dijous, 19 de desembre de 2013

Setembre 2012


Novetats breus

1. El museu Salvador Vilaseca de Reus ha ampliat la seva exposició sobre el neolític a les nostres comarques amb la incorporació de noves peces de diferents jaciments d'aquesta època cosa que demostra la importància d'aquests assentaments en unes terres de qualitat per l'activitat agrícola. Més detalls en aquesta web de Paleorama.

2. La revista Plos One ha publicat un interessant article sobre l'evolució de les llengües a Europa. en aquest estudi, escrit per l'Aleksandar Mikic, s'identifiquen sis rutes del proto-indoeuropeu.

3. La cera de les abelles va ser usada fa 6.500 anys amb la finalitat de tractar problemes de perforació dental. Ho explica un article de Federico bernardini i altres publicat a Plos One. És coneguda l'aplicació de pròpolis i altres productes derivats de la mel amb finalitats sanitàries.



Modelat de l'interior d'una cova usant Blender

Javier Muñoz ha publicat a Youtube un vídeo en el que Daniel Tejerina, amb motiu de la convocatòria d'un curs per a la Universitat d'Alacant, explica algunes de les possibilitats que ofereix aquest programa de llicència lliure per modelar una estructura en 3D. En aquest cas es tracta d'una cova. Llengua castellà. Durada 6 minuts.





La importància d'ajustar el rellotge d'ADN



Són coneguts els mètodes de datació que utilitza l'arqueologia per determinar a quina antiguitat corresponen les restes que s'han trobat en un determinat jaciment com per exemple: la prova del C-14, les proves de ionització (urani, tori, potassi-40), les de modificació bioquímica, la relació amb esdeveniments naturals coneguts, la modificació de l'eix magnètic de la terra, la presència de restes de determinats animals o plantes en el mateix estrat, i moltes altres.

Des de fa poc, la genètica participa, de forma cada cop més activa, en la recerca sobre l'evolució humana. En aquests moments constitueix una font d'informació que permet generar hipòtesis sobre espècies o processos que encara no s'han demostrat arqueològicament. La genètica permet també fer una datació estimada dels diferents processos de l'evolució humana. La teoria del rellotge d'ADN es basa en el fet que la taxa de mutació de l'ADN es produeix a un ritme estable. Determinar aquest ritme de forma exacte està permetent que cada cop més les dades que s'obtenen a partir de la recerca directa en els jaciments es corresponguin amb el que indiquen els estudis genètics.

L'ús del rellotge lent en la mutació de l'ADN ajuda a relacionar les dades obtingudes de les dues fonts, algunes s'ajusten i coordinen molt millor, però d'altra banda retrassa, a vegades excessivament, els processos més antics. Alguns autors plantegen la possibilitat que la taxa de modificació de l'ADN s'hagi anat alentint i que no respongui a una taxa fixa. De tot això ens en parla Ewen Callaway a la revista Nature.

M'ha semblat interessant incloure la imatge que acompanya aquest article i en la que podem comprovar com aplicant la nova velocitat lenta de modificació de l'ADN es produeix un endarreriment significatiu de tots els processos coneguts. És interessant com hipòtesi i demostra la necessitat d'ajustar el rellotge d'ADN per tal de disposar d'un instrument de datació que serà fonamental. 



Nova metodologia per estudiar les llengües antigues


Dan Dediu i Stephan C. Leviston, lingüístes de l'institut Max Plank de Ligmenen, presenten un estudi a la revista Plos One en el que plantegen una metodologia per estudiar de forma més estructural els llinatges lingüístics antics. 

En el seu treball analitzen els procediments basats en l'estudi evolutiu del vocabulari i n'expliquen les seves característiques, punts forts i febles. Per a la seva recerca prefereixen treballar amb l'estudi evolutiu d'estructures més profundes del llenguatge com l'estructura sintàctica i altres índexs que, segons els autors donen una visió més profunda i invariable de la connexió entre les llengües antigues. Es tracta d'identificar perfils d'estabilitat comuns a grups lingüístics i la seva relació amb el territori.

Les conclusions concretes d'aquest estudi correlacionen amb les troballes arqueològiques i genètiques, cosa que referma la seva validesa i permet considerar aquesta anàlisi un punt de partida per a futures recerques. Entre les diverses conclusions que presenten només en comentarem dues. D'una banda la relació de les llengües yenisean siberianes i la Na-Dene d'Amèrica del nord, així com l'estructura de les llengües antigues del nord-est asiàtic. Una altra troballa seria la distinció de les llengües de Nova Guinea i el grup de llengües australianes, cosa que sembla indicar diferents processos migratoris. Podem relacionar aquestes dades amb la geografia de la presència d'ADN denisovà?

No hi ha dubte que l'estudi de les llengües completa i informa sobre els fluxos migratoris de població i aporten informació sobre la cultura del grup i l'estructura mental d'interpretació del món dels seus parlants. Mirar de cercar nous procediments per abordar l'estudi de l'estructura i distribució de les llengües antigues segur que serà ben valorat pel món de la recerca en evolució humana.

La imatge que acompanya l'he obtinguda del bloc de Dienekes on també comenta la notícia.




Els neandertals usaven plomes de rapinyaires

La revista Plos One ha publicat un article de Clive Finlayson i altres onze investigadors, alguns d'ells espanyols, en el que es demostra que els neandertals 
usaven plomes d'aus rapinyaires amb la finalitat de fer-ne ús per completar la seva decoració personal o d'alguns objectes.

Els grups de caçadors recolectors sapiens han usat i usen les plomes de diferents aus per múltiples funcions: la decoració personal, la significació de l'estatus i de la pertinença, l'elaboració de fletxes i altres usos molts d'ells de caràcter simbòlic.  També es coneix la captura d'aus per obtenir-ne les plomes a diferents jaciments d'Euràsia per part dels neandertals. 

L'estudi que ens ocupa avui es basa en l'estudi sistemàtic de les restes d'aus rapinyaires i còrvids de les coves de Gorham, Vanguard i Ibex, totes elles al Penyal de Gibraltar que com és conegut de tots va ser l'última morada coneguda dels neandertals abans de la seva extinció. Les restes corresponen a 124 animals dels quals uns 18 presenten marques de tall i mossegades a les ales, lloc que no es especialment valorat per la alimentació, però si per tractar-se de la part de l'anatomia de l'au on es poden trobar les plomes més grans i vistoses.

Els neandertals preferien les plomes fosques de trencalòs, àliga real i voltor lleonat. Aquest comportament es va produir durant milers d'anys i en una zona molt àmplia d'Euràsia. Un comportament complexe que reivindica encara més la potència cognitiva d'aquesta espècie. 

Podeu llegir la notícia a la revista digital de Scientific american, a l'ABC o al bloc de l'IPHES al que pertanyen dos dels investigadors (Jordi Rosell i Ruth Blasco) que signen l'article. La imatge d'Antonio Monclova ha estat difosa en molts mitjans a més dels esmentats anteriorment.



Viaje a la Sima de los Huesos. Entrevista con Ana Garcia i Ignacio Martínez

El bloc Historias de antes de la historia ha realitzat una entrevista a Ana Garcia, investigadora de la Universitat d'Alcalà d'Henares, i Ignacio Martínez, professor de paleontologia de la mateixa universitat, sobre les troballes de la Sima de los Huesos d'Atapuerca. 

Els entrevistats repassen les troballes més importants d'aquest jaciment, entre d'altres el crani número 5,més conegut com a Miguelón, el crani de Benjamina, una nena de 10 anys que va patir una malformació cranial de naixement i que va ser cuidada pel grup, Excalibur, el primer bifaç que permet aventurar la possibilitat que formés part de la primera cerimònia funerària o Elvis, la pelvis més completa de Heildelbergensis.

A més comenten l'aventura d'anar descobrint les restes dels 28 individus que en el seu dia van ser acumulats en aquest espai, i els arguments que han permés deduir que el jaciment es tracta d'una acumulació intencional. També indiquen les línies d'investigació que ha seguit l'equip per deduir les possibilitats lingüístiques d'aquesta espècie.

La gravació dura 22 minuts i té el valor de ser un excel·lent resum sobre les troballes de la Sima de los Huesos realitzada pels investigadors protagonistes. Advertim que els problemes de só dificulten la comprensió del discurs de Ignacio Martínez, i la música i els efectes estan enregistrats en un volum molt alt  contrastat amb la resta. Tot i aquestes dificultats pensem que val la pena i agraïm l'esforç dels realitzadors de la cinta.






Característiques del canibalisme de l'Homo antecessor


Un article de Palmira Saladié i altres, i amb la participació dels tres codirectors d'Atapuerca, publicat a Science Direct, intenta buscar una explicació al canibalisme de l'homo antecessor tal com s'ha documentat en les restes trobades al jaciment de la Gran Dolina. En aquesta recerca s'ha posat de manifest que s'havien consumit amb la mateixa tècnica que la resta d'animals destinats a l'alimentació. Els subjectes canibalitzats corresponen a persones joves.

Els investigadors han estudiat conductes semblants en ximpanzés, humans moderns i casos arqueològics de canibalisme per concloure finalment que aquest tipus de canibalisme es caracteritzava per atacar individus joves pertanyents a altres grups que podien ser possibles competidors en un mateix territori. Amb aquesta conducta es procurava mantenir la zona d'influència fora de l'acció d'altres grups rivals o ampliar-la, i al mateix temps controlar-ne la població. 

Els individus joves constituien preses fàcils d'aconseguir sense massa risc i la carn devia ser més apreciada. segons la Palmira Saladié es pot considerar aquesta conducta pertanyia al sistema cultural dels homo antecesor.

Potser caldria tenir més clara la distribució territorial i la interacció de grups per assegurar que aquesta conducta es correspondria amb les conductes d'agressió intergrupal dels ximpanzés. En el cas que l'atac hagués estat més general, segurament també haurien seleccionat els individus joves per a transportar-los al campament i ingerir-los. 

Podeu llegir la notícia al bloc de l'IPHES al que pertany la coordinadora de l'article o al boc d'smithsonian d'on he obtingut la fotografia que acompanya de jlmaral/Flickr.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada