dilluns, 7 de juliol del 2014

Repensar l'inici de la humanitat.



Segons el meu parer el treball de Susan C. Antón, i altres investigadors publicat a Science sobre l'evolució inicial del gènere homo més que una aportació
 específica es tracta d'una recopilació fonamentada. Aquest tipus d'aportacions són essencials per donar context global a dades específiques obtingudes en estudis de detall i formular hipòtesis globals amb la finalitat d'actualitzar teories superades per les descobertes arqueològiques més recents.

La teoria desenvolupada per l'estudi planteja alguns axiomes bàsics com són: 

El clima africà on es van desenvolupar les diferents espècies es caracteritza per un llarg període que presentava canvis impredictibles. La modificació del clima i per tant la diversificació dels recursos afavoreix l'èxit de les espècies amb una alimentació menys especialitzada. Aquesta seria doncs una altra característica inicial. 

Les característiques que portarien al desenvolupament de la morfologia de l'home actual es van generant per separat en diferents espècies segons una estructura modular (Aquesta dada coincideix també amb l'estructura de l'evolució de les diferents espècies en el darrer milió d'anys a Europa, llegiu "La sima de los Huesos i l'evolució humana a Europa" Juny 2014). 

L'estudi planteja dues línies pels homínids inicialment; d'una banda els 1470 i 1813 correspondrien

als coneguts com a Homo habilis iHomo rudolfensis, Hsp (a la imatge es pot apreciar millor l'escala temporal) correspondria a l'espècie d'homínids inicials, i finalment He equivaldria a Homo erectus, amb el matís que "He (D)" correspondria a l'Homo erectus de Dmanisi, un cop aquesta espècie -fa poc menys de dos milions d'anys- ja havia sortit d'Àfrica. La línia groga correspondria als Parantrops (A - aethiopicus. b -boisei i r - robustus) i la  verda als Australopitecus (Afr - africanus, G - Garhi i S - Sediba). 

També relacionen l'aparició de la modificació intencionada de pedres per tal de produir eines amb la cronologia dels diferents clades. Fins ara s'ha considerat aquesta una de les claus culturals en la definició del gènere Homo. En el segon quadre s'estableix una correlació entre l'evolució de la morfologia i la conducta. 

Amb aquestes datacions encara hi ha molt poques restes, segur que noves troballes ajustaran el temps en què va viure cada espècie i, a més, segur que es plantejarà la revisió de gènere d'algun fòssil entre Australopitecus i Homo. La interpretació global de l'article és que tant australopitecins com els homínids van donar lloc a diferents estructures morfològiques per tal d'adaptar-se millor per a l'obtenció de diferents fonts d'alimentació. 

Probablement també les relacions entre les diferents "espècies " eren més tant o més complexes com les han estat en la història de la humanitat recent entre neandertals. denisovans i sapiens.

Qui vulgui ampliar la notícia ho pot fer en anglès a Smithsonian ScienceScience Daily o Pasthorizonspr; en castellà podeu llegir la notícia a Pileta de Prehistoria o si volu conèixer dades més específiques en el post que en fa Juan Manuel Fernández a Paleoantropologia Hoy

Les imatges corresponen a les fonts ja citades anteriorment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada