dimarts, 17 de desembre de 2013

Agost 2010




El Dr. Marlize Lombart ha publicat a la revista Antiquity els resultats d'una recerca que data les puntes de fletxa trobades l'any 1963 a la cova de Sibudu a Àfrica del sud amb una antiguitat entre 60.000 i 70.000 anys, 20.000 anys més que les més antigues de les que es disposava fins ara. La importància de la recerca recau en la informació addicional que l'estudi de les fletxes ens ha aportat. D'una banda les restes de sang han permès determinar alguna de les espècies capturades i quin era el procediment que seguien en la seva utilització i, també podem saber els materials constructius, bàsicament resines, emprades en la construcció d'aquestes armes.

L'ús de resines que permeten adherir materials per composar elements més complexes obra un ampli ventall d'hipòtesis sobre altres possibilitats funcionals que es podia donar a aquesta tecnologia.

Tot plegat demostra la complexitat cognitiva de l'Homo Sapiens que construïa aquestes armes. No es tenen evidències del propulsor, però tenint en compte que aquest recurs ha estat efectiu cal pensar en què aquest element no ha de ser tan primitiu com es comenta en alguns articles, com a mínim es tractava d'un element prou funcional.

La revista Antiquity és la font de la notícia i de la imatge. 






Els australopitecus afarensis també usaven eines o no?

Segons les restes trobades i analitzades pels investigadors Zeresenay Alemseged i Shannon Mc Ferron representants de l'espècie australopiteus afarensis van usar eines lítiques per descarnar ossos d'animals grans. Aquest comportament s'havia atribuït a l'espècie homo habilis i es considerava pròpia d'animals amb un desenvolupament cerebral superior. 
La troballa, feta al jaciment de Dikika a Etiopia, és molt imp
ortant ja que els ossos recuperats tenen una antiguitat aproximada de 3,4 milions d'anys cosa que permet modificar i ampliar les hipòtesis referides a aquesta part del comportament de les espècies prehumanes i en aquest sentit caldrà veure fins a quin punt eren capaços també de modificar els elements de la natura per a fabricar-les, transportaven d'un lloc a un altre les que els eren utils, en quines altres situacions usaven eines més o menys elaborades, com per exemple  per a l'extracció d'arrels, també, si els ossos trobats corresponen a animals grans (una vaca i un antílop com és el cas) la seva activitat era només de tipus carronyaire o, en alguna ocasió, eren capaços de caçar-ne algun. Algunes d'aquestes hipòtesis que ara poden semblar fora de lloc poden ser comprovades en un futur proper.
 D'altra banda cal plantejar-se quines altres espècies eren també capaces d'usar eines. Amb tota probabilitat la resta d'australopitecins. Els parantrops especialitzats en una alimentació més vegetariana podien excavar el terreny amb l'ajuda de bastons o pedres?
Globalment caldrà refer el plantejament que associa la creació i ús d'eines als humans. Aquesta modificació lliga amb les aportacions del Dr. Sabater Pi i desenvolupades posteriorment per molts altres autors dirigits en la línia de demostrar l'existència de comportaments culturals en ximpanzés i. més recentment, en molts altres animals. 


Aquesta recerca ha estat publicada a la revista Nature d'on s'ha obtingut la imatge que acompanya aquesta informació i on es poden apreciar clarament les marques de tall.

En aquests moments la discussió està en descartar altres causes de les marques de tall com podrien ser les dents de determinats animals.

APORTACIÓ A LA NOTÍCIA
NOVEMBRE DE 2010. 

Manuel Domínguez-Rodrigo professor de prehistòria de la Universitat Conclutense de Madrid publica a la revista PNAS un article on desmenteix que les marques dels óssos siguin marques de tall i desmenteix la possibilitat que hagin estat realitzades intencionadament per homínids. La hipòtesi d'aquests autors és que el trencament dels óssos es va produir per aixafament quan un animal herbívor els va trepitjar. No reconeixen que es pugui esquarterar una cabra usant una pedra natural no elaborada a l'efecte.

La controvèrsia no està encara resolta.

DESEMBRE 2010.

Eudalt Carbonell director de l'IPHES posa en dubte, en el seu bloc del mundo.es, la troballa i l'ús d'eines per part dels australopitecins, encara que reconeix que, probablement, trobarem proves de l'ús d'eines amb 3Ma d'antiguitat, mig milió més de les últimes proves que es tenen a l'actualitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada