dimarts, 9 de juny del 2015

Un braçalet denisovà


Braçalet denisovà
L'anàlisi genètica d'una falange distal trobada a la cova de Denisova va desvetllar l'existència d'una nova espècie que s'hauria diferenciat de la línia evolutiva de l'Homo sapiens fa gairebé un milió d'anys. 

Amb el temps i nous estudis hem conegut la hibridació d'aquesta espècie amb els humans moderns, fins el punt que actualment un alt percentatge dels humans que viuen a l'est asiàtic tenen en el seu ADN restes d'aquest contacte genètic. 

Més recentment hem sabut que hi ha una relació genètica entre els preneandertals de la Sima de los Huesos i aquesta població asiàtica denisovana de la zona d'Altai a Sibèria. El contacte genètic entre neandertals i denisovans amb els sapiens ha comportat el replantejament del mateix concepte d'espècie fins el punt que alguns especialistes han començat a distingir entre espècie biològica i morfològica. 

Recents descobertes van en la línia de demostrar l'elevada capacitat cognitiva d'aquestes espècies ara extintes però tan relacionades amb la nostra. L'ús d'ornaments fets a base de plomes de rapinyaire, els gravats de la cova de Gorham a Gibraltar, la tecnologia lítica i molts altres indicis en són una mostra. 

El Dr Derevyanko director del Institut d'Arqueologia i Etnografia de Novosibirsk i el seu equip han fet pública la troballa de dos fragments d'un braçalet associat al mateix nivell al que, juntament amb restes d'altres animals, s'hi va localitzar les de l'home de Denisova. L'antiguitat de la joia és d'uns 40.000 anys i està feta de mineral de clorita. El treball requereix coneixements tecnològics molt desenvolupats tant en el poliment de la peça com en la confecció de l'orifici realitzat amb un torn a gran velocitat i poques vibracions. 

La peça que tenia un diàmetre d'uns 7 cm. mostra un desgast a l'interior de l'orifici com si hi tingués subjecta una peça de cuir que sostenia un altre element més pesant tal com mostra la imatge de Siberian Times que podeu veure a la part superior d'aquest escrit. El fet que aquest material hauria estat obtingut a 200 km de distància ens dona informació sobre la vàlua que podia tenir pels humans que es van esforçar per crear la joia que segons argumenten els investigadors va ser usada per un infant o una dona només en comptades ocasions i no habitualment. Aquest braçalet és una prova fefaent d'una cultura organitzada amb especialistes joiers que usava ornaments per donar relleu a determinades persones del grup, un comportament realment modern. 

Segur que amb el temps s'aniran descobrint noves proves d'aquesta capacitat simbòlica que permetrà reivindicar la qualitat cognitiva i social de neandertals i denisovans. Podeu ampliar la informació a Internet Stones i a la font ja citada.

Imatge d'Anatoly Derevyanko, Mikhail Shunkov i Anastasia Abdulmanova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada