dimecres, 18 de desembre de 2013

Abril 2011



Novetats breus

Phylogenetic Models of Language Diversication. Interessant compendi sobre l'evolució lingüística en format PDF. El podeu trobar com a document adjunt al final d'aquesta pàgina o en el següent enllaç: http://www.ceremade.dauphine.fr/~ryder/DPhil.pdf 

Fa 500.000 anys l'homo antecesor ja presentava una lateralització preferent per la dreta semblant a la de l'homo sapiens actual. L'estudi realitzat a Atapuerca es pot veure a la revista Science Dailyho podeu llegir en francés a la web d'hominides.

Genetic structure of West Eurasians Recull de les estructures genètiques en funció del grup humà. Informació de base per comprendre l'estructura de les migracions humanes a Europa.

@carmemix, podeu llegir la notícia al seu bloc, m'ha fet saber que l'excel·lent documental Cave of Forgotten Dreams realitzat pel cineasta Werner Herzog sobre la cova Chauvet es podrà veure al Festival internacional de cinema d'autor de Barcelona.




Primera prova d'escriptura a Europa. Segle  XV AC.

Text escrit per Ramon Ferran catedràtic de llatí.

El recent descobriment dels fragments d'una tauleta d'argila a Grècia ha canviat l'estat dels coneixements que teníem sobre els orígens de l'escriptura a Europa i Occident.
L'estiu passat, en el jaciment arqueològic d'Iklaina, al sud-oest de la península del Peloponès, fou descobert un fragment d'argila de 7,62 x 5,08 cm que contenia inscrits, a l'anvers i al revers,  una sèrie de signes corresponents a l'alfabet sil·làbic micènic, el Lineal B. Aquest sistema d'escriptura, que consta de 87 sil·labogrames i que fou desxifrat per Michael Ventris i John Chadwick l'any 1950,  reproduïa estructures i paraules d'un estadi primitiu del grec antic, el grec micènic, que s'ha identificat amb la llengua pròpia dels herois i protagonistes dels poemes homèrics.

La gran novetat que aporta el descobriment no és altra que la seva datació, entre el 1450 i 1350 aC, fet que implica avançar uns 100 o 150 anys la cronologia de la primera aparició d'aquest alfabet. El jaciment d'Iklaina data del període micènic i sembla que hauria allotjat un establiment dependent de Pilos, palau-fortalesa micènic que apareix esmentat als versos homèrics en la figura del seu mític rei, el “vell” Néstor.

La civilització micènica, que es desenvolupà entre el 1600 i 1100 aC, s'organitzà a l'entorn d'uns nuclis fortificats que dominaven un ampli territori. Aquests nuclis allotjaven una minoria dirigent i aristòcrata encapçalada per un rei (WA-NAX, en transcripció sil·làbica del Lineal B, que s'identifica amb el grec clàssicanax “sobirà”) i assistida per una cort de funcionaris i esclaus. Des del palau-fortalesa controlaven la producció dels petits establiments rurals que l'envoltaven, els DA-MOS o aldees (cf. el grec clàssic dhmoV “poble”), i en recaptaven una part considerable en concepte de tribut, talment com una societat feudal. La principal missió de les tauletes de fang no seria altra, doncs, que la d'inventariar i registrar tota la producció recaptada i emmagatzemada al palau. Paradoxalment, la destrucció i incendi dels palaus al final del període micènic va assegurar la conservació del fràgil suport de les tauletes, ja que l'argila es va endurir per la cocció a què fou sotmesa, circumstància que també va patir la tauleta d'Iklaina.
Els micènics van conèixer l'escriptura gràcies a les seves relacions amb la civilització minoica, que va desenvolupar-se durant el segon mil·lenni aC a l'illa de Creta. Els minoics van adoptar un sistema propi d'escriptura, encara avui per desxifrar, el Lineal A, molt anterior al Lineal B i que s'inspirà amb el sistema d'escriptura jeroglífic egipci, poble amb qui van mantenir relacions comercials molt estretes. Els micènics, en envair l'illa al segle XV aC, van entendre la utilitat d'aquella innovació i la van adaptar a la seva llengua.
Avui, gràcies a modestos testimonis com el de Iklaina,  podem assegurar que a l'any 1500 aC els grecs ja estaven fermament instal·lats a Grècia i que els versos d'Homer són més pròxims a la realitat que al mite.
Font de la imatge:Domus sapientiae






Naixement inmadur. Un tret humà.

Plos Genetics publica un article de Plunkett Jevon i altres autors on s'analitza un dels factors més importants i característics del desenvolupament humà, es tracta del 
fet que els nadons humans neixen immadurs. Aquesta situació es produeix per la relació inversa entre l'estructura de la pelvis necessària per afavorir una marxa bípeda més eficaç i la grandària del cervell de la nostra espècie. Aquest fet augmenta, segons alguns autors les possibilitats d'aprenentatge. Per a més informació podeu consultar l'apartat corresponent a la web sobre el procés d'hominització.

Els autors comparen la relació entre el canal del part i la mida del cervell amb la durada de la gestació entre els humans, altres homínids i altres mamífers arribant, entre altres conclusions, a comprovar que efectivament els humans tenen una gestació més curta en relació a la grandària del cervell en el naixement que la resta d'espècies analitzades.

A continuació han analitzat globalment les dades de naixements prematurs i han relacionat aquest fet amb 120 gens candidats arribant a la conclusió que, segons l'estudi, es pot trobar una incidència significativa en el cas del gen FSHR responsable de l'hormona FSH. Aquesta hormona es secretada per la hipòfisis i en la dona actua principalment sobre els receptors en els ovaris per estimular el desenvolupament fol·licular i la síntesi d'estrogens, també actua en el moment del part, de manera que la seva desregulació pot provocar un part prematur.

La secreció hormonal regulada pel cromosoma FSHR ha evolucionat afavorint l'equilibri entre el naixement immadur necessari per les característiques pèlviques de la femella homo sapiens i la viabilitat del fetus per permetre un desenvolupament extrauterí i segons altres autors afavorir un procés d'aprenentatge que ens ha premés guanyar plasticitat.

A més de l'article original ja citat podeu trobar un bon resum a la revista Discover.
Font de la imatge la publicació original.



Brian Richmond, antropòleg de la Universitat George Washington, va donar a conèixer a la reunió anual de la Societat de Paleoantropologia la descoberta al nord de Tanzània, prop del llac Natron, de les reste fòssils de petjades de 18 homo sapiens amb una antiguitat aproximada de 120 ma.

En realitat el jaciment conté dos mostres diferents. Un grup de petjades que corresponen a un grup de 16 persones que es desplaçaven en direcció a l'est a diferents ritmes, cosa que indica que no viatjaven juntes i un altre grup de petjades corresponents a un grup de 18 persones que sembla que si que es desplaçaven juntes direcció oest. En cap cas s'aprecien petjades d'animals en tota la seqüència.

Les marques de petjades han pogut fossilitzar ja que sembla que el terreny volcànic format per cendres va permetre una impressió clara de les petjades i posteriorment aquesta capa es va endurir conservant les marques del desplaçament dels humans.

El grup està format per homes dones, en major nombre que els primers i nens. Segur que la investigació d'aquestes restes ens permetran deduir molta més informació sobre els inicis de la nostra espècie.

Via Scientific American. Autora de l'article Kate Wong.
Font de la imatge amb la localització del llac Natron: Google Earth






Rodrigo Alcalde i altres autors han publicat a la revista Journal of human evolution un article on s'analitza la prova més antiga d'ús dels ossos com a eines. La antiguitat d'aquestes peces trobades a les excavacions de 2000 i 2001 del jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca és de 350.000 anys.

Les restes contenen tant peces que han estat modificades per tal d'usar-les com eines amb diferents utilitats possibles encara desconegudes i altres peces òssies usades com a percutors o modificadors per obtenir eines lítiques. Els investigadors han pogut demostrar realitzant la rèplica de les accions corresponents i analitzant el tipus de marques que s'hi produïen que els ossos que utilitzaven els homínids per a percutir sobre pedres eren ossos frescos. segons els investigadors caldria revisar altres fòssils trobats en altres jaciments per tal de comprovar si també han servit per aquesta finalitat.

És evident que homínids més antics han usat ossos com a eines i probablement amb diferents utilitats en funció de les característiques de l'os. En aquests moments només cal determinar en quin moment comencen a modificar-los per millorar-ne el disseny i augmentar-ne l'efectivitat. 

Segurament el moment inicial és molt anterior al demostrat en aquest estudi, però caldrà trobar les proves que ho demostrin ja sigui gràcies a noves troballes o a la revisió de les restes de què ja disposem analitzant-les novament a partir dels coneixements actuals.

Font de la imatge Paleorama





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada