L'Homo antecessor a La Boella

Josep Vallverdú és codirector de
l'excavacio de la Boella. IPHES.

Reconec que el títol d'aquest article no resistiria les exigències d'una escrupolosa revista científica, a La Boella encara no s'hi han pogut trobar restes humanes. 

El que s'ha pogut documentar àmpliament a les diferents campanyes arqueològiques és la seva presència gràcies a la troballa d'una àmplia col·lecció d'eines lítiques, una cinquantena només en aquesta campanya, que associades a copròlits de hiena demostren que el jaciment de la Mina va ser, fa gairebé un milió d'anys, un lloc ideal per a la obtenció de recursos alimentaris pels grans depredadors. 

Efectivament, la presència de restes de Mammuthus meridionalis, hipopòtams i altres herbívors fa pensar que el conjunt d'aiguamolls formats per l'antiga desembocadura del riu Francolí i la riera de La Selva del Camp tenia l'entorn ideal, ple de bassals d'aigua dolça i fang, perquè aquestes espècies hi acudissin freqüentment. 

Tal com comenten els codirectors del jaciment Palmira Saladié i Josep Vallverdú (imatge) els jaciments de La Boella i el nivell TD6 a la Gran Dolina d'Atapuerca són de la mateixa cronologia. A l'estrat Aurora del nivell TD6 s'hi va descobrir, ara fa 18 anys, les restes d'una nova espècie amb característiques diferencials en relació a la resta de taxons descoberts fins llavors. En la seva morfologia s'hi van identificar característiques primitives juntament amb d'altres més modernes que els relacionaven amb l'Homo neanderthalensis. 

La Gran Dolina era una cova on l'Homo antecessor, denominació cada cop més acceptada, hi transportava les seves captures per a poder processar-les amb tranquil·litat i fora de l'abast de la resta de carnívors. Alguns d'aquests fòssils eren d'altres homínids, i ara hi trobem les seves restes canibalitzades. Esperem que d'aquí a cinc anys aproximadament es pugui excavar el nivell en tota la seva extensió i apareguin altres fòssils que completin la informació de la que ara es disposa. 

La Boella, en canvi, era un lloc de cacera o d'obtenció de recursos. Un cop aconseguits calia trossejar els animals grans per poder transportar les peces més aprofitables a un lloc segur. Un cop allí ja es podien esquarterar les restes, repartir-les entre la resta del grup i menjar-se-les tranquil·lament. També voldríem recordar que aquesta associació entre eines lítiques, marques de tall i copròlits de hiena es dona també a Orce, el tercer jaciment peninsular amb una antiguitat superior al milió d'anys. 

En el cas de La Boella ens trobem doncs amb un jaciment d'obtenció de recursos a camp obert i a TD6 amb un indret de refugi i consum de les restes en un espai limitat. Aquesta diferència ens explica les peculiaritats diferencials dels dos jaciments. És força probable doncs que els homínids siguin els mateixos en els dos casos. Els homínids provinents de l'est d'Europa havien d'haver creuat els Pirineus per entrar a la península. 

Voldria recordar que aquest mateix patró es va continuar produint 400.000 anys després, ara en fa uns 450.000 anys, quan els preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca. Aconseguien recursos al jaciment de Galeria i a altres punts i els portaven també a Gran Dolina, evidentment a un estrat superior, on els consumien.

Excavació al jaciment de la mina. La Boella.

Durant el plistocè van conviure diferents espècies d'homínids a diferents llocs del planeta i tenim proves de presència anterior al milió d'anys a La Sima del Elefante  (Atapuerca) i a Orce. Queda per resoldre el dubte de saber si aquesta espècie anterior era la mateixa o una de diferent. En aquests moments la comunitat científica encara no té prou informació per a poder assegurar-ho. 

Les futures troballes a TD6, la possibilitat de localitzar restes humanes a La Boella o més antigues a Orce o a la Sima del Elefante són les qüestions que més anhelem les persones interessades en l'evolució humana per aquella època del plistocè peninsular. 

Pel que fa a la campanya d'excavació que tot just s'ha acabat a La Boella voldria comentar la presència de l'investigador del CSIC Antonio Rosas més conegut per la seva intervenció a l'excavació del jaciment neandertal de la cova del Sidrón a Astúries i les expectatives que en properes campanyes hi ha dipositades a la Cala 1 on s'estan efectuant les obres d'instal·lació d'una coberta protectora. Estem convençuts que la Boella esdevindrà en un futur proper un espai imprescindible per a la recerca i socialització del Plistocè a casa nostra.

Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES a l'espera de la publicació dels articles científics posteriors que amb tota seguretat publicarà l'equip d'investigadors que ha participat en la recerca.