dimecres, 28 de maig de 2014

Foc a Cueva Negra fa uns 800.000 anys.



La propera publicació de l'article científic sobre la presència d'un fogar antròpic a Cueva Negra torna a posar aquest jaciment en primera línia de l'actualitat. El jaciment es troba en un penya-segat a l'estret del riu Quípar al municipi de La Encarnación  (Múrcia). 

El nivell que comentem correspon a un reompliment sedimentari de la cova que ha estat datat entre 990.000 i 780.000 anys BP amb tècniques de paleomagnetisme i biocronologia. Segons Michael Walker i la resta d'investigadors de la Universitat de Múrcia queda perfectament demostrada la existència de restes que demostren plenament que amb una antiguitat aproximada de fa uns 800.000 anys els humans que poblaven l'entorn hi mantenien un foc viu durant llargs períodes en aquell espai. 

Es tractaria de la prova de control del foc més antiga a Europa i una de les més antigues en el món en un context controlat per humans. Les evidències que permeten corroborar aquesta hipòtesi són diverses. D'una banda el sediment gris clar mostra indicis d'alteració tèrmica en la micromorfologia de les mostres del sediment, a més el lloc, espai interior, on es troba el fogar impossibilita que s'hagués generat de forma natural i sembla indicar la necessitat d'un trasllat continuat de combustible per a mantenir-lo. El tercer indici és la presència de sílex clarament alterat per l'efecte de restar molt de temps a altes temperatures que, d'altra banda, no poden ser conseqüència d'un incendi forestal. A més de restes de cendres o carbons també s'han trobat en el fogar restes òssies calcinades. Cal esmentar que no s'hi a trobat ni una excavació ni un cercle de pedres o altres materials dipositats amb la finalitat de protegir el foc.

En la foto que acompanya podeu veure el lloc de l'excavació on es troba el fogar i les restes de sílex i óssos alterats pel foc. En general cal distingir dos moments de l'evolució humana pel que fa al control del foc. El primer moment es produeix quan els hominins són capaços d'adonar-se dels seus possibles avantatges (calor, seguretat i tractament dels aliments) i, perdent la por a acostar-s'hi, poden traslladar un foc produït de forma natural a un entorn protegit del vent i la pluja i mantenir-lo aportant-hi combustible reiteradament. El segon moment, molt més recent en el temps, seria quan els humans són capaços de produir ells mateixos el foc gràcies a diferents tecnologies. 

En molts articles el control del foc a Cueva Mayor s'atribueix a Homo Heildelbergensis tot i que la cronologia s'acosta molt a la presència a Atapuerca (Gran Dolina) d'Homo Antecessor. Segur que el jaciment de Cueva Negra, on s'han trobat dents,  ens donarà noves alegries

Podeu obtenir més informació a la web de la Associación murciana para el estudio de la paleontologia y el cuaternario d'on he obtingut la fotografia que acompanya. També podeu consultar Paleorama en RedPopular archaeology o Terraeantiqvae.

_________________________________________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada