dimarts, 17 de desembre de 2013

Febrer 2011



Novetats breus

1.- Segons un estudi publicat a la revista ScienceDaily el Dr. Ron Pinhasi de la universitat college Cork d'Irlanda i la Dra Norreen von Cramon de la Universitat de Kent aporten nova informació sobre el pas del mesolític al neolític. En aquest estudi es debat sobre els dos plantejaments generals del procés d'adopció de la cultura agrícola: la migració i la difusió cultural. Segons els autors el procés inicial es pot explicar per la migració des del pròxim orient i Anatòlia, en un segon moment les pràctiques culturals neolítiques varen ser adoptades per grups de caçadors. La cultura dels caçadors-recol·lectors va perdurar en les zones perifèriques.

2.- L'aprofitament de la volta cranial d'altres humans ha estat, en diverses cultures, treballada per fer-ne ús com a recipient. Aquesta acció que normalment va associada a conductes de canibalisme ha estat un fet reiterat en un context temporal i espaial prou ampli. Aquesta informació ha estat publicada en un article de  Silvia M. Bello a la revista Plusone.

3.- L'ADN dels orangutans és més diversificat que en el cas dels humans amb qui comparteixen el 97%. Les dues poblacions, la de Borneo i la de Sumatra, es van diferenciar fa uns 400 ma. Si voleu ampliar la informació podeu consultar l'article original a la revista Nature.

4.- En perill les restes de les petjades de Laetoli a Tanzania. Aquest rastre pertany a l'australopitecus afarensis i és la prova fefaent que aquesta espècie ja podia desplaçar-se de la marxa bípeda. Caldrà que la comunitat científica prengui les mesures pertinents per la seva conservació. @paleoymas amb un linK a publico.es



David Reed de la universitat americana de Florida ha estudiat amb una nova tecnologia les característiques de l'ADN dels polls de la roba i ha determinat que 

existeixen des de fa uns 170ma. Aquesta recerca retarda força els resultats que es tenien fins el moment (Mark Stoneking de l'Institut Max Plank) sobre l'aparició d'aquesta espècie. Aquesta dada permet assegurar que en aquest moment l'homo, en aquest cas el sàpiens, ja usava roba, però no determina que no ho fes amb anterioritat. La notícia ha estat transmesa per molts mitjans de comunicació com si aquest hagi estat necessàriament el moment en què es va iniciar l'ús de la pell. Per desgràcia aquest element no fossilitza i serà difícil trobar proves de l'ús de roba per altres procediments, però ja tenim constància que l'homo heildelbergensis coneixia la tècnica que el permetia treballar les pells i donar-li diferents usos ara fa 350.000 anys.

Sembla impossible pensar que l'home no la va usar per protegir-se del fred fins 180 000 anys després. Potser podrem buscar l'explicació en la possible mutació d'espècies de poll més antigues ara ja extingides o amb una variabilitat de l'ADN més lenta. D'altra banda l'estudi fa referència a l'homo sàpiens i és possible que altres espècies d'homínids tinguessin el seu propi hoste i que hagi desaparegut amb la desaparició de l'espècie corresponent.

La notícia ha estat publicada a PNAS i la imatge es pot trobar en molts blocs, jo l'he obtinguda de la web de història i arqueologia.



Noves evidències de marxa bípeda en els australopitecus afarensis

Karol Ward investigadora del departament de Patologia i Ciències de l'Anatomia de la Universitat de Missouri i Kimbel William i Donald Johansosn de l'Institut sobre els origens humans d'Arizona demostren novament la capacitat de caminar d'una forma semblant a l'home actual de l'espècie australopithecus afarensis. Aquesta vegada ha estat l'estudi del quart metacarpià la que ha demostrat que el peu d'aquesta espècie estava arquejat i, per tant amb una estructura funcional molt adaptada a un desplaçament sobre les dues cames ja que absorbeix molt bé els impactes del peu sobre el terra en el moviment de recolzament del pes sobre el peu i afavoreix la projecció posterior del cos endavant.

A partir de l'a

 nàlisi d'aquesta estructura, que no es pot observar en espècies anteriors, podem assegurar que l'afarensis era capaç de desplaçar-se distàncies llargues per zones obertes i encara que, també buscava arrels i altres plantes en zones boscoses per rosegar-les amb les seves fortes mandíbules, ja havia perdut, en part, l'agilitat d'espècies anteriors per pujar als arbres.

El projecte Hadar localitzat a la vall del Rift de l'actual Etiòpia, ha permès recuperar en 38 anys 370 especímens fòssils de més de tres milions d'anys d'antiguitat. De tots aquests fòssils només se n'ha trobat un del quart metacarpià que és el que ha estat objecte d'aquest estudi publicat a la revista Science.

Aquesta troballa se suma a les moltes evidències que ja teníem en el sentit que exemplars com Lucy, el fòssil més complet i conegut de l'espècie, es desplaçaven habitualment sobre dues cames, així doncs aquesta és una característica molt antiga que ja era present en els nostres antecessors fa més de 3 Ma.


font de les imatges ScienceDaily.



Fa més de 100.000 anys l'homo sàpiens ja havia sortit de l'Àfrica

La notícia que Hans Peter Uerpman, arqueòleg de la Universitat alemanya de Tübingen, ha pogut confirmar, pel mètode de la luminiscència per estimulació óptica, la datació amb una antiguitat de més de 100.000 anys d'unes destrals i altres eines lítiques trobades a djebel Faja (Emirats Àrabs Units) torna a donar nous arguments a la sortida de la nostra espècie de l'Àfrica molt abans de la teoria establerta fins el moment.


Les eines lítiques confirmen el contacte entre homínids que van travessar l'estret de Bab el Mandeb, entre les costes dels actuals Djibouti i Iemen, perquè el procés de fabricació de les eines de sílex és idèntic a les dues costes en aquella època. Cal recordar que la glaciació (entre 200 i130 ma) millorava la possibilitat d'aquesta ruta pel fet que la línia de costa era més baixa i, per tant, la distància que calia travessar per mar era menor.

Aquesta notícia es pot relacionar amb altres descobertes anteriors ja comentades en altres articles d'aquesta mateixa web com "Antiga civilització al Golf Pèrsic" de desembre de 2010 i, encara caldria buscar restes molt més antigues si es confirmés la informació que es comenta en l'article del mateix mes anomenat "Sapiens de 400.000 anys a Israel. Canvi de paradigma"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada