dimecres, 18 de desembre del 2013

Desembre 2011



Novetats breus

1- L'arbre presentat a Human origins té un caracter didàctic molt clar per a fer comprendre els grans grups de l'evolució dels homínids. Tot i que no fa cap aportació específica pot afavorir la comprensió de l'estructura dels grups d'homínids. Un bon recurs complementari per a l'aula. Ja està incorporat a la web d'aquest mateix lloc on es comenten diferents propostes d'arbre filogenètic dels homínids.

2- Stonehenge. Un nou estudi considera poder provar que aquest espai va ser utilitzat amb anterioritat (durant el neolític) a la construcció del recinte conegut actualment com un lloc de culte al Sol. Ho podeu llegir en francès a Hominides i en anglès a la BBC i a The Australian.



L'olfacte i altres funcions superiors relacionades més desenvolupades en l'homo sapiens


Segons un estudi publicat a la Revista Nature per Marcus Bastir i altres autors amb el títol Evolution of the base of the brain in highly encephalized human species L'homo sapiens tindria major capacitat olfactiva que altres espècies anteriors.

Els autors han comparat estructures de la base del cervell amb tecnologia que permet reproduir aquesta zona amb imatges 3D de gran resolució i han demostrat que la zona corresponent als bulbs olfactoris i a altres zones relacionades del cervell són un 12% més grans en els homo sapiens que en els homo de neandertal.

Tradicionalment s'havia cregut que els humans moderns tenien una capacitat olfactiva menor que altres espècies d'homínids cosa que aquest estudi posa en discussió. L'anàlisi dels resultats posa de relleu la possible relació d'aquesta funció amb altres que permeten un tractament de la informació més evolucionat com serien zones relacionades amb la interpretació emocional, la memòria i del llenguatge associades al lòbul temporal.

Podeu veure aquesta informació a Hominides en francès o a CienceDaily en anglès.



La Damme de Villers-Carbonnel. Una nova venus

Un equip de l'INRAP (Institut national de recherches archeologiques preventives) que està treballant en un jaciment localitzat arran de la construcció de les 
obres del canal nort del Senna-Nord Europa ha localitzat i reconstruït una venus de terra cuita.

La figura femenina de 21 centímetres ha estat trobada en un forn amb el sostre enfonsat en les excavacions del complex neolític mitjà de Villers-Carbonell i per això rep aquest mateix nom. La peça ha estat trobada en diferents fragments que un cop identificats i degudament ensamblats mostren la reconstrucció completa del que podria representar, com passa en altres casos, una deesa de la fecunditat.

En la imatge que es mostra a continuació que s'ha obtingut de l'estudi publicat per aquest institut francès es pot apreciar clarament la presència de pits rodons i l'exageració del maluc que ressalta encara més comparant-la amb la estreta cintura. Les dues cames perfectament definides contrasten amb els braços gairebé inexistents (com passa en altres figures neolítiques). La cara estilitzada i amb elements poc definits es representada per un con que afavoreix una interpretació simbòlica del conjunt. El conjunt mostra asimetria evident.

Aquesta troballa que es realitza en el marc de la construcció d'un canal navegable de 106 Km i que ha permès localitzar 77 jaciment justifica i em permet felicitar la feina que es realitza a França en relació a l'arqueologia lligada a la construcció de grans obres.

He conegut la notícia gràcies a la pàgina d'hominides  i també la podeu veure en anglès en el Dailymail.

La imatge prové de l'estudi ja referenciat.   



La desaparició de l'elefant lligada a la de l'homo erectus al pròxim orient

L'estudi de Miki Ben-Dor i altres autors publicat a la revista Plos One vincula la desaparició de l'elefant (elephas antiquus) de l'orient mitjà amb la de l'homo

erectus i la seva substitució fa 400 ma. per una nova cultura l'Acheul- Yabrudian més pròpia d'altres humans més avesats en la cacera d'animals més petits.

L'article comenta la gran importància, el 60%, que  representava les proteïnes i el greix procedent de la carn d'elefant i la seva transcendència per mantenir grups relativament nombrosos d'homo erectus que necessitaven una gran aportació de carn a la seva dieta, atenent entre altres coses a la magnitud del seu cervell.

Els autors discuteixen la capacitat de l'homo erectus pel mantiment del foc i el seu control. Aquesta font per la transformació i conservació dels aliments només era conegut i usat, segons ells, de forma esporàdica. 

No hi ha dubte que es tracta d'un document ben argumentat, però de moment no passa de ser una hipòtesi plausible que caldrà continuar demostrant.

Font de la imatge planetasevagen.com



Matalassos de plantes de fa 77.000 anys a l'abric de Sibudu

Un grup d'investigadors liderat per Lyn Madley han publicat un article a la revista Science on expliquen la troballa de matalassos amb una antiguitat que va dels
 77.000 anys fins a 38.000 anys. La datació més antiga coneguda fins el moment era 50ma menys antiga. Aquesta troballa mostra la realització de conductes complexes relacionades amb la gestió de l'espai d'ocupació de l'abric de Sibudu a Sudàfrica  i un coneixement ampli de les plantes i les seves funcions.

Els matalassos consisteixen en una base trenada de joncs i altres plantes monocotiledònies i cobertes amb altres plantes amb propietats insecticides i larvicides.  Les plantes obtingudes a l'entorn humit del riu Uthongathi eren seleccionades per proporcionar un jaç còmode i amb propietats repel·lents pels mosquits i altres insectes.

S'ha descobert també que periòdicament aquests matalassos eren cremats en les fogueres per evitar la persistència de plagues associades i eren substituïts per altres de nous. Aquestes conductes es poden relacionar en un nou ús del foc com a element lligat a la desinfecció i neteja dels materials de l'abric.

S'ha pogut relacionar el nombre de matalassos amb les diferents ocupacions i demostrar l'augment de població que es va produir aproximadament fa uns 55 ma. Poseu trobar relacions d'aquesta notícia en els recursos següents: HominidesScience Daily o Daily Mail.

La imatge correspon a l'article original citat en primer lloc i mostra fulles de Crytocarya Woodii, popularment codony vermell, planta coneguda per la seva acció repel·lent d'insectes i amb propitats pel tractament del mal de cap, trastorns urinaris i estomacals, també s'usa pel tractament de trastorns emocionals. No està demostrat el coneixement i lús d'aquesta planta per aquests usos medicinals.


El cavall. Filogènia i domesticació a través de l'estudi  d'ADNmt


Lipold, Sebastian i altres autors han publicat un article a la revista BMC Evolutionary Biology amb les dades del seu estudi 
genètic basat en l'ADN mitocondrial del cavall.  Els autors han treballat 59 mostres de 44 races diferents de  cavalls i un cavall de Przewalski (imatge que acompanya) que és l'últim ancestre salvatge del cavall domèstic que encara existeix.

Entre les conclusions del treball cal destacar l'estudi de la freqüència de poblament d'aquests animals que ha estat constant durant mil·lennis i se n'observa un increment progressiu a partir dels 7.000 anys BP. Aquest increment que en estudis anteriors en bòvids s'ha comprovat que es produïa quan una espècie era domesticada ja que afectava únicament a aquests tipus d'animals i no a altres espècies similars que continuaven salvatges, sembla indicar que és el mateix cas que el que ocupa l'estudi i per tant s'atribueix  la causa d'aquest increment de població de cavalls a la domesticació. Veure figura 3 del treball

Una altra aportació és la classificació filogenètica de les diferents races de cavalls (fig 1 i 2 del treball). No cal dir que n'hi ha d'anteriors i que segurament aquesta no és la definitiva ja que la les tecnologies d'estudi d'ADN són cada cop més assequibles i ràpides.

La domesticació del cavall ha comportat un canvi molt important en l'estil de vida dels humans. Ha permès el desplaçament a llargues distàncies i posteriorment el trasllat de materials, ha millorat les possibilitats d'aconseguir aliments tant desenvolupant noves estratègies de cacera com, posteriorment, a l'agricultura, ha canviat la dimensió de la guerra i s'ha integrat de ple a l'activitat humana.

La imatge del cavall de Przewalski l'he obtinguda d'aquesta web i la de l'increment del nombre de cavalls correspon al mateix estudi.
Podeu trobar l'estudi com a arxiu adjunt al final de la pàgina d'inici.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada