Un equip internacional d'investigadors liderats per Tom Higham han datat 40 jaciments mosterians, cultura atribuïda a l'home de Neandertal, per tal de datar correctament les darreres ocupacions d'aquesta espècie a Euràsia i esbrinar el temps durant el qual neandertals i sapiens van conviure.
Els principals problemes que fins ara han dificultat l'obtenció de dades definitives han estat la imprecisió de la tècnica del C14 per aquests rangs d'edat així com l'habitual contaminació de les mostres. Per aquest motiu els investigadors han hagut d'obtenir mostres netes i usar l'accelerador d'espectrometria de masses per poder ajustar millor les datacions obtingudes.
Tot i que l'estudi mostra diferències en el moment de la desaparició depenent de la zona, la desaparició del mosterià a tot Europa es va produir fa entre 41,030 - 39.260 anys.
L'estudi demostra també que sapiens i neandertals van conviure durant un llarg període de temps que va entre 2.600 i 5.400 anys. Aquesta dada serà fonamental per acabar d'entendre la possible transmissió cultural i tecnològica i el patró de relació de les dues comunitats amb l'entorn i entre sí.
Els autors posen en dubte el lloc i el moment exacte de la desaparició dels darrers neandertals tenint en compte els resultats de les datacions a la península ibèrica. Precisament són les mostres de la cova de Gorham situada a Gibraltar i també les de Sibèria (els dos extrems de l'ocupació neandertal) les que encara no han pogut estar datades amb precisió.
L'article s'ha publicat a la revista Nature. Trobareu el comentari de la notícia en molts mitjans com NHM, d'on he obtingut la imatge que il·lustra aquest escrit, o a Dailymail.
Nota: La imatge de Natural History Museum reprodueix la recreació de la imatge d'un home adult neandertal (esquerre) i d'un HAM, home anatòmicament modern o sapiens (dreta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada