dimecres, 18 de desembre de 2013

Març 2011




Novetats breus

1- http://www.pnas.org/content/108/10/3888.abstract Late Neandertals and the intentional removal of feathers as evidenced from bird bone taphonomy at Fumace Cave 44 ky B.P.,Italy.

2- Identificats els tres aspectes bàsics imprescindibles que cal conèixer i coordinar per tal d'elaborar eines lítiques com les de fa 2,5 milions d'anys. El suport de percussió, la posició de la peça i l'angle de percussió crucials per aprendre a tallar la industria lítica. Article publicat per Núria Geribàs i altres a la revista Journal of archaelogical Science. En poder llegir un resum en català al bloc de l'IPHES.





Fa més d'un milió d'anys homo erectus fabricava eines al sud de la índia


L'arqueòleg Shanti Pappu explica la importància de les restes trobades al jaciment de Attirampakkam que demostren que homo erectus ja construïa destrals de pedra fa aproximadament un milió i mig d'anys al sud de la Índia. Cal recordar que aquest
 jaciment és molt important ja que s'han pogut recuperar moltes peces de diferents èpoques i representa un dels espais amb tres tradició arqueològica de la zona.

Aquesta troballa indica que l'expansió per Àsia de l'espècie homo erectus i de les seves capacitats tècniques va ser força ràpida. Les peces completen la resta de troballes de la mateixa tecnologia acheliense que ja es coneixien a la Xina amb una antiguitat no tan gran.

Segons sembla aquest procediment de construcció d'eines és originari de l'Àfrica i té una antiguitat aproximada de 2 Ma. i  probablement va començar a expandir-se per l'homo erectus fora d'aquest continent com a mínim a partir de 1,8 milions d'anys.

Font de la imatge Google Earth i sciencenews.





Eines pre-clovis en un jaciment texà antic

La revista Science publica aquest 25 de març un article on es mostren les troballes Michael R. Watters i altres companys
de la Universitat de Texas al jaciment Debra L. Friedkin. El jaciment conté unes cinquanta eines acabades entre bifaços i  
eines de tall al costat de més de 15.000 peces, lasques o productes secundaris a la fabricació d'eines.

La novetat consisteix en el fet que aquesta troballa forma part d'un estrat datat amb una antiguitat de 13.200 a 15.500 anys, més antic que les restes de la cultura clovis típica d'Amèrica del Nord. Fins ara aquesta cultura era considerada erròniament com la més antiga. Les seves peces tenen una factura complexa i pròpia. Atès que no es coneixien restes anteriors a l'Àsia s'havia cregut que era pròpia i la primera tecnologia d'Àmerica.

Aquesta troballa corrobora amb molta consistència altres indicis d'una tècnica més simple, anterior i base del desenvolupament posterior de la cultura clovis. Una breu referència sobre aquesta tecnologia es pot veure a l'article que es mostra a continuació i que es va escriure anteriorment.

Estem segurs que caldrà anar més enrere per descobrir els origens de l'arribada de l'home al continent americà. Per fer-ho caldrà explorar més a fons els jaciments propers a la costa.

Font de les imatges R. Watters obtingudes del diari digital "El país".



Complexitat tecnològica a finals del paleolític a les illes channel de California


Jon Erlanson, professor d'antropologia de la Universitat d'Oregon i el seu equip han localitzat en tres punts de les illes Channel de l'estat de Califòrnia milers de restes pertanyents al paleolític final amb una antiguitat d'uns 12.000 anys. Entre elles eines de sílex, projectils i material molt divers associat a restes molt diverses d'animals marins. 

La importància de les eines és la gran complexitat que requeria el seu procés de fabricació ateses les seves característiques tant pel que fa a l'especialització de les funcions per les quals eren dissenyades així com el treball realitzat per obtenir peces tant primes i amb uns detalls molt característics i delicats. Aquesta tecnologia i les eines resultats són clarament diferents de la tecnologia paleo-Clovis i Folsom amb eines dissenyades preferentment per a la caça.

Aquestes troballes són la demostració de la complexitat de l'explotació de recursos terrestres i marins ja que es pot demostrar que utilitzaven eines i procediments diferents per a cada medi. Entre les restes d'animals associades a aquesta troballa hi ha mariscs, peixos, aus aquàtiques, foques, llúdries de mar i altres.

L'autor de l'estudi planteja la hipòtesi que aquesta tecnologia és pròpia de l'arc del pacífic, des de Japó fins a Amèrica del Sud cosa que demostra, segons ell, l'existència d'una migració humana per la costa atlàntica.

Font de les imatges: Universitat d'Oregon i Google earth




Desaparició de les formacions espinoses en el penis dels humans.

En el marc d'uns estudi genètic publicat a Nature que compara l'ADN humà i el d'altres espècies com el ximpanzé amb la finalitat de localitzar diferències significatives per la recerca de la formació de determinades patologies, s'han pogut localitzar segments d'ADN implicats en la desaparició de les formacions espinoses que són presents en molts mamífers i han desaparegut en els humans.

La funció d'aquestes estructures sembla estar relacionada amb la competència amb altres mascles per fecundar les femelles del grup ja que segons sembla 
tenen per funció la d'extreure el semen d'anteriors mascles que haguessin pogut copular amb la femella en qüestió i augmentar, d'aquesta manera la possibilitat que els fills fossin propis. 

Una de les 510 seqüències d'ADN que falten en l'home i són presents en els ximpanzés implantades en ratolins han determinat tenir, entre altres, aquesta funció. també s'han detectat altres seqüències relacionades amb la presencia de bigotis sensorials i el desenvolupament cerebral. 

Els autors relacionen aquest tret humà amb el desenvolupament de la monogamia que s'ha desenvolupat en la nostra espècie com una estratègia per tal de garantir l'atenció duradora dels dos pares envers els infants nascuts immadurs. 

En aquest cas, per damunt de la descoberta específica i de la hipòtesi explicativa presentada pels autors, cal valorar de forma molt important la metodologia emprada que segur que ens servirà per obtenir noves dades i molt valuoses en el coneixement de l'ADN i la funció de les diferents seqüències operatives.

L'estudi complet el podeu llegir aquí.




L'origen de l'homo sapiens antic al sud d'Àfrica. Evolució local o multiregional.

A la revista PNAS Brenda M Henn i altres autors presenten un estudi on analitzen la diversitat genètica existent en les poblacions de caçadors-recolectors de l'Àfrica que justifica l'origen dels humans moderns en  una situació més propera al sud d'Àfrica enlloc de la teoria establerta que aquest fenòmen es va produir a l'Est. 


El valor de l'estudi és l'aportació de molt material genètic que permet acumular un important material de cara a trobar la veritat sobre aquest fet. en la base de l'estudi cal considerar quines són les causes de la diversitat de l'ADN. Per aportar un abordatge sistemàtic al problema i al seu plantejament és molt important referir l'anàlisi que al bloc DIEKENES fa l'autor analitzant les dades de l'estudi de Brenda M Henn. En aquest post, del 9 de març, s'analitzen els diferents arguments a favor i en contra de les dues hipòtesis.

La polèmica es centra en el fet de si cal explicar el desenvolupament de l'home modern com una situació local que dona lloc a l'origen de la nostra espècie i que, posteriorment, es va escampant pel món, o si l'origen de homo sàpiens es degut a una evolució multiregional (ERM) i a la barreja d'aportacions genètiques entre grups diversos. En aquesta línia trobaríem la teoria que considera fonamental l'aportació de cromosomes Nendertals i d'altres poblacions per a la configuració actual de l'estructura de l'ADN de l'homo modern.

Font de la imatge el bloc ja citat de DIEKENES.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada