertanyen les peces seleccionades. 

Difícilment podrem saber quin era el significat i la importància en el context cultural original, però indubtablement és una nova prova de la capacitat simbòlica que ja tothom reconeix a l'Homo neanderthalensis. 

Resum divulgatiu en castellà i francès a Pileta de prehistoria i Hominides. 

Imatge de Luka Mjeda. Zagreb.

En aquest vídeo David Frayer comenta la troballa. La difusió la fa el Servei de notícies de la Universitat de Kansas. Durada 2'12''.

El primer Homo.

Fòssil LD 350-1. W Kimbel.

Qualsevol troballa que faci referència al principi de la humanitat és fonamental per l'escassetat de restes entre dos i tres milions d'anys a l'Àfrica de l'est i per la importància que pot tenir en la determinació del moment i l'origen del gènere Homo. 

En aquest context és d'enorme rellevància el fòssil trobat a Ledi-Gueraru (Etiòpia), una mitja mandíbula esquerre localitzada en un sediment de 2,8 milions d'anys d'antiguitat. La troballa de Chalachew Seyoum (gener de 2013) és clau pel fet que representa una espècie en clara transició entre el gènere Australopitecus, de qui conserva encara l'estructura mandibular, i l'Homo caracteritzada per unes peces dentals més petites. Aquesta troballa ha estat publicada a la revista Science. 

En aquests moments, en els que s'està definint una major diversitat del nostre gènere relacionat amb l'espècie Homo habilis resulta fonamental comprovar aquest encaix més antic que podria haver donat origen a diferents llinatges, ja en el moment de l'aparició del nostre gènere. 

Tot comença a encaixar i a definir-se millor tenint en compte que sembla que podem començar a relacionar les primeres eines amb les espècies humanes que les van construir. Ha calgut buscar en una zona on ja hi havia un entorn mixt entre prats i matolls amb zones arbrades i ocasionals zones humides.

A la imatge de W Kimbel que acompanya s'hi pot veure el fragment de mandíbula des de diferents angles. Les cinc imatges corresponen a un únic fragment.

Molt interessant el cronograma publicat a la revista Nature 

Material addicional en format PDF (26 pàgines) de l'estudi Sciencemag.

Febrer 2015. Novetats breus.

1- Un estudi publicat a la revista Nature posa en dubte que la domesticació dels gossos es produís en el paleolític. 

2- L'anàlisi de les coincidències entre l'ADN neandertal i sapiens permet conèixer algunes funcions metabòliques i la predisposició a determinades malalties com la psoriasi i la malaltia de Crohn que comparteixen les dues espècies. Ho podeu llegir a la publicació que n'ha fet Molecular Biology and Evolution. 

3- Interessant reportatge sobre l'aparició dels humans moderns a Europa. Durada 44'. Idioma: Alemany. 

4- Conferència de Xabier Peñalver sobre la importància del jaciment de la Cova de Praileaitz. Un indret que cal preservar i que posa en evidència la manca de sensibilitat de les administracions sotmeses a les empreses d'explotació del territori. 

5- La seqüència HARE5 implicada en el desenvolupament del neocòrtex en humans i pot ser la causa inicial d'algunes de les modificacions de l'estructura cortical humana. Article publicat a Current Biology. 

6- A partir de l'anàlisi de les dades de diversos models climàtics els investigadors Mihael D. Petraglia, Richard P. Jennigs et al. consideren que el pas dels homínids des de l'Àfrica a la península aràbiga hauria pogut succeir en múltiples ocasions durant el plistocè tardà. Ho podeu llegir a la revista Quaternary International. 

7- Aquí podeu baixar-vos el PDF (51 pàgines) de Lingüístic Society amb la recerca que situa l'origen de l'indoeuropeu fa entre 5.500 i 6.500 anys a l'estepa que va de Moldàvia i Ucraïna fins a Rússia i a l'oest de Kazakhstan. Són d'especial interès els arbres lingüístics que il·lustren la publicació.

                                                  

Indicis de divisió sexual del treball en neandertals.

Un estudi dels investigadors Almudena Stalrrich i Antonio Rosas publicat a la revista Journal of Human Evolution intenta demostrar la divisió del treball en funció del sexe en els neandertals a partir de l'anàlisi diferencial del desgast dental no masticatori. En l'actualitat el desgast dental no masticatori en les poblacions recents de grups caçadors recol·lectors mostra diferències en aquest patró de desgast en funció del sexe. 

Els investigadors han realitzat un estudi de la dentició de 19 exemplars de neandertal pertanyents a tres jaciments molt importants: l'asturià del Sidrón, el francès de l'Hortus i el belga de l'Spy. Els resultats indiquen que tots els individus presenten desgast no masticatori i consideren que les diferències trobades entre els patrons de desgast dels mascles i de les femelles són compatibles amb la realització sistemàtica de diferents funcions o del treball amb diferents tipus de material si bé l'estudi no determina quines podrien ser aquestes tasques tot i que segurament estarien relacionades amb la preparació de les pells en el cas de les dones. 

Les diferències més importants són el fet que les estries, semblants a marques de tall) són més llargues en el cas de les dones i que aquestes les tenen localitzades a la dentició mandibular i en canvi les dels homes es localitzen, preferentment, en la dentició mandibular. 

La imatge que acompanya aquest resum pertany al CSIC i han estat publicada a Hominides. 

Gener 2015. Novetats breus.

1- Una interessant web per a conèixer l'art rupestre a l'Àfrica. 

2- Les fractures dels ossos de la Sima de los huesos són majoritàriament post-deposicionals. En algun cas s'observa alguna fractura causada pel fet de la caiguda del cos des de l'entrada de la cavitat. Enllaç. 

3- Un fèmur de ren trobat el 2014 a la Grotte de Bison a Arcy-sur-Cure a la Borgoña Francesa demostra la capacitat de l'home de neandertal de multi-usos amb eines d'os, competència fins ara atribuïda exclusivament a l'Homo sapiens. Juntament amb altres proves, aquesta troballa és un indici de la capacitat cognitiva de l'Homo neandertalensis. Enllaç. 

4- Visita virtual a la zona dels dolmens d'Antequera. Lloc de la Junta de Andalucia. 

5- A la cova Scladina de Bèlgica s'hi han identificat cinquanta-i un fragments de roca amb una antiguitat entre 37.000 i 40.000 anys que podia haver estat usada pels neandertals com a pigment negre. Aquesta roca va estar transportada una 40 quilòmetres des del seu punt d'extracció. Es pot llegir a Science Direct. 

6- Identificats 71 tatuatges en 19 parts del cos de l'home d'Ötzi. Publicat a  Journal of Cultural heritage. 

7- Science Mag publica un article que demostra que els australopitecins ja disposaven d'una morfologia de la mà que permetia l'ús d'eines. Podeu ampliar la informació al blog de Paleoantropolgia Hoy.

8- Fa entre 7.200 i 3.100 anys els sapiens d'atapuerca incloïen en la seva dieta gos domètic, gat salavatge, guineu i teixó. Article de l'IPHES.

Penghu 1: més proves de la diversitat de poblacions a l'Àsia durant el plistocè.

Penghu 1 és una mandíbula que va ser localitzada gràcies a una xarxa d'un vaixell que pescava per la zona del canal de Penghu, costa occidental de Taiwan, a una profunditat d'entre 60 i 120 metres i a 25 quilòmetres de la costa. Aquesta zona va estar en dues ocasions durant el plistocè a la superfície com a conseqüència de la disminució del nivell del mar. 

Les restes han estat localitzades associades a altres restes de mamífers (Palaeoloxodon, Bubalus, Sus, Elaphurus davinianus, Cervus, Equus ferus, i altres). Les datacions, dutes a terme per diferents metodologies i, tenint en compte que han estat realitzades sense conèixer l'estrat en el que originàriament estaven dipositades, es corresponen probablement amb els períodes en que les terres estaven emergides: entre 190 i 130.000 anys o entre 70 i 10.000 anys. Cal tenir present la gran variació de datacions obtingudes de les diferents restes de fauna associada. 

La mandíbula mostra una morfologia primitiva i robusta així com una estructura dental poc habitual en la resta de fòssils asiàtics atribuïts a Homo erectus, excepte l'home d'Hexian a l'est de la Xina que va viure durant el plistocè mitjà. A l'article es comparen de forma exhaustiva les diferents característiques de la mandíbula amb les característiques de la resta d'homínids coneguts. 

S'han plantejat diferents hipòtesis per explicar aquest la persistència d'aquestes característiques morfològiques. La importància del fòssil consisteix en el fet que demostra una major complexitat de poblacions asiàtiques durant el Plistocè.

Publicat a Nature, el podeu llegir complet en format PDF. Trobareu un bon resum en castellà Paleoantropologia Hoy. 

La imatge que acompanya és un fragment de la il·lustració de l'article ja citat.

Manot 1, un fòssil que pot esdevenir clau.

La datació i les característiques morfològiques d'un fòssil parcial d'un crani de sapiens trobat a la cova de Manot (Israel), aporta pistes sobre les primeres poblacions de la nostra espècie que van poblar Europa.

Segons Israel Hershkovitz i el nombrós grup d'investigadors que signen l'article publicat a Nature, la morfologia del crani demostra clarament que aquest humà pertany a la darrera onada que, partint de l'Àfrica, va poblar Europa durant el paleolític superior. Per a poder asseverar aquest plantejament els autors asseguren que aquesta configuració cranial moderna es dona en antecessors africans i que és diferent a la de la resta d'homínids que s'han trobat a la zona amb anterioritat. Aquestes dades són les que permeten plantejar la hipòtesi d'una migració que posteriorment es va escampar per la resta del món, i també per Europa, procés en el que anirien substituint altres poblacions humanes. 

La troballa és important també pel fet que en aquesta zona hi ha poques restes humanes pertanyents a aquest període. El crani s'ha datat seguint la metodologia de l'urani-tori amb una antiguitat aproximada de 54.700 anys (amb un marge de confiança de 5.00 anys). Aquest període i aquesta zona tenen un enorme interès per l'estudi de l'evolució humana atès que, segon sembla, seria el lloc i el moment en el que es va produir la hibridació entre sapiens i neandertals a causa de la qual bona part de la població actual encara tenim un percentatge d'ADN neandertal. És per això que s'ha formulat la hipòtesi que la població a la que pertany el crani de Manot seria la protagonista d'aquest intercanvi genètic. 

Podeu ampliar aquesta informació en altres articles publicats a la mateixa revista (1, 2). Pensem que és fonamental difondre aquesta important troballa tot i els comentaris que afirmen que cal continuar la recerca per tal de descobrir més informació addicional per demostrar definitivament el paper del fòssil en el procés de l'evolució humana. 

Altres autors consideren més probable que els humans de la població derivessin de les poblacions locals i no necessàriament de poblacions africanes. Una mostra d'aquesta línia argumental la podeu trobar al comentari de Dienekes. 

La imatge de la cova de Manot és d'Israel Hershkovitz, Ofer Marde i Omry Barzilai. 

La imatge de les diferents vistes del crani Manot 1 pertany a Nature i correspon a la figura 2 de l'article ja citat.

Co-evolució del llenguatge i l'ensenyament de fabricació d'eines.

Comentem aquest article per la importància de la hipòtesi i per la metodologia experimental emprada encara poc habitual en la recerca sobre l'evolució humana inicial. L'estudi signat per TJH Morgan i 11 investigadors més ha estat publicat a la revista Nature. 

Els autors s'han proposat verificar quin mecanisme pot haver tingut més rellevància en la transmissió dels coneixements necessaris per construir eines amb la tecnologia acheuliana. Aquesta tecnologia, habitualment associada a l'Homo erectus, té els seus inicis a l'Àfrica i posteriorment s'expandeix per Europa i Àsia com a evolució de la tecnologia olduvaiana més antiga i bàsica. La tecnologia acheuliana es caracteritza per una execució sistemàtica i realitzada per la dues cares de la roca. 

L'experiment consisteix en definir cadenes d'aprenentatge d'aquesta tècnica seguint cinc procediments diferents: creació a partir d'un model, diferents contexts d'imitació i emulació i una darrera amb el suport d'indicacions lingüístiques. 184 adults han participat com a membres de les diferents cadenes d'aprenentatge.

Segons els resultats obtinguts l'eficàcia de l'ensenyament a la cadena en la que participava el llenguatge en relació amb les altres fa pensar que la comunicació lingüística ha d'haver estat necessàriament un pre-requisit indispensable per l'aparició i transmissió de la tecnologia acheuliana en la construcció d'eines del mode 2. 

Tot i el l'evidència que es tracta d'una prova indirecta ens sembla molt interessant la recerca de noves metodologies per determinar el moment de l'aparició del llenguatge en l'evolució humana. 

La imatge que acompanya s'ha fet pública pel mitja referit anteriorment per il·lustrar l'abstract de l'article.