dijous, 19 de desembre de 2013

Desembre 2012


Novetats breus


1- En aquesta web ja hem comentat en diferents articles el procés de domesticació d'animals, sobretot el cavall i el gos, i de plantes. Aquest article publicat a PlosOne aporta més informació sobre els orígens i les línies de migració del porc domesticat. En aquest estudi identifiquen una localització per aquest procés de domesticació en el curs alt del riu Yangtze.

2- El bloc de Noticias de la prehistoria - Prehistoria al dia explica la tesi de Juan Jesús Cantillo en la que demostra que a l'abrig de Benzú a Ceuta hi ha proves que fa 250.000 anys l'home ja consumia moluscs i altres recursos procedents del mar. Aquesta és la datació més antiga fins ara coneguda.

3- El bloc Hominid Hunting d'Smithsonian ha publicat un article que recull les 10 troballes més importants de l'any 2012 en el camp de l'evolució humana. Aquesta és la finalitat d'aquesta web, per aquest motiu en faig esment en aquest apartat. El mateix ha fet també la revista digital de Scientífic American, millor encara així ho podem comparar.

4- The Genographic Project és una iniciativa internacional que estudia la història de les migracions humanes. Aquesta iniciativa a més de fer recerca històrica a partir de la genètica desenvolupa un seguit d'activitats per tal de preservar les cultures indígenes tradicionals. Per donar suport a aquest estudi s'ha desenvolupat una eina d'anàlisi genètica anomenada Genochip, aquesta eina esta dissenyada per discriminar millor subgrups dintre d'una població determinada. En podeu llegir més informació en aquest PDF de l'article en anglès que es pot baixar en aquest enllaç



Eines de pedra de fa 1,95 Milions d'anys al Daguestan









El Daguestan és una república del sud de Rússia, més concretament a la zona del Caucas amb costa a la mar Càspia.  En aquesta República, Jirzi Amirjanov i el seu equip de recerca, han trobat un jaciment que en 80 metres de sediment s'hi distingeixen 35 capes culturals o ocupacions humanes diferents. No hi ha cap mena de dubte que aquest jaciment aportarà molta informació sobre l'ocupació humana en un dels llocs del món que en aquests moments desperta més interès.

La notícia més important, segons el meu entendre, és la troballa de rests lítiques olduvaienses que corresponen al mode 1 als estrats Ainirik 1 i 2, Mujkai 1 i 2 i Gegalashur 1 i 3. Però el més sorprenent és que les datacions que el grup d'investigadors han fet públiques a la revista Moskovsky Komsomolet són molt antigues, concretament de 1,95 milions d'anys. 

Aquesta datació tan antiga és atribuïda en l'article a homo erectus, però, sense voler desencadenar una polèmica, quan encara no s'han trobat restes òssies dels humans que van fabricar aquestes eines, cal recordar que aquesta cultura s'atribueix a l'Àfrica a Homo habilis i que aquesta datació és tan antiga que es remunta a l'origen del nostre gènere, de manera que fa replantejar o endarrerir l'aparició 

d'aquesta cultura a al'Àfrica.

Em sembla que el món científic està tractant aquesta informació amb molta precaució esperant que es confirmi la datació. Ara bé, és inevitable la relació amb les restes de Dmanisi, recordem que els dos jaciments es troben a menys de 300 km, que responen a una datació de 1,8 milions d'anys. Tot plegat coincideix i ens referma en la seguretat que al Caucas hi va haver una cultura tant antiga com la més antiga coneguda de l'Àfrica.

Podeu veure la notícia en castellà a Prensa latina.

Les imatges del jaciment i de les eines lítiques corresponen a la publicació rusa ja citada. El mapa és una adaptació d'una imatge obtinguda amb Google Earth.



La rivalitat pel territori i la desacceleració de la neolitització a Europa


El neolític va comportar un canvi de model econòmic caracteritzat pel pas d'estructures culturals caçador-recol·lectores del mesolític a la implantació de l'agricultura i la ramaderia. Tot sembla indicar que no es va tractar d'un procés d'aprenentatge cultural entre comunitats, si no de successives migracions de grups humans que implantaven els nous costums on arribaven.

El ritme de la neolitització a Europa sofreix una desacceleració a mida que s'acosta a l'Atlàntic. S'han descartat algunes hipòtesis que ho intentaven explicar com són, d'una banda el fet que els cultius estaven pitjor adaptats a les noves latituds i d'altra que en el mesolític hi podien haver concentracions més importants de població en aquests indrets. En general s'admet que la població mesolítica havia disminuït a Europa en relació a períodes anteriors.

S'han aplicat diferents índexs, que s'usen en l'estudi de propagacions biològiques d'espècies, per explicar aquesta desacceleració: l'efecte de demora entre les diferents migracions, la disminució de la taxa de reproducció, exposició a noves malalties, i d'altres. Neus Isern, prehistoriadora de la UAB, Joaquim Fort, físic de la Universitat de Girona i Marc Vander Linden de la Universitat de Londres plantegen en un article publicat a PlosOne el factor de la rivalitat pel territori com un factor de desacceleració que segons els autors s'ajusta molt bé a la disminució de la velocitat d'expansió neolítica.

La imatge que acompanya forma part de la mateixa publicació ja referenciada.








Polèmica sobre l'origen i difusió de l'indoeuropeu

El naixement de l'indoeuropeu és una de les qüestions més importants pel que fa als processos antics de desenvolupament de les llengües més debatut en aquests moments. L'aparició de noves teories i metodologies d'estudi ha desencadenat un allau de rèpliques que miren de reivindicar el paper de la lingüística en un àmbit que cada cop esdevé més interdisciplinar.

Finalment caldrà integrar els diversos paradigmes: lingüístics, arqueològics i genètics de manera que aportant cada un d'ells informacions bàsiques puguin configurar una interpretació única. Fins llavors cada disciplina reivindica els seus plantejaments com a única font de certesa i mira de cercar en la resta proves que els refermin. En aquest punt hem volgut comentar una de les arestes de la polèmica.

Aquesta petita part de la història comença amb la publicació a la revista Sciencie de l'article "Mapping the origins and Expansion of the Indo-european Language Family" en el que Remco Bouckaer i altres autors plantegen una revisió de l'estructura lingüística generada a partir de l'Indoeuropeu, en podeu llegir el resum en aquest article del bloc de Dienekes. 

A continuació reproduïm la rèplica a aquesta publicació per part de Martin Lewish i Asya Pereltsvaig que il·lustren el seu punt de vista crític. Es tracta d'una xerrada de 45 minuts que podreu seguir en aquest vídeo en anglès ple de gràfics explicatius força interessants.






"La adolescencia nos hizo humanos"

"La adolescencia nos hizo humanos" és el títol d'un programa de redes en el que s'explica la importància d'aquesta etapa pel desenvolupament personal. Consisteix en una entrevista amb el zoòleg David Bainbridge. Podeu escoltar el podcast en aquest enllaç o veure el vídeo de 27 minuts de durada que trobareu a continuació.






L'INRAP localitza a Etricourt-Manancourt un jaciment de 300.000 a 80.000 anys


L'Institut nacional de recerca arqueològica preventiva (INRAP) treballa a França localitzant i investigant jaciments que poden estar en perill a causa de la
realització de grans obres públiques. En el cas que ens ocupa és tracta de la zona en què esta previst construir l'embassament de contenció del gran canal navegable de Seine- Nord Europe a la localitat d'Etricourt-Manancourt.

En aquesta ocasió s'han trobat diversos estrats amb restes d'ocupació humana que van des dels 300.000 fins els 80.000 anys. A França ja hi ha identificats una vintena de jaciments neandertals corresponents al paleolític mitjà, però són moltes menys les localitzacions que corresponen als altres dos nivells neandertals amb ocupacions que ens porten fins els 240.000 anys. 

El nivell més antic correspon a una antiguitat mínima d'uns 300 ma. i si troben indústries achelenses que corresponen al Paleolític inferior. el registre representa una important font d'informació sobre els diferents canvis climàtics i l'ocupació antiga a Europa.

Podeu veure la nota de premsa amb informació més completa en castellà aquí i adjuntem la fotografia realitzada per David Hérisson de l'INRAP i que també acompanya la nota de premsa on es poden veure diferents eines lítiques.



Entrevista a Gloria Cuenca. Microfauna a Atapuerca




El blog Historias de antes de la historia ha publicat l'entrevista que ells mateixos han realitzat a la Dra Gloria Cuenca de la Universitat de Zaragoza. En aquest vídeo de 8 minuts de durada la investigadora ens explica les aportacions que fa l'estudi de la microfauna a la comprensió de l'ecosistema antic, les aportacions a la datació dels jaciments i a l'estudi de la pròpia evolució dels organismes estudiats. També ens explica les troballes més importants del complex Atapuerca a Burgos. 











Elaboració de formatge fa 7500 anys a l'actual Polònia



El juny del 2012 ja ens vam fer ressò en aquesta web de la troballa que demostrava l'elaboració de iogurt al nord d'Àfrica fa uns 7.000 anys.  En aquella ocasió 


ja comentàvem la importància que tenia la transformació de la llet i reduir-ne així la quantitat de lactosa, cosa que va permetre que un nombre de població més important pogués aprofitar aquest aliment.

Ara un nou estudi de Richard P. Evershed, investigador de la Universitat de Bristol i un equip internacional, publicat, també, aNature demostra, gràcies a l'anàlisi de les restes adherides a fragments de ceràmica, la fabricació de formatge amb una antiguitat igual o superior a les datacions que ja es coneixien pel iogurt. 


Les restes de ceràmica perforada que havien estat utilitzades per a fabricar formatge han estat trobades a Cuyavia, Polònia. Ja s'havien trobat anteriorment i en altres jaciments europeus peces de ceràmica semblant, però de la seva anàlisi no se n'havien pogut obtenir restes orgàniques analitzables que demostressin la finalitat del seu ús.

Transformar la llet en formatge, a més de millorar la digestibilitat i l'absorció més fàcil dels components nutritius a un sector més ampli de la població, en possibilita la conservació permetent la creació de reserves d'aliments i en facilita el transport. 

Podeu llegir les notícies a totes les revistes de difusió científica com Discovery News,  Scientífic American o en castellà a laInformación.

La imatge dels fragments de la peça de ceràmica foradada que acompanya correspon a la mateixa revista nature ja citada anteriorment. La imatge del formatge madurat de cabra no es correspon amb cap representació del primer tipus de formatge de què parla l'article i ha estat obtinguda de la web de gastroteca.





Qui representava millor els moviments dels animals en marxa?

A manca de grans novetats, aquest mes, us comento una curiositat. He sabut per la revista SA de l'existència d'un estudi a la revista PlosOne en el que s'analitza la capacitat per expressar en la pintura el moviment exacte dels animals en moviment. Segons els autors hi ha un punt d'inflexió a tenir en compte, i és el moment en què el fotògraf Eadweard Muybridge va fotografiar molt detalladament els moviments d'un cavall en moviment. Per a tothom és evident la dificultat de captar els detalls de la posició de les potes en cada moment.

Segons refereixen els autors de l'estudi els artistes anteriors al fotògraf representaven malament la posició de les cames en un 84% d'ocasions, mentre que posteriorment a la informació fotogràfica la taxa d'error es va reduir a un 58%. Fins aquí tot plegat sembla més propi d'un altre tipus de publicació, però la cosa no acaba aquí, segons els autors de l'estudi els artistes prehistòrics reproduïen els moviments dels animals i només cometirn un 46% d'errors, una exactitud superior a l'actual.

Tot va començar amb una polèmica entre amics sobre el fet de si el cavall durant el galop sempre tocava, com a mínim amb un casc, el terra, o si hi havia un moment en què les quatre potes estaven a l'aire. Si no coneixeu la resposta ho podeu comprovar en el vídeo que acompanya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada