dijous, 19 de desembre de 2013

Juny 2013


Novetats breus

1. Descobert un nou esquelet de bòvid de l'espècie alephis tigneresi en connexió anatòmica de fa 3,1 milions d'anys al sector de Ca'n Agilera en el marc del projecte de recerca del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella. Podeu llegir la notícia al blog de l'IPHES.

2. José M Bermúdez de Castro explica a Antena3 els resultats d'una recerca que referma les característiques modernes del crani d'homo antecessor.Caldrà anar al Museo de l'evolució humana de Burgos a veure la nova reproducció quan estigui llesta. 

3. Los desayunos de TVE entrevista a Juan Luís Arsuaga. 

4. Les obres d'urbanització del barri de Los Ahijones ha permès localitzar el jaciment de Charco Hondo on s'ha identificat un taller de sílex del paleolític inferior (200 ma. a 300 ma.) les restes estan perfectament disposades com si no s'hagués produït cap procés de modificació posterior s l'abandonament dels neandertals que el feien servir. Les autoritats autonòmiques de Madrid tenen la intenció d'estudiar i enterrar el jaciment. Aquest també seria el cas dels altres 13 jaciments paleolítics de Vicálcaro a més de les 824 tombes visigòtiques identificades en zones pròximes.  Altres veus consideren més adequat la construcció d'un centre d'interpretació que pugui donar contingut cultural a la zona i mantenir el jaciment per a tal de ser visitat. Podeu llegir la notícia al diari El país.



El Portalón de Cueva Mayor

En el blog d'Historias de antes de la historia s'acaba de penjar un vídeo de 13 minuts sobre el jaciment d'El Portalón a Cueva Mayor, un dels jaciments més importants d'Atapuerca. Conegut des de principis del segle XX ha estat objecte de diferents intervencions, algunes poc afortunades. En l'actualitat encara no es coneix la potència estratigràfica total, però de moment ofereix nivells que van des del plistocè  quan va estar habitat per l'home de neandertal, fins el moment de la romanització, passant per totes les fases d'ocupació intermèdies.  Ens presenta el jaciment Amàlia Pérez arqueòloga del Laboratorio de Prehistoria de la Universidad de Burgos. Podeu ampliar la informació a aquesta pàgina d'Atapuerca TV.




La menopausa




Des de fa molts anys he llegit moltes i diverses teories sobre l'existència de la menopausa i la seva funció evolutiva. Per començar, caldria partir de la base que no és obligat, en evolució, que totes les característiques físiques o funcionals de l'organisme es correlacionin amb una funció adaptativa que justifiqui la seva utilitat en la línia d'aconseguir un major èxit reproductiu.

La teoria més comunament acceptada és la de Kristen Hawkes, professora del Departament d'antropologia de la Universitat d'Utah. La teoria de l'àvia considera que el fet d'alliberar la dona, a partir d'una determinada edat, de la possibilitat de quedar embarassada li permet ajudar la seva filla en edat fèrtil a pujar els néts. Certament aquest fet ha estat de molta importància ja que ha augmentat la taxa de natalitat gràcies al fet que la mare, després del deslletament, pot assumir un nou embaràs. La infantesa humana requereix un període de cura superior al d'altres animals i comptar amb el suport incondicional de l'àvia ha estat un avantatge innegable.

En altres ocasions he sentit especialistes que afirmaven que la menopausa era deguda a l'allargament de la vida que s'hauria produït com a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida. Aquest més de juny s'ha publicat un estudia la revista PLOS on es revisen els models anteriors i es proposa una alternativa que expliqui perquè en la nostra espècie l'acabament de l'edat reproductiva no es correlaciona amb el final de la vida. Richard A. Morton i els seus companys han generat un model genètic computacional en el que intervenen les relacions dels dos sexes per concloure que la menopausa es causada per l'elecció masculina de femelles joves. Us recomano llegir l'argument complet en la font original ja citada.

Perdonareu l'atreviment, però mai m'han satisfet cap de les explicacions anteriors, i tampoc aquesta darrera. La menopausa compleix la funció d'assegurar que un dels dos pares, més concretament la mare, que és molt més important a les fases inicials del desenvolupament de l'infant, sigui jove. Això comporta que el material genètic presentarà menys alteracions (cosa que podria ser igual si les limitacions reproductives es produïssin en l'home), i que la mare estarà en millors condicions de tenir cura de l'infant durant més temps que si fos gran. Aquesta hipòtesi no fa recaure l'explicació en una funció més cultural que biològica i la relaciona amb la millora de la descendència i no amb la vinculació a l'altre sexe.

La fotografia que acompanya és la de Kristen Hawkes.



Ocupació humana de la Cova de les Borres a La Febró (Baix Camp)


Segons un article publicat a la web de l'IPHES la cova de Les Borressituada a la capçalera del riu Siurana (La Febró, Baix Camp) va estar ocupada de forma contínua per caçadors-recol·lectors des de fa 13.000 a 9.000 anys. Maria Soto, Josep Vallverdú i l'equip d'investigadors de l'IPHES han localitzat eines lítiques confeccionades amb sílex de la zona, restes de fauna, algunes eines realitzades en ós, restes d'una possible arma llancívola (atzagaia) i cargols marins perforats amb la finalitat de fer-ne ornaments.

A l'article esmentat anteriorment podeu llegir els detalls de les característiques de les eines localitzades en els quatre nivells identificats. Més concretament s'expliquen les diferència entre els nivells superiors i inferiors. Destaca la diversitat i complexitat de les eines identificades i la mida més gran de les eines de l'estrat inferior. 

També suposa una novetat la identificació de restes de cabra i cérvol  cosa que no es va produir en la campanya de l'any passat. Els investigadors estan en procés de precisar la datació.





Entrevista a Jordi Rosell

Al blog de Historias de antes de la historia s'ha publicat una entrevista amb Jordi Rosell actual coordinador del nivell TD6 de la Gran Dolina a Atapuerca. En aquest vídeo l'investigador de l'IPHES repassa l'estructura del jaciment, la situació actual dels treballs, la importància d'homo antecessor i el seu lloc a la filogèneia humana. També valora el programa "Sota Terra" del que destaca que, tot i el tó humorístic o desenfadat, es basava en un treball científic de primer ordre i creu que el seu valor més important ha estat el d'apropar la recerca històrica als més joves.







Displàsia fibrosa en un neandertal


Un estudi que demostra l'existència de displàsia fibrosa en un ós d'un neandertal amb una antiguitat de 120.000 anys ha estat publicat a la revista PLOS ONE. La importància d'aquest treball escrit per Janet Monge i altres cinc autors és el fet que no es coneixia cap resta anterior a 4.000 anys que pogués demostrar l'existència tan antiga d'aquesta malaltia i, evidentment, encara menys la seva prèsencia en un individu de l'espècie homo neandertalensis.

Les excavacions al refugi croata de Krapina van començar el 1899 i van continuar fins a 1905. En aquest període s'hi van recuperar 876 ossos humans, juntament amb eines de pedra i milers de restes de fauna. La datació del nivell indica una antiguitat d'entre 120 i 130 ma. La major part de les restes estan molt fragmentades i en alguns casos presenten marques de tall, cosa que indica que haurien pogut ser canibalitzats per altres humans. Krapina 120.71 (veure imatge) correspon a un fragment de costella afectada per aquesta patologia.

La displàsia fibrosa és un tumor poc comú que afecta a l'ós i pot comportar la formació d'anormalitats extra-esquelètiques. Consisteix en la substitució del teixit ossi normal per un altre més fibrós i immadur i formacions òssies també immadures. La lesió acostuma a ser asimptomàtica  encara que en ocasions pot estar relacionada amb dolor, tumefacció i deformitat. El risc de patir una lesió o un trencament en la zona afectada augmenta considerablement. En el cas que ens ocupa no es pot demostrar quina va ser la magnitud  de l'afectació que el trastorn va produir a la persona afectada.

La baixa freqüència de la malaltia i la dificultat de conservació dels ossos afectats dificulten la identificació d'aquest tipus de patologies en el registre fòssil. Troballes d'aquest tipus són molt importants per demostrar l'existència de patologies en la filogènia humana i afinar en les possibles causes. A partir d'ara efectes com la contaminació només podran justificar, en tot cas, un augment de la freqüència de la patologia, però no ser considerats com a factor patogènic exclusiu.  

Podeu comprovar la repercussió d'aquesta informació en altres fonts com Science DailyAntropology i Hominides.   






La Boella. Presència humana de fa 1 milió d'anys


L'actual campanya a l'excavació de la Boella comença amb bon peu. De moment s'han identificat dues destrals achelenses que demostren la presència humana amb una antiguitat d'un milió d'anys. Tot i l'extrema dificultat de trobar restes humanes, moltes persones estem esperant peces lítiques o marques de tall molt antigues que demostrin l'entrada pel nord de les poblacions d'Atapuerca i Orce.

El jaciment de la Boella que ja és un dels més importants pel que fa a les restes òssies de múltiples espècies d'entre cinc-cents a un milió d'anys va adquirint, amb aquestes noves dades, un paper rellevant per explicar les primeres migracions humanes a l'Europa occidental.

Esperem dades més concretes, imatges i l'article corresponent per completar la informació en aquest espai. Fins llavors ús deixem amb la notícia publicada al Diari de Tarragona amb la fotografia i l'article de Jordi Cabré on es pot veure l'equip de treball a l'excavació i el seu director Josep Vallverdú dret al fons. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada