dimarts, 17 de desembre de 2013

Desembre 2010



Els neandertals menjaven vegetals cuits


A diferència del que fins ara creien alguns investigadors els neandertals també tenien una dieta rica en elements vegetals. Analitzant les restes d'alimentació que s'han trobat entre les dents fòssilitzades ha estat possible determinar que ingerien tot tipus d'aliments vegetals, llegums, ordi, tubercles, arrels de nenúfar i altres. El més significatiu és que ha estat possible determinar que alguns d'aquests aliments havien estat processats i cuinats per tal que fossin més assimilables. Aquesta última troballa és un element més que ajuda a considerar la complexitat tècnica d'aquesta espècie ja que implica el domini del foc i de tècniques culinàries pel tractament dels aliments que, lògicament, devien ser usades també en la resta de la seva dieta.

L'estudi realitzat per Amanda Henry i Dolores Piperno del Departament d'antropologia del Museu d'Història Natural Smithsonian ha estat publicat aquest mes de desembre a la revista PNAS.

De tots era conegut el consum de carn i també més recentment de consum de marisc i productes de la costa, amb aquests resultats es confirma l'alimentació omnívora d'aquesta espècie i la bona capacitat d'adaptació a l'entorn fruit d'aquesta dieta tan variada.

Font de la imatge www.hominides.com




Sapiens de 400.000 anys a Israel. Canvi de paradigma.


Si es confirmen els resultats obtinguts pels investigadors Avi Gopher i Ran Barkai de l'Institut d'Arqueologia de la Univeristat de Tel Aviv segons els quals han pogut identificar sis dents trobades a la cova Qesem, aprop de Rosh Haayin, com a pertanyents a l'espècie homo sapiens i amb una antiguitat de 400.000 anys es trenca el paradigma fins ara existent, segons el qual, la nostra espècie es va originar ara fa 200 ma. al sudest de l'Àfrica.

No és només la troballa dels fòssils la que sembla indicar la presència de sapiens amb aquesta antiguitat tan significativa, també

la complexitat de la talla dels materials lítics relacionats, l'ús habitual del foc, la cacera com activitat habitual, l'explotació de fonts subterrànies per a l'obtenció del sílex, el sistema de tall i de distribució dels aliments i altres proves demostren una complexitat tecnològica pròpia de l'espècie homo sapiens.

On es va originar l'espècie? A partir de quina línia evolutiva? Com es van produir els primers desplaçaments? Caldrà tornar a replantejar aquestes preguntes que fins ara semblaven ja contestades i establertes. Si es confirma la descoberta caldrà tornar a començar. Les dates de les restes de sapiens antigues trobades recentment a la Xina (veure notícia d'octubre de 2010) ja no seran una incògnita, més aviat serà una nova pista a afegir al nou encaix que caldrà refer.

Els resultats han estat publicats a la revista American Journal of Phisical Anthropology.

La font de les imatges és la publicació yadbeyad



Denisovans, neandertals i sapiens.

El març de 2010 ja comentàvem en aquesta pàgina la descoberta d'una nova espècie d'humans a Denisova. Ara torna a estar 

d'actualitat aquesta espècie gràcies a un nou estudi publicat a la revista Nature on Svante Pääbo de l'institut Max Planck de Leipzig comenta la divergència d'un 1% amb els neandertals i els sapiens, per aquest fet i considerant l'anàlisi morfològica de les peces trobades es reivindica l'existència d'una nova espècie. Aquest article demostra la persistència de rastres d'aquesta característica genètica en humans actuals habitants de Papua Nova Guinea i les illes del nord-est d'Austràlia, cosa que demostra el suposat creuament genètic entre les dues espècies (denisovans i sapiens). Recordem que en article de maig de 2010 es comentava la mateixa situació entre neandertals i sapiens.

Caldrà replantejar el concepte d'espècie si considerem espècies diferents humans que han tingut contacte genètic amb èxit reproductiu. Podem parlar, per tant, de tres espècies, o d'una espècie que posteriorment evoluciona o d'una sola espècie amb un percentatge significatiu de divergència genètica.

L'impacte de la investigació genètica serà fonamental en un futur proper i marcarà una diversitat molt més àmplia de la coneguda actualment, però caldrà continuar corroborant les troballes genètiques amb una major diversitat de proves fòssils. En el cas de Denisova falta trobar més restes d'aquesta nova espècie que, suposadament, tindrà un àmbit geogràfic molt més ampli a l'Àsia nord-oriental i també un rang temporal més ampli. Possiblement caldrà requalificar alguns dels fòssils trobats en aquest entorn i que tinguin uns antiguitat anterior als 35 ma.

Font de la fotografia la revista Nature. De B. Viola MPI EVA.

NOTA IMPORTANT. Les seqüències d'ADN de les mostres de Denisova podrien estar danyades segons un estudi de Niccolo Caldararo.





Reflexions sobre l'estructura i comportament grupal en neandertals.

Carles Lalueza-Fox i altres autors publiquen a PNAS l'article en què s'ha estudiat l'estructura genètica del que va ser un grup, probablement incomplet, de 12 individus neandertals, trobats al jaciment del Sidrón a Astúries, que van morir junts i que, més tard, van ser consumits per altres humans de la mateixa espècie ara fa 49 ma. 



Queda demostrat que l'estratègia de diversificació genètica usada per aquest grup era la incorporació de femelles d'altres grups veïns amb qui, suposadament, havien de mantenir contactes periòdics relacionats possiblement amb la cacera, l'intercanvi de materials o de celebracions rituals o de parentiu. Amb aquest procediment s'eviten els problemes derivats de l'endogàmia. Aquesta estructura grupal patrilocal en què els mascles constitueixen la línia sobre la que es basa l'estructura del grup, és també la majoritària en l'espècie homo sapiens. A l'article, que podeu llegir en format PDF a l'enllaç anterior, es concreten les dades genètiques obtingudes.

Podem deduir una estructura grupal estructurada a pertir d'un grup bàsic de mascles i femelles amb components adolescents  i nens que formen el nucli essencial que manté relacions de col·laboració amb altres grups similars generant una estructura més gran que pot obtenir recursos esporàdicament de forma conjunta o establir una xarxa més complexe d'intercanvis. Al mateix temps altres grups de la mateixa espècie no relacionats directament mantenen una relació de rivalitat que, en moments de manca de recursos, pot comportar la canibalització del grup més dèbil. Aquest tipus de comportament es produiria en el territori límit entre dos grups de característiques culturals diferents.

Aquest comportament, que ara sabem que es donava entre neandertals i que també es produeix a l'espècie homo sapiens, i la competència subjacent pels recursos hauran de configurar la hipòtesi bàsica que finalment haurà d'explicar la superioritat de l'homo sàpiens i l'eliminació gradual del neandertals fins a la seva extinció.

La font de les fotos de Carles Lalueza-Fox i de les excavacions a la cova del Sidrón ha estat l'article d' El país





Tractament de les restes òssies dels Neardentals. Capacitat simbòlica, Sí o No?


L'any 1926 al jaciment de la Quina, a la vora del riu Voultron al sudoest de França, es va trobar un os d'un crani humà de l'espècie d'homo de Neandertal, tal com ho demostra la seva antiguitat, 50 ma., i les restes lítiques de la cultura musteriense associades. Aquesta troballa ha estat
analitzada de nou per la paleontòloga Christine Verna de l'Institut Max Planck de Leipzig i s'ha pogut comprovar que aquest fragment cranial, que havia estat localitzat al costat d'altres restes d'ós d'altres animals, havia estat tractat prèviament per a netejar-lo  i usat com un estri per millorar eines de pedra. Aquest tractament i l'ús posterior d'aquest ós humà, els mateixos que la resta de óssos localitzats en el mateix indret, planteja un nou debat sobre la capacitat simbòlica de l'homo de Neandertal.


D'una banda sembla que no es feia distinció entre aquest ós i el dels altres animals, això podria posar en dubte el nivell simbòlic d'aquest grup humà i, possiblement, caldria replantejar la visió que podien tenir sobre la mort i la persistència d'una vida més enllà tal com semblen indicar les restes trobades associades a determinats enterraments d'aquesta espècie. 


És veritat, però que també es pot pensar en altres possibilitats. Una segona hipòtesi plantejaria el fet que els Neardentals podien tenir cura dels seus morts i associar-ho a creences més simbòliques i, alhora, usar els óssos de determinats individus, enemics o rivals, per a determinades funcions més prosaiques. Aquest comportament també s'ha donat en els sapiens que, tal com podem comprovar en diversos jaciments han usat restes de dents perforades per a la confecció de collarets o d'altres peces amb finalitats decoratives.


Efectivament, aquesta informació no ens permet descartar cap de les dues hipòtesis, però si que referma la necessitat de revisar a fons moltes de les restes significatives trobades amb anterioritat usant les noves tecnologies.

L'article original ha estat publicat a la revista Journal of Human Evolution.

Font de la imatge Archaeology Daily News







L'estudi de l'ADN realitzat a 21 individus d'una sepultura neolítica de Derenburg a Alemanya i la seva comparació amb les dades genètiques de 23.390 eurasiàtics actuals ha permès reconstruir la migració que des del pròxim orient podia haver portat l'agricultura i altres novetats del Neolític a la resta d'Europa.


L'estudi ha estat publicat a la revista PLoS Biology amb el titol Ancient DNA from european early neolithic farmers reveals their near esatern affinities, signat per Wolfgang Haak de la Universitat d'Adelaida d'Australia i setze autors més.


Tal com apareix a la imatge es pot valorar la influència d'aquesta migració que procedent de l'Orient mitjà va escampar-se per tota Europa portant la nova tecnologia. El color verd indica la major o menor relació amb l'ADN del nucli inicial depenent de la intensitat. En el cas dels colors grocs i taronja la relació és cada cop menor. Els punts negres corresponen a les localitats on s'han fet els estudis d'ADN a la població actual. 







Jeffrey Rose arqueòleg i investigadors de la Universitat de Birmingham plantegen l'existència d'un poblament humà amb una antiguitat d'uns 100.000 anys en un antic oasi al Golf Pèrsic alimentat per les aigües dels rius Tigris, Eufrates, Karun i Wadi Battor. Segons l'autor les restes d'aquesta civilització estarien actualment submergides sota les aigües de l'oceà índic que varen pujar el seu nivell ara fa uns 8.000 anys.


Les proves d'aquesta civilització són les següents, en primer lloc l'aparició de més de 80 assentaments que apareixen de cop fa 7.500 anys amb poblats ben estructurats complexes i amb una amplia població, segons sembla només es poden explicar pel desplaçament relativament sobtat provocat per la pujada del nivell del mar i que indiquen una població anterior d'una certa importància i riquesa comercial, tal com ho demostren les restes de ceràmica, d'explotació ramaderia i les retes d'un vaixell primitiu. Un altre element significatiu és la presència a jaciments del Iemen i Oman d'un estil d'eines lítiques diferents de les existents a l'Àfrica oriental.


Si es comprova aquesta hipòtesi de treball caldria revisar les dades sobre la sortida de l'homo sàpiens de  l'Àfrica, que, fins el moment actual, es creu que es produir fa uns 75 ma i permetria corroborar altres investigacions recents que indiquen la possible troballa de restes d'homo sàpiens, encara discutides, amb una antiguitat de 100 ma a la Xina, tal com exposem a la notícia del mes d'octubre. Evidentment, cal esperar el resultat de noves recerques que permetran conèixer els detalls d'aquesta sortida d'Àfrica més antiga i relacionar, en el seu cas, la interacció entre sapiens i neardental a l'Orient mitjà de forma més clara.


Aquest article ha estat publicat aquest mes de desembre a la revista Current Anthropology.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada