dimarts, 17 de desembre del 2013

Gener 2011

Novetats breus

En el procés d'hominització el percentatge del pes del nadó en relació a la mare va augmentant progressivament. PNAS



Noves comparacions entre neandertals i sapiens.


Aquest mes de gener han aparegut nous estudis que comparen els homo de neandertal i els sapiens i, en tots els casos, es mostren més similituds que diferències. En resumirem dos que comparen l'esperança de vida i les cavitats del crani.


En el primer cas Erik Trinkaus professor d'antropologia de la universitat de Washington publica a la revista PNAS un article en el que compara les edats de les restes fòssils de neandertals i de sapiens anatòmicament moderns i exposa la conclusió que l'estructura d'edats és molt semblant. Així doncs, segons l'autor es pot assegurar que l'esperança de vida és la mateixa. La mortalitat adulta no seria doncs una de les causes que permetessin explicar la desaparició dels neandertals. Segons aquest argument caldria cercar una possible diferència en la natalitat o en la mortalitat infantil.

Todd C. Rae és l'autor del segon estudi que compara les cavitats sinusoïdals i maxil·lars. Tradicionalment s'havia cregut que els neandertals tenien uns sinus, uns pòmuls i el nas llarg adaptats al clima fred de l'època glacial. Gràcies a aquestes estructures l'aire fred s'escalfava abans d'arribar als pulmons. L'estudi comparatiu amb humans moderns que viuen en zones fredes com els inuit han demostrat que aquests no tenen aquest tipus d'adaptacions. Les característiques esmentades dels neandertals semblen, segons aquest treball, no tenir relació directe amb la presència de temperatures fredes. L'estudi comparatiu sobre l'estructura dels sinus ha estat realitzat emprant tècniques radiogràfiques i scanners tomogràfics en 3D per ordinador. La modificació del clima tampoc representa doncs una dada significativa per explicar la desaparició dels neandertals.

Font de les imatges: hominides.com.






El ministre de cultura gr
ec ha anunciat la descoberta realitzada per l'equip de Thomas F. Strasser i altres arqueòlegs grecs d'un conjunt d'eines lítiques pertanyents al mode achelense i amb una antiguitat mínima de 130 ma. Aquest jaciment es troba aprop de Plakia una ciutat del sud-oest de l'illa. Segons els autors aquest fet demostraria la navegació d'humans antics encara per identificar. Fins ara no havia estat demostrada la presència d'humans a l'illa abans del neolític.


Els investigadors buscaven restes lítiques construïdes amb sílex, que és un dels materials més emprat en la confecció d'estris de tall. A partir d'un determinat moment van decidir modificar aquesta estratègia i buscar eines d'elaborades a partir d'altres materials més propis de l'illa, principalment el quars. Va ser llavors quan van aconseguir la troballa que aquests dies s'ha publicat en totes les revistes científiques.


Aquesta recerca planteja problemes posteriors en relació a les hipòtesis que se'n deriven. D'una banda l'antiguitat no està degudament referenciada, i els autors plantegen un marge temporal massa ampli, de 130 ma a 800 ma, tampoc estan associades a cap resta humana cosa que fa difícil la seva atribució a una espècie concreta. No podem referir-nos només a la tècnica emprada com a garantia per deduir-ne una major antiguitat, en aquest
sentit els autors parlen d'homo heildelbergensis o de l'homo erectus descartant altres possibilitats com la presència d'homo sapiens, ara que es comença a plantejar la sortida anterior d'Àfrica d'aquesta espècie o de l'homo de neandertal, que també havia residit a la zona est del mediterrani.


Quan es planteja el recorregut que va calgué navegar es parla de 40 milles, quan en realitat tant la via de l'est, com la de l'oest, comporten distàncies menors (30 milles), la possibilitat que procedeixin de l'Àfrica si que implicaria una navegació per una distància considerable. Tampoc es comenta la possibilitat que aquest desplaçament es realitzés durant alguna glaciació, com s'ha fet en altres ocasions, i llavors la distància podria ser encara més curta.

Esperem que la investigació que es reprendrà aquest 2011 aporti més dades per interpretar millor aquesta troballa que, de moment, cal acceptar amb prudència, especialment per les especulacions que se n'han derivat.


Font de les imatges: Ministeri grec de cultura i Google Eart.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada