dimecres, 6 d’agost de 2014

Segons un estudi l'Homo floresiensis no és una nova espècie, patia la síndrome de Down.

La controvèrsia en relació a la identitat de les restes humanes trobades a la cova de Liang Bua de la illa de Flores torna a estar d'actualitat. 

La seva altura (1,06 m), una capacitat cranial de 380 m3, que situa els fòssils en un rang de la mateixa mida que ximpanzés i australopitecins, juntament a l'anàlisi comparativa d'altres característiques van decidir a Peter Brown a crear un nou taxó que van anomenar Homo floresiensis


Fotografia de Yousuke Kaifu publicada el 18 d'abril de 2013
per 
National Geographic News en la que es pot veure la
diferència entre un crani sapiens (esquerra) i LB1 (dreta).

Aquest homínid hauria conviscut amb l'Homo sapiens, que va ocupar l'illa més tard- fins fa només uns 12.000 anys. Tot i la seva limitada capacitat cranial era capaç de construir eines lítiques per caçar i processar els aliments i de controlar el foc. Segons aquesta teoria un grup d'homínids -probablement Homo erectus- va poder arribar a l'illa de Flores en un moment en el que el nivell del mar era excepcionalment baix a causa d'una glaciació i un cop allí ja no n'hauria pogut sortir quedant aïllat amb pocs recursos. En aquesta situació d'insularitat moltes espècies evolucionen modificant la seva mida per adaptar-se millor. Això és el que va passar a aquest grup humà. 


Paral·lelament a aquesta hipòtesi n'hi ha d'altres que consideren que les característiques detectades a l'esquelet LB1 i a les altres restes trobades són causades per processos patològics que podien haver afectat a individus sapiens. S'han proposat diferents patologies: cretinisme, síndrome de Laron o enanisme de Majewski. 

Impressionant vista de la cova de Liang Bua.

En aquesta línia s'han publicat dos estudis a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) on s'aporten noves dades que intenten justificar que les restes no corresponen a una nova espècie i que en realitat LB1 es tracta d'un Homo sapiens que patia la Síndrome de Down. 

En el primer article (pdf) Robert B. Eckhardt i els seus companys repliquen les dades morfològiques i consideren que han estat subvaloradades tant pel fa a l'altura com a la capacitat cranial que consideren de 430 cm3, dada que ja entraria en el rang d'habitants de la zona amb la SD. Amb les dades actualitzades podrien considerar-se dins del rang sapiens. Segons els autors no es justifica la necessitat de crear una nova espècie. 

En el segon article (pdf) Els investigadors d'aquest equip consideren que l'asimetria facial, el petit volum endocranial, la braquicefàlia (cap arrodonit i curt), els fèmurs proporcionalment curts i altres característiques de LB1 són compatibles amb la diagnosi de la Síndrome de Down, patologia que també ha estat documentada en ximpanzés i orangutans. 

A ningú se li escapa que aquesta controvèrsia es podria resoldre ràpidament amb els resultats de l'anàlisi de l'ADN de les mostres. Lamentablement l'ADN obtingut de LB1 només permet l'obtenció de fragments (fins ara compatibles amb homo sapiens) gràcies als que encara és impossible discernir qui té la veritat en aquesta polèmica científica, una de les més interessants del camp de l'evolució humana en aquests moments. 

Esperem que l'evolució de les tècniques de seqüenciació d'ADN o la troballa de mostres de fòssils en millor estat de conservació permetin esbrinar definitivament quina és la identitat de l'Homo floresiensis.  

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia HoyPileta de prehistoria o Science Daily

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada