dimecres, 18 de desembre de 2013

Juliol 2011

Novetats breus

. Trobades a Anglaterra  (Gales) les que podrien ser les primeres pintures rupestres de l'illa amb una antiguitat aproximada de 14.000 anys. La notícia ha estat publicada a la revista Archaelology.





L'extinció dels Neardentals: Una qüestió de número i altres factors

Paul Mellars i Jennifer C. French, professors del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Cambridge han publicat un article a la revista Science en el que volen donar una explicació definitiva al conjunt de factors que van acabar provocant la desaparició dels Neandertals a Europa.

El seu estudi es basa en l'anàlisi exhaustiva de les dades d'ocupació dels assentaments Neandertals i Sapiens a la regió del Perigord a França. La conclusió més important és que la onada migratòria dels sapiens estava formada per grups molt més nombrosos que els dels neandertals autòctons en una proporció de 10/1 (altres estudiosos opten per una proporció més baixa). Aquesta afirmació es basa en les següents dades: Major quantitat de llocs ocupats per grups de sapiens, densitats molt més altes de residus en els assentaments, tan d'eines lítiques com de restes d'animals, i la dimensió força més grans dels llocs de residència per tal  
d'encabir-hi grups més nombrosos i millor integrats.

El major nombre de grups i la seva major coordinació serien la base, segons els autors de l'estudi, de la major eficàcia en l'explotació dels residus alimentaris i energètics d'un entorn que ambdues poblacions compartien. Aquesta major competitivitat va ser la que va fer que els grups neandertals anessin quedant relegats a les zones menys productives i disminuís la població fins que finalment es produís la seva desaparició al sud d'Espanya.

No cal dir que aquest va ser un factor decisiu, però no l'únic. Els sapiens disposaven d'una millor tecnologia i estratègies més complexes de cacera, tècniques més adequades de processament i emmagatzement dels aliments, també disposaven de millors tècniques en l'elaboració de roba per aconseguir una millor protecció del fred i, en general, molts estariem d'acord que una millor capacitat simbòlica, cosa que comporta un desenvolupament cognitiu global que els posicionava millor de cara a la supervivència del grup.

Encara hi haurà molts més estudis que tractaran aquest tema, però és evident que tots els factors esmentats en aquest i altres treballs ja aporten proves suficients per a demostrar els grans trets del procés de desaparició dels neandertals. Caldrà encara buscar proves per matitzar i demostrar els detalls i concretar els diferents contexts d'aquesta crisi tan recent i significativa pel desenvolupament de l'espècie humana. 

Podeu ampliar la informació sobre aquest estudi a les publicacions ScienceDaily o El país digital entre altres.

Font de la imatge on apareix el professor Paul Mellars http://www.varsity.co.uk/news/1706





Atapuerca. Campanya 2011

Ja ha acabat l'activitat de recollida de materials de la campanya 2011 a Atapuerca. Aquest article és un resum de les troballes més importants a l'espera que a partir d'ara apareguin articles específics.

A la Sima del Elefante s'ha procedit al condicionament de l'accés que permetrà en properes campanyes ampliar la recerca de les restes de l'europeu més antic fina ara conegut (1,2 Ma) que tants aficionats esperem. Enguany al nivell TE9c s'hi han trobat restes de bòvids en bon estat de conservació que permetran conèixer quina era l'espècie que habitava aquestes contrades fa més d'un milió d'anys.

Galeria que feia és un jaciment on s'hi havien trobat restes d'Homo Heildelbergensis s'hi han trobat diverses restes de fauna, sobretot de cavalls i cérvols i diverses eines de sílex. També s'ha preparat el terreny per a futures actuacions.

A la Gran Dolina s'ha treballat en dos nivells. D'una banda s'ha acabat d'excavat TD6 i s'ha començat a fer amb TD5. en el 
primer estrat s'han localitzat en la que va ser, fa 900.000 anys, un cau de hienes, restes d'animals, copròlits i eines humanes que indiquen el pas esporàdic de l'homo antecesor per aquest indret. A la segona capa s'han trobat restes de microfauna i  fòssils d'ós (ursus dolinenses).

Al nivell TD10-2, també de la Gran Dolina corresponent a una antiguitat d'aproximadament 350.000 anys. que correspon a una ocupació de heildelbergensis ha estat la que ha aportat més restes, sobretot de bisons i un nombre molt important d'eines realitzades exclusivament amb sílex. Cal fer esment que a TD10-1 la diversitat de materials usat per a fabricar eines era molt més gran i també el tipus de restes animals. Els resultats d'aquesta campanya ens permeten comprovar la gran capacitat d'adaptació de l'homo heildelberguensis cosa que mostra la riquesa i capacitat de diversificació de comportaments culturals d'aquest grup humà.

A la Sima de los Huesos, s'ha identificat juntament amb restes d'óssos les restes d'un fragment de fèmur d'un homo 
heildelbergensis adult (fins el moment només se'n disposava de infantils) cosa que permetrà conèixer millor l'estructura física d'aquesta espècie.

La cueva del Mirador és un jaciment funerari de llarg recorregut que va des del Magdaleniense (12 ma) fins el final de l'edat del bronze ara fa 3 mil. En aquesta campanya s'han recuperat 10 cossos corresponents a un període anterior als 4500 anys i ha quedat palès que aquest espai havia estat usat com a cementiri durant un període molt llarg de manera que els ossos eren desplaçats lateralment mentre el centre era ocupat pel nou cadàver. També s'ha comprovat que en els jaciments de l'època del bronze els cadàvers havien estat canibalitzats i s'havien realitzat conductes d'esquarterament i consum de la carn humana bullida. En aquest jaciment encara queden força feina que permetrà esbrinar les característiques dels rites funeraris en aquest període relativament recent de l'ocupació humana a Atapuerca.


Les dades d'aquest article ampliades es poden trobar a la pàgina de Facebook del Museu de l'Evolució humana de Burgos, a un article a la pàgina de l'IPHES i a una notícia del diari El mundo.

Font de les imatges les pàgines web ja relacionades anteriorment d'El mundo i l'IPHES





Noves dades refermen la importància de la ruta mediterrània en el poblament neolític

Un nou article publicat a la revista PNAS i realitzat per l'equip de Marie Lacan aporta noves dades que refermen la hipòtesi de la migració mediterrània en la població neolítica a Europa de l'homo sapiens. L'estudi s'ha realitzat relacionant dades obtingudes en diferents línies de recerca.

D'una banda l'estudi genètic de l'ADN ben conservat de 53 individus de la cova de Treilles (França) ha permés analitzar tant de l'autosoma Y com de l'ADN mitocondrial de 29 de les mostres obtingudes i, a més d'aquest estudi que ha permès les diferents relacions de parentiu entre els homínids de la mostra, l'estudi s'ha complementat amb l'anàlisi de la presència d'alels relacionats amb la tolerància a la lactosa.

La relació entre els resultats obtinguts augmenta les possibilitats que la ruta mediterrània tingui major importància pel poblament en el neolític que altres hipòtesis com podria ser la de la migració centroeuropea.

Font de la imatge on es mostra el percentatge de llinatges compartits entre les dades obtingudes d'ADN antic i les actuals poblacions de les diferents zones europees: Paleorama Noticias.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada