dijous, 19 de desembre de 2013

Octubre 2012


Novetats breus

1. "Lo que queda de Neandertal en nosotros" és un document en el que Svante Pääbo, Erik Trinkaus i altres autors expliquen les seves posicions que proven de demostrar, amb diferents fonts d'informació, la hibridació entre les dues espècies. Una bona oportunitat per actualitzar els nostre coneixements sobre els neandertals i les tècniques més modernes de recerca. Durada 53 minuts.

2. En la revista PNAS s'ha publicat un estudi de Brenna M. Henn, L.L. Cavalli-Sforza i Marcus W. Felman que explica la gran migració de l'home modern que va sortir de l'Àfrica entre 45 i 60 mil anys. També podeu llegir el comentari que Dienekes en fa al seu bloc.

3. Un bronze trobat a Novellas (Zaragoza) presenta una inscripció en caràcters llatins que prova de transcriure una llengua indoeuropea (celtibèrica). La peça de bronze plom i estany es pot veure al Museo de Zaragoza. Ho podeu llegir en aquest article de"Heraldo. es".

4. L'article escrit per  Larson CM, Haselton M , Gildersleeve KA i Pillsworth EG, investigadores del Departament de Psicologia de la Universitat de Califòrnia publicat a la NCBI, en el que s'explica les diferències en l'elecció de parella depenent del moment del cicle menstrual, serveix per què Antonio Orbe al bloc ALT1040 comenti els motius pels quals l'evolució pot haver afavorit en el cas de l'espècie humana, a diferència de la resta de mamífers, l'ocultació del moment de l'ovulació.




Els afarensis eren bípedes arborícoles


Onze anys va tardar el Dr Alemseged per separar el fòssil de l'omoplat de Selam de la roca on van trobar les restes d'aquest australopitecus afarensis que va morir quan només tenia tres anys. L'havia trobat l'any 2000 al jaciment de Dikika a Etiòpia, a pocs quilòmetres d'on s'havien trobat  les restes de Lucy, el fòssil més conegut i complet d'aquesta espècie. Tots els científics coincideixen en considerar que aquesta espècie, que va viure a l'Àfrica fa més de tres milions d'anys, era bípeda.

L'estudi de l'omòplat s'ha dut a terme comparant l'os en individus de diferents edats d'una mateixa espècies per identificar possibles modificacions pròpies del creixement. També s'han comparat amb els ossos d'altres espècies: homo ergaster (el nen de turkana), homo floresiensis, A. africanus, ximpanzes, goril·les, orangutans i humans moderns. Les conclusions revelen que l'orientació de l'omòplat en relació a la zona cranial, present en el cas de Selam, és una característica pròpia dels animals que es desplacen suspesos per les branques dels arbres. L'existència d'una fosa espinosa n'és una altra prova ja que ajuda els individus suspesos a estabilitzar l'articulació de l'espatlla.

Els australopitecus afarensis eren capaços de desplaçar-se de forma bípede per les sabanes africanes i alhora podien pujar i desplaçar-se còmodament pels arbres per recollir-hi fruites i protegir-se dels depredadors. Aquesta recerca ajudarà a esbrinar quina de les diverses espècies d'australopitecins es troba en la línia evolutiva va esdevenir l'origen del gènere homo. 

A continuació teniu aquests links en diferents idiomes i ordenats per ordre d'aparició. En anglès al bloc de l'Acadèmia de les Ciències de Califòrnia (de la que he obtingut la fotografia dels fòssils) i el Science Daily, i el James Paul Zaworski; en francès, la web d'Hominides i en castellà la web de SINC o de l'ABC on es mostra la foto de Selam que acompanya el text.



L'encantat de Begues. La figura neolítica més antiga de la Península Ibèrica


L'encantat de Begues
La cova de Sant Sadurní, al municipi de Begues, és un jaciment que s'investiga des de fa 34 anys. La seva importància rau en l'existència de sitges per a guardar civada i pel fet que ja s'hi produïa cervesa cosa que, juntament amb altres indicis, fa pensar que era un centre de trobada de les poblacions neolítiques de l'entorn per tal de realitzar transaccions comercials, trobades periòdiques amb un fort contingut de foment de la relació social amb un alt component ritual. La cova ha estat ocupada de forma ininterrompuda des de fa 11 mil anys

Aquest jaciment és notícia perquè s'hi ha trobat la figura de ceràmica més antiga de la península ibèrica. La figura que representa un ídol masculí ha estat recuperada parcialment tal com mostra la fotografia, de la Universitat de Barcelona, que acompanya i que he obtingut d'aquest article. Els investigadors del CIPAG (Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i a Arqueologia del Garraf-Ordal) comenten que el descobriment s'ha fet a la capa 11 (Post cardial neolítica 1A). Té una altura de 8 cm i, segurament, estava enfilada pels dos braços atès que aquests presenten un orifici longitudinal. Originàriament devia mesurar de 16 a 18 cm i sembla que la imatge representaria un ídol en postura asseguda sobre les cames. S'hi poden identificar algunes línies que podrien indicar la representació de roba. El cap (que no s'ha trobat) seria un element intercanviable ja que era costum a l'època que una imatge podia representar-se amb un sol cos al que s'hi anaven inserint diferents caps. 

La figura anomenada "l'encantat de Begues" té una antiguitat aproximada de 6.500 anys i, en aquests moments, és la més antiga de la Península Ibèrica. Esperem que en properes campanyes es puguin recuperar els elements que falten per tal de reconstruir-la completament.

També podeu llegir la notícia en castellà en aquesta notícia d'Europa press.

Afegim a la notícia aquest curt vídeo de 1' 47" on els responsables del jaciment expliquen com s'han pogut solucionar els problemes de finançament que posaven en perill la seva continuïtat.




La reconstrucció de Lucy

Gràcies a rulespert podem veure a Dayli motion un vídeo on s'explica el procés de construcció de l'escultura de Lucy actualment exposada al Museo de la Evolución Humana de Burgos. Elisabeth Daynès és l'escultora francesa que ha realitzat l'obra.  El vídeo en castellà dura 15' 33".






Els neandertals i els sapiens mai es van trobar a la península ibérica



David Santamaría historiador de la Universidad de Oviedo, a partir de la revisió de les datacions dels estrats amb restes de neandertals, dedueix que a la Península Ibèrica no es va produir en cap moment contacte entre els homo de neandertal i els sapiens. A més l'autor prova de demostrar que la desaparició dels neandertals es va produir molt abans, aproximadament entre els 45 i 40 mil anys d'antiguitat, en lloc dels 24 mil anys tal i com es consideraven fins ara.

L'autor es basa en l'estudi dels jaciments de l'abric de la Viña i la cova del Sidrón. La controvèrsia està servida i caldrà esperar noves valoracions per considerar la certesa d'aquesta hipòtesi. He conegut la notícia pel bloc Mundo neandertal, on podeu ampliar la informació. També la trobareu a INE.

Aquesta revisió torna a plantejar de nou la verdadera causa de la desaparició dels neandertals, especialment a l'oest europeu, i el desvincula de la relació amb l'arribada dels sapiens moderns. També caldrà reformular moltes de les hipòtesis plantejades en funció de les datacions anteriors que vinculaven, per exemple, la possibilitat en alguns jaciments de la possible existència de pintures rupestres neandentals i moltes d'altres conductes que s'atribuien al possible intercanvi entre els dos grups.

Aquesta notícia es pot completar amb la publicació d'un article per la BBC on s'explica com s'ha construït la imatge fins ara "més fidedigna" d'un neandertal a partir dels fòssils de la Ferrasie 1. Aquesta notícia conté un vídeo d'un minut i quaranta-i-cinc segons en el que es poden veure algunes de les fases del procediment que s'ha seguit per a construir la reproducció.

La imatge correspon a la font ja citada de l'article de la BBC.



Fa 1,5 milions d'anys la carn ja formava part habitual de la dieta humana


La introducció de la carn en l'alimentació habitual dels humans es considera una de les fites bàsiques que han possibilitat el creixement cerebral necessari per desenvolupar les capacitats cognitives que ens caracteritzen. Podeu ampliar la informació aquí. Per aquest motiu és molt important comprovar com es va produir aquest procés.

L'anàlisi que Manuel Domínguez-Rodrigo i altres investigadors han fet de les restes d'ossos del crani d'un jove que va viure a Olduvai, Tanzània, fa 1,5 milions d'anys ha aportat dues informacions interessants. La comprovació que l'homo ergaster ja havia incorporat la carn a la seva dieta i que aquest consum era habitual, ja que l'absència d'aquest component en l'alimentació podia determinar un greuge important per la salut dels individus. 

Aquesta recerca ha estat publicada al número d'octubre de la revista PlosOne tal com podeu llegir en aquest article de ScienceDaily. Aquest estudi precisa que les restes que pertanyen a un nen de dos anys que presentava falta de vitamines B9 i B12. L'article de Rosa M. Millán publicat al seu bloc centra la notícia en aquesta informació. També podeu trobar aquesta informació en castellà a esmateria.




Domesticació i difusió de l'arròs


Un interessant estudi publicat a Nature reconstrueix el procés de domesticació i difusió del cultiu de l'arròs una font fonamental d'hidrats de carboni. Parlem de domesticació d'una planta quan ens referim al procés continuat de selecció genètica que l'home ha dut a terme per tal d'obtenir-ne un millor rendiment energètic. 

Cada continent ha desenvolupat una font bàsica d'hidrats de carboni que han constituït la base de la seva alimentació. A Europa el blat, a l'Àfrica el mill, el moresc a Amèrica i, evidentment, l'arròs a l'Àsia. En aquest article realitzat per un gran nombre d'investigadors es realitza l'anàlisi genètica comparativa de diferents espècies d'arròs per tal de determinar-ne l'origen.

Tal com es pot veure en el mapa adjunt la recerca conclou que la domesticació de l'arrós va comença a la zona mitja del riu Perla, al sud de la Xina i que la varietat Oryza sativa es fruït de posteriors encreuaments amb arròs procedent del Japó i altres varietats silvestres locals. El seu cultiu es va desenvolupar ràpidament pel sud i l'est asiàtic.



Patrons de rosegament. Marques de dents humanes en fòssils

Palmira Saladie, investigadora de l'IPHES, ha publicat a SD un article en el que s'identifiquen marques de dentadura humana en diferents ossos pertanyents a 
diferents nivells de la Gran Dolina TD10 (heildelbergensis), TD6 (antecessor) i de sapiens de TIR4 a la cueva del Mirador, tots ells jaciments del complex d'Atapuerca, per tal de demostrar que sempre s'han usat les dents, a més de les eines lítiques, per menjar directament la carn i per  analitzar les característiques d'aquestes marques per diferenciar-les de la dels altres animals.

Aquestes marques presents en els fòssils s'han comparat, també, amb un altre conjunt de modificacions realitzades de forma experimental per l'alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili. L'estudi concreta una gamma de accions que l'home ha produït en els ossos en el procés de consumir i extreure el màxim possible d'elements nutritius de la carn i de l'os mateix.

Aquest estudi és de gran importància ja que pot ajudar a interpretar millor les restes del consum de carn inicial a les primeres espècies africanes. La informació obtinguda permetrà obtenir informació addicional molt valuosa de cara a demostrar el canibalisme que, tal com veiem en les darreres publicacions, ha estat una constant en totes les espècies d'humans del darrer milió d'anys. Podeu llegir la referència a l'IPHES i a noticiasdelaciencia.

Les imatges que acompanyen corresponen a les marques de dents humanes en els jaciments d'Atapuerca i corresponen a la font de l'IPHES ja citada.


Procediment de neteja dels sediments a Atapuerca 

De nou el bloc "Historias de antes de la historia" ha publicat un vídeo molt interessant en el que es pot veure com es realitza a Atapuerca la neteja de tot el material que s'extreu dels jaciments. En aquest cas és Raquel Moraza col·laboradora del "Equipo de Divulgación de Atapuerca" la que ens mostra les diferents fases d'aquest procediment.

Les restes d'ossos petits són molt importants. només voldríem recordar la importància que tenen les restes dels petits rosegadors per a datar els diferents nivells, i el fet que a Atapuerca s'han pogut localitzar els fòssils humans més petits com seria el cas dels ossets de l'orella interna d'un homo heildelbergensis de la Sima de los huesos.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada