Certament, ja fa anys que bona part dels investigadors en evolució humana consideren els origens de la nostra espècie a l'est d'Àfrica. L'estudi que resumim aquí confirma aquesta hipòtesi.
Es tracta d'una recerca publicada en obert a la revista Plos One i realitzada per Nuha Elhassan, Eyoab Iyasu Gebremeskel, Muntaser E. Ibrahim i altres investigadors que han estudiat 848 seqüències del genotip de microsatèl·lits nuclears (repeticions de petites seqüències d'ADN) de diferents poblacions, incloent sudanesos, etíops i kenians, a més d'altres africans, asiàtics, australians, europeus i americans, i del citocrom c oxidasa (proteïna) de l'ADN mitocondrial (MT-CO2) per tal de determinar valors genètics en la població de l'est africà.
De les conclusions de l'estudi cal destacar que dos terços de la diversitat genètica es localitza a l'Àfrica de l'est, més concretament, 43 dels 68 haplotips MT-CO2, la majoria al Sudan. L'existència d'aquesta diversitat és una prova evident de que es tracta d'una població més antiga que ha perdurat en el temps i ha generat aquesta diversitat. En canvi en els lloc on s'ha produït una migració més moderna la diversitat és menor.
Les dades apunten a considerar que la població humana inicial a l'est de l'Àfrica era de 2 a 6 vegades més gran que en altres zones i superior a les estimacions d'estudis anteriors. Aquesta proporció de la població s'ha mantingut en el temps. També es mostren clarament dos moments on es produeix una important expansió demogràfica: fa 50.000 anys, possiblement en relació amb una situació de sortida d'Àfrica, i fa uns 15.000 anys.
Altres dades que permeten assegurar que la mida de la població era força gran són les que mostren la no existència de fenòmens com la deriva genètica i l'endogàmia, aquests processos que produeixen degeneració i, fins i tot, inviabilitat de la continuïtat d'una nissaga en poblacions petites s'ha produït en molts llocs del món, però no a la zona estudiada.
Em semblen especialment interessants les dades relatives a les poblacions inicials d'Austràlia ja que preserven en el seu ADN-mt testimonis d'haplotips africans antics. Això fa pensar que ja inicialment el grup que va poblar el nou continent ja comptava amb una mida considerable. No es tractava doncs d'un petit grup aventurer si no d'una migració relativament massiva.
La imatge del mateix estudi que acompanya mostra com a partir d'haplogrups identificats en ximpanzés i neandertals es genera, en primer lloc, el grup A (en rosa) format per 1 seqüència individual de Kènia, eritreus, ugandesos i sudanesos. Més tard es forma el grup B (color groc) exclusiva de l'est d'Àfrica i pròpia de les mateixes poblacions anteriors i,finalment, el grup C que inclou poblacions de gairebé la resta del món.
______________________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada