1. Un estudi planteja una alternativa a l'explicació sobre la funció de la pell clara desenvolupada posteriorment a la sortida d'Àfrica. Majoritàriament es considera que es tracta d'una adaptació que afavoreix una millor captació de raigs UVB (llum ultraviolada B) indispensable per la síntesi de la vitamina D. La nova proposta de Peter Elias et al. posa en valor el paper de la pell com a barrera per a la pèrdua d'aigua. Segons aquests investigadors és molt important el paper de la filagrina, que es descompon en una molècula anomenada àcid urocànic que és l'absorbent més potent dels raigs UVB a la pell.
2. Una dent de llet amb arrel -cosa que indica que l'infant va morir abans que li caigués de forma natural- és la resta biològica d'un humà més antiga trobada fins ara a la península itàlica. Té una antiguitat de 585.000 anys i s'atribueix a Homo Heildelbergensis. Podeu ampliar la informació al bloc PaleoramaEnRed.
3. Dos grups humans pertanyents a ètnies diferents van lluitar a Jebel Shaba, a la riba est del Nil i nord de Sudan. La causa va ser la competència pels recursos en una època en què la sequera va disminuir la quantitat d'aigua, de vegetació i d'animals herbívors a la zona. Una gran quantitat de puntes de fletxa incrustades als cossos n'és la prova. Una de les ètnies formada per antecessors dels actuals subsaharians de llargues extremitats, cos curt, mandíbules projectades, fronts arrodonits i nassos amples es va enfrontar amb un altre grup procedent del nord que tenien les cames més curtes i les cares planes. Podeu ampliar la informació sobre el que alguns anomenen la primera guerra racial fa 13.000 anys al reportatge de David Keys a l'Independent.
4. La datació per luminiscència de la seqüència estratigràfica del jaciment alacantí de Salt indica unes dades entre 60.000 i 45.000 anys (MIS 3). En aquest període es produeix una ocupació recurrent que és l'habitual en els grups neandertals que es desplacen de forma estacional seguint les fonts d'alimentació, a una ocupació esporàdica i a l'abandonament final del lloc. L'abandonament coincideix amb un augment de l'aridesa possible causa de la degradació i la desaparició de la zona de la població neandertal. coincideix amb l'esdeveniment Heinrich 5. Ha estat publicat a Journal of Human Evolution.
5. Nou article publicat a la revista Plos One demostra l'ús de les urpes de rapinyaire amb finalitat simbòlica per part dels neandertals. Resulten d'especial interès les il·lustracions que acompanyen la publicació.
6. Dos mil anys després a l'aparició de l'escriptura encara s'usava el sistema de comunicació que la va originar. Ho podeu llegir a Pileta de Prehistoria on fa referència a l'article original.
7. Segons l'article publicat a la revista Plos One pels investigadors Guillermo Rodríguez-Gómez, Ana Mateos, Jesús A Martín-González, Ruth Blasco, Jordi Rosell i Jesús Rodríguez el fet que no s'hagi detectat presència humana a la serra d'Atapuerca en datacions properes als 600.000 anys d'antiguitat és degut a la competència pels recursos de carn amb altres espècies de predadors o carronyaires, més concretament per l'augment de la presència del jaguar europeu (Panthera gombaszoegensis) i la hiena ratllada (Hyaena hyaena).
8. Publicat un estudi sobre les datacions dels jaciments de la conca de Nihewuan a Journal of Human Evolution. sis jaciments situats entre 1,6 i 1,1 milions d'anys. Podeu llegir el resum a Paleoantropologia Hoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada