dimecres, 18 de desembre de 2013

Octubre 2011



Novetats breus

1.- Val la pena llegir el comentari i veure el vídeo on Richard Dawkins explica algunes idees del seu llibre The Magic of reality.

2.- Noves restes neolítiques trobades a les coves de l'Espluga de Francolí. Aquesta cova que va ser ocupada durant períodes molt diversos de la història està a punt de millorar la seva funció museogràfica. Segons els investigadors el jaciment esdevé referència en l'estudi del neolític antic en cova de Catalunya. Una visita realment recomanable.

3.- Descobertes restes d'ocupació humana a la cova Nurighe de Sardenya que daten de 250 ma. a 300 ma. De moment a manca de concretar la datació i l'atribució a una espècie definitiva de les restes es pensa que poden correspondre a un Neandertal o a una espècie anterior. L'ocupació insular pot indicar l'existència de navegació en espècies anteriors a sapiens i la possibilitat que això es realitzés en una època on el mar mediterrani hauria disminuït de quota.

4.- El sexo en atapuerca. El coito y el amor en la prehistòria és un article publicat a la revista Quo en el que Juan Luís Arsuaga comenta alguns aspectes de la sexualitat i la reproducció de les espècies trobades a Atapuerca i ho compara amb les actuals de l'homo sapiens.

5.- Ryan W Higgins i Christopher b. Ruff han publicat un article a American Journal of Physical Anhtropology on argumenten que el fet que els Neandertals tinguessin proporcionalment les cames més curtes que els sapiens no és degut a una adaptació a les baixes temperatures si no al fet que els permetia igual movilitat en terrenys abruptes i no representa per tant cap dificultat, i mostren com aquesta adaptació es produeix també en altres animals que viuen en hàbitats muntanyosos. Podeu ampliar la informació a aquest article de ScienceDaily




El poblament a Amèrica. Dues vies

A la revista Scientific American s'ha publicat un article on s'expliquen les evidències de les diferents rutes de poblament dels humans que procedents de l'Àsia la van ocupar. en aquest article s'expliquen els detalls de la travessia que va precedir el moment de datació actual de la cultura clovis. Les possibilitats de navegació van permetre una ruta marina costejant l'oest de la costa americana fins arribar a l'actual Xile.

A continuació reproduïm l'esquema publicat en aquesta revista. El podeu trobar de forma interactiva aquí.



  







Eines de tall del Jaciment de Qesem replantegen l'evolució tecnològica

Novament el Jaciment de Qesem ens ha tornat a sorprendre amb un descobriment insospitat que pot fer replantejar l'evolució tecnològica del paleolític. Eprofessor Avi Gopher, Ran Barkai Dr i Dr Ron Shimelmitz del Departament d'Arqueologia de TAU i les civilitzacions de l'Antic Pròxim Orient Civilitzacions han fet pública la troballa d'una gran quantitat de fines eines de tall, que fins ara es consideraven pròpies d'una tecnologia més avançada que era pròpia del Paleolític superior amb una antiguitat màxima de 40 ma., que en aquest cas es troben associades al complex cultural Acheul-Yabrudian amb una antiguitat de 200 a 400.000 anys.

Tan important és la seva antiguitat com la gran quantitat d'eines trobades i la regularitat en la forma de producció, aquests aspectes diferencien aquesta troballa d'alguna, potser fins i tot anterior però aïllada. tot fa pensa en la producció de grans quantitats d'eines de tall en sèrie i de forma organitzada per cobrir les necessitats d'una comunitat relativament àmplia que en feia un ús únic. 

La notícia acaba comentant altres conductes prou desenvolupades dels ocupants d'aquest jaciment sobre el que podeu ampliar coneixements consultant una notícia anterior en aquest mateix blog. En aquesta notícia investigadors de la mateixa Universitat fan referència a la troballa de restes sapiens molt antigues, potser fins hi tot massa antigues encara per confirmar.

Per ampliar la informació podeu recòrrer a les següents pàgines: Hominides (en francés), Science Daily o Archeology Daily Newsen una versió divulgativa i si voleu anar a la font original el podreu trobar al Journal of Human Evolution. La imatge és una de les reproduides per les fonts esmentades anteriorment. 





Taller de pintura a Sudàfrica a la cova Blomos fa 100.000 anys

L'ús de l'ocre ha estat des de sempre associat a la pintura en diversos suports: la pell, la pedra o altres materials. La realització d'una mescla complexa amb la finalitat de representar objectes, persones, animals o simples configuracions geomètriques indica una capacitat plàstica i simbòlica molt important en relació a la
representació i concepció de la realitat i de complexitat tècnica en l'elaboració del preparat.

Ja fa anys s'havia associat la capacitat simbòlica a les restes de pintures rupestres d'aproximadament uns 50 ma. d'antiguitat; Fa no pas massa que aquesta data es va endarrerir fins a 70 ma. ja que es van trobar altres restes d'ús d'ocre d'aquesta època. Ara en un estudi que realitzen Christopher Henshilgood de les Universitats de Bergen a Noruega i de Witwatersand a Sudàfrica publica la troballa de restes d'ocre associades a un jaciment que es remonta a 100 ma. d'antiguitat. La dificultat d'obtenir proves físiques en materials no peribles que demostrin l'existència de cognició fan molt important aquesta troballa i genera al meu entendre encara més expectatives atesa la complexitat tecnològica, que analitzem a continuació, de la troballa.

En la troballa podem reconèixer tots els elements necessaris per a fabricar l'ocre i és dels pocs jaciments que permeten identificar tant els instruments emprats com les fonts de les diferents matèries de la barreja i, a més, dades del procés dut a terme. Aquesta fet comporta la qualificació d'excepcional al descobriment de la cova Blombos a l'extrem sud de Sudàfrica.

En primer lloc la matèria primera va ser transportada d'una distància de 20 a 30 kilòmetres. En el lloc de preparació es frega contra les roques de quarsita per tal de fer-ne pols, a continuació es fa la barreja afegint-hi carbó, un líquid i el greix obtingut de la melsa dels óssos grans, tot ben escalfat i barrejat. Sembla ser que no s'hi han identificat resines per la qual cosa algun altre element devia proporcionar l'adherència adequada a la pintura.


Podeu trobar l'article original a Sience i un resum divulgatiu a Science News o a Discovery news.

Font de la imatge: DN de Science /AAAS




Redes 104: Rastear el pasado por medio de la genética 

Barreja de neandertals i sapiens, i el procés de domesticació, dues línies d'investigació de Svante Pääbo de l'Institut Max Planck. Si voleu saber més sobre les teories d'aquest autor podeu mirar més avall la conferència magistral amb subtítols en castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada