dimarts, 17 de desembre de 2013

Maig 2010

Eines de pedra de més de 800.000 anys a La Boella.

Al jaciment de la Mina situat a La Boella s'hi han trobat, durant les excavacions realitzades durant aquest mes de maig de 2010, eines de pedres d'una antiguitat superior als 800.000 anys. Les eines corresponen a choppers o eines tallades a una cara o dues amb una tècnica rudimentària, probablement mode 1. Aquestes restes s'han localitzat conjuntament a abundants restes de cavalls, cèrvids, úrsids.

Aquest espai es mostra com un dels centres més importants per estudiar l'expansió de les primeres onades del gènere homo que van arribar a Europa procedents de l'Àfrica. Segur que ben aviat podrem relacionar les troballes d'Atapuerca, La Boella i Dmanisi, configurant una línia de poblament pel territori europeu.

L'HIPES continuarà investigant en aquest espai que amb tota seguretat ens oferirà noves sorpreses en un futur proper. La troballa més esperada seria la d'un crani humà que permetés identificar l'autor d'aquestes eines.

Font de la imatge: IPHES.




Pliopithecus canmatensis. Novament Can Mata.

A l'abocador de Can Mata a Hostalets de Pierola s'hi han trobat les restes d'un nou primat el Pliopithecus canmatensis que pesava uns 15 kg, vivia als arbres i s'alimentava preferentment de fruita. En aquest jaciment ja s'hi han trobat moltíssimes restes d'animals d'una antiguitat aproximada de 10 milions d'anys. L'últim descobriment amb més transcendència internacional va ser també una espècie de primat Pierolapitecus catalaunicus popularment conegut com a Jordi. Aquestes espècies segurament procedien de l'Àfrica i s'expandiren per Europa.


Font de la imatge:www.elmundo.es



Neardentals i sapiens. Demostrat el contacte genètic.
Seqüències d'ADN demostren que fa 80.000 anys es va produir a la zona de l'orient mitjà hibridació entre les dues espècies. En aquests moments una petita part de la seqüència genètic provinent dels neardentals perdura en la població humana exceptuant l'africana.

L'estudi que coordina Svante Pääbo a l'Institut alemany Max Planck parteix de l'anàlisi de seqüències d'ADN de restes de neardentals procedents de diferents jaciments europeus i, a més, en aquest estudi es realitza una comparació amb ADN d'humans de diferents àmbits geogràfics. D'aquesta comparació se'n desprenen algunes conclusions importants, d'una banda la detecció de 83 gens diferents entre les dues espècies i, la més inesperada, que determinades seqüències pròpies dels neardentals es troben també en els humans de poblacions no africanes.

Tot indica que les dues espècies van tenir descendència comuna. Aquest contacte es va produir fa 80.000 anys al pròxim orient. A partir d'aquest moment els homo sapiens van escampar-se per la resta del món (menys Àfrica). D'altra banda les dues espècies es van anar diferenciant i els posteriors contactes ja no van produir modificacions genètiques noves, cosa que indica que ja no van ser capaços de tenir descendència, o aquesta ja no era fèrtil.

Si aquest fet és cert i la reproducció entre els dos grups va ser possible cal tenir en compte altres repercussions que no s'han comentat però que són igualment fonamentals. D'una banda potser cal reivindicar l'antiga nomenclatura d'homo sapiens neandertalensis atès que els dos grups fa 80.000 anys encara no s'havien diferenciat prou com per no tenir descendència comuna i caldria considerar-los de la mateixa espècie. Generalitzant aquesta conclusió cal vigilar en considerar espècies diferents grups humans que tot i presentar característiques diferencials a nivell físic aquestes no siguin especialment significatives, recordem les marcades diferències entre neardentals i sapiens antics.

Una altra  reflexió significativa que cal fer-nos és com podem explicar que dues poblacions separades en el temps i procedents d'hàbitats tan diferenciats puguin arribar a reproduir-se. Només es pot explicar per l'existència d'un origen comú que expliqui una estructura genètica tan similar. Aquest fet es podria justificar partint de la hipòtesi formulada per l'equip d'Atapuerca segons la qual l'homo antecesor va donar origen a Europa a la línia que ens duria als neardentals, mentre que a Àfrica va conduir als homo sapiens. Ara bé, continuant en aquesta línia això sembla demostrar que també hauria de ser possible la descendència comuna entre els homo heildelbergensis i els homo sapiens antics, si és que realment aquells van ser un pas intermig entre antecesor i neardental. Segurament això ja no ho podrem demostrar per la impossibilitat de trobar restes d'ADN analitzables amb tanta antiguitat.

De moment cal tenir prudència ja que no es pot oblidar que estudis recents (2008) del mateix Institut realitzats sobre l'ADN mitocondrià revelaven que no hi havia cap coincidència genètica entre neardentals i humans moderns. Cal corroborar i ampliar els resultats obtinguts descartant cap possibilitat de contaminació del material.

Podeu consultar el següent enllaç de la revista Science per llegir l'article original.

Font de la imatge: La voz digital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada