dijous, 19 de desembre de 2013

Gener 2013


Novetats breus

1- Els Ximpanzés més forts però menys precisos.Tal com es pot veure en aquest vídeo de Scientífic American, una de les diferències de la motricitat entre ximpanzés i humans és que mentre que aquells tenen molta més força que nosaltres, els humans tenim millor precisió i motricitat fina, dues capacitats que han esdevinguts fonamentals en la nostra evolució tecnològica. Per si no ho sabeu els Ximpanzés també són millors que nosaltres en altres habilitats com la memòria a curt termini. Compte si feu una partida al memory amb un ximpanzé! Durada del vídeo 2 minuts i 20 segons. Idioma anglès. Link.

2- Una nova prova d'hibridació entre neandertals i sapiens ha estat demostrada. Després dels estudis que demostren la hibridació entre les dues poblacions, un nou article publicat a Molecular Biology and Evolution difon un estudi de Michael F. Hammer i altres autors segons el quan s'han trobat noves evidències de contacte genètic al cromosoma 12. Aquest haplotyp només es troba en eurasiàtics i s'ha apartat de la seqüència neandertal fa 125 mil anys.

3- Un nou mètode d'anàlisi de l'ADN permetrà identificar el color dels ulls i de la pell. El nou procediment es diu HirisPlex i es podrà utilitzar també en mostres d'ADN antic. Si voleu més informació la podeu ampliar a l'article publicat per Investigative Genetics.



L'art rupestre paleolític de la regió del Cantàbric

TexnaiDigitalArchive ha publicat a Youtube un seguit de vídeos sobre l'art rupestre paleolític de la regió del cantàbric. A continuació reproduïm aquesta sèrie de 4 muntatges que mostren diferents jaciments d'aquesta zona. Les recents datacions han situat aquest conjunt, concretament algunes de les pintures de la cova del Castillo, com unes de les més antigues d'Europa. Cal recordar que cada conjunt representa l'acumulació d'obres realitzades durant períodes de temps molt llarg, atorgant a cada lloc el valor d'un espai ple de simbolisme que ha representat una referència per diferents grups humans que han viscut a la zona.

Vídeo 1- La cueva del castillo. Durada 15 mínuts i 20 segons.

Vídeo 2- La cueva de las chimeneas. Durada 8 mínuts i 27 segons.


Vídeo 3- La cueva de la pasiega. Durada 10 mínuts i 55 segons.


Vídeo 4- La cueva de las monedas. Durada 9 mínuts i 28 segons.




Deduccions a partir d'ADN d'homo sapiens de la cova de Tianyuan (Xina)


Un estudi realitzat per Svante Pääbo i altres investigadors ha estat publicat a la revista PNASper mostrar els resultats de l'anàlisi d'ADN realitzat a l'os de la cama d'un humà modern d'una antiguitat de 40.000 anys de la cova de Tianyuan. Ha estat possible reconstruir l'ADN mitocondrial, el cromosoma 21 i altres restes de la seqüència.

De les restes obtingudes se'n pot deduir que el percentatge d'ADN neandertal i denisovà (en una època en què aquestes espècies encara vivien) es correspon amb el que es pot trobar a l'ADN dels actuals pobladors de la Xina central. D'altra banda s'ha pogut seguir la traça genètica i determinar la presència de població descendent o emparentada a l'Àsia i a Amèrica, però no a Europa ja que d'aquest grup ja se n'havia separat anteriorment. A la imatge (obtinguda de la mateixa publicació) que acompanya hi podeu veure les localitzacions actuals de l'ADN relacionat en forma de triangles de color vermell, mentre que el lloc original del fòssil localitzat està representat per un sol de color groc.

Aquests estudis ajuden a conèixer i a temporitzar les diferents dispersions humanes. Cada cop són més les anàlisi d'aquest tipus que es realitzen sobre diferents zones, només vull recordar algunes de les més recentment fetes a Espanya on es relacionen les poblacions del nord, ja sigui entre elles o en relació amb fòssils antics.

També podeu llegir la notícia en castellà a Sinapsit o en anglès a ScienceDaily.



Homo habitava el nord d'Àfrica fa 1,78 milions d'anys


La revista Science Direct ha publicat un article en el que es mostren les troballes del jaciment d'al-Kherba al nord-est d'Algèria. Entre els fòssils destaquen restes d'ossos amb marques de tall i eines retocades, amb les corresponents deixalles de talla, elaborades en pedra calcària i pedra foguera, per tal de realitzar diferents manipulacions de les restes d'animals grans i mitjans, especialment èquids. La importància de la troballa és la datació. Un cop més s'identifica la presència humana antiga, aquest cop a l'altra punta del continent africà. Segons la publicació esmentada la datació correspondria a 1,78 milions d'anys.

Ja són diversos els punts on s'han trobat restes humanes o manifestacions de construcció d'eines i proves de transformació de restes d'una antiguitat semblant. En el cas que ens ocupa i a Daguestan (1,95) milions d'anys (troballa comentada en aquest bloc el passat mes de desembre) i amb presència de restes humanes a Dmanisi i, evidentment, els coneguts inicialment i atribuits a Homo habilis a Koobi Fora a Kènia aprop del llac Turkana i a la gola d'Olduvai a Tanzània.

Aquests darrers jaciments situen l'anomenat Homo habilis entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El que sembla cada cop més clar és que aquesta espècie o juntament amb altres espècies d'homínids ja es trobaven dispersos per, com a mínim, l'Africa oriental, Àfrica del Sud i la zona asiàtica del Caucas. No hi ha dubte que esperem que els científics facin la síntesi d'aquesta nova situació per tal de establir aquesta primera dispersió humana i responguin la pregunta que determini, atès que les dades esmentades es troben en el límit de l'aparició de l'home, si aquest fet tan important caldrà endarrerir-lo encara més en el temps, potser abans dels dos milions d'anys d'antiguitat.







Migracions de sapiens a Austràlia


Amèrica i Austràlia són els dos grans continents que no han estat mai habitats per cap altra espècie d'homínid a part dels homo sapiens. Tots dos continents han vist incrementada la seva diversitat genètica a partir del moment de la seva relació amb els europeus. En el cas d'Austràlia sempre havia semblat que posteriorment a la primera gran migració, ara fa entre 40 i 48 mil anys, els seus habitants havien quedat aïllats i no havien rebut migracions posteriors. 

Un nou estudi genètic publicat a la revista PNAS desvetlla les primeres troballes d'una diversitat oculta. El treball ha estat dirigit per Mark Stoneking genetista de l'Institut Max Planck demostra l'existència d'un comú denominador amb altres habitants de la zona, més concretament de Nova Guinea i l'ètnia Mamanwa de Filipines que divergeixen genèticament ara fa uns 36 mil anys.

El grup d'investigadors afirma haver identificat un 11% d'ADN en alguns grups d'aborígens australians d'una migració de fa uns 4.200 anys provinent de la Índia. Aquestes dades corroboren altres resultats arqueològics com són la introducció de noves eines i tecnologies, aproximadament de la mateixa època, que es poden trobar en els jaciments australians i també pensen que podria coincidir amb l'aparició a Austràlia del dingo, subespècie del llop provinent del sud-est asiàtic que apareixeria al continent acompanyant els nouvinguts.

Seria interessant disposar de més dades genètiques per poder comprovar fins on va arribar aquesta expansió migratòria i personalment, perdoneu l'atreviment, penso que serà interessant la comparació amb l'ADN de l'homo de Flores per comprovar si hi va haver hibridació i poder diferenciar la possible ruta d'arribada a Austràlia per aquesta illa o per una ruta a través de les actuals Filipines. Disculpeu aquesta última gosadia.

Aquest article s'ha divulgat gràcies a Nature i amb el seu permis a SA.

Agraeixo poder disposar de les imatges de l'aborigen australià i del dingo que he obtingut de les fonts connectades en aquesta frase. 



Centre d'art parietal de Lascaux Auer




Espectaculars imatges de promoció del nou centre d'art Parietal de Lascaux-Auer. Un vídeo en francès de cinc minuts que ens mostra la incomparable exposició que alberga un magnífic edifici ple de tecnologia punta.









Ignacio Martínez parla sobre l'evolució

Ignacio Martínez Mendizábal és biòleg de la Universitat Complutense de Madrid i col·labora en les excavacions d'Atapuerca des de l'any 1984. En aquesta conferència impartida al Caixa-Fòrum de Madrid el passat 20 de desembre titulada "El secreto de nuestra estirpe" ens parla de l'evolució en general. Val la pena escoltar-la per la capacitat didàctica del Nacho.

La seva especialitat és pròpiament l'estudi del llenguatge. Recentment ha fet l'aportació d'estudiar la capacitat lingüística a partir de l'audició gràcies als ossets de l'oïda mitjana de l'home de Heildelbergensis trobats a la Sima de los Huesos. A l'apartat de conferències d'aquesta pàgina podeu seguir la conferència que sobre aquest tema va fer al Museo de la Evolución humana de Burgos. El vídeo, que dura 1 hora i 37 minuts ha estat penjat a Youtube per Mediapostspain








Conductes complexes de l'home de Pekin


Russell L. Ciochon / Univ. of Iowa
De tots és coneguda la història de la desaparició durant la segona guerra mundial de les restes d l'homo erectus anomenat home de Pekín (200 a 750 mil anys) que es van trobar a prop de Zhoukoudian l'any 1923.

Aquest darrer mes de desembre tres investigadors de la mateixa cova informen de la troballa de diferents proves d'una cultura força complexe associada a aquesta població amb una datació aproximada de 300 mil anys d'antiguitat.

En primer lloc, proves d'un fogar estable associat a una xemeneia permetria demostrar el control i ús del foc. L'estudi del desgast d'eines lítiques podrien informar de l'ús de determinats elements en associació a mànecs de fusta per configurar suposades llances curtes i l'ús d'altres eines per a perforar diferents elements que no s'han pogut identificar fins el moment. També s'han localitzat eines relacionades amb el tractament de les pells de la qual cosa els investigadors infereixen l'ús de les pells dels animals com a roba en un medi més aviat hostil.

La diversitat de les eines lítiques localitzades planteja la possibilitat d'una cultura prou avançada i complexe que caldrà continuar estudiant per a identificar els elements adhesius que usaven per unir les puntes als bastons i altres evidències que expliquin la finalitat de l'ús d'aquestes eines.  No hi dubte que Xing Gao, Zhang Yue i Zhang Shuangquan de l'Acadèmia Xinesa de Ciències de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia i en Chen Shen del museu de Toronto ho seguiran investigan.

Podeu veure la informació a les següents fonts: el bloc prehistorialdia, mnsbc i livecience

Drets d'imatge: russell L. Ciochon/ Universitat d'Iowa.






Els australopitecins pujaven als arbres?


La possibilitat de pujar als arbres i el bipedisme ha estat valorada per tres investigadors en un article publicat a la revista PlosOne. Els australopitecins tenien totes les configuracions òssies i d'estructura del peu per assegurar que eren completament bípedes. Tot i no tenir els peus prènsils no es pot descartar que no pugessin als arbres.

El fet que els homes actuals usen diferents tècniques per fer-ho i que pujar als arbres comporta com a mínim dues avantatges importants, d'una banda aconseguir una major protecció i d'altra l'accés a determinada alimentació fa pensar que les primeres espècies bípedes haurien conservat aquesta possibilitat. altra cosa és poder provar si per qüestions de seguretat també hi dormien.

Recordem que hi ha diferents possibilitats de pujar a un arbre depenent de l'estructura i ramificació del tronc. En aquest estudi ens interessa especialment la tècnica del "climbing" útil per a pujar a arbres de tronc petit i poques branques. aquesta tècnica consisteix en alternar el moviment de braços i cames simulant el desplaçament a quatre potes per terra. el moviment necessari per realitzar aquest moviment està relacionat amb la dorsiflexió que comporta la necessitat de generar un arc de 45 graus i l'elongació de la musculatura implicada, especialment de les fibres del muscle gastrognemi.

L'estudi mostra que l'estructura del peu de l'australopitecus afarensi no és incompatible amb la capacitat per a pujar als arbres seguint les mateixes tècniques estudiades en els caçadors -recolectors actuals.

Podeu veure la informació al blog Hominides en francès d'on he obtingut la imatge que acompanya i a ScienceDaily en anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada